Tema 2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 15
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 20
Subido por

Descripción

Tema 2. Actors
2.1. GRUPS DE COMUNICACIÓ
2.1.1. EMPRESES PER VOLUM DE NEGOCI
2.2. MODELS DE NEGOCI EN EL SECTOR MEDIÀTIC
2.2.1. TENDÈNCIES
2.2.2. MODEL DE HOLLYWOOD O “DE LES FINESTRES”
2.2.3. MODEL DEL “LONG TAIL”
2.3. PRINCIPALS GRUPS DE COMUNICACIÓ
2.3.1. ATRESMEDIA
2.3.2. MEDIASET
2.3.3. PRISA
2.3.4. PLANETA
2.4.5. VOCENTO
2.4.6. UNIDAD EDITORIAL
2.4.7. GRUPO ZETA
2.4.8. GRUPO GODÓ
2.5. ANUNCIANTS
2.5.1. PRESSIONS PUBLICITÀRIES
2.5.2. AUDIÈNCIA
2.6. ACTORS - ESTAT
2.6.1. PREMSA
2.6.2. RADIOTELEVISIÓ

Vista previa del texto

Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     9     Tema  2.  Actors     El  tipus  d’actors  que  estudiarem  són  els  grups   de   comunicació,  ja  que  s’ha  produït  un  procés   de  convergència  empresarial  de  diverses  empreses.   Tres  processos:   § Integració  vertical:  Control  de  tots  els  aspectes  d’un  negoci  /  d’un  projecte  mediàtic:   producció,  distribució  (lliurament  als  usuaris  finals),  promoció  i  comercialització.  Ex:   Una   empresa   que   inicialment   només   elaborava   el   contingut   del   diari   fabrica   una   impremta,   contractant   així   una   empresa   especialitzada   en   impressió,   així   com   la   distribució  del  producte,  on  entra  una  altra  empresa.     § Concentració   o   fusió   horitzontal:   Dins   del   mateix   sector   o   àrea   d’activitat   (ràdio,   editorial,   televisió).   Aquest   nivell   produeix   internacionalització.   Ex:   diferents   emissores  de  ràdio  s’integren  en  una  sola  cadena  de  ràdio  amb  un  sol  propietari.   § Concentració   multimèdia:   control   de   diversos   mitjans   o   sectors.   Ex:   LA   RAZÓN   +   ATRESMEDIA  +  ONDA  CERO  +  EUROPA  FM  +  ONDA  MELODIA  à  Editorial  Planeta  |   Segre  (a  escala  més  petita)  à  Diari  +  TV  +  Ràdio     El  vertical  i  l’horitzontal  no  està  clar  en  quin  ordre  s’han  donat,  perquè  depenen  del  mitjà  de   comunicació,  però  el  que  sí  que  està  clar  és  que  el  multimèdia  es  dóna  l’últim.   2.1.  Grups  de  comunicació   El   procés   d’aquesta   liberalització   a   la   que   tendeix   el   mercat,   com   s’exposa   en   el   tema   anterior,   té   com   a   resultat   que   pocs   però   grans   grups   de   comunicació   que   controlen   el   marcat  mundial,  amb  una  concentració  molt  alta  i  creixent.   Característiques:   § Grups  principals,  amb  alguns  canvis  en  posicions   § Pes  dels  Estats  Units  en  els  principals  grups  de  comunicació  que  controlen  el  mercat  a   escala  mundial   § Convergència  de  tres  sectors:  mèdia,  telecomunicacions  i  informàtica.   2.1.1.  Empreses  per  volum  de  negoci   Empreses  per  volum  de  negoci  al  gener  de  2014  (segons  mediadb):   1. Comcast  (EUA)  à  telecomunicacions,  TV  per  cable:  empresa  nord-­‐americana  que  era   una  operadora  de  xarxa  de  cable  (procés  d’integració  vertical  de  la  producció).     2. Google  (EUA)  à  cercador  i  programari   3. Walt  Disney  (EUA)  à  entreteniment   4. News  Corp  (EUA  [el  seu  fundador  era  australià])  à  entreteniment   5. Time  Warner  (EUA)  à  entreteniment   6. Viacom/CBS  (EUA)  à  entreteniment   7. Sony  (Japó)  Electrònica,  entreteniment   8. Bertelsmann  (Alemanya)  à  entreteniment   9. Amazon  (EUA)  à  entreteniment,  comerç  electrònic   10. DirecTV  (EUA)  à       11. Telecomunicacions,  televisió  per  satèl·∙lit   12. Maruhan  (Japó)  à  entreteniment     Les  conseqüències  d’aquest  augment  del  model  liberal  són:   § Oligopolis     10     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   § §   Pluralisme   Incidència  en  els  continguts   2.2.  Models  de  negoci  en  el  sector  mediàtic   El  sector  mediàtic  o  el  de  la  comunicació  té  una  singularitat  davant  d’altres  mercats.  Aquesta   singularitat  és  que  és  objecte  d’un  doble  mercat,  és  a  dir,  es  comercialitza  de  dues  formes:   § Continguts   § Publicitat   2.2.1.  Tendències   Les  tendències  es  desenvolupen  cap  a  un  pes  cada  vegada  més  decreixent  de  la  publicitat  i   una   proporció   creixent   de   l’usuari   final   (individu   o   institució),   mitjançant   les   formes   de   pagament  de  continguts.   2.2.2.  Model  de  Hollywood  o  “de  les  finestres”   És   el   model   que   ha   predominat   en   l’entreteniment   i   el   sector   audiovisual,   on   hi   ha   grans   grups  de  comunicació  que  treballen  en  els  dos  sectors.   Aquest   model   es   caracteritza   per   organitzar   el   negoci   de   l’audiovisual   a   partir   d’una   seqüència  temporal,  és  a  dir,  una  planificació  estructurada  i  organitzada  en  el  temps  a  través   de  “finestres”  o  àmbits  de  comercialització  mitjançant  les  quals  s’obtenen  ingressos,  com  les   sales  de  cinema,  televisió  de  pagament  (cable  i  satèl·∙lit),  vídeo/DVD,  televisió  en  obert...   Per  aconseguir  ingressos  amb  aquest  sistema  es  necessita  molta  audiència,  per  tant,  és  un   sistema  dissenyat  per  una  audiència  de  masses.   La  digitalització  ha  comportat  canvis  en  la  comunicació.  (de  masses  +  segmentació)   • La  comunicació  de  masses  ha  perdut  pes,  degut  a  que  la  recaptació  i  l’assistència  s’ha   vist  reduïda.   • Reducció  de  l’audiència  de  la  televisió   • Reducció  de  les  vendes  de  CD’s   • Altres  formes  de  consum:  serveis  sota  demanda,  descàrregues...   2.2.3.  