4. TEMA3. Tecnologia, mercat i regulació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Polítiques de comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 63
Subido por

Vista previa del texto

Tema  3:    Tecnologia,  Mercat  i  Regulació       Interacció  entre  els  actors           Els  avanços  tecnològics  influeixen  en  el  mercat.  I  el  mercat  es  controla  mitjançant  les  polítiques   de  regulació,    tenint  en  compte  en  quina  mesura  hi  afecten.       Polítiques  de  telecomunicacions                   Les   polítiques   de   telecomunicacions   s’inicien   en   unes   circumstàncies   de   monopolis   estatals,   on   només   hi   havia   una   entitat   pública   que   les   controlava.   Aquesta   situació   va   provocar   que   hi   hagués  una  transformació  i  s’implementessin  polítiques  de  liberalització.     A  partir  de  la  dècada  dels  70  comencen  les  polítiques  de  liberalització,  és  a  dir,  el  mercat  es  va   obrir  perquè  entressin  actors  privats,  els  que  podien  ser  nous  o  provinents  de  sectors  privats.     En   els   països   occidentals   trobem   polítiques   de   desregulació   que   minimitzen   la   quantitat   de   regulació   que   hi   ha   en   un   mercat,   per   tal   que   sigui   el   mercat   qui   marqui   el   funcionament   i   no   l’Estat.  En  les  polítiques  de  telecomunicacions  es  passa  d’una  regulació  total  (que  hi  havia  amb  el   monopoli)   a   unes   polítiques   de   desregulació   (on   el   mercat   té   poder   en   marcar   el   funcionament).     La  transformació  fa  que  augmenti  la  competència.  Des  d’un  punt  de  vida  social  apareixen  molts   dèficits.         Polítiques  audiovisuals             Les   polítiques   audiovisuals   a   l’Europa   occidental   van   néixer   en   una   situació   de   monopolis   estatals,  sota  el  control  de  l’Estat  i  una  única  companyia  (Luxemburg  és  l’únic  país  europeu  que   mai  ha  tingut  entitats  públiques).   A   partir   de   la   dècada   dels   80   es   van   implantar   polítiques   de   liberalització,   on   empreses   que   abans   eren   públiques   van   ser   comprades.   També   van   aparèixer   actors   nous,   principalment   comerciants.   En   el   cas   de   l’Estat   Espanyol   aquestes   situacions   no   van   passar   fins   els   90   i   fins   ara   encara  no  s’ha  produït  la  privatització  d’una  cadena  pública  de  comunicació.     En   el   cas   europeu   les   polítiques   de   desregulació   han   anat   acompanyades   d’un   conjunt   de   polítiques  que  tenien  com  objectiu  la  digitalització.     L’evolució  de  les  polítiques  audiovisuals  van  des  d’un  escenari  de  control  absolut  de  l’Estat,   passant  per  un  creixement  del  mercat  i  finalment,  un  predomini  d’un  benestar  econòmic,  en   repriment  de  la  dimensió  social.     Tecnologia     Elements  que  ens  interessen  en  les  polítiques:     Desenvolupament   de   les   telecomunicacions   i   la   informàtica   que   afecta   directament   al   mitjans  de  comunicació.  Aquestes  polítiques  tenen  a  veure  amb  les  infraestructures.   Procés   de   digitalització   i   convergència   tecnològica.   La   convergència   entre   els   factors   (mitjans,   telecomunicacions   i   informàtica)   fa   que   sigui   molt   difícil   establir   una   política   digital.  Això  augmenta  la  complexitat  de  les  polítiques  de  comunicació,  ja  que  ha  nascut   un  nou  àmbit.  Es  mes  difícil  establir  i  analitzar  polítiques  de  comunicació.     Societat  de  la  informació.       Conceptes  importants  :     Desenvolupament  de  telecomunicacions  i  ordinadors.  Implementació  de  telecomunicacions   més  ideades.       Interacció  asincrònica  i  instantània.  Transformem  la  societat  amb  els  conceptes  de  temps   i   espai   quan   un   tipus   de   contingut   no   requereix   consumir-­‐lo   en   el   moment   que   s’està   emeten  ni  tampoc  es  necessari  estar  en  el  mateix  espai.     