Memòria i Representació I 2.2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2014
Páginas 52
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

2n PSICOLOGIA 2013-2014 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 1 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 1. QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX LA MEMÒRIA.
QUÈ ÉS? La memòria està vinculada a l’aprenentatge, atès que aquest és un procés d’incorporació i vinculació d’informació. La memòria incorpora informació constantment i complexament dins un espai físic determinat, mantenint-hi uns detalls específics, sense col·lapsar-se. Per tant, és un sistema capaç d’enregistrar (codificar), emmagatzemar i utilitzar (recuperar) la informació posteriorment.
Un altre aspecte és l’entrada i incorporació de la informació, l’input és el mateix, és a dins, on es produeixen les diferències d’un mateix fenomen. A la nostra vida els episodis, experiències de la vida, són canviants i ràpids (complexitat informació que ens envolta + activitat constant).
Tot i que pensem que és un procés passiu, és extremadament actiu, atès que s’han de gestionar els recursos per poder memoritzar de forma eficient.
És molt rellevant, la successió d’informació, a més de la consciència de ser la mateixa persona al llarg del curs vital. Tot i els problemes de despersonalització arrel de problemes neuropsicològics o psiquiàtrics.
Actualment, un dels problemes centrals, és com la representació de la memòria autobiogràfica és capaç de mantenir-se al llarg dels anys, atès que quan incorporem informació i l’emmagatzemem, es va reorganitzant constantment, cosa que evita l’oblit.
- Amnèsia total o profunda. (Clive Wearing. Encefalitis límbica). Oblit d’allò passat i quotidià, així com la no capacitat de crear nous records. És capaç d’emmagatzemar infomración durant uns pocs segons, després d’això sent que acaba de recuperar la consciència.
La memòria immediata es conserva intacta i pot adquirir habilitats motores a un ritme normal tot i que no recordi l’experiència de l’aprenentatge.
La degeneració de l’hipocamp, produeix la no recuperació de successos pròxims que no s’han consolidat.
Coneix la seva dona, sap que té una filla però no n’és molt conscient, s’en recorda de tocar però no recorda les peces; són records no recents i emocionalment forts, per tant, manté la petjada.
(Alzheimer).
Pèrdua total de la memòria Anterògrada. No record de coses noves.
 Retrògrada. No record del passat.
No continuïtat No identitat Novetat No temporalitat  No oblit Hiperamnèsia. memòria autobiogràfica però record constant de l’episòdica, aquesta, genera els records constantment i fa que no hi hagi gradació.
- Concepció de 2 vides - Sense possibilitat d’aliviar les conseqüències d’experiències traumàtiques.
- No discriminació.
- Sense sensació de pas del temps.
2 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ PER A QUÈ SERVEIX? En termes generals, una entitat amb memòria és un sistema que pot registrar, emmagatzemar i utilitzar posteriorment informació. El coneixement que hem anat adquirint al llarg de la vida s’utilitza per a prendre decisions, però en darrera instància la memòria és la que hi intervé per a decidir l’opció i prendre decisions.
En els sistemes naturals, la funció primordial i bàsica de la memòria és la de possibilitat l’adaptació dels organismes al seu entorn. L’evolució ens ha donat dues estratègies:  Aportar-nos pre-programar l’organisme (mínima base programada, que ens permet adaptar-nos, tot i que sempre hi hagi una part flexible per a poder aprendre).
 Implementar mecanismes en els organismes que els permetin aprendre.
Ens proporciona, dins la complexitat de l’entorn, regularitat, així com detecta excepcionalitats, alliberant-nos de recursos.
- El neocòrtex (regularitats).
Sistema límbic (excepcionalitats).
La memòria interacciona amb altres processos cognitius - Raonament i solució de problemes.
- Comprensió i expressió verbal.
- Percepció.
- Atenció.
- Habilitats motrius.
Hi ha una sèrie de PROCESSOS inherents en la memòria - Codificació. introduir informació en el sistema.
Recuperació. trobar i recuperar els records es va quedar mirant.
Emmagatzematge. retenció dels records en el temps.
Una experiència traumàtica en un context determinat, s’integra amb la normalitat viscuda en aquell context anteriorment.
MODELS O SISTEMES DE MEMÒRIA.
Als anys 60 s’assumeix que la informació procedent de l’ambient es processa gràcies a una sèrie de sistemes de memoria senorial (infterfaç entre la percepció i la memoria). La informació passa a un sistema de memòria temporal, a curt plaç, abans de ser registrada per la memòria a llarg plaç  Model Modal (MM). (Atkinson y Shiffrin)El MM assumeix que la memòria és dividia en diferents subestructures (relativament independents), estructures que funcionen a mode de magatzems i procesos que operen sobre aquestes.
Ambient Memòria sensorial Memòriaa curt plaç Memòria a llarg plaç 3 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 4 La informació segueix ambdues direccions.
- La memòria sensorial és el terme aplicat al breu emmagatzematge d’informació d’una determinada modalitat. Es duu a terme la codificació de la informació percebuda de l’exterior, l’emmagatzematge i la recuperació d’aquesta. Aquesta és considerada de tipus perceptual ja que no hi ha un processament “actiu” memorístic.
Memòria icònica.
Terme aplicat l’emmgatzematge breu d’informació visual.
a Memòria ecoica. Terme a vegades aplicat a la memòria sensorial auditiva.
Decaïment (oblit) - La memòria a curt plaç és el terme aplicat a la retenció de petittes quantitts de material durant intervals de pocs segons.
Bucle articulatori Executiu central Agenda visoespacial Sortida informació (conscient) - La memòria de treball és basa en l’existència d’un sistema per al manteniment temopral i la manipulació d’informació, ajuda a la nostra capacitat en realitzar tasques complexes.