Model  del  “long  tail”   “La   teoria   del   long   tail   es   redueix   a   aquest   fet:   la   nostra   cultura   i   la   nostra   economia   s’allunyen  cada  vegada  més  d’un  enfoc  en  un  nombre  relativament  petit  de  hits  (productes   d’ús  comú  i  els  mercats)  a  la  capçalera  de  la  corba  de  la  demanda,  i  avancen  cap  a  un  gran   nombre  de  nínxols  que  formen  la  cua”  (Anderson,  2006:  52)         Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     11       La   teoria   del   Long   Tail   està   pensada   per   vendre   els   seus   productes   a   un   públic   no   necessàriament   gran,   com   al   model   de   Hollywood,   i   que   interessin   a   un   públic   més   específic   (no  tan  genèric  com  el  model  de  Hollywood)  durant  un  temps  més  prolongat.     2.3.  Principals  grups  de  comunicació     § § § § § § § § Atresmedia   Mediaset   Prisa   Planeta   Vocento   Unidad  Editorial   Grupo  Zeta   Grupo  Godó   2.3.1.  Atresmedia   • •   Planeta  DeAgostini  41,7%   UFA  Grup  Bertelsmann  19,17%   Imagina  (abans  6,49%)  10,71%  (antiga  propietària  de   La  Sexta)   Sector   principal   del   negoci:   Televisió   en   obert   à   Duopoli   Atresmedia   televisió:   Antena   3,   Neox,   Nova,   Nitro,   La   Sexta,   Sexta3,   Explora   i   Gol   Televisión   Atresmedia  ràdio:  Onda  Cero,  Europa  FM,  Melocía   12     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   •   Publicitat:  Atresmedia  publicitat   2.3.2.  Mediaset   Mediaset  SpA  (grup  italià)  41,55%   Grupo   Prisa   17,34%   (antiga   propietària   de   Cuatro   abans  de  la  fusió)     • Televisió:   Telecinco,   Cuatro,   Factoria   de   ficcion,  la7,  divinity,  energy,  la9   • Publicitat:  Publiespaña   • Cinema:  Telecinco  Cinema   2.3.3.  Prisa   Editorial-­‐Educació:  Santillana,  Alfaguara   Premsa  /  Prisa  Noticias:  El  País,  Cinco  Días,  As,  El  Hufington  Post  (50%)  i  diverses  revistes.   Ràdio  /  Prisa  Radio  (Generalista  i  musical;  Espanya  i  Amèrica):  Ràdio,  Música  i  altres  mitjans   Audiovisual:  Prisa  TV  Digital+     El   principal   problema   del   grup   prisa   és   el   deute   que   porta  acumulat.  Al  2013  el  deute  està  en  3.227  milions   d’euros.  Ha  augmentat  respecte  al  2012  (3.073  milions)   tot  i  al  pla  de  refinançament.   Rucandio  és  a  través  de  la  que  opera  la  família  Polanco,   que  havia  anat  perdent  la  quota  que  tenia  dins  de  Prisa,  encara  que  es  va  mantenir  per  sobre   del  trenta  per  cent  fins  al  febrer,  en  què  va  baixar  al  25,533%.   Digital+   és   majoritàriament   de   Prisa,   i   als   altres   dos   socis   són   Mediaset   (22%)   i   Telefònica   (22%).     Aquesta  baixada  de  la  família  Polanco  comporta  que  Prisa  ha  d’oferir  aquestes  accions  tant  a   Mediaset  com  a  Telefònica.   2.3.4.  Planeta     Es  va  crear  a  Barcelona  al  1949  –  Editorial  Planeta   (José  Manuel  Lara)   2000  à  Multimèdia   Volum  de  negoci  à  2n  després  de  PRISA   Àmbit  internacional  à  Amèrica  llatina,  França  i  Itàlia.     Editorial:  Grupo  Planeta,  Editis  (França)  i  Grup  62   Llibreries  i  clubs  de  lectura:  Casa  del  Libro,  Círculo  de  Lectores   Col·∙leccionables   Mitjans  de  comunicació:  La  Razón,  A3MEDIA,  Playboy...   Cinema  i  producció  audiovisual:  De  A  planeta   Internet:  Nubeox...     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     13     2.4.5.  Vocento   Fusió   de   dos   grups   que   cadascun   d’aquests   dos   editava  un  diari:  Grup  Correo  (El  Correo  Español  –  El   Pueblo  Vasco)  i  Prensa  española  (ABC)   Vocento  com  a  tal  es  crea  l’any  2001.   Vocento   distingeix   entre   “medios   nacionales”   i   “medios  regionales”.   Medios  nacionales:   § Premsa:  ABC   § Suplements:  Mujer  Hoy,  Hoy  Corazón   § Revistes:  Inversión  y  Finanzas   § Televisió:  55%  NET  TV  emet:   o Paramount  Channel  [Viacom]   o Disney  Channel  [Disney]   o EHS  [European  Home  Shopping]  (abans  MTV)   o LTC  –  La  Tienda  en  Casa  (abans  Intereconomía)   § Internet:  abc.es,  finanzas.com,  hoytecnologia.com,  pisos.com   § Continguts:  Distribució  de  cinema,  producció  audiovisual  (BocaBoca  per  exemple)   § Altres  arees:  impressió  i  distribució  de  premsa  a  escala  nacional   § Vocento  no  té  ràdio  a  dia  d’avui  però  fins  fa  un  any  en  tenia  (ABC  Punto  Radio)   Medios  regionales:   § Premsa:  El  Correo,  Las  Provincias,  La  Verdad,  Hoy,  El  Norte  de  Castilla...   § Agència:  Colpisa   § Internet   § Serveis  d’impressió  i  distribució  a  escala  local,  provincial,  regional...   2.4.6.  Unidad  Editorial   Empresa  italiana  propietat  de  RCS  Mediagroup  (Fiat  té  el  20,5  %,  RCS  el  55%)     El   Mundo:   El   Mundo   (impresa),   elmundo.es,   de  serie  magazine,  El  cultural...   Marca:   Marca   (imprès),   marca.com,   Radio   Expansión:  versió  impresa   Salut:  Diario  médico   VEOTV:  propietat  d’Unidad  Editorial,  però  emet  continguts  propis:   § AXN   § Discovery  Max   § 13TV   § LTC   Fuera   Marca   2.4.7.  Grupo  Zeta   Origen:  Interviu  (1976),  El  Periódico  (1979)   Grup  controlat  per  la  família  Asensio  (100%)     Premsa:   El   Periódico   de   Catalunya,   El   Periódico   de   Aragón,   El   Periódico  Extremadura  i  algunes  publicacions  a  Andalusia.   Premsa  esportiva:    Sport,  Diario  La  Grada   Revistes:  Interviu,  Tiempo,  Cuore,  Woman,  Viajar,  Primera  Línea...     14   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     Editorial:  Ediciones  B   Edicions  digitals:   § Publicitat:  Zeta  Gestión  de  Medios   § Webs:  Dicom   § Impressió  i  distribució     2.4.8.  