Tema 3 (1). El judici civil (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 4º curso
Asignatura Dret Processal Civil
Profesor J.S.R.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. EL JUDICI CIVIL La LEC preveu una sèrie d’actuacions potestatives que l’advocat del litigant ha de conèixer abans de presentar la demanda. Dins de l’estratègia processal és rellevant saber del seu contingut per utilitzarles quan convingui.
Activitats preparatòries al judici civil: - - Acte de conciliació Mediació Mesures cautelars: amb aquestes es busca anticipar l’efecte del judici, de la sentència dictada. La seva aplicació dependrà de l’objecte de la demanda i de diferents pressupòsits: (1) perill de la durada del procés i (2) constància d’alguns documents o proves prou importants.
Anticipació de la prova: té lloc en el decurs del procés civil. La llei permet anticipar a un moment no natural la pràctica de la prova sempre que es salvaguardin les seves garanties.
Sol·licitud de diligències preliminars.
1. CONCILIACIÓ Regulació als articles 139 a 148 LJV. Entenem per conciliació l’intent per arribar a un acord davant d’un òrgan jurisdiccional per posar fi a la controvèrsia que s’iniciarà i donar-li solució. Té una base d’acord que té lloc davant de l’ordre jurisdiccional. Aquest acord, plasmat per escrit, té plena eficàcia com a forma de resolució de la controvèrsia, en tant que té els mateix efectes que tindria una sentència.
- - - - És voluntària: ningú està obligat a conciliar, depèn de la part. La part Només es poden conciliar les matèries que tenen caràcter dispositiu en el procediment civil.
Competència del jutjat de pau (donada la seva poca entitat jurídica). Si no hi ha jutjat de pau, anirem al jutjat de primera instància o jutjat de lo mercantil )davant del lletrat de l’administració de justícia).
Es presenta mitjançant un escrit on de forma senzilla es demana sobre allò que es vol conciliar, es demana a la part contraria si està d’acord amb la conciliació. No hi ha necessitat d’advocat ni procurador.
Pot finalitzar amb acord (la part contraria accepta la conciliació, l’acomoda a les seves necessitats i manifesta l’acord amb la resolució de la conciliació. Aquest acord tindrà força executiva, per tant, si no es compleix el contingut, la part podrà executar l’acord) o sense acord (s’aixeca un acte on s’indica que no hi ha èxit de la conciliació). Per executar l’acord, anirem davant del jutjat de primera instància.
L’acord arribat, en principi, no es pot impugnar per las vies dels recursos ordinaris però si es permet una acció de nul·litat (només en casos de vici de consentiment).
2. DILIGÈNCIES PRELIMINARS Es busca saber de la part a la que demandaré alguns continguts de la seva personalitat i objecte de la demanda sense els quals no puc demandar. Pretenen aconseguir informació. Tenen caràcter potestatiu, no preceptiva.
La llei recull les diligències en una taxació (numerus clausus). Supòsits (article 256.1): 1. Informació sobre capacitat, representació o legitimació del futur demandat.
2. Exhibició de documents del futur demandat, relatius a capacitat o representació.
1 3.
4.
5.
6.
Exhibició de documents del futur demandat o tercer, necessaris per litigar.
Exhibició de la cosa objecte del futur litigi.
Concretar als integrants d’un grup d’afectats.
Actuacions previstes en les lleis especials (patents, marques, competència deslleial).
Es competent per conèixer d’aquestes diligències el jutjat de primera instància o jutjat de lo mercantil (article 84.3 LOPJ). Competència territorial: domicili del demandat. Per assegurar salvaguardar els perjudicis del futur demandat, la llei obliga a l’oferiment d’una caució (rescabalar-se dels perjudicis que pugui tenir el demandat).
Com es practiquen? - La part ho demana, el tribunal ho accepta i envia la petició a la part futura demandada perquè compleixi. Si la part demandada s’oposa a la petició del tribunal per complir, això genera un incident que es resol del mateix tribunal i decideix si estima o no la diligència preliminar. Si el tribunal estima la diligència preliminar i obliga que es compleixi el contingut i la part obligada no ho fa? • Totes aquelles actuacions en les que es demana a la part contraria que es manifesti, es poden veure afectades per la ficta confessio. Si no dius res, puc entendre que hi ha una acceptació tàcita.