Squire MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ - Finalment, la memòria a llarg plaç és el sistema o sistemes que permeten l’emmagatzematge d’informació il·limitada durant llargs períodes de temps, informació accessible de forma relativament permanent la resta de la nostra vida.
 Memòria explícita o declarativa. Memòria oberta a la recuperació intencional i basada en el record d’events personals (memòria episòdica) o fets (memòria semàntica)  Memòria semàntica. Sistema que suposadament emmagatzema el coneixement acumulatiu sobre el món.
 Memòria episòdica. Sistema que supososadament permet recorda events específics.
 Memòria implícita o no declarativa. Recuperació d’informació de la meòria a llarg plaç mitjanant l’execució i no a través del reocd explícit o el renoxiement conscient.
La interacció es dóna entre la part conscient de la memòria de curt termini i la de llarg termini.
MEMÒRIA SENSORIAL. És el sistema perceptual emmagatzema la imatge estàtica més recent el suficient temps com per poder integrar la següent i donar temps de permanència, és a dir, ens dóna continuïtat temporal. És un estadi inicial i filogenèticament antic.
Necessitem memòria sensorial en els moviments sacàdics (la nostra visió no és lineal sinó que fa fotogrames o sàcades d’allò que veu, mentre que l’entorn si és constant) els moviments sacàdics s’emmagatzemen com a sàcades, però el nostre sistema o integra en la totalitat.
En tasques de discriminació, alguns cops, el procés de recuperació es veu afectat i la decisió presa no és correcte, però sensorialment s’ha explorat més (visualment per exemple) l’estímul correcte.
En tasques com l’Experiment d’Sperling, s’investiga el nombre d’ítems que podem guardar en la memòria icònica o visual. La capacitat de recuperació es troba entre 3-5 elements.
Si indiquem a on s’ha de mirar, es selecciona molt més ràpidament i es recupera gairebé en la totalitat. Es poden arribar a recuperar fins a 9 elements. En el record guiat, augmenta el rendiment.
Conclou que la memòria sensorial és pre-categorial, amb una alta capacitat i de durada molt breu.
Hem traslladat allò sensorial a un espai de treball en què recuperem informació.
5 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ MEMÒRIA DE CURT PLAÇ (STM) I MEMÒRIA DE TREBALL (WM).
- Memòria de curt termini (STM): L’emmagatzematge temporal d‘un volum d’informació petit per un espai de temps breu.
- Memòria de treball (WM). Espai mental de treball, vinculat a l’atenció, que permet la manipulació simbòlica dels ítems d’informació mantinguts en aquest magatzem temporal.
MEMÒRIA DE LLARG TERMINI.
 Memòria explícita o declarativa. Memòria oberta a la recuperació intencional i basada en el record d’events personals (memòria episòdica) o fets (memòria semàntica) . Recupració conscient d’informació.
. Pot ser proposicional (declarativa).
. Exemples: Què he menjat per esmorzar? Episòdica.
Quina és la capital d’Alemanya? Semàntica.
Què acabo de dir? De treball.
 Memòria semàntica. Sistema que suposadament emmagatzema el coneixement acumulatiu sobre el món.
 Memòria episòdica. Sistema que supososadament permet recorda events específics.
 Memòria implícita o no declarativa. Recuperació d’informació de la meòria a llarg plaç mitjanant l’execució i no a través del reocd explícit o el renoxiement conscient.
. Canvi conductual induit per l’experiència.
. No pot ser proposicional.
. Exemples: . Anuncis subliminals? Priming . Com anar en bicicleta. Habilitats . Fòbies. Condicionament.
SISTEMA NEUROANATÒMIC DE LA MEMÒRIA. La interacció d’aquests, és allò important.
- Neocòrtex.
- Hipocamp.
6 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 7 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 2. MEMÒRIA A CURT TERMINI I MEMÒRIA DE TREBALL.
A nivell conceptual o teòric la Memòria va ser estudiada per William James, l’anomenà Memòria Primària. Als anys 50-70 s’anomenà Memòria a curt plac (MCP).
El clàssic test en neuropsicologia és el d’Amplitud de dígits utilitzat en àmbit clínic i neurologia, forma part del WAIS i es una forma de mesurar la MCP. Aquest test mostra que: - La capacitat de mantenir uns ítems és de 6-7 a la majoria de la població Es pot fer el test amb lletres o paraules L'amplitud de memòria (terme aplicat a uan varietat de tasques complexes d’amplitud de memòria en les quals es requereix emmagatzematge i processamient simultanis).
Requereix 2 processos i es estable en diferents persones. L’amplitud de dígits (nombre màxim de dígits presentats sequencilament qe poden recordar-se fiablement en l’ordre correcte) es troba entre 7 +/- 2 ítems.
1) Recordar els ítems 2) Recordar l’ordre.
La memòria a curt plaç es refeix a l’execució relativa a un tipus particular de tasca, en la qual es duu a terme la simple retenció de petites quantitas d’informació, retenció que es posa a prova d’immediat o després d’un curt interval de temps. El sistema de memòria o els sistemes responsables de la MCP formen part del: Sistema de memòria de treball, sistema que no limita a emmagatzemar informació temporalment, sinó que la manipula, permeten que la gent dugui a terme activitats complexes, com raonar, aprendre i comprendre.
Si parlem de fenòmens subjacents a la memòria a curt plaç, parlarem de:  Encadenament. intent de lligar cada element amb l’altre, l’encadenament prediu l’oblit si es romp la cadena.
 Agrupament (“chunking”) George Miller (1956): l'amplitud de la MCT no està limitada per nombre d’ítems sinó per nombre de “chunks”.