Grupo  Godó   Origen:   La   Vanguardia   (s.   XIX).   Anirà   evolucionant   fins   a   convertir-­‐se   en   grup.   És   propietària  de  la  família  Godó  (100%)     Premsa:  La  Vanguardia,  Mundo  Deportivo   Suplements   Ràdio  (a  partir  dels  anys  90):  RAC1  i  RAC105  (100%),  petita  participació  a  PRISA  RÀDIO   Televisió  (any  2003)  MUX  a  Catalunya:   § RAC103  TV   § Bom   § Arrendament  a  Barça  TV   Internet:  lavanguardia.com,  mundodeportivo.com,  yaencontre.com...   Publicitat:  Publipressmedia   Distribució  i  impressió  de  premsa     L’àrea  principal  és  la  premsa  diària,  en  TV  hi  ha  pèrdues  i  en  ràdio  ocupa  posició  de  lideratge.   2.5.  Anunciants   Anunciant:  Persona  física  o  jurídica  que  encarrega  algú  publicitat  de  productes  o  serveis.   Els   principals   anunciants   (grans   anunciants)   a   Espanya:   amb   només   20   anunciants   (empreses)  són  una  quarta  part  (25,9%)  de  tots  els  diners  que  s’inverteixen  en  publicitat.   Infoadex:   “Estudio   de   la   inversión   publicitària   en   España”   (estudi   que   fa   cada   any   de   l’any   anterior).   1. Procter   &   Gamble   España   S.A.   (Fairy,   Don   Limpio,   Ausonia,   Evax...)   à   122   milions   d’euros  en  publicitat   2. L’Oreal  España  S.A.  à  79,4  milions  d’euros   3. El  Corte  Inglés  S.A.  à  76,9  milions  d’euros   4. Vodafone  España  S.A.U.  à  63,4  milions  d’euros   5. Telefónica  S.A.U.  à  56,1  milions  d’euros   S’ha  de  tenir  en  compte  que  uns  pocs  anunciants  tenen  el  control  de  la  publicitat  a  Espanya  i   a  tot  el  món.   2.5.1.  Pressions  publicitàries   Any  2012  à  Canal  Plus  França,  Les  guignols  de  l’info  à  Alain  Afflelou  retira  la  publicitat  de   Canal   Plus   per   no   està   d’acord   amb   l’anunci   (espai   en   el   qual   insinua   que   els   esportistes   espanyols  no  guanyaven  per  mèrits  propis  sinó  perquè  es  dopaven).     Any  2011  à  Telecinco,  La  Noria  (Jordi  González  va  difondre  una  entrevista  on  la  mare  d’un   menor  d’edat  implicat  en  el  cas  de  Marta  del  Castillo.  A  través  de  les  xarxes  socials  es  van  fer   campanyes  per  retirar  la  publicitat  de  La  Noria).     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     15       Anys   90   à   Empreses   anunciants   de   tabac   als   EUA   han   retirat   la   publicitat   d’aquelles   publicacions  que  publicaven  articles  que  les  empreses  de  tabac  consideraven  perjudicials  per   la  venta  d’aquest.   També   Chrysler   demanava   a   les   publicacions   què   si   havien   de   publicar   algun   article   amb   conflicte  d’interessos  amb  l’empresa  anunciant  els  avises.     2.5.2.  Audiència   Hi  ha  interès  per  saber  quines  són  les  “vendes”  dels  exemplars  en  què  s’incorpora  publicitat,   així   com   en   l’estudi   del   tipus   de   lector.   Aquests   estudis   s’han   fet   sempre   a   partir   de   finançament  publicitari  degut  a  aquest  interès.   El  primer  àmbit  en  el  qual  a  Espanya  es  va  començar  a  mesurar  és  en  el  de  la  premsa,  ja  que   fins  i  tot  durant  el  franquisme  la  premsa  es  va  finançar  amb  publicitat.   L’organisme   que   a   dia   d’avui   fa   aquesta   funció   a   Espanya   és   Información   y   Control   de   Publicaciones  S.A.  (www.introl.es).  A  qui  li  interessarà  fer  aquests  estudis?  Qui  hi  ha  darrera   l’accionariat?   § Diaris  (28,7%)   § Revistes  (22,2%)   § Agències  (27,8%)   § Anunciants  (11,1%)   § B2B  (10,2%)  (bussines  to  bussiness  per  a  Internet)     Aquesta  empresa  té  tres  divisions:   o OJD:   Oficina   de   Justificació   de   la   Difusió   à   certifica   quants   exemplars   de   diaris   s’han   venut   o PGD:   Publicacions   Gratuïtes   Exemplars   Distribuïbles   à   àrea   que   acredita   quants   exemplars  estan  en  condicions  de  ser  distribuïts  de  forma  gratuïta.   o OJD  Interactiva:  nombre  de  navegants  únics  a  la  xarxa     (Voz  Pópuli:  Unidad  Editorial  ultima  más  recortes  y  lucha  por  ampliar  difusión  tres  perder  60   millones  en  2013)     Hi   ha   una   àrea   que   s’ocupa   en   saber   quina   és   l’audiència   dels   mitjans   de   comunicació   (lectors,  oients,  espectadors...).   L’organisme   que   a   Espanya   es   va   crear   al   1988   (creació   a   Espanya   de   les   TV   privades)   va   començar   i   continua   fent   estudis   d’audiència   és   AIMC   (Asociación   para   la   Investigación   de   Medios  de  Comunicación)  www.aimc.es     Un  dels  projectes  i  iniciatives  d’aquesta  associació  és  l’EGM   o  Estudio  General  de  Medios,  on   es  fan  enquestes  a  individus  majors  de  14  anys  en  una  mostra  anual  de  tres  onades.   A  Catalunya  hi  havia  el  Baròmetre  de  la  Comunicació  i  la  Cultura  (Fundació  Audiències  de  la   Comunicació  i  la  Cultura,  www.fundacc.org)     Des  de  l’any  2013  es  va  fer  una  fusió  del  Fundacc  amb  EGM,  promogut  per  AIMC-­‐Fundacc  à   EGM  Baròmetre  Catalunya   Es   basa   en   entrevistes   també   en   individus   majors   de   14   anys   en   una   mostra   anual   de   tres   onades.     En  el  cas  de  la  televisió  hi  ha  un  altre  sistema  exclusiu  d’aquest  mitjà.     16   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       Kantar   Media   (www.kantarmedia.es):   L’empresa   que   ho   ha   mesurat   sempre   ha   estat   la   mateixa  però  ha  anat  canviant  de  nom  degut  a  les  diverses  fusions  de  l’empresa.   L’audiència  mesurada  a  partir  d’audímetres  agafa  a  individus  a  partir  de  4  anys.   