• El tribunal pot acordar la entrada i registre al lloc on estiguin les dades que es demanen en les diligències.
3. LA DEMANDA És l’acte principal i nuclear del judici civil. Només la pot exercitar el ciutadà amb l’absoluta llibertat d’acció civil, establint ell mateix l’objecte o contingut i delimitant els fets sobre els que resoldrà el tribunal aplicant la llei oportuna que està establerta a la demanda.
Es demana la interacció entre uns fets i dret, que es coneix com causa de demanar. Tota demanda té una base fàctica que s’ha de descriure; a aquests fets el tribunal li aplicarà la norma jurídica per resoldre (norma jurídica que el demandant hagi establert en la demanda). Així com el fet obliga al tribunal a resoldre només sobre aquella fets, el tribunal no està vinculat a la norma que se li suggereix en la demanda (pot aplicar la norma jurídica que més s’adeqüi per la resolució dels fets).
La demanda la insta una part contra una altre i eviten que se’n formi una altre demanda amb mateix objecte, evita que torni a iniciar-se una controvèrsia sobre els mateixos fets (litispendència). Aquesta demanda determina la litispendència i la cosa jutjada. El que ha estat objecte de resolució no pot tornar a ser objecte de controvèrsia. En la demanda es determina l’objecte de la controvèrsia i el contingut de la sentència (de la que no es pot apartar el tribunal ja que tindríem una sentència incongruent).
3.1 REQUISITS GENERALS a) Haurem d’indicar el tribunal i la seva competència (article 399.4 LEC) –tasca de l’actor–.
b) Identificació de l’actor: determinat el tribunal, que generarà una submissió expressa o tàcita de l’actor, l’actor haurà d’identificar-se per no generar-se dubtes a l’hora de definir les característiques que m’envolten. També haurà d’identificar-se l’advocat de l’actor.
• • • Poder per plets/apud acta.
Persona física o jurídica.
Representació (a efectes de litispendència o cosa jutjada).
2 • Advocat o procurador no preceptiu: necessitat d’indicar-lo expressament.
c) Identificació del demandat: vol dir definir i particularitzar qui tindrà aquella condició. Es suficient amb la seva identificació, personal i domiciliar (en funció de les dades que estan a disposició de l’actor; tot i això, quantes més dades, millor). Totes les dades són preceptives. Si no les coneixem, podem demanar al tribunal que ajudi per les vies judicial (per exemple, a través d’hisenda). Si no es troba el domicili del demandat, es realitza la publicació de la demanda per edictes al taulell d’anuncis.
Després de l’encapçalament (jutjat competent, identificació de l’actor i del demandat): d) Fets: explicació de la controvèrsia, la base fàctica de la controvèrsia. Acompanyar amb els documents necessaris per fonamentar la pretensió.
d) Fonaments de dret: norma jurídica legal. S’estableix en quina norma es basa l’actor per reclamar la pretensió. Aquesta norma jurídica no és vinculant pel tribunal.
• • • • Aspectes processals: normes de la LEC, normativa processal.
Aspectes substantius: normes jurídiques en que la part actora es basa per la pretensió.
Acció exercitada Jurisprudència i/o doctrina: no són fonaments de dret ni vinculats, però serveix per indicar la interpretació que s’ha seguit pel tribunal en temes similars.
Després dels fonaments de dret i fets es s’inclouen els documents, mitjans o instruments que s’aporten sempre amb ordre i claredat.
e) Petició: expressa la exigència jurídica de la part. Serveix per definir l’objecte i el judici i la congruència de la demanda. Indicar al tribunal perquè estimi la demanda dins del que l’actor demana.