Mobilitat.     Dimensió   econòmica.   Com  a  conseqüència  del  desenvolupament  de  les  telecomunicacions  hi  ha   hagut   una   transformació   duna   tecnologia   del   consum.   Les   plataformes   a   partir   de   les   quals   podem  rebre  els  continguts  s’han  multiplicat   Operacions  fusions  &  adquisicions   Proliferació  dels  suports  tecnològics     Impacte  geogràfic  de  la  tecnologia   Cable   Satèl·lit   Telefonia  mòbil   Internet   La  transformació  econòmica  canvia  i  afecta  directament  a  les  polítiques  de  les   influeixen  a  les  empreses  i  sobre  quins  àmbits  d’actuació  tenen.     Escenari  Actual:  Hi  ha  diferents  tipus  de  continguts  i  mitjans.       Mitjans  de  masses  –  Nous  Mitjans  –  Mitjans  a  la  carta   (Mass  Media  –  New  Media  –  Media  On  Demand)     Mapa  sobre  el  cable  submarí   que  permet  les  connexions  de  les  xarxes  i  que  algunes  parts  del   planeta  tinguin  un  accés  ràpid  .Hi  ha  una  vinculació  entre  les  infraestructures  i  les  polítiques.  Ja   que  sense  elles  no  es  poden  desenvolupar  polítiques  de  comunicació.             Les  xarxes  globals  d’informació     Quan   parlem   de   polítiques   que   tinguin   una   base   global   en   aquests   moments   la   tecnologia   per   satèl·lit   és   la   que   té   més   abast.   Hi   ha   tres   empreses   que   telen   TV   per   satèl·lit:   CNN,   BBC   i   Al   Jazeera.         Canvis  TIC’s     El   concepte   de   temps   canvia.   Ho   veiem   amb   el   desenvolupament   de   les   TIC’s:   apareixen   nous   aparells  que  provoquen  que  hi  hagi  una  actualització  constant.     Abans  els  canvis  es  mesuraven  en  dècades.  La  transformació  tecnològica  ha  provocat  que  ara  és   percebi  cada  4  anys.     Mercat       Hi  ha  mercats  clàssics  com:  monopoli,  oligopoli  i  lliure  competència.       Oligopoli:       Mercat  que  té  un  nombre  d’actor  de  5-­‐10  companyies  que  dominen  el  mercat.     Té  unes  barreres  d’entrada  molt  altes.  Les  barreres  d’entrada  són  les  llicències  i,  per  tant,   no  tothom  hi  pot  entrar.   Els  mitjans  de  comunicació  en  ràdio  i  televisió  acostumen  a  ser  oligopolis.       Lliure  competència:     Barreres  d’entrada  baixes.  Només  cal  tenir  capital  i  la  idea.   Un   cop   una   empresa   entra   en   un   mercat   de   lliure   competència   és   el   consumidor   qui   decideix  si  vol  que  l’empresa  perduri  o  no.     El  sector  de  la  premsa  són  sectors  de  lliure  competència       L’Estat  ha  de  definir  les  polítiques  que  han  de  treballar  sobre  els  mercats.  Per  això,  es  necessita   unes  autoritats  reguladores  que  vigilin  si  es  compleix  la  legislació  i  el  que  diuen  les  polítiques   públiques.  És  a  dir,  que  garanteixi  el  bon  funcionament  del  sistema  comunicatiu.       Mercat:  què  cal  regular?     Temes  a  regular:       Espectre   radioelèctric   (Llicències)   .   Establir   procediment   per   atorgar   freqüències   que   donar  pas  a  donar  llicències.   Fusions  i  adquisicions  entre  empreses.     Gestió  del  Servei  públic.  Com  definim  què  ha  de  ser  la  televisió  i  la  ràdio  pública   Mercats  emergents  i  tradicionals.         Objectius  (responen  a  la  pregunta  “Per  què  necessitem  que  hi  hagi  autoritats  reguladores?”)     Assegurar  la  competència  i  el  pluralisme  dels  actors.     Evitar  la  concentració  de  la  propietat.     Evitar   la   concentració   dels   diferents   segments   de   mercats   (evitar   la   propietat   privada   entre  sectors)   L’objectiu  final  de  les  autoritats  reguladors  és  garantir  el  pluralisme  i  la  diversitat.   Sense  un  sistema  de  comunicació  plural  i  divers  un  sistema  democràtic  té  més  dificultats  en   desenvolupar-­‐se.     