Chunking: Agrupament de sèries d’elements aparentment a l’atzar en un nombre més petit de segments amb significat. Chunking es pot induir amb la prosòdia (llenguatge).
Dígits a l’atzar es recorden millor en grups de 3.
Son la MCT i la MLT sistemes de memòria separats? No, interactúen, tot i que es poden dividir. La tasca és de record lliure.
Entre dos grups als quals se’ls hi presenten 10 ítems a recordar, el primer les exterioritza just després de la presentació de la sèrie, 8 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ mentre que a un segon grup se’ls hi proposa un període de temps entre la presentació i que exterioritzin la informació.
Al segon cas s’utilitza la memòria a curt plaç (MCP), la més recent. És a dir, en posar temps entre allò processat i recodificat, s’utilitza la memòria a curt termini.
Al principi la MCP no hi influencia, sembla que la recodificació d’allò mantingut en memòria es veu molt influenciada pel temps que hi ha hagut entre mig, no tant la quantitat d’ítems a recordar.
El temps, per tant, fa que la MCP no pugui treballar eficaçment.
- amplitud de dígit - temps Des del model experimentat es vol arribar a només alterar una de dos o tres variables.
En models lesionals.
El record lliure és un mètode en el qual als participants se’ls presenta una seqüència d’ítems que després han de recordar en qualsevol ordre.
1. La probabilitat de reocrdar un ítem específic és menor en el cas de llsites més extenses.
9 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 2. En totes les lliste s’observa la tendència cap al millor record dels primers ítems.
3. Prescindint de l’extensió de la lista, si el recor és imediat es recorden especialment el darrers ítems (efecte de recència).
4. Aquest efecte s’elimina insetant abnas de la fase de record una breu demora que impliqui fer una altra tasca.
En l’efecte inicial es diu l’efecte de primacia (MLT) i s’aplica en gairebé qualsevol àmbit.
Funciona tant en MCP com en MLP.
En l’efecte de recència (MCT). Tendència dels darrers ítems d’una llista a ser ben recordats.
Durant la dècada dels 60 la inestigació sobre MCP acumula una sèrie de problemes: 1. No s’investiga el funcionament de la MCP en relació a altres tasques cognitives (parla, buscar un carrer en un mapa…) 2. No s’investiga les funcions de processament de la informació. La MCP s’entenia només com un magatzem.
3. Apareixen casos de pacients amb lesió cerebral qe no encaixen amb la idea de que la MCP és un simple sistema d’emmagatzematge.
Pacient KF.
Durant l’exposició de múltiples tasques cognitives necessitem tenir representades temporalment distints tipus d’informació: - Els productes de l’anàlisi perceptual que està entrant - Fragmentes d’informació recuperat per MLP - Productes parcials de processos que requereixen més processament - Els plans que estan sent elaborat per les sortides verbals o motores Quelcom que s’utilitza molt ràpidament en un termini curt de temps.
El model de Atkinson and Shiffrin (Model Modal) diuen que a la MCP hi ha un pas executiu, on de forma activa es definirà que es farà (inhibició, oblit controlat…).
Incorporaren un component executiu.
Baddeley y Hitch revisen la investigación sobre MCP i extrauen dues idees principals (anys 70).
- La MCP és un sistema que executa dos tipus de funcions: emmagatzemar i processar.
10 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ - La MCP és un sistema de recursos limitats.
Podem investigar què passa quan retenim una sèrie de dígts i, simultàniament, hem d’executar una tasca de raonament simple Distribución de recursos limitats de la MCP entre l'emmagatzament i el processament de la informació. Plantejaren dins el mètode de tasques concurrents (doble tasca o tasca secundària) plantegen que si de forma simultània es volen realitzar dues tasques, no és el mateix que fer-les separades. És indiiferent el nombre de tasques, atès que allò rellevant són les capacitats limitades que tenim. Amb això volien invetigar què passa amb el processament, cosa que pot limitar l'emmgatzematge, degut a les capacitats limitades.
HIPÒTESIS. Si la tasca de manteniment (dígits) i la tasca de processament (raonament) depenen d'un ńic sistema de recursos limitats, les dues tasques s'interferiran.
Si es juga amb la quantitat de recursos i de raonament. Si vull mantenir molts dígits, raonaré pitjor i al contrari, si vull raonar bé, no podré mantenir tants dígits.
1. Es presenta al subjecte una llista de dígits de longitut variable (0-8) l'ha de retenir en veu alta.
2. Se li proposa al subjecte, mentre repeteix la llista, una tasca de raonament simple A va abans que B --> B - A B es precedida per A --> A - B 3. El subjecte respon a la tasca de raonament (vertader - fals) 4. El subjecte reprodueix per última vegada la llista de dígits Conclusions --> Com més recursos al processament, interferirà en l'emmagatzematge i al revès.
línia contínua: quan la gent intenta mantenir els dígits , trigues mes en raonar, efecte sobre el temps de resposta.
Quan han de reproduir el dígits en funció de l'amplitud. En funció del raonament no varia el matneniment de la infromació, hi ha una petita inferència, però l'emmagatzematge no s'altera.
La MCT té uns límits de capacitat però no s'altera En una tasca Concurrent on els límits són clars, es pot alterar una tasca i no una altra. Tot i que els recursos són limitats es pot treballar bé la informació. La MCT no es només una qüestió d'espai, sinó també intervé en com s'utilitzen els recursos. Es pot definir en tres grans sistemes separats però interactuants: 11 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ - Bucle fonològic. És un terme utilitzat per Baddeley i Hitch per a designar al componeent del seu model responsable de l’emmagatzematge temporal d’informació basada en la parla.
Efecte de similitud fonològica. Tendència a la reducció del reocrd serial immediat de material verbal, quan els ítems es semblan en el so.
