LECCION 5 ( tecnicas de analisis economico) (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura ECONOMIA
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 5. TÈCNIQUES D’ANÀLISI ECONÒMICA -El procés de producció és també un procés de distribució, ja que en aquest procés es determina la renda per als qui participen: salaris i beneficis.
-El procés de producció i distribució permet la despesa (ús de la renda): consum o estalvi.
Per tant el valor que surt del procés de producció (valor afegit o producte net) es pot analitzar des de l’òptica de la producció, la renda i la despesa.
En economia, aquest valor afegit el calculem mitjançant el que denominem magnituds macroeconòmiques o macromagnituds, la més coneguda de les quals és el producte interior brut (PIB).
5.1. El producte interior brut (PIB) El PIB indica la renda que produeix un país- indica la capacitat productiva i de generació de renda.
Nigèria té molt petroli i, per tant, és un país ric, però genera poca renda Japó no té recursos naturals però té una alta capacitat de generar renda (PIB alt).
És variable flux: calcula la renda generada en un territori durant un període determinat (generalment un any).
No és variable estoc: no indica el fons de riquesa acumulat prèviament.
Precaucions en el càlcul del PIB No es pot sumar el valor de totes les produccions realitzades per totes les unitats de producció (això comportaria error de doble comptabilització) .
El PIB es pot mesurar de tres maneres: — Com a producció dels diferents tipus d’activitats econòmiques.
— Com a renda generada en l’economia i que procedeix dels salaris i beneficis (empresarials, del capital o de la terra) que obtenen els diferents agents econòmics.
— Com a despesa en béns i serveis dels diferents sectors (famílies, empreses, sector públic i sector exterior).
El PIB mitjançant la producció Si comptabilitzem el PIB considerant el valor total dels béns i serveis produïts, cal agregar el valor afegit de cada sector, és a dir, la seva contribució a la producció final. En calcular el PIB a preus de mercat caldrà incloure els impostos lligats a la producció, i restar les subvencions rebudes (el PIB a cost de factors, per exemple, no inclou ni impostos ni subvencions).
+ Valor afegit d’agricultura i pesca + Valor afegit de la indústria i construcció + Valor afegit dels serveis -----------------------------------------------------PIBcf +Impostos sobre la producció (com l’IVA) i les importacions –Subvencions -----------------------------------------------------PIBpm El PIB mitjançant la renda Podem calcular el PIB comptabilitzant les remuneracions rebudes: del treball (salaris) i del capital (beneficis o excedent d’explotació).
+Remuneració bruta d’assalariats (remuneració neta +cotitzacions a la Seguretat Social) +Excedent brut d’explotació (excedent net + amortització) --------------------------------------------------------PIBcf +Impostos sobre la producció i la importació –Subvencions --------------------------------------------------------PIBpm El PIB com a despesa +Consum privat +Inversió privada Inversió = formació bruta de capital = formació bruta de capital fix (p.e.màquines) + variació d’existències (p.e. estocs al magatzems).
+Consum públic +Inversió publica +Exportacions (vendes a l’estranger) –Importacions (compres a l’estranger) ---------------------------------------PIBpm 5.2. Altres macromagnituds El PIBpm és una de les diverses macromagnituds existents. Ara bé, ens pot interessar conèixer altres variables. Abans d’exposar-les convé explicar els conceptes següents: Net/brut: una variable en termes nets equival a una variable en termes bruts menys l’amortització. 2 És un concepte associat al capital ja que es deprecia (o amortitza) en el temps. Exemple: Inversió neta = inversió bruta – amortització Així, si una empresa inverteix 10 milions d’euros en maquinària, però 3 són per reposar material envellit, la inversió bruta és 10, però la neta és 7.
PIN = PIB – amortització PIB = PIN + amortització Preus de mercat/cost de factors: una variable en preus de mercat = variable en cost de factors + impostos indirectes – subvencions. Exemple: PIBpm = PIBcf + impostos indirectes – subvencions.
PIBcf = PIBpm - impostos indirectes + subvencions.
La variable en cost de factors permet comparar els productes interiors sense tenir en compte la intervenció pública. Per exemple, si a Espanya els impostos (menys les subvencions) és 10 i a França 20, ens podem trobar, per exemple, que el PIBpm sigui el mateix (suposem 200), mentre que a Espanya el PIBcf serà de 190 i a França de 180.
-Interior/nacional: una variable en terme interior = variable nacional + rendes no nacionals a l’interior – rendes nacionals a l’exterior.