La  ciutadania  ha  de  tenir  accés  a  informacions  amb  punt  de  vistes  diferents.  Accés  a   informacions  plurals  i  diverses.     Hi   ha   altres   polítiques   publiques   vinculades   al   mercat   (complementen   a   les   polítiques   de   comunicació):   Política  industrial   Desenvolupament  de  les  industries  i  competivitat   Política  de  la  competència   Garantir  que  no  hi  ha  posicions  dominants  i  funciona  la  dinàmica   Política  cultural   Vinculada  als  aspectes  de  la  política  de  comunicació.     Política  de  la  competencia     Preocupacions:     Assegurar   que   els   mercats   no   estan   controlats   i   mantenen   una   posició   de   domini   en   el   mercat  que  impedeixi  el  creixement.   Definir  la  rellevància  del  mercat  i  mesurar  el  domini  i  el  control   Definir  els  procediments  d’execució     Vol  garantir  que  no  hi  hagi  sectors  privats  que  dominin  el  mercat  ni  públics  que  influeixin  en  el   funcionament.     A  la  Unió  Europa:     Principals  preocupacions  de  la  UE:     Crear  i  protegir  un  mercat  intern  obert  i  competitiu  per  productes  i  serveis.     Promoure  l’aplicació  de  la  legislació  de  la  competència  a  nivell  nacional.   Prohibir  les  activitats  empresarials  que  redueixen  o  distorsionen  la  competència.   Prohibir  les  activitats  governamentals  que  redueixen  o  distorsionen  la  competència.     Llei  de  la  competència  de  la  UE:   Control  de  les  fusions  i  les  adquisicions  per  evitar  la  concentració  de  mercat   Control   dels   ajuts   públics   per   evitar   la   distorsió   del   mercat.   Si   gasten   massa   els   hi   fan   tornar.       La  defensa  del  Pluralisme  a  la  UE:   Llibre  Verd  sobre  pluralisme  dels  mitjans  de  comunicació  (1992)     Ressolució  del  Parlament  Europeu  sobre  la  concentració  mediàtica  (2002)     Límits  nacionals  a  la  propietat  dels  mitjans  de  comunicació:     França:  propietat  dels  diaris  (màxim  30%  del  total  del  mercat)     GB:  TV  (no  superior  al  15%  del  total  de  l’audiència);  els  diaris  amb  un  20%  del   mercat  no  poden  ser  propietaris  d’una  TV   Alemanya:  TV  (propietat  limitada  a  un  màxim  del  30%  de  l’audiència)     Fora   de   la   UE   /   Estats   Units:   TV   (propietat   limitada   a   un   màxim   del   35%   del   total   de   llars);   propietat   estrangera   a   TV   (limitada   a   un   màxim   del   25%);   una   empresa   no   pot   tenir   més   5   estacions   de   ràdio   en   un   mercat   amb   14   emissores;   i   un  màxim  de  8  en  un  mercat  amb  45  emissores.       No  tenim  una  política  comuna  de  pluralisme.  No  volen  que  Brussel·les  marqui  com  han  de  ser   els  mitjans  de  comunicació.  Per  tant,  els  mecanismes  de  control  depenen  dels  diferents  Estats.     No   només   es   regula   els   aspectes   relacionats   amb   el   pluralisme,   sinó   que   també   es   fa   amb   els   continguts.    Hi  ha    dos  posicions:  els  aspectes  negatius  i  els  criteris  proposats  que  han  de  fer  els   mitjans.       A  Espanya  per  garantir  el  pluralisme  polític  es  fa  un  minutatge  dels  continguts  segons  el   partit  polític.         Autoritats  reguladores     Separar   de   l’Estat  les  competències  de  l’aplicació  i  seguiment  de  les  legislacions  sobre   comunicació.    Ha  de  controlar  què  fa  aquest  i  no  funcionar  juntament  amb  ell.   Tradició  diversa  en  les  democràcies  avançades:  EUA  (FCC),  Anglaterra  (OFCOM),  França   (CSA),  Espanya  (CMT,  CEMA,  CNMC),  Catalunya  (CAC)...     Models:  europeu  i  nord-­‐americà.     Preocupació  social  per:  la  Llibertat  d’expressió,  el  Pluralisme  informatiu,  els  Continguts   obscens  i  indecents,  irreverents,  racistes;  el  Pluralisme  lingüístic,  cultural,  religiós...       