Efecte de la parla no atesa (so irrellevant). Tendència que mostra la MCP verbal a resultat perjudicada per sons concurrrents fluctuants, tant parlats com musicals.
Efecte de la longitud de les paraules.
Efecte de la supressió articulatòria. Tècnica per alterrar el repàs verbal demanant als participants que repeteixen contínuamen un ítem parlat.
- executiu competició central.
(fonològic i visual) - agenda visuo-espacial. Component del model de Baddeley i Hitch que assumeix que es responsable del mantemient temporal de la infromació visual i espacial.
La capacitat és un concepte que només varia en funció del tipus de informaicó que es processa.Si la inforamció és de modalitats diferents no interfereixen.
Què ens demostra l’efecte de similitut fonològica: • Que els codis que manipula el bucle fonològic sónfonològics • Que el llenguatge presentat visualment es tradueiximmediatament a un codi fonològic El bucle fonològic serveix per: - aprenentatge de la lectura.
- comprensió del llenguatge.
- adquisicio de vocabulari 12 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Pacient PV (Papagno et al., 1991) a. El pacient i Controls aprenent de forma siilar parelles de paraules amb significat. (contigut episòdic, semàntic) b. Pacient PV és incapç de memoritzar parelles de paraules d'un idionma nou. Controls parenen amb repetiicons.
Quna hem d'incorporar informació neutra, la persona és incapaça de fer-ho.
El bucle fonològic té processament i emmagatzematge Executiu central. Regulador (procés executiu) quan parlem de procesament i recursos.
ATENCIÓ.
1. Control atencional Fa canvis en funció de la rutina. (Exemple: Alterar la ruta de conducció a la feina perquè hi ha hagut un accident) 2. Atenció dividida Multitasking 3. Alternar l’atenció d’una tasca a una altra • Chunking – Amplitut de paraula vs. amplitut de frase (Baddlely, Vallar, and Wilson 1987) – Algunes amnèsies anterògrades tenen un recall excel·lent de la prosòdia d’un passatge però molt pobre quan hi ha un espai de temps. Massa informació al bucle fonològic? Què és el que hi ha emmagatzemat? • Efectes moduladors de la MLT! – El número de paraules guardades a la memòria és susceptible a variables com la freqüència i la imaginabilitat (Hulme, Roodenrys, Brown, andMercer 1995) • Integració multimodal – A on i com s’integra la informació combinada dels dos sistemes subsidiaris?MT Nou mòdul!! Bucle Episòdic (Baddel 2000) 1.
2.
3.
4.
Manté integrats els episodis Permet l’emmagatzament de la informació integrada deles modalitats visual i auditiva Integra informació dels magatzems de memòria a curt i allarg termini Pot explicar el ‘chunking’ per augmentar la capacitat de laMCT 13 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 3.MEMÒRIA A LLARG PLAÇ. Memòria episòdica Des d’un punt de vista experimental i des de diferents evidències, hi ha una gran distinció entre el tipus d’informació que manegem.
- La informació té un component característic, es pot explicar un episodi concret, llocs del món, etc. es pot verbalitzar. Allò que es pot declarar, verbalitzar.
- D’altra banda hi ha un altre tipus de memòria, reacció davant l’entorn, que no es pot verbalitzar. No poden ser verbalitzades, han de ser apreses (anar en bici, tocar el piano).
Allò que no es pot declarar, no es pot verbalitzar.
Així doncs, quan parlem de memòria a llarg plaç, distingirem dues gran subestructures: - Memòria declarativa.
- Recuperació conscient d’informació.
- Pot ser proposicional (declarada).
- Exemples: Què he menjar per esmorzar? episòdica.
Quina es la capital d’Alemanya semàntica.
Què acabo de dir? de treball.
- Memòria no-declarativa.
- Canvi conductual induït per l’experiència.
- No pot ser proposicional.
- Exemples: - Anuncis subliminals. priming.
- Com anar en bicicleta. habilitats.
- Fòbies (condicionament).
Quan es parli de la memòria a llarg termini, cal diferenciar en declarativa (explícita) i nodeclarativa (implícita, no es pot recuperar conscientment).
Endel Tulving va diferenciar la memòria declarativa o explícita entre: - Memòria episòdica. Permet accés de memòries específiques en un espai i temps particular.
- Viatjar mentalment en el temps.
- Enrere: reviure episodis passats.
- Endavant: anticipar esdeveniments del futur - Memòria semàntica. Coneixement general del món.
- Com s’origina? Potser mitjançant les experiències múltiples d’un mateix episodi… 14 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ La memòria episòdica és la més rellevant dins la memòria a llarg plaç, ens defineix com a humans, el cervell treballa amb aquest tipus d’informació, etc.
Es basa en recuperar de forma declarada i enunciada moments de la nostra vida que ocorren en un moment i un lloc determinat.
Un sistema eficaç de memòria episòdica ha de promoure: Codificar, catalogar esdeveniment únics, aïllar i identificar.
Emmagatzemar, els esdeveniments de forma perllongada.
Recuperar informació d’un esdeveniment únic.
La millor manera per a l’estudi de la codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació es dóna mitjançant les tècniques de neuroimatge (objectivitat). Si el que vull és tenir un control absolut de tot el que pot ocórrer, ha de ser aquella que ens doni un control experimental absolut o Intentem donar un sentit a aquesta memòria. Si utilitzem material real, podem perdre control experimental i obtenir resultats esbiaixats.
Això va generar dues grans línies de recerca com a aproximacions a l’estudi de la memòria (com a procés) - Ebbinghaus (finals s. XIX) Fa experiments molt controlats al laboratori.
- Criticat per focalitzar-se en qüestions menors i no en el fenomen.