Una variable en terme nacional = variable interior + rendes nacionals a l’exterior – rendes no nacionals a l’interior. La variable “nacional” calcula el produït pels espanyols, independentment d’on es trobin; la variable “interior” calcula la producció a Espanya, independentment de qui la faci (nacionals o estrangers).
Exemple: PNBpm = PIBpm + rendes dels nacionals a l’exterior – rendes no nacionals a l’interior.
PIBpm = PNBpm - rendes dels nacionals a l’exterior + rendes no nacionals a l’interior.
Així, podem anar passant d’una variable a una altre. Exemples: Finalment, podem calcular la renda disponible (RD), una aproximació a la renda que queda en les llars després de que aquestes compleixin amb les seves obligacions amb l’Estat: RD = RNNcf – T + Tr – Bnd T = Impost sobre societats, IRPF i Cotitzacions a la Seguretat Social.
Tr= Transferències (per atur, pensions, etc.) Bnd= Benefici no distribuït (per les empreses) 5.3. Crítiques al PIB Es critica al PIB com a indicador de benestar pels següents motius: •No informa sobre la desigualtat de la renda: res garanteix que incrementar el PIB incrementi el benestar dels individus.
•Externalitats negatives: en presència d’aquest tipus d’externalitats (ex.
desforestació, excés de producció), el PIB pot créixer avui molt però comprometre el PIB de demà.
•Béns proveïts pels Governs: Si un país gasta més en sanitat o educació que un altre, el seu PIB augmentarà més, però això vol dir que el seu servei es millor? La despesa no és sempre bon indicador per determinar la qualitat del servei i per tant el benestar que reben els individus •No recull les activitats realitzada fora del mercat laboral, encara que sigui necessària per al funcionament de l’activitat econòmica (ex: feines de la llar no remunerades).
•No recull l’economia submergida que assoleix un 23% a Esp. (GESTHA) •No recull bé els serveis i els sectors intensius en el coneixement: quan els canvis i les innovacions són constants el PIB pot infravalorar-los en particular en fases de creixement.
Com a resultat d’aquestes crítiques, apareixen noves aproximacions per mesurar el benestar de les persones: Taxes d’alfabetització, taxes de mortalitat infantil i esperança de vida: són indicadors existents que serveixen per mesurar el benestar als països no rics però no pels països més rics que presenten mancances sobretot relacionades amb la “sacietat” i el “excés” que evidencien altres indicadors com: distribució de renda, desigualtats, obesitat, consum d’alcohol...
Altres indicadors de recent creació: darrerament està havent un esforç per generar mesures alternatives al PIB com a mesures de benestar.
-PIB Verd: Es va popularitzar l’any 1992 amb la Cimera de RIO i es basa en descomptar del PIB les conseqüències ambientals en termes de costos que el seu creixement genera; aquest tipus de mesures s’han anat sofisticant i avui en dia es parla també de "Índex de Desenvolupament Sostenible".
-Índex de Desenvolupament Humà (IDH): desenvolupat pel PNUD, que combina aspectes de salut (esperança de vida), educació (taxa d’alfabetització i taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i terciària), i nivell de vida (PIB per càpita) – cadascuna val un terç.
-World Database of Happiness: Promoguda per la Universitat Erasmus de Rotterdam, es basa en mesures subjectives de felicitat a partir de diferents preguntes a les persones, permet comparar països.
-http://www1.eur.nl/fsw/happiness/ -Happy Planet Index (HPI) ordena 151 paísos en relació a com de llarga és la seva vida (esperança de vida), feliç (mesura de benestar subjectiu I de pertinença a la comunitat), i com sostenible és a partir de la petjada ecològica (la quantitat de terra I CO2 necessària per proveir els recursos que necessiten) -http://www.gfmag.com/tools/global-database/ne-data/11940countries.html#ixzz2NyK9RBYZ happiest- -Better life Initiative: promoguda per la OCDE i basada en el Informe Stiglitz-SenFitoussi, incorpora 11 variables que inclouen condicions de vida (habitatge, Ingressos, Treball) i de qualitat de vida (comunitat, educació, Govern, Salut, Satisfacció de vida, Seguretat, Conciliació) 5.4. Magnituds corrents i reals i taxa de creixement del PIB El PIBpm es valora en moneda (preus corrents) per tant com podem saber si un augment del PIB és degut a un increment de preus o de quantitats? ...

Comprar Previsualizar