Els   audímetres   van   connectats   a   l’aparell   receptor   de   televisió   que   sense   que   fem   res,   durant  les  24  hores  del  dia  registra  el  que  fa  l’aparell  de  televisió.   Hi   ha   un   aparell   semblant   a   un   comandament   a   distància   en   el   qual   cadascun   dels   membres   de  la  llar  té  assignat  un  botó  corresponent,  que  l’ha  de  polsar  quan  vegi  la  televisió.   Kantar   Media   selecciona   un   pànel   de   llars,   una   mostra   representativa   que   es   manté   en   el   temps.       A  Espanya  al  2014:  44.444.000     Mostra:  11.758  individus  que  viuen  en  4.625  llars.   Catalunya:  7.061.000   Mostra:  1.337  individus  en  530  llars   Audiència  en  mitjans  digitals   Any   2011:   AIMC   (Asociación   para   la   investigación   de   medios   de   comunicación)   juntament   amb  el  sector  de  la  publicitat  a  internet  IAB  (International  Advertising  Bureau)  es  van  posar   d’acord  i  van  fer  una  convocatòria  a  un  concurs  per  trobar  una  manera  unificada  de  mesurar   l’audiència  a  Internet.  Es  van  presentar  tres  empreses:  Kantar  Media,  Nielsen  i  comScore.   La  empresa  que  va  resultar  guanyadora  del  concurs  va  ser  comScore.  Hi  ha  dos  sistemes  de   mesura  a  espanya,  un  és  el  OJD  Interactiva  i  l’altre  és  el  de  comScore.  comScore  havia  de  fer   aquest   estudi   en   un   període   des   de   l’1   de   gener   de   2012   fins   a   31   de   desembre   del   2014,   però  amb  possibilitat  d’ampliar-­‐ho  dos  anys  més.   Per  adjudicar  comScore  ho  van  justificar  degut  a  que  utilitzen  una  metodologia  híbrida:     1. Panel   de   persones:   mostra   d’usuaris,   user   centric.   (Informació   sobre   una   mostra   d’usuaris,  nombre  de  persones)   2. Mesura  de  l’actuació  dels  usuaris:  màquines,  site  centric  (Informació  centrada  en  els   llocs  web,  sobre  l’actuació  dels  usuaris  als  mitjans  digitals)     Principals  resultats:   § Nombre   d’usuaris   únics   que   han   accedit   a   un   lloc   web   durant   un   mes   determinat   (normalment  gener)   § Pàgines  vistes  (de  cada  mitjà)   § Mitjana  de  visitants  diaris   2.6.  Actors  -­‐  Estat   2.6.1.  Premsa   La   premsa   s’ha   organitzat   dins   una   escala   liberal,   més   liberal   a   EEUU   i   menys   liberal   al   mediterrani,  però  s’ha  partit  d’aquest  model:   § Llibertat  de  premsa  i  propietat  privada.   § Llibertat  d’expressió  i  resolució  de  conflictes  a  través  de  l’àmbit  judicial.   § Autoregulació.  A  Catalunya:   o II  Congrés  de  Periodistes  Catalans,  1992  à  Codi  deontològic   o 1997  à  Consell  de  la  Informació  de  Catalunya  (fcic.periodistes.org)   A  Espanya:   o 1993  à  Aprovació  de  “Código  deontológico”     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     17     o 2004-­‐2006  à  Creació  del  organisme  que  regula  el  Codi  Deontològic  del  1993.     A   Europa   s’ha   aplicat   aquest   model   liberal,   però   també   s’ha   vist   influït   amb   la   teoria   de   la   responsabilitat  social,  ja  que  entén  que  l’Estat  ha  d’actuar  per  garantir  que  els  mitjans  siguin   responsables  amb  la  societat.   Per  aquest  motiu  hi  ha  hagut  una  participació  d’Estat  a  la  premsa  destinada  a  ajuts  directes   (diners   i   subvencions)   o   indirectes   (rebaixes   de   l’IVA,   etc.).   Els   països   que   tenen   aquest   sistema  són  França,  Suècia,  Finlàndia...   Generalment,  es  fa  una  convocatòria  d’ajuts  per  aquests  periòdics,  amb  l’objectiu  de  que  la   premsa  pugui  arribar  a  la  gent.   En   el   cas   d’Espanya,   hi   havia   hagut   una   tradició   estatal   d’ajuts   a   la   premsa   però   va   anar   desapareixent  durant  els  anys  90  i  pràcticament  no  existeixen  avui  dia,  ja  que  ara  ho  fan  les   comunitats  autònomes  en  alguns  àmbits.  En  el  cas  de  Catalunya  o  Gallec,  per  al  foment  de   l’idioma.  Altres,  com  el  País  Basc,  per  tipus  de  publicacions.  Des  de  l’estat  només  se’n  poden   trobar  alguns  però  per  publicacions  culturals.   2.6.2.  Radiotelevisió   Quan   la   ràdio   va   néixer,   només   hi   havia   una   forma   d’escoltar-­‐la,   a   través   de   les   ones   electromagnètiques,  i  el  mateix  quan  va  néixer  la  televisió.   Quan  la  ràdio  va  néixer  sí  que  va  aportar  alguna  cosa  nova  a  la  premsa,  però  no  va  ser  així   amb  la  televisió,  ja  que  utilitzaven  el  mateix  mètode  (espectre  radioelèctric).  A  més,  no  es   precisava  saber  llegir  per  entendre  la  ràdio,  com  no  va  ser  així  quan  va  sorgir  la  premsa,  on  hi   havia  una  majoria  de  població  analfabeta.   Hi  ha  dos  models  clàssics  (fins  als  anys  1990):  El  de  EUA  i  el  de  EUR.   Tots  els  estats  es  reserven  el  recurs  natural,  limitat  i  estratègic,  de  l’ús  de  les  freqüències  de   radiotelevisió.     EUA  –  Model  liberal   Buscava   una   forma   per   utilitzar   l’espectre   radioelèctric   de   la   manera   menys   regulada   possible.   És   el   primer   estat   que   crea   un   organisme   anomenat   Federal   Communications   Comission  (FCC  à  1934).   La   FCC   és   una   agència   governamental.   No   és   un   departament   del   govern,   sinó   que   és   independent.   Està   integrada   fonamentalment   per   cinc   membres,   que   són   nomenats   pel   president  dels  EEUU,  però  han  de  ser  confirmats  o  validats  pel  senat.  Tampoc  hi  pot  haver   més  de  3  membres  d’un  mateix  partit.  