- Volia probar la memòria al marge de qualsevol contingut amb significat (síl·labes sense sentit) volia evitar les variables de confusió que aporten els estímuls amb significat. L’oblit té una caiguda abrupta, però llavors es manté.
- Bartlett (1932).
Investiga la memòria de matèria complexa.
1. Examina la generació d’errors durant l’evocació de record per entendre el procés de codificació i emmagatzematge.
Aparició d’errors (vídeo xoc de cotxes). A l’hora de voler integrar la informació i donar-hi sentit hi poden haver errors. Depenent de la forma en que es realitza la pregunta, canvi la resposta, per tant, l’aparició de l’error en el record és controlable.
L’aparició d’aquests depenia de representacions internes que anomenà “esquemes”.
2. Dóna pes a l’esforç per donar sentit. A nivell experimental podem manipular-ho (anys 30) 15 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 3. Assumeix la figura dels esquemes. Estructures de coneixement utilitzades per donar sentit a material nou.
Esquemes. Estructures de coneixement i expectatives del món. Ha d’haver quelcom que permet codificar i recuperar la informació ràpidament. Els esquemes ens ajuden a interaccionar amb el món de forma eficaç mitjanant la representació d’aspectes de la nostra experiència que acostuma a ser la mateixa en múltiples ocasions.
Es el que ens ajuda a ser flexibles durant el dia a dia i a poder incorporar informació de forma ràpida.
Bona memòria per: - ítems atípics - ítems congruents Poca memòria per: - ítems incongruent amb l’esquema Falses memòries - Ítems freqüents en l’esquema però inexistents a l’episodi Hi ha altres fenòmens que també modulen la memòria, altres variables que determinen la memòria d’un esdeveniment… 1. Imaginabilitat.
2. Predictibilitat.
3. Nivells de processament.
4. Organització de l’aprenentatge.
5. Intencionalitat.
16 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Llista: La diferència primordial és el component visual en la memòria (present a la 2a llista) El sistema sembla estar predisposat en emmagatzemar informació amb components visuals, que no abstractes.
- (abstracte) disensión, esperanza, idea, virtud, valor, historia, silencio, matemáticas, vida - (visual) manzana, dragón, tetera, sombrero, brazo, mendiga, alfombra, iglesia - (frase) grandes elefantes atemorizados por trepidantes llamas pisotean diminutos conejos La probabilitat de record d’una informació és x, en tenir components visuals, la probabilitat de record augmenta i més encara, en una frase (Predictibilitat).
Nivells de processament (Craik & Lockhart, 1972).
La informació pot ser processada a diferents nivells: des dels més bàsics i superficials (forma visual) passant per la forma fonològica la més profunda o semàntica (significat contextual) Els nivells de processament determinen la durabilitat en la Memòria a llarg termini.
Organització i aprenentatge A diferència de l’aprenentatge de síl·labes sense significat (Ebbinghaus), les paraules amb significat mai representen un aprenentatge estrictament nou per se.
Es tracta més aviat de seleccionar de forma òptima el material que forma part d’un episodi.
Tulving (1962) va descobrir que això té lloc ja que organitzem de forma subjectiva la informació.
Intencionalitat La intencionalitat es refereix a establir un principi d’organització del material a estudiar.
Prestar atenció no és un requisit únic per memoritzar millor.
Mandler (1967). Participants rebien un feix de cartes amb una paraula en cada una. Es dividien en 4 grups amb diferents instruccions: - Aprèn les paraules - Ordena les cartes en categories segons el significat - Ordena les cartes en categories segons el significat sabent que després hauràs de fer un test.
- Disposa les paraules en columnes 17 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Què passa quan fem un procés bàsic d’aprenentatge?: la repetició.
Aquest experiment vol demostrar que la repetició no és la manera més efectiva per aprendre.
- Enunciat curt → fes-ho el millor que puguis en cada assaig i escriu el màxim de paraules que puguis de la llista Enunciat llarg → intenta memoritzar les paraules per ordre alfabètic (la primera lletra) 1. Primer assaig (tots igual): mitja de 8,5/9 paraules 2. Segon assaig (dos grups): Enunciat curt:12 Enunciat llarg: 13 3. Tercer assaig (dos grups): Enunciat curt: 14 Enunciat llarg: 17 4. Quart assaig (dos grups): Enunciat curt: 18 Enunciat llarg 20 Demostrar que la repetició de material ajuda a memoritzar però no és el mecanisme clau. La memòria encara que experimenta moltes vegades la mateixa cosa arriba un moment que es s’atura. La diferència que surt a l’experiment demostra que només amb la instrucció de l’enunciat llarg ja es mostren diferències. Per integrar la repetició no és el millor, la memòria funciona millor quan es fan interaccions (ordenar per exemple) INTENCIONALITAT: si quelcom et motiva s’entén millor.
Mandler: el mateix que hem fet nosaltres però sense donar la instrucció, nomes va explicar com la memòria interactua sense que les persones pensin que haurien de fer un test.
El que va desencadenar la distinció entre la memòria episòdica i semàntica?? tot es el lcas HM: tenia epilèpsia crònica, molts atacs, era farmacoresistents. El cirurgia va decidir que s’havia de treure una part de la zona epileptògena i una part del voltant per a que no s’estengui. Es va carregar la capacitat per memoritzar → amnèsia.
Perquè és important l’HM? 1. Contribució a nivell de sistemes: selecció de la memòria que havia perdut. Podia tenir a curt termini o de treball, però no podia recordar episodis del passat. Però dins de la memòria a llarg plaç encara podia recordar certes coses. Hi havia coses de la memòria 18 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ que no havia perdut; reconeixement (informació parcial que et fa reconèixer una cosa que en realitat no acabes de veure). Podia utilitzar memòria del passat. Podia aprendre a partir del condicionament.
