Tema 10 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 06/02/2015
Descargas 0
Subido por

Descripción

TEMA 10: LA TEORIA DEL DRET AL SEGLE XX. EL REALISME JURÍDIC ESCANDINAU:ALF ROSS

Vista previa del texto

TEMA 10: LA TEORIA DEL DRET AL SEGLE XX. EL REALISME JURÍDIC ESCANDINAU:ALF ROSS Elements intel.lectuals: •Modificació de les idees bàsiques del positivisme jurídic d’entreguerres •Tensió entre la idea d’Estat liberal de Dret i la de l’Estat social de Dret •Revisió dels fonaments de la tècnica jurídica i del model kelsenià •Tanmateix, aquests nous corrents científics intel.lectuals no penetren en l’àmbit jurídic fins al final de la guerra freda, al decenni de 1970.
•Els models de la filosofia del llenguatge (filosofia d’Oxford) i del neopositivisme lògic (Cercle de Viena) són els que segueix majoritàriament la teoria jurídica entre 1940 i 1980.
Escola Econòmica de Viena: Ludwig von Mises Friedrich Hayek Joseph.A.
Schumpeter Idees de l’Escola de Viena: •Mercat (competència lliure) com a forma d’integració de les societats •Defensa del dret substantiu com a marc de garantia del desenvolupament econòmic i social (Estat liberal de Dret, propietat privada, llibertat individual) •Prevenció contra l’autoritarisme i l’intervencionisme de l’estat; crítica al corporativisme i als oligopolis •Monetarisme (von Mises) Idees econòmiques contràries a l’Escola de Viena: •Intervenció de l’Estat per a la planificació parcial de l’economia i la correcció dels desequilibris del mercat (Keynes) •Perspectiva històrica i antropològica de Polanyi (reciprocitat, intercanvi, mercat) Idees del Cercle de Viena: •Abolició de l’especulacio i la metafísica (enunciats sense significat) •Requeriment de la verificació/falsació dels enunciats descriptius per a l’aparició del sentit •Reducció dels enunciats amb sentit als enunciats lògics (formals) i substantius (amb referent físic) •Concepció dels enunciats lingüístics com una pintura o figura (Bild) de la realitat Representants del realisme escandinau: •Filòsofs: –Axel Hägerström (1868-1939) –Adolph Phalén (1884-1931) –Kurt Hedvall (1873-1918) •Juristes: –A.Vilhelm Lundstet (1882-1955) –Karl Olivecrona (1897-1980) –Alf Ross (1889-1979) Trets del realisme jurídic escandinau: •Les normes i el Sollen (haver de ser) són fenòmens de psicologia social •Irreductibilitat lògica dels enunciats descriptius als prescriptius •Les normes jurídiques no són actes de voluntat, ni ordres, ni es confonen amb el comportament del jutge, ni són objecte de càlcul per part dels ciutadans: corresponen a una idea de “deure” que cal explicar psicològicament i socialment.
Filosofia de Hägerström: •Contra l’idealisme neohegelià de Böstrom •La separació entre subjecte/objecte no té sentit [tesi de la realitat]: els conceptes bàsics de valor, obligació, vinculació… no tenen sentit •El dret romà té una concepció màgica de la realitat perquè es fonamenta en el valor operatiu de la paraula (pronunciar determinats mots) [tesi de la concepció màgica del dret] •El concepte romà d’obligació, 1927: “Jo afirmo, expresso amb paraules, que aquest home em pertany segons el dret de la Quirites”. Creació de situacions jurídiques a partir dels mots.
Obres d’Alf Ross: •Teoria de les fonts del dret (1929) •Crítica de la denominada Raó Pràctica (1933) •Cap a una ciència realista del dret (1946) •Per què democràcia? (1952) •Dret constitucional danès (1958) •Sobre el dret i la justícia (1959) •Directives i Normes (1968) Trets de l’obra de Ross (R.Hernández Marín): •Critica del iusnaturalisme i de la “ciència jurídica” tal i com era concebuda per Kelsen i l’Escola de Viena •Aplicació de l’anàlisi del llenguatge i de la lògica modal al mètode jurídic •Construcció d’una dogmàtica científica o conversió de la dogmàtica jurídica en “ciència normal”.
Sobre el dret i la justicia (1959): Dret=Ordre Jurídic Nacional •“En resum: un ordre jurídic nacional és un cos integrat de regles que determinen les condicions sota les quals ha d’exercir-se la força física contra una persona; l’ordre jurídic nacional estableix un aparell d’autoritats públiques (els tribunals i els òrgans executius) la funció dels quals és ordenar i dur a terme l’exercici de la força en casos específics. O més breument. Un ordre jurídic nacional és el conjunt de regles per a l’establiment i funcionament de l’aparell de força de l’estat.” (Sobre el dret i la justícia, p. 34) Dret vigent: Dret vigent’ significa el conjunt abstracte d’idees normatives que serveixen com a esquema d’interpretació per als fenòmens del dret en acció, la qual cosa, al seu torn, significa que aquestes normes són efectivament obeïdes, i que ho són perquè són experimentades i sentides com a socialment obligatòries” Normes de conducta i normes de competencia: •Normes de conducta: “normes que prescriuen una certa línia d’acció” •Normes de competència: “normes que creen una competència (poder,autoritat)” = “directives que disposen que les normes que es creen amb conformitat amb un determinat mode de procediment seran considerades normes de conducta” •“Una norma de competència és, així una norma de conducta indirectament expressada” A qui van adreçades les normes? •“El contingut real d’una norma de conducta és una directiva dirigida al jutge, mentre que la directiva al particular és una norma jurídica derivada, o norma en sentit figurat, deduïda de la primera.
•“Les normes de competència es poden reduir a normes de conducta i, per això, han de ser interpretades també com a directives per als tribunals” Altres trets de la posició de Ross: •Le normes són normes de conducta •Les directives no tenen sentit (només les assercions en tenen) •Reducció de les normes de competència a normes indirectes de conducta (totes dues dirigides al jutge) ...