Normalment  hi  ha  majoria  de  membres  demòcrates   en  èpoques  de  presidència  demòcrata,  així  com  majoria  republicana  quan  hi  ha  presidència   republicana.   Tradicionalment   només   s’ocupava   de   ràdio,   però   actualment   s’ocupa   també   de   televisió,   cable  i  satèl·∙lit.   Ha  tengut  un  enfocament  econòmic,  per  tal  de  promoure  el  desenvolupament  i  la  innovació,   els  estàndards  tècnics...   Aquest   organisme   és   qui   atorga   les   llicències   per   emissores   (freqüències).   Cal   un   tipus   de   permís   per   tal   d’utilitzar   l’espectre   radioelèctric.   L’espectre   és   públic   però   la   utilització   d’aquests  espectres  es  fa  a  partir  d’empreses  privades,  que  han  de  demanar  aquest  permís   al   FCC.   Aquestes   llicències   o   permisos   s’han   de   renovar   després   d’haver   transcorregut   un   període.  Quan  aquest  període  s’acaba  es  dóna  el  procés  de  renovació,  però  no  a  tothom  que   ha  demana  renovar  se  li  ha  renovat  (aproximadament  a  un  89%).     18   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       El  FCC  actua  a  partir  de  3  criteris  per  tal  d’atorgar  les  llicències:  interès  públic,  conveniència  i   necessitat.   Es   donen   llicències   per   a   un   mercat   local.   Les   cadenes   que   van   utilitzar   primer   aquest   espectre   van   ser   ABC,   CBS   i   NBC,   que   eren   anomenades   “the   big   three”,   encara   que   s’ha   afegit  actualment  la  FOX.   En  quant  als  “continguts  indecents”  (fonamentalment  contingut  sexual,  llenguatge  groller  i   retrats   violents).   Actua   a   partir   de   denúncies   dels   emissors,   no   per   control   dels   mitjans,   tant   ràdio   com   televisió   per   ones.   Es   podria   aplicar   una   multa   econòmica   si   ha   ofès   als   espectadors  o  oients  amb  aquest  tipus  de  contingut.   En  quant  a  la  concentració  de  la  propietat,  si  hi  ha  fusions  de  grups  de  comunicació  i  cadenes   de  radio  o  televisió  la  FCC  té  la  funció  d’intervenir  amb  la  intenció  d’evitar  oligopolis.   A  més,  EEUU  disposa  d’una  ràdio  pública  anomenada  PBS  (Public  Broadcasting  System)  que   es   finança   principalment   amb   donatius   de   telespectadors,   encara   que   ocupa   una   posició   marginal  en  quant  als  nivells  d’audiència.     EUR  –  Teoria  de  la  responsabilitat  social   Gran   Bretanya   estaria   inclòs   en   aquest   model   en   aquest   àmbit.   En   el   triangle   de   Hallin   i   Mancini  era  la  que  més  s’allunyava  de  l’extrem  del  model  liberal,  i  aquest  és  un  dels  motius.   En   aquesta   teoria   és   legítim   que   l’Estat   intervingui   en   certs   aspectes   reguladors   dels   mitjans   de  comunicació.   Això  dóna  lloc  a  un  model  de  creació  d’organismes  públics  de  radiotelevisió.  El  model  parteix   del  model  britànic  de  British  Broadcasting  Corporation  (BBC).  Per  tant,  l’Estat  intervé  en  el   sector   unint   els   pocs   sectors   que   hi   havia   i   a   més   el   fa   públic.   Es   defineix   com   una   radiotelevisió  de  servei  públic,  és  a  dir,  que  ha  de  dur  a  terme  unes  tasques  del  servei  públic.   Però   ha   de   ser   independent   del   govern,   i   això   s’aconsegueix   amb   una   via   de   finançament   extern,   i   aquesta   via   s’anomena   cànon   (license   fee:   cada   aparell   de   radio   o   televisió   automàticament  es  paga  un  impost  o  cànon  amb  el  que  es  finança  la  televisió  pública).   L’organisme   de   la   BBC   s’ha   organitzat   a   través   d’un   instrument   anomenat   Royal   Charter   que   fixa  quin  és  l’encàrrec  o  les  tasques  que  haurà  de  fer  la  cadena  en  un  període  de  10  anys  (del   2007  al  2016).  A  més  va  acompanyat  d’un  Agreement  que  concreta  més  les  tasques  de  servei   públic  que  ha  d’acomplir  la  BBC.   Com   ha   de   ser   independent   del   govern,   hi   ha   12   comissionats   encarregats   de   vetllar   de   l’encàrrec   social   que   són   anomenats   per   la   reina.   Hi   ha   uns   processos   públics   de   selecció   però  finalment  la  decisió  d’anomenar  el  comissionat  és  de  la  reina.   El  director  de  la  BBC  és  elegit  per  convocatòria  pública  incloent  també  un  examen  públic  per   tal  que  compleixi  els  requisits.   Aquest  model  s’estén  per  Europa  però  amb  adaptacions.  Existirien  dues  línies  d’adaptació  a   les  diferents  realitats:   § Model   democràtico-­‐corporatiu:   Al   nord   d’Europa   s’ha   fixat   l’import   del   cànon,   existeixen  unes  missions  de  servei  públiques  clares,  és  independent,  suport  polític  i   social...   § Model  pluralista-­‐polaritzat:  Hi  ha  dues  fases:   o Fase   I:   Radiotelevisió   governamental,   és   a   dir,   hi   ha   un   ministeri   del   govern   que   s’ocupa   de   la   radiotelevisió   (França,   Espanya,   Itàlia...).   Aquesta   fase   té   una   durada   variable   depenent   del   país.   A   França   a   partir   dels   anys   60   i   Portugal,  Grècia  i  Espanya  cap  als  anys  80.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     19     o Fase  II:  Durant  els  anys  60-­‐80  es  van  incorporant,  depenent  de  la  duració  de  la   primera   fase   als   diferents   països,   es   creen   corporacions   públiques,   especificitats.   RTVE   A   Espanya   neix   durant   el   franquisme   de   forma   governamental   fins   passar   a   la   segona   fase   durant   els   anys   80.   