Gràcies a aquest cas es va poder fer les diferents distincions dins del sistema de memòria.
19 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 2. Contribució a nivell neuroanatòmic: l’hipocamp era molt important per formar memòries episòdiques , semblant al Clive. La importància del temporal medià ve donada per l’HM.
PROBLEMA… Retrògrada: Incapacitat per a recordar els esdeveniments previs a la lesió (tipus de dany cerebral.
No pot recordar el passat.
Anterògrada: Incapacitat per a recordar nous esdeveniments després de la lesió.
Incapacitat per formar nous records.
Molts amnèsics no perden la informació de tot el seu passat.
Temporal medial és rellevant per formar noves memòries i recuperar del passat (episòdiques No només aquest tu un paper en això sinó altres coses del còrtex també influeixen.
20 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Com una memòria passa a ser permanent? A) Teoria Standard (o dual): quan un incorpora info nova el que fa el cervell es generar connexions entre el temporal medial i intentar-la vincular amb el que ja tenim al còrtex.
Al marge del 1r procés d’aprenentatge n’hi ha un altre de lent, que necessita temps, en aquest procés lent la memòria representada en aquests dos models desapareix de l’hipocamp i passa al còrtex de manera que l’hipocamp queda lliure per a nova informació. T’explica com aprendre de forma afectiva i com generar coneixement desvinculat del teu dia dia. El que queda al neocòrtex queda de per vida.
B) Teoria de traça múltiple: Els dos: memòria i aprenentatge dos paquets 1 temporal medial 2 mòdul cortical, la diferencia es com es fonamenta la interacció SON I MEMÒRIA.
La son és l’estat natural de descans del cos i el cervell, on els ulls estan tancats. Ve acompanyada de pèrdua total o parcial de consciència.
Dormim per a: - La conservació energètica.
- Restauració de l’organisme.
- Consolidació de la memòria.
Es pot caracteritzar per: - Electroencefalografia (EEG) - Electromiografia (EMG) - Electroculograma (EOG) 21 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Arquitectura del son.
a) SWS-REM alternança.
b) Seqüència concreta.
c) Diferenciació 1a i 2a part.
d) Components específics d’activitat neuronal.
Consolidació de la memòria.
Adquisició Consolidació Recuperació Adquisició: Incorporació d‘informació (nova) durant aprenentatge i la seva codificació com a traca vulnerable en la memòria.
Consolidació: Estabilització de “memòries noves”. També inclou processos d’integració amb memòries pre-existents a llarg plac.
Recuperació: Reproducció d’informació emmagatzemada en memòria.
22 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Interaccions memòria i son.
Memòria declarativa (què he esmorzat) La que se’n coneixen més be els mecanismes neurals.
Memòria procedural (anar en bici) La més estudiada en relació al son.
Consolidació en SWS.
Consolidació en fase REM.
Depenent d’hipocamp Independent d’hipocamp.
MEMÒRIA DECLARATIVA.
Mem declarativa i SWS.
Memòria espacial/associacions 1a evidència causal Implicació hipocamp.
Procediment: -fMRI -Grup I: olor en SWS; Grup II: olor desperts Resultats: - Millor memòria en Grup I - Hipocamp en Grup I > Grup II - Parahipocamp en Grup I > Grup II 23 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ I durant la migdiada? 24 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 4. MEMÒRIA A LLARG PLAÇ (Memòria semàntica).
La Memòria Declarativa (explícita) a part del component episòdic (experiències) té un altre component, la memòria semàntica (coneixement del món).
La memòria semàntica es va identificar per part d’Endel Tulving com tot allò que no estigui vinculat a una experiència personal vinculada a un espai i a un moment temporal concret (episòdica). Ens permet conèixer coses sense haver d’experimentar. Els enllaços entre memòria episòdica (experiència) i semàntica (assoliment del coneixement) són interdependents.
El tipus de preguntes que podríem respondre mitjançant la memòria semàntica: ¿Quin gust té la llet?, ¿Què és l’executiu central?, ¿Quina és la capital de França?...
Pel que fa als mecanismes i al funcionament de la memòria semàntica, no hi ha gaire investigació. Es coneix des dels anys 70 gràcies a la Lingüística, la Filosofia i la Informàtica.
1a Pregunta. Dissociació episòdica vs. semàntica? Tot i així, des d’un punt de vista teòrica la memòria semàntica sigui allò que no pugui explicar l’episòdica, la pregunta que s’ha fet és fins a quin punt es pot dissociar com a sistema i entitat? Mitjançant l’estudi de lesions (amnèsics).
La dissociació Neuropsicològica Casos d’amnèsia anterògrada que tenen dèficits en memòria episòdica però no en semàntica.
- Revusuñi de >170 casos en Spiers, Maguire, i Burgess (2001).
- Pacient de Vargh-Khadem (1997), Joan & Beth (Amnèsia del desenvolupament).
Hi ha casos descrits a la literatura que mostren com en molts dels casos d’amnèsia anterògrada (no pot formar noves memòries) mostren que la majoria de gent té un problema de memòria episòdic però pot formar memòries episòdiques.
El cas més rellevant és: en el moment de néixer o etapes inicials tenen una anòxia, això provoca una lesió o mal funcionament en la rebuda de sang als lòbuls medials, vinculats a l’aprenentatge, tot i que els hi ha costat aprendre, han anat adquirint aprenentatge semàntic.
Casos d’amnèsia retrògrada normalment tenen problemes o bé en memòria semàntica o bé en memòria episòdica.