La petició ha de ser clara i precisa (que no generi dubtes ni situacions d’incerteses). Es poden fer peticions alternatives i subsidiàries (en defecte de la principal). En aquesta petició s’ha d’identificar la quantia del litigi. Es poden indicar peticions processals com l’emplaçament, els documents, etc. (tot i que aquestes són innòcues, no són necessàries).
f) Otrosí: s’inclouen una pluralitat de continguts, per exemple, petició complementaria al tribunal, ja sigui per adjuntar mesures cautelars a la demanda o demanar auxili judicial per emplaçar als demandats. S’ha d’indicar el lloc, la data i la signatura, tot i que el que és rellevant és la data de presentació en el jutjat.
g) Documentació annexa: és imprescindible acompanyar la demanda amb l’apoderament o apud acta (sinó no es donarà curs a la demanda i s’haurà de subsanar l’error –arxivament si no es compleix–). També podem aportar aquells peritatges (excepcionalment, el peritatge es podrà aportar en un moment posterior abans de l’audiència prèvia sempre que estigui justificat) en virtut dels quals aportem un saber al tribunal que necessita per aclarir els aspectes controvertits del litigi.
- Poder/autoliquidació taxa judicial Documents/mitjans audiovisuals/peritatges de la part Còpies de l’escrit de demanda i documentació per entregar al demandat.
• No aportar les còpies és subsanable, no suposa la inadmissió.
Admissió de la demanda Llibertat d’acció per reclamar. Les demandes han de ser admeses. L’admissió de la demanda es deixa en mans del Lletrat de l’Administració de Justícia (article 404 LEC) Si el lletrat dubta de la 3 competència del tribunal o considera defectuosa forma de l’escrit de demanda, haurà de comunicarho al poder judicial.
Inadmissió de la demanda - Article 42 CC: compliment de la promesa de matrimoni.
Article 1798 CC: reclamació d’allò guanyat en jocs de sort o atzar.
LO 2/1984, reguladora del dret de rectificació: el jutge d’entrada podrà valorar si la rectificació és homologable o no.
Immunitat de jurisdicció: el tribunal considera que la persona demandada gaudeix d’immunitat i, per tant, no es permet la presentació de demanda contra aquesta persona.
Demanda de retenir o recobrar la possessió, després del termini d’un any des de la pertorbació (article 439.1 LEC).
Defecte legal en el mode de proposar la demanda Excepció processal en mans del demandat, mitjançant la qual pot qüestionar la falta de claredat o precisió en la determinació de les parts així com una falta de claredat o precisió en la petició. Aquests defectes tenen un caràcter subsanable en l’Audiència Prèvia. Si no se subsanen, s’acorda l’arxivament de les actuacions.
Defectes insubsanables - Manca de capacitat (article 9 LEC) Manca de jurisdicció (article 404, 36.2, 37.2 i 38 LEC) Manca de competència genèrica (article 37.2 i 38 LEC) Manca de competència objectiva (article 404 i 48 LEC) Manca de competència funcional (article 62 LEC) Defectes subsanables Normalment, com a regla general, els defectes són normalment subsanables: - Falta de poder o signatura de l’advocat Defectes lligats a la falta de presentació de documents • Article 266 LEC: documents que s’han d’acompanyar en judicis especials, per exemple, judicis d’aliment o de retracte.
• Terceria de domini • Terceria de millor dret • Procediments de filiació • Pagament de la taxa: la taxa pel litigi només l’han de pagar, actualment, les persones jurídiques.
Previsió de l’article 400.1 LEC Quan allò que demanen pugui fonamentar-se en diferents fets o normes jurídiques hem d’indicar en la demanda tots els fets i normes jurídiques coneguts o puguin invocar-se en el moment d’interposar la demanda, sense que sigui admissible reservar la seva al·legació per a un procediment posterior.
Es busca que el ciutadà que reclama ho faci una sola vegada i no tantes vegades com podria fer-ho si no utilitzés tota la informació de la que disposa des d’un primer moment (es coneix com cosa jutjada virtual). Es tracta d’un principi de preclusió d’al·legacions jurídiques i fàctiques. Estén els efectes de la cosa jutjada a allò que s’hagi jutjat i a allò que va tenir la oportunitat de jutjar-se.
4 No permet reservar fets o acciones davant del demandat, a exercitar en un judici posterior, si el primer va malament.
- Exemple: es pretén la resolució d’un arrendament per causa de cessió inconsentida.
Desestimada la demanda, no és possible presentar una altre per causa d’obres, ja existents al temps de presentar la primera.
Aquesta previsió també es predicable en la figura de la reconvenció, que permet al demandat, en el decurs del litigi, demandar a l’actor, és a dir, la posició del demandat que reconvé és idèntica a la de l’actor. En la segona demanda podrà oposar-se la excepció de litispendència o cosa jutjada.