Actualment   RTVE   arrenca   d’una   llei   de   l’any   2006   (Llei   17/2006,   de   la   ràdio  i  la  televisió  de  titularitat  estatal):   “La   funció   del   servei   públic   comprèn   la   producció   de   continguts   i   l’edició   i   difusió   de   canals   generalistes   i   temàtics,   en   obert   o   codificats,   en   l’àmbit   nacional   i   internacional,   així   com   l’oferta   de   serveis  connexes  o  interactius”  (art.2).”   Per  tant,  des  de  2007  en  endavant  RTVE  té  l’encàrrec  en  exclusiva  de  servei  públic  a  escala   estatal  fins  l’any  2010.   Al   2009   s’aprova   una   altra   llei   (Llei   8/2009,   de   finançament   de   la   Corporació   de   Ràdio   i   Televisió   Espanyola)   que   incorpora   un   canvi   significatiu:   una   llei   monotemàtica   del   finançament  de  RTVE.  Estableix  la  supressió  de  la  publicitat  a  partir  de  l’1  de  gener  de  2010  i   estableix   el   finançament   mitjançant   els   recursos   de   l’estat   +   una   taxa   espectre   (els   qui   emeten,   no   els   usuaris)   +   %   volums   de   negoci   dels   operadors   privats   televisió   +   %   operadors   de  telecomunicacions  que  presten  serveis  audiovisuals.   Després,   al   2012,   amb   una   forma   jurídica   reservada   en   principi   per   a   casos   d’urgència   s’introdueixen  modificacions  al  que  havia  previst  la  llei  de  l’any  2006  (modificació  del  règim   d’administració  de  la  Corporació  RTVE).   Aquest  canvi  consisteix  en  què  al  consell  d’administració  hi  hagi  9  membres,  mentre  que  la   llei   havia   previst   que   ni   hagués   12   (principalment   per   raons   de   crisi   econòmica)   que   seran   anomenats  pel  Congrés  per  majoria  absoluta,  és  a  dir,  més  del  50%  (abans  eren  anomenats   per  majoria  de  2/3).     D’aquests  9,  un  és  el  president,  que  és  anomenat  també  per  majoria  absoluta  al  Congrés.   Actualment   el   president   de   RTVE,   Leopoldo   González-­‐Echenique   va   ser   proposat   pel   partit   popular.   En  total,  actualment  hi  ha  5  consellers  amb  proposta  del  PP,  1  conseller  proposat  pel  PSOE,  1   consellera  proposada  per  IU  i  1  altre  per  CiU.     Catalunya  –  CCMA   1983:   Llei   de   creació   de   la   Corporació   Catalana   de   Ràdio   i   Televisió:   ràdio   i   televisió   públiques  autonòmiques.   La  CCMA  neix  en  període  democràtic,  com  a  resultat  de  l’aprovació  d’una  llei  aprovada  pel   Parlament  de  Catalunya  per  unanimitat  de  tots  els  partits  que  hi  havia  al  parlament.   Al  2007  s’aprova  una  nova  llei  per  regular  la  ràdio  i  la  televisió  públiques  autonòmiques  (hi   ha   molts   canvis   ja   que   hi   ha   més   moviment   à   ràdio   i   TV   públiques   o   locals   i   a   més   hi   ha   ràdio  i  TV  per  ones  i  per  internet).   Al  2012  s’aprova  una  llei  que  modifica  algunes  lleis  en  matèria  audiovisual.   Característiques:   § La   llei   de   2007   encarrega   a   la   RTV   catalana   la   missió   de   “servei   públic   d’abast   autonòmic”.   § El   consell   de   govern:   6   membres   (un   és   el   president)   elegits   pel   Parlament   per   majoria   absoluta   (des   de   la   llei   de   2012,   ja   que   des   del   2007   al   2012   eren   12   membres,  però  per  la  crisi  es  redueix  a  6).   § El  President  és  el  màxim  responsable  de  la  CCMA.  Des  de  2012  aquest  president  del   consell  de  govern  assumeix  funcions  de  director  general.  La  llei  de  2007  preveu  que     20     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   § §     hi   hagi   un   consell   d’administració   amb   12   membres,   un   president   i   un   director   general.   Des   del   2007   es   dona   més   poder   al   president,   es   suprimeix   la   figura   del   director  general,  i  les  seves  funcions  passen  a  ser  competència  del  president.  (Des  de   2012  el  president  és  Brauli  Duart)   Al  2012  hi  ha:   o 2  consellers  a  proposta  de  CiU   o 2   consellers   a   proposta   del   PSC   (1   ho   ha   deixat   i   no   ha   estat   restituït,   per   tant   a  dia  d’avui  són  5)   o 1  conseller  a  proposta  del  PP   Finançament  (doble  via):   o Fons  públics  (pressupostos  de  la  Generalitat)   o Publicitat  (amb  límits  quantitatius  i  qualitatius,  tant  a  TV  com  a  ràdio)   Radiotelevisió  –  EUR   També  hi  ha  a  Europa  ràdio  i  televisió  privada,  però  s’introdueix  més  tard  que  als  EEUU,  on   neix  privada  i  continua  sent  la  privada  la  que  més  abunda.   El   Regne   Unit   és   el   primer   país   d’Europa   al   1954   en   què   s’introdueix   la   televisió   comercial   (televisió   privada),   es   finança   amb   publicitat   però   continua   tenint   la   concepció   de   “servei   públic”.   Al  període  entre  els  70  i  els  80  es  comença  a  estendre  la  privatització  a  Europa:  mitjançant  la   creació  de  televisions  i  ràdios  noves  o  amb  la  privatització  de  mitjans  que  abans  eren  públics.   A   Itàlia   (1976)   es   declara   la   legalitat   que   hi   hagi   televisions   privades   d’abast   local,   que   funcionen  com  a  públiques  però  són  comercials.   A   França   neixen   televisions   privades   noves   i   a   més,   canals   que   fins   llavors   eren   públics,   es   privatitzen.  El  primer  canal  públic  que  es  privatitza  és  TF1  a  l’any  1987.   En   el   cas   d’Espanya,   al   1988   s’aprova   una   llei   de   creació   de   la   TV   privada,   la   qual   es   va   recórrer  però  finalment  es  va  aprovar.  La  primera  que  va  emetre  de  manera  regular  va  ser   Antena3,  que  va  començar  al  gener  del  1990.   