- Alteració memòria episòdica sense afectació semàntica: KC - Alteració semàntica 25 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 2a Pregunta. Quina és la naturalesa de la memòria semàntica? 1. Quina és l’estructura i el contingut de la memòria semàntica? ha d’intentar integrar el fet d’accedir-hi.
Conceptes ¿trets o prototips? A nivell de models, un dels gran plantejament, és que el que conté són conceptes o prototips. Els conceptes són aquelles representacions mentals mitjançant les que organitzem del món per poder-lo entendre i comunicar-nos.
Ens permet entendre el món, organitzar-lo, i comunicar-nos a través d’ella. Si no tinguéssim una estructura de coneixement flexible, relativament abstracte (no basada només en ítems) i a la vegada ha de poder reflectir un coneixement que es pugui comunicar.
2. Com emmagatzemem, accedim a la memòria semàntica? Activant un concepte.
1r model. MODEL COLLN & QUILLIAN. MODEL ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA.
Memòria semàntica. Conjunt de nodes organitzats de forma jeràrquica categòricament.
- Model de xarxa- conceptes o nodes interrelacionats que estan organitzats en una xarxa interconnectada. aquestes connexions poden ser directes o indirectes.
- La memòria implica l’activació d’un node que se propaga cap a a altres nodes activant altres memòries.
- Les propietats estan associades a cada concepte. Per accedir a les propietats que no són úniques i pròpies del node concret, es triguen més mil·lisegons en accedir-hi.
 Hipòtesis. Les farses que contenen més salts entre els nivells de jerarquia de la xarxa han de necessitar més temps per ser processades   Tasca. els participants havien de determinar la veracitat d’alguns estaments.
Resultats. les respostes s’enlenteixen a mesura que la distància entre el concepte i la propietat és més àmplia.
 Conclusió: model jeràrquic. fer interferències enlenteix una verificació Només fets no-redundants són emmagatzemats en memòria (Economia cognitiva).
26 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Problemes: - La familiaritat.
- Efecte de conceptes típics. Dins la jerarquia hi ha un efecte com un factor corrector que és el típic i s’emporta la jerarquització.
Les categories naturals dins els mateixos conceptes i prototips tenen límits difosos. Fins a quin punt les categories o els nodes son difusos. McCloskey i Glucksberg (1978) 2n model. MODEL COLLINS & LOFTUS (1975). MODEL DE PROPAGACIÓ DE L’ACTIVACIÓ No es tracta d’establir quin és el concepte prototip i com s’organitza jeràrquicament, sinó com s’activen els conceptes del voltant.
- Assumeix que la memòria semàntica s’organitza mitjançant relació - Mesures de relació: - Quan relacionats estan aquests 2 conceptes? Ocell-canari.
- En quants exemples d’ocell pots pensar? Explica alguns problemes del Collin, depenent de la tipificació.
EXPERIMENT. DEESE-REOEDIGER-MCDERMOTT (DRM).
1r Llistat de paraules. Agrio azúcar sabor miel chocolate bombón amargo amable cariñoso 2n Llistat de paraules. Dedal alfiler afilado hilo pajar tela lastimarse espina pinchazo inyección Tasca. Llista de paraules, relacionades amb un node central, participants han de reconèixer les paraules de la llista i es demana per la típica que no ha aparegut.
Predicció. L’activació de la xara semàntica durant la memorització haurà activat un paraules que no hi és El nostre cervell és capaç de detectar informació correcte o incorrecta en memòria.
27 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 3. Com s’organitza la memòria semàntica (el nostre “saber”) al cervell? - Establiment de relacions. La informació ha de ser activa, s’ha d’organitzar, procés que propicia la comunicació entre els dos tipus de memòria semàntica i fomentar l’aprentatge.
En l’estrès postraumàtic el fenomen episòdic contextualitza l’experiència a nivell episòdic i vincular-ho. El context i l’esdeveniment es desvinculen, i quan tornes a parar al contexte ets capaç d’evocar l’esdeveniment, sense necessitat de donar-se. En aquests casos es generalitza, i es pot inhabilitar la persona.
Fins a quin punt són diferents, o interaccionen més del que ens pensem la Memòria Episòdica i la Semàntica.
Tractarem 3 temes amb base científica: 1 Integració coneixement nou amb existent. Com aprenem coneixement nou amb el ja existent? Allò que succeeix, mai és estrictament nou, realment atendre a quelcom estrictament es dóna poques vegades. Per tant. de com integrem la informació nova amb l’existent, hi ha poca informació. Fins a quin punt podria aparèixer la memòria semàntica sense la memòria episòdica? Davant un estímul que no és clar, es “construeix“ en base a les relacions que formen amb les dades que ja coneixem prèviament.
La ment agafa l’input que és pobre a nivell sensorial i ho compara amb esquemes (estructures de coneixement) derivats de les experiències del passat. L’esquema és utilitzat per “omplir” els forats” i donar sentit a les coses.
Allò interessant és que al marge del procés o fenomen de construcció o relació, l’objectiu d’una funció cognitiva, la memòria ens aporta i facilita la interacció, que es basa en l’aprenentatge (incorporació d’informació que serà utilitzada de forma fàcil i àgil en el futur).
Perquè es pugui garantir que una informaicó no es perdrà (a menys que hi hagi una lesió) calen 28 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ dies o anys, però el model de la traça garanteix mot més ràpidament, ens saltem el model de consolidació (fins al punt de consolidaro en 3 dies). Utilitzem la memòria semàntica en la incorporació de memòria episòdica.
Té una implicació amb l’educació, en com aprenem de forma general.
2. Aprenentatge inferencial. És determinant en la nostra espècie, atès que som capaços d’incorporar informació sense haver-la experimentat.
De dos elements, inferenciem un altre; o relacionem elements que no s’han donat junts.
En funció del context es fa una inferència de coneixement que no hem tingut abans.
