BLOC 3 - Mètode observacional (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 1º curso
Asignatura OSAC. Observació Sistemàtica i Anàlisi de Contextos
Profesor S.M.R.M.L.R.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Observació sistemàtica:
- Característiques
- Avantatges i inconvenients
- Importància de la fiablitat i la validesa
- Classificació de l'observació (lloc, implicació, número, paper, nivells de sistematització)
- Fases de l'observació
- Tipus de sistemes

Vista previa del texto

BLOC 3 – MÈTODE OBSERVACIONAL L’OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA És l’estratègia fonamental del mètode científic. És el procés d’investigació que permet descriure situacions i contrastar hipòtesis. És molt útil en el món de l’educació. La recollida de dades pot ser qualitativa(com s’autolesiona?, amb qui?, amb què? Etc.) / quantitativa (quants cops s’autolesiona?), depenent de l’objecte d’estudi i del tipus d’estratègia que utilitzem.
A partir del problema estímul Observació Pautes d’intervenció, 3 nivells Social – comunitari (activitats extraescolars) Conductual (guants pq no s’esgarrapi) Educativa (algunes hores van a l’aula d’acollida) ** Els trastorns es diagnostiquen sempre que la conducta està present en tots els contextos de la persona. **Un nen no té assolida la lecto-escriptura fins a 3er de primària. Hi ha moltes persones que diagnostiquen dislèxia perquè sí, sense tenir en compte l’edat ni els casos com per exemple de nens nouvinguts.
Les característiques de la metodologia observacional són: - Percepció intencionada i fonamentada (argumentada teòricament, observo perquè així podré estructurar pautes d’intervenció).
- És selectiva i interpretativa (selecciono la informació, no només miro la conducta sinó també altres coses que poden donar-me informació, ex= com va vestit el nen) .
- Concentra l’atenció de l’observador sobre un succés, fenomen, fet o objecte.
Avantatges i Inconvenients Avantatges - És un registre sobre el que passa al món real.
- Permet percebre conductes que d’altre manera serien irrellevants.
- A vegades, l’observació, és l’únic mètode per segons quines investigacions.
- No es necessita col·laboració del subjecte/objecte observat.
Inconvenients - Presència de la conducta en el moment en què es vol observar (aquells dies que vols observar, no fa la conducta).
- Presència de factors incontrolables (vòmits, projecte de pati i plou).
- Les conductes estan condicionades a la seva duració (30-40 dies de conductes humanes perquè el registre sigui vàlid, per veure tota la varietat possible).
- Creença de què el que s’observa no es pot quantificar.
- Observador expert (a vegades no hi ha la preparació adient, al principi ets inexpert i a mesura que vas observant et vas convertint en observador expert i guanyes facultats i coneixements).
- L’observador influeix i és influenciat.
Importància de la fiabilitat i la validesa - Fiabilitat= L’ instrument serà fiable quan els resultats siguin semblants. Quan el mateix fenomen fet per diferents investigadors dóna resultats semblants. O quan el mateix investigador, analitza el mateix fenomen en dos moments diferents dóna resultats semblants.
- Validesa= L’observació s’ha de centrar en el meu objecte d’estudi.
Perquè sigui fiable i vàlid ha de contemplar la EME (Exhaustiu i Mútuament Excloent). Significa que l’observació ha de contemplar totes les possibilitats sense que es repeteixin (sense que els ítems es repeteixin). Quan es crea un instruments s’han de fer àrees temàtiques. ( Exemple: 3.
interaccions amb els iguals – 3.1. Al pati – 3.2. A l’aula).
Classificació de l’observació De camp = Context real, la conducta és eponstània i l’observador no intervé.
Segons el LLOC on s’observa De laboratori = El contrari. Entorn controlat, les vairables es provoquen per l’observador perquè es dongui la conducta.
Indirecta= Observa el que passa Segons la IMPLICACIÓ de l’observador (**) Directa= L’observador participa de la dinámica, perquè la situación ho requereix.
Individual Segons el NÚMERO d’observadors Segons els NIVELLS DE SISTEMATITZACIÓ Col·lectiva Sistemàtica= Pautada, organitzada, preparada previament amb instruments acordats per un equip.
No Sistemàtica= El trastorn impossibilita l’observació, perquè pot passar el que sigui, no pots preparar-te res perquè depèn d’ella.
El PAPER de l’observador (**) Participant= També potser indirectaparticipant, pots observar i provocar de manera indirecta.
No participant (**)Implicació – Paper de l’observador (van lligades) Pilars de l’observació sistemàtica Observador Persona que porta a terme aquesta observació. Estan entrenats en un mateix protocol d’observació. Han de definir el que és més important. Establir instrument de mesura i la seva fiabilitat.
Catàleg de codis de conducta Es desenvolupen en base a allò que volem observar. Són els instruments de mesura en l’observació directa. Especifiquen quina conducta ha de ser seleccionada per a ser registrada.