En   aquest   context   de   liberalització,   trobem   que   a   Europa   hi   ha   un   altre   actor   de   caràcter   polític   que   intervé   en   la   televisió,   la   Unió   Europea.   Intervé   des   del   1989,   mitjançant   una   directiva   o   instrument   que   afectarà   la   televisió   anomenada   Televisió   Sense   Fronteres.   Aquesta  directiva  serà  posteriorment  actualitzada  o  modificada  l’any  1997.  Al  2007  esdevé   una  tercera  modificació  per  tal  d’actualitzar-­‐se  als  nous  temps.  Una  directiva  és  una  relació   de   directius   a   assolir   pels   estats,   que   estan   obligats   a   aconseguir-­‐los,   però   el   procediment   per   arribar   a   ells   és   a   criteri   de   cada   estat.   Qualsevol   directiva   ha   d’anar   acompanyada   de   la   Transposició  a  l’element  jurídic  de  cada  estat.   La  directiva  exposa  diversos  punts:   § Publicitat  limitada  a  continguts  (tabac,  violència,  sexe...)  i  durada.   § Protecció  de  la  infància  i  l’adolescència.   § Sempre   que   sigui   possible,   hauran   de   emetre   i   invertir   en   obres   audiovisuals   europees   com   un   sistema   de   fomentar   la   diversitat   cultural   i   lingüística   davant   l’hegemonia  de  les  nord-­‐americanes.   § Autoritats  independents  de  regulació.     Directiva  2007/2010   A   l’any   2007   la   tercera   modificació   dóna   lloc   a   la   Directiva   de   Serveis   de   Comunicació   Audiovisual  o  Audiovisual  Media  Services  Directive  (2007;  al  2010  versió  codificada).       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     21     La  directiva,  a  més,  crea  un  concepte  anomenat  Servei  de  comunicació  audiovisual.  Aquest   servei   té   com   a   finalitat   principal   és   “proporcionar   programes   amb   l’objecte   d’informar,   entretenir  o  educar  el  públic  en  general”.  Aquest  servei  es  pot  dur  a  terme  de  dues  maneres:   a) La   missió   de   radiodifusió   televisiva   (emissió   de   televisió):   Servei   lineal   o   unidireccional   “ofert   per   un   prestador   del   servei   de   comunicació   per   al   visionat   simultani  de  programes  sobre  la  base  d’un  horari  de  programació”.   b) Servei  de  comunicació  audiovisual  a  petició:  Servei  no  lineal  ofert  per  un  prestador   de   serveis   de   comunicació   per   al   visionat   de   programes   en   el   moment   elegit   per   l’espectador   i   a   petició   pròpia   sobre   la   base   d’un   catàleg   de   programes   seleccionat   pel  prestador  de  serveis.       La  directiva  nova  inclou  una  regulació  que  serà  diferent  per  els  dos  casos.  Emperò,  en  tots   els  casos  s’han  de  complir  uns  requisits:   § Comunicacions  comercials:   o Fàcilment   identificables   com   a   tals   i   separades   dels   continguts   dels   programes.   o No  s’han  d’utilitzar  tècniques  subliminals.   o Prohibides   la   publicitat   de   cigarrets   i   tabac,   medicaments   i   tractaments   que   només  es  puguin  obtenir  amb  recepta.   També  preveu  una  regulació  específica  per  cadascun  dels  dos  casos  abans  esmenats:   § Radiodifusió  televisiva   o Emissió,  sempre  que  sigui  possible,  “d’una  proporció  majoritària  del  temps  de   difusió”  d’obres  audiovisuals  europees.   o 10%   del   temps   d’emissió   o   10%   del   pressupost   a   obres   europees   de   productors  independents.   o Publicitat  i  televenda:   - Màxim  20%  per  hora  de  rellotge.   - D’alcohol:   No   es   pot   adreçar   especialment   a   menors,   ni   generar   impressió  que  contribueix  a  l’èxit  social  o  sexual.   o Protecció  de  menors:   - Prohibició   de   programes   que   puguin   perjudicar   seriosament   el   desenvolupament   física,   mental   o   moral   dels   menors.   En   particular,   “programes  que  incloguin  escenes  de  pornografia  o  violència  gratuïta.   - Programes   que   puguin   perjudicar   el   desenvolupament   físic,   mental   o   moral  dels  menors,  fora  de  l’horari  que  els  puguin  veure  i  senyalitzats.   § Serveis  a  petició   o Accés   condicionat   a   continguts   que   puguin   perjudicar   greument   el   desenvolupament  físic,  mental  o  moral  dels  menors.   o Han  de  fomentar,  quan  sigui  possible,  la  producció  i  l’accés  a  obres  europees.     Transposició  a  Espanya   En  el  cas  d’Espanya,  que  entra  a  la  UE  l’any  1986,  ha  d’integrar  la  directiva  aprovada  al  1989   dins   el   seu   ordenament.   Alguns   països   la   incorporen   ràpidament,   però   Espanya   ho   farà   lentament,  a  més,  fa  una  interpretació  particular  del  criteri  de  la  publicitat  i  fa  un  excés  de   publicitat.     Els  estats  tenien  dos  anys  per  incorporar  la  llei  modificada  del  2007.  Espanya  ho  fa  al  2010   (Transposició  7/2010  general  de  la  comunicació  audiovisual).     22   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       Després  de  recursos  de  la  UE  degut  a  l’incompliment,  al  2011  el  tribunal  considera  que  hi  ha   hagut   un   incompliment   de   la   directiva   de   publicitat,   per   tant   ha   de   pagar   una   multa   per   haver  incomplert  la  directiva  europea.  A  més,  fixa  unes  quotes  d’emissió,  un  55%  del  temps,   que  s’haurà  de  dedicar  a  obres  audiovisuals  europees  que  continua  sent  vigent  avui  dia.     A   més,   Espanya   tampoc   va   crear   cap   autoritat   independent   de   regulació.   Ho   fa   a   través   dels   diversos  ministeris  del  govern  corresponents,  que  han  anat  canviant  amb  els  anys.     