La  qualitat  de  la  democràcia  vindrà  determinada  pel  bon  funcionament  de  les  autoritats   reguladores  independents.       Autoritats  reguladores       Regne  Unit:  OFCOM     França:  CSA     Espanya:  Estatal  CNMC     !   Instància   col·legiada   de   presa   de   decisions   per   reflectir   pluralisme  i  diversitat   !Autonomia  estructural   !Competència   sobre   tots   mitjans   públics   i   privats   (mercat   i   contingut)   !   Ample   conjunt   de   poders   i   capacitats   (inclosa   la   potestat   de   sancionar)   !  Obligació  de  rendició  de  comptes  públicament/accountability.   Explicar  quins  procediments  estan  seguint.       El  model  nord-­‐americà:  Federal  Communication  Commission  (FCC)     Primera   agència   estatal   independent   del   Govern.  ØEstats   Units   d’Amèrica   (EUA),   1934,   sota  el  control  del  Congrés.     Encarregada   de   la   regulació   de   les   telecomunicacions   interestatals   e   internacionals   per   ràdio,  televisió,  xarxes  inal·làmbriques,  telèfons,  satèl·lits  i  cable.     Atorga   les   llicències   de   ràdio   i   televisió,   assigna   les   freqüències   i   sanciona   els   incompliments.     Control  i  gestió  de  les  llicències.     Vetlla  per  l’efectivitat  de  les  llibertats  d’expressió  i  les  seves  limitacions  (1ª  Esmena  de  la   Constitució,  on  es  garanteix  la  llibertat  d’informació  i  comunicació)   Controla  la  “indecència”   dels   continguts   (ex:   Jackson   i   l’emissió   per   TV   de   la  Superblown,   on  Jackson  es  va  abaixar  el  vestit  i  va  ensenyar  un  pit.  Va  ser  la  major  sanció).     Models  europeus:  França.  Le  Conseil  Supérieur  de  l’Audiovisual  (CSA)     Separació   de   les   competències   d’actuació   entre   el   Govern   (monopoli   de   l’Estat)   i   les   autoritats  independents  (CSA,  en  el  sector  audiovisual).   Context   de   les   Autoritats   administratives   independents   (a   França   aparegudes   per   primera  vegada  el  1978,  amb  la  creació  del  CNIL,  després  el  CNCL,  el  1986,  i  el  1989,  el   CSA).     Àmbit   d’actuació:   els   serveis   privats   i   públics   de   radiodifusió,   televisió   i   les   xarxes   de   cable.     Progressiva   desvinculació   de   l’Estat   en   matèria   econòmica   i   tècnica,   particularment   en   la   gestió  i  control  de  la  alliberament  de  les  ones  electromagnètiques  (liberalització).   Nou   context   polític   i   social   per   a   les   institucions   que   articulen   les   preocupacions   del   poder  polític  i  la  pluralitat  del  interessos  econòmics  (mercat).     Exercici   del   poder   reglamentari   especial   (part   del   poder   essencial   queda   en   mans   del   Govern).     Àmbit:  Estatal   Estructura:  Col·legial  (8  membres,  i  serà  progressivament  reduït  a  7),  menors  de  65  anys,   amb  incompatibilitat  pública  o  privada).   Competències:   Garanteix   el   respecte   al   pluralisme;   la   Llibertat   en   la   comunicació   audiovisual;   el   Control   de   la   publicitat;   la   Protecció   de   la   infància   i   adolescència;   el   Control   de   les   campanyes   electorals;   la   distribució   de   les   freqüències   i   les   llicències   en   ràdio  i  TV;  Sancions  i  suspensió  de  les  llicències.       Gran  Bretanya:  Ofcom       Es   crea   el   2003   per   mandat   de   la   Llei   de   Comunicacions.   Prové   de   la   fusió   d’altres   autoritats  separades   Regula   els   sectors   de   ràdio   i   televisió,   sistemes   fixos   de   telecomunicacions,   telèfons   mòbils,  els  serveis  postals,  a  més  de  les  ones  de  ràdio  sobre  la  qual  operen  els  dispositius   sense  fil.       Assegura   que   els   ciutadans   del   Regne   Unit   aprofitin   al   màxim   el   seus   serveis   de   comunicacions   i   estiguin   protegits   dels   fraus   i   pràctiques   deslleials,   garantint   al   mateix   temps  que  la  competència  del  mercat.       