FASES de l’observació 1. Formulació del problema A. Identificar els fenòmens B. Recerca i revisió de la informació prèvia C. Establir el marc teòric (paradigma constructivisme/cognitivisme/conductisme) D. Identificació i afinament d’hipòtesis E. Delimitació de les línies bàsiques del disseny de la investigació A -Ex. Millorar capacitats lingüístiques, preparant un racó de lectura B, C - Ex. Justificació del tema i de quin paradigma parteixo (constructivista, ja que és important la col·laboració entre alumnes) D - Ex. La mestra fa una hipòtesis “Quan els alumnes utilitzen graelles d’autogestió diversifiquen la seva activitat al racó” E - Ex.Utilitzarà un sistema categorial on enregistrarà a partir d’un llistat de conductes les vegades que els infants van al racó i quin material agafen. Durant dues setmanes.
2. Recollida de dades A. Selecció de mostres (persones, objectes d’estudi) Podem adoptar: - Un mostreig observacional per punts de temps = L’observador registra el que passa en punts concrets temporal separats per una certa distància – cada tres minuts, cada deu minuts- Un mostreig focal = Durant un període de temps es focalitza l’observació en un individu o un cert grup - Un mostreig d’esdeveniments = Sempre que ocorri l’esdeveniment (quan succeeixi la conducta, l’anoto) B. Sistema de registre i emmagatzematge de dades Dimensions a tenir en compte: - Caràcter tancat (ítems per categories, quantitatiu) o obert (narratiu). El qualitatiu potser tancat o obert, ja que exemplifiquen el codi de conducta.
- Els mètodes de registre utilitzats (tipus de mostreig = per punts de temps, focal, o d’esdeveniments) - Els objectius de referència, als quals s’associen els tipus de sistemes que ens permetran assolir els objectius.
C. Tipus de registre i emmagatzematge de dades - Sistemes categorials = es caracteritzen per incloure categories. Tenim en compte moltes conductes, són els que + s’utilitzen.
- Sistemes descriptius = Les categories s’extreuen a partir del que prèviament he registrat.
- Sistemes narratius = ús de descripcions i registres (oral i escrit), fets directament en la situació o després (notes de camp).
- Sistemes tecnològics = Són registres permanents que poden ser analitzats després.
Exemple d’instruments/tipus de sistemes: - Llistes de conductes (**examen) = Sistema Tancat i categorial Llistes de categories prefixades. Es registra la presència o absència de les conductes. Observadors externs, no participatius. Has de fer la llista amb un ordre seqüencial amb el que apareixen les conductes. Inconvenient= No diu com és la conducta, només si hi ha absència o presència. No té criteri EME perquè no recullen suficient observació.
- Escales d’estimació = Sistema Tancat i categorial Són sistemes de categories prefixades que admeten una valoració en el moment de l’observació. Inconvenient= És molt subjectiu perquè tots hem de tenir el mateix criteri per valorar. Poden ser numèriques, gràfiques o verbals: · Numèriques = generalment de l’1 al 5. Cada tret va acompanyat d’una escala.
· Gràfiques (**examen)= L’escala que acompanya el tret per a la seva valoració en l’observació és gràfica. Inconvenient= És molt subjectiu, no són gens recomanables, igual que les piràmides ascendents i descendents.
· Verbals = Per exemple les notes del cole. El tret que es vol observar es qualifica amb expressions verbals (sempre, sovint, a vegades, poc, mai). A vegades aquesta qualificació és una graduació que indica la freqüència en que es dóna la conducta. Són paraules que també s’han de consensuar amb l’equip.
- Diaris de classe = Sistema Obert i narratiu. Nosaltres som participants passiu, diari qualitatiu i subjectiu. Registraments escrits després de la conducta d’un o d’altres sobre la base de certa continuïtat.
- Registre d’esdeveniments crítics = Sistema Obert i narratiu. Registraments realitzats en la situació mateixa o després per recollir la conducta rellevant o els incidents que es relacionen amb una àrea d’interès. Ex: Graella d’observació i recollida de dades.
1. Anàlisi de les dades Les dades que hem observat i registrat ens donen una lectura clara de la diferència entre la utilització de la graella d’autogestió.
- Variable qualitativa= Quan les modalitats que prenem són el resultat de l’establiment d’unes formes, categories, o dicotomies, i engloben totes les altres en un sol grup.
· Dicotòmiques – dos possibilitats · Politòmiques – més d’1 possibilitat · Nominals · Ordinals - Variable quantitativa= Quan s’obté per recompte i sempre pot ser expressada mitjançant una xifra o número referit a una determinada unitat de mesura. Ex: Quants cops ha jugat l’infant a un racó en concret? Aquesta variable seria quantitativa discreta · Contínues – Amb quina freqüència fas alguna cosa sempre. Ex: amb quina freqüència neteges casa teva perquè és continu ja que ho fas sempre.
· Discretes – Les fas un cop, perquè no són continues són esporàdiques. Ex: A qui has votat? Només ho fas un cop, no cada dia.
4. Interpretació dels resultats Relacionar els resultats obtinguts amb la hipòtesi inicial per acabar obtenint unes conclusions respecte al grau d’adequació d’aquesta hipòtesi. Hipòtesi de partida: Què ens esperem trobar? Ex: La mestra ha comprovat com la graella d’autogestió ajuda als alumnes a triar de manera diversificada el material del racó de llengua. Per tant s’ha confirmat la hipòtesi incial.
5. Comunicació dels resultats Comunicació dels resultats i conclusions a la dimensió pública i social, cal transparència i claredat. S’han de complir les 6 característiques com a garantia de cientificabilitat (treball científic i fiable): 1- Intencionada 2- Específica 3- Planificada 4- Estructurada 5- Objectiva 6- Registrada ...

Tags:
Comprar Previsualizar