Excepció a la preclusió de l’article 400: - Fets posteriors a la presentació de la demanda. Permeten justificar una nova demanda per aquells fets.
Fets no coneguts per l’actor al moment de presentar la primera demanda. La proba del desconeixement correspon a l’actor.
3.2 LA LITISPENDÈNCIA L’efecte que produeix la demanda des del moment en que s’accepta a tràmit es coneix com litispendència, genera un efecte de ficció des del moment que s’accepta a tràmit, res succeeix al món que afecti al contingut de la demanda fins que es dicti sentència (perpetuatio iurisdictionis).
Prohibició de mutatio libellis: no puc modificar l’objecte de la controvèrsia fins que es dicti la sentència.
Es poden aportar al·legacions complementaries que mititzin el contingut de la pretensió.
Perpetuatio legitimationis (excepció: successió processal): la sentència s’ha de dictar envers als dos protagonistes que han iniciat la reclamació.
Litispendència sensu stricto (article 416.1.2): des d’un punt de vista processal, hem d’assimilar la litispendència a una excepció processal. Forma de defensar-se del demandat, vol aturar el procediment que ha començat més tard per evitar que es dicti una sentència per un tribunal que sigui contradictòria a la primera.
3.3. ACUMULACIÓ D’ACCIONS Consisteix en la interposició de dues o més accions, que no siguin incompatibles, podent existir un nexe entre elles, a tramitar en un sol procediment. Un sol procés, un sol judici, una pluralitat d’accions que poden adreçar-se a un demandat o una pluralitat d’ells. Pressupòsits: - Iniciativa de l’actor Competència i procediment: el mateix tribunal ha de tenir competència per conèixer sobre l’assumpte.
Termini per acumular: només fins a la contestació de la demanda per permetre al demandat defensar-se de totes les pretensions.
Efectes: un únic judici i una sola sentència que resol totes les pretensions de la part actora.
3.4. ACUMULACIÓ DE PROCEDIMENTS (article 74 i ss. LEC) Reunió de processos en un procediment únic, per ser resolts en una sola sentència. Aquesta acumulació es realitza a instàncies de part. Els dos procediments han de tenir connexió, l’acumulació 5 es realitza per evitar sentències contradictòries. Té lloc quan pugui produir efectes prejudicials.
Requisits: - Mateix procediment Abans de la finalització del procediment.
A primera instància Coneixerà el Tribunal del procediment més antic.
No es dictarà sentencia fins que es resolgui l’acumulació.
Se seguirà un sol judici i una sola sentència.
Poden acumular-se parts en cas de litisconsorci però necessàriament ha d’haver-hi identitat de parts i de fets.
4. CONTESTACIÓ DE LA DEMANDA Aquesta figura és essencial. El procediment civil ha de permetre un equilibri d’actuacions processals.
Es realitza a través d ela figura de l’emplaçament o citació. Pot realitzar-ho el personal de l’administració de justícia o l’actor a través del seu representant (procurador). Anar a buscar al demandat al seu domicili. Si l’emplaçament personal no es possible, es pot substituir a través de la cèdula d’emplaçament que s’entrega a la persona que obra la porta i té una relació familiar amb el demandat o al porter de la finca. En defecte de cèdula, quan no es pot localitzar al demandat, es demana ajuda al propi jutjat perquè trobi d’ofici dirigint-se a les entitats públiques que puguin tenir la informació del domicili (exemple: hisenda). Si no es possible trobar el domicili, podem acudir al Registre Central de Rebels Civils i finalment, publicar al taulell d’anuncis del jutjat mitjançant un edicte.
L’edicte és la última ràtio.
Conductes possibles del demandat: - Personar-se en forma i contestar Personar-se sense contestar Reconvenir: el demandat pot accionar contra l’actor, presentant la demanda reconvencional mitjançant la figura del otrosí.
Rebel·lia: el demandat no fa res per defensar-se, aquest té una actitud passiva. Això no implica la seva acceptació.
Aplanament: el demandat pot acceptar la petició de l’actor i demanarà que es dicti sentència.
La figura més extrema és la rebel·lia.
6 ...

Comprar Previsualizar