Rendiment  de  comptes  davant  el  Parlament.       Assessora   en   els   aspectes   més   tècnics   de   la   regulació,   desenvolupa   la    regulació   i   vetlla   per  la  seva  aplicació  i  el  seu  compliment.       Finançament  mixt:   les   quotes   que   paga   la   indústria   de   les   comunicacions   per   regular   la   radiodifusió  i  les  xarxes  de  comunicacions;  i  per  la  subvenció  del  Govern.   Possibilitat  que  te  la  ciutadania  d’aproximar-­‐se  a  l’autoritat.  Es  centra  molt  en  el  ciutadà.   Proporciona  canals  molt  fàcils  perquè  els  ciutadans  facin  arribar  les  seves  queixes     Assegura:     La  varietat  de  serveis  de  comunicacions  electròniques,  incloent  la  banda  ampla;       La  qualitat  dels  programes  de  televisió  i  de  ràdio,  apel·lant  a  una  gran  varietat  de  gustos  i   interessos;       El  pluralisme  en  els  serveis  de  televisió  i  ràdio;       Que   els   ciutadans   que   veuen   la   televisió   i   escolten   la   ràdio   estiguin   protegits    contra   continguts  nocius  o  ofensius;       Que  els  ciutadans  estiguin  protegits  de  ser  tractats  de  manera  injusta  en  programes  de   televisió  i  ràdio,  i  de  mantenir  la  seva  privacitat;       Un  servei  postal  universal  disponible  a  tot  Regne  Unit,  sis  dies  a  la  setmana;   La  utilització  eficaç  de  l'espectre  radioelèctric.         El  cas  espanyol:  CNMC     Antecedents:       Comissió  del  Mercat  de  les  Telecomunicacions  (1996  –  2013)       Consell  Estatal  dels  Mitjans  Audiovisuals  (CEMA):  creat  el  2010,  però  no  es  va  posar  en   funcionament  mai           La  primera  autoritat  reguladora  va  aparèixer  el  2013       Comissió  Nacional  del  Mercat  i  de  la  Competència         és   l'organisme   que   garanteix   la   lliure   competència   i   regula   tots   els   mercats   i   sectors   productius  de  l'economia  espanyola  per  protegir  els  consumidors.       És   un   organisme   públic   amb   personalitat   jurídica   pròpia.   És   independent   del   Govern   i   està  sotmès  al  control  parlamentari.  Va  entrar  en  funcionament  el  7  d'octubre  de  2013.       És  el  resultat  de  la  fusió  de  les  autoritats  anteriors:               Estructura:       Té   un   president,   una   vicepresidenta   i   un   consell   format   per   vuit   membres   elegits   pel   Parlament.   El   seu   mandat   és   de   6   anys   no   renovables   i   sotmès   a   un   estricte   règim   d'incompatibilitats.     Té   un   consell   que   es   garanteix   en   dues   sales:   Competència   i   Sala   de   Supervisió   Regulatòria,   i   es   reuneix   en   un   Ple   on   hi   representats   els   8   consellers,   el   president   i   la   vicepresidenta.   Té   quatre   direccions   d'instrucció:   Competència,   Energia,   Telecomunicacions,   Sector   Audiovisual  i  Transports  i  postal).       La   Direcció   de   Telecomunicacions   i   del   Sector   Audiovisual   és   l'òrgan   encarregat   de   les   funcions   d'instrucció   d'expedients   de   la   Comissió   Nacional   dels   Mercats   i   la   Competència   en   matèria   de   comunicacions   electròniques   i   del   sector   audiovisual,   amb   l'objectiu   de   regular,   supervisar   i   controlar   el   correcte   funcionament   dels   mercats   de   comunicacions   electròniques   i   de   comunicació   audiovisual   a   través   de   l'establiment   i   supervisió   de   les   obligacions   específiques   que   hagin   de   complir   els   operadors   en   els   mercats   de   telecomunicacions,   el   foment   de   la   competència   en   els   mercats   dels   serveis   audiovisuals,   la   resolució  dels  conflictes  entre  els  operadors  i,  si  s'escau,  l'exercici  com  a  òrgan  arbitral  de  les   controvèrsies  entre  aquests.       ...