En   el   cas   de   Catalunya,   al   2000   es   crea   un   Consell   de   l’Audiovisual   de   Catalunya   que   té   capacitat   per   vetllar   els   prestadors   locals   i   autonòmiques,   públiques   i   privades,   de   la   seva   competència,  que  segueixen  les  directives  europees.  Aquesta  autoritat  de  regulació  a  partir   del  2005  té  una  altra  competència,  que  és  atorgar  concessions  o  llicències  (títols  habilitants).   Actualment  és  l’únic  organisme  independent  que  té  aquesta  funció  d’atorgar  llicències.     § Llei  7/2010,  general  de  la  comunicació  audiovisual   o Serveis  de  comunicació  audiovisual  i/o  radiofònica  (és  a  dir,  regula  ràdio  i  TV).   La  única  particularitat  és  que  inclou  ràdio.     Introdueix   la   “mobilitat”,   una   altra   categoria   que   no   està   molt   clar   com   aplicar-­‐la,  ja  que  pot  ser  per  l’horari  o  pel  catàleg.     o Serveis   de   comunicació   audiovisuals   privats,   abans   funcionaven   amb   concessions   que   duraven   10   anys,   i   a   partir   d’aquell   moment   s’anomenen   llicències  i  s’allarguen  fins  als  15  anys,  renovables  automàticament  pel  mateix   termini.  Qui  atorga  llicències:   - Si  es  d’abast  estatal:  Govern  d’Espanya.   - Cobertura  autonòmica  i  local:  Comunitats  Autònomes.   - Catalunya:  Consell  de  l’Audiovisual  de  Catalunya.   o Protecció   de   menors:   “Está   prohibida   la   emisión   en   abierto   de   contenidos   audiovisuales   que   puedan   perjudicar   seriamente   el   desarrollo   físico,   mental   o   moral   de   los   menores,   y   en   particular,   programas   que   incluyan   escenas   de   pornografía  en  abierto”  (la  llei  es  fa  segons  els  interessos  d’UTECA).   Al   2010   s’introdueix   la   modificació,   d’acord   a   la   directiva,   degut   a   un   toc   d’atenció   per   part   de   la   Unió   Europea:   “Está   prohibida   la   emisión   de   contenidos   audiovisuales   que   puedan   perjudicar   seriamente   el   desarrollo   físico,   mental,   o   moral   de   los   menores,   y,   en   particular,   la   de   aquellos   programes   que   incluyan   escenas   de   pornografía,   maltrato,   violencia   de   género  o  violencia  gratuita”.  Franja  horària  de  6h  a  22h  del  vespre,  amb  la  llei   del  2010,  en  aquest  horari  no  es  pot  emetre  cap  tipus  de  contingut  recomanat   per   majors   de   18,   i   introdueix   unes   franges   de   protecció   súper   reforçada.   El   que   no   es   pot   emetre   en   aquestes   franges   es   per   majors   de   13   anys   à   Franges  on  es  més  provable  que  hi  hagi  menors  veient  la  televisió  à  Feiners   de  8h  a  9h  i  de  17h  a  20h.  Dissabtes,  diumenges  i  festius  estatals  és  de  9h  a   12h.     Reforçada:  tots  els  continguts  per  majors  de  18  anys  s’han  d’emetre  fora  de  la   franja   Súper  reforçada:  continguts  dins  de  la  franja  no  recomanats  per  a  menors  de   13  anys.     Què  ha  passat  a  Espanya  en  termes  de  protecció  de  menors?     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     23     L’any  2004,  s’aprova  el  código  de  autorregulación  de  contenidos  televisivas  e  infancia.  Esta   signat   pel   ministeri,   els   grups   televisius   (a   dia   d’avui:   Atresmedia,   Mediaset,   la   FORTA   (federación   de   organismes   de   radiotelevision   telefonica),   Vocento   i   Unidad   Editorial   i   Radiotelevisió   espanyola)     i   diverses   associacions   socials   que   tenen   com   a   objectiu   la   protecció  de  la  infància,  la  seva  educació,  etc.   Com  s’organitza  el  seguiment  del  codi?   Es   crea   una   Àrea   à   comitè   d’autoregulació   que   té   com   a   funció   elaborar   dictàmens   quan   rep  queixes.  El  comitè  d’autoregulació  esta  format  per  les  pròpies  televisions  adherides  (el   propi  sector  s’autoregula).  A  banda,  hi  ha  una  comissió  mixta  perquè  és  el  sector  (televisions   adherides)  i  les  associacions  socials,  conjuntament  fan  informes  de  seguiment.   Que  fa  la  Llei  del  2010?   Incorporar  el  codi  dins  de  la  Llei,  ja  no  es  autoregulació  à  la  Llei  li  dóna  rang  de  regulació,   algú   ha   de   vetllar   per   si   es   regeix   o   no.   Les   televisions   han   d’aplicar   les   franges   d’edat   adequades  i  fixades  pel  codi,  i  algunes  coses  més.   La  Llei  del  2010  fa  el  que  tota  la  resta  d’estats  integrants  de  la  UE  ja  tenien  à  autoritat  de   regulació  d’abast  estatal.  Espanya  al  2010  la  inclou  a  la  Llei,  s’aprova  la  Llei,  però  el  consejo   estatal   de   medios   audiovisuales   no   s’arriba   a   crear.   Fins   al   2013,   que   a   través   de   la   Llei   3/2013   es   crea   un   organisme   de   regulació   dels   audiovisuals   à   Comisión   Nacional   de   los   Mercados  y  la  Competencia.  Comença  a  funcionar  a  l’octubre  del  2013.   -­‐  Sobre  quins  àmbits  actua?   -­‐ Mercado  de  la  energia   -­‐ Mercado  de  las  telecomunicacions   -­‐ Competencia   -­‐ Regulació  Ferroviària     La   Llei   els   crea,   però   no   -­‐ Sector  postal  (correus)   existien   -­‐ Regulació   econòmica   aeroportuària   -­‐ CEMA       S’encarrega   de   la   protecció   de   menors,   les   comunicacions   comercials,   l’obra   audiovisual   europea:   emissió   i   finançament   prestadors   estatals,   vetlla   pel   compliment   de   codis   d’autoregulació   i   té   la   funció   també   de   vetllar   pel   compliment   del   sector   públic   d’abast   estatal.  El  ministeri  continua  fent  funcions  com  la  d’atorgar  títols  d’abast  estatal.                         ...