A diferència de l’aprenentatge experiencial (episòdic), l’aprenentatge inferencial (semàntic) ens permet construir coneixement mitjançant el pensament. El coneixement que se’n deriva no ha d’estar necessàriament vinculat a una experiència en un lloc i un temps determinat, tot i que sorgeix d’allà.
A nivell social l’existència d’inferència de jerarquies és constant.
El solapament és suficient per inferenciar informació no episòdica, a partir d’una altra informació si episòdica.
QUÈ FA EL CERVELL? El mecanisme principal és el de complementació de patrons, l’hipocamp, quan té integrat episodis amb una informació parcial que es solapa, tendeix a unir-los.
L’hipocamp estableix associacions entre experiències que comparteixen algun element en comú.
3. Generalització. Es pot extrapolar i generalitzat la informació d’un succés a un altre no viscut.
Pot ser motiu de patologia (p.e. trastorn per estrès post-traumàtic). Al model de Collin & Killian veiem que un node pot tenir diferents atributs (arbre: tipus d’arbre).
Pel que fa a la son i la memòria. Mentre es dorm, s’està afavorint la generalització, atès que es consolida allò que coneixes i allò nou. Insight (Aha! o Eureka!) Aquells que van a dormir van més ràpid, i més gairebé tots van associar-ho amb la lògica i van reconèixer el patró que seguia, mitjançant la consolidació.
Creativitat: habilitat per combinar peces d’informació existent de forma nova de manera que permet arribar a noves formes de coneixement.
29 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 5. MEMPORIA AUTOBIOGRÀFICA.
Dins el camp de l’estudi de la memòria, definir la memòria autobiogràfica és difícil. Tots comptem amb memòries de nosaltres mateixos i de les nostres relacions amb l’entorn, depenen del sistema episòdic semàntic, són úniques i són difícils d’estudiar experimentalment.
RUBIN al 2005 va proposar que la MA és una rememoració d’esdeveniments que pertanyen a una persona en el passat.
Podem tenir dos tipus de record: - Des del punt de vista de camp són records tal i com els vas veure.
- Des de la perspectiva de l’observador és com et veus a tu mateix en l’esdeveniment.
Aquelles memòries recents (perspectiva de camp > perspectiva de l’observador), en canvi, a mida que passa els temps, en memòries remotes el jo actiu desapareix (perspectiva de camp < perspectiva de l’observador). La memòria recent, activa el sistema episòdic, amb el temps si la memòria perdura, es va desenganxant de l’episodi i es torna semàntica, es torna narrativa.
Hi ha trastorns en què es recorden els esdeveniments de la vida, com si no fos seva Recorden la seva vida com si fos la d’un altre.
Normalment la MA crea una dissociació a mida que passa el temps, es considera episòdica en un principi, tot i que també té components semàntics.
La MA és un record únic, per tant, tot allò que no generi un únic record, vol dir que ja s’ha semantititzat.
La semàntica emfatitza el record de múltiples experiències. Un mateix record, en funció de la persona tindrà un valor o un altre, cosa que generarà l’experiència.
La MA es considera episòdica però també té components semàntics (memòries semàntiques personals de fets de les nostres vides (que no necessiten re-experienciar-se)).
La naturalesa multidimensional 1. Component espacial. conté un espai, cada cop que pensem en un record nostre, al marge de tenir una imatge visual, també ens situem en un espai (component espacial). És determinant.
A l’experiment fet per Maguire et al. (2006).: Els conductors de taxis de Londres mostren un desenvolupament major de la part posterior de l’hipocamp.
2. Component emocional. (memòries flashbulb) 30 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 3. Component sensorial (sobretot visual) Quan un experimenta un record molt complet (moment concret i ric) si l’estudies a nivell sensorial, les àrees sensorials implicades acostumen a ser visual (poden ser auditives també), però les àrees cerebrals sensorials implicades s’activen de nou.
- En una lesió de còrtex visual? - Persones amb ceguera visual. S’incorpora sensorialment l’audició.
Mètodes d’estudi de la AM.
1) El més clàssic. El Diari. Els participants han de registrar esdeveniments de la vida en un diari.
Aquestes memòries poden posar-se a prova en un test posteriorment. Es pot donar biaix de mesura, atès a l’efecte de la clau i l’efecte de l’anotació.
S’observà que com més claus es proporcionen, més record hi ha, per tant, es considera que són importants per a la recuperació de la informació.
El Quant? És el que té menys força, així com la temporalitat no ho és.
S’observa una caiguda al principi però després s’estabilitza, independentment del nombre de claus que utilitzis.
2) Les paraules clau. Donar als participants una paraula clau o un període temporal i demanar que recordin les MA associades a aquella clau Problemes: a. No hi ha control experimental b. Som dolents en utilitzar claus temporals Acostumem a recordar AM en funció d’altres AM que són rellevants (e.g., un viatge, una festa, etc.) 3 dades rellevants: 2.1 Amnèsia infantil – Tendim a recordar poques AM dels primers 2-5 anys de vida – Possibles explicacions: • Desenvolupament de l’hipocamp, desenvolupament del self, repressió freudiana 2.2 Tothom recorda AM correctament del passat recent (efecte recència) 2.3 Pic de reminiscència (Rubin, Wetzler, & Nebes, 1986).
31 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Per què? 1. Hipòtesis del relat vital. Ens planteja que el fet que hi hagi aquest pic, o un període de la vida en què recordem més (adolescència) pot ser donat atès que és un període en què ens formem com a persona, la identitat, establim relacions socials fortes • Assumim la nostra identitat durant aquell període.
• Hi ha moltes ‘primeres vegades’ ¿Per què una 1a vegada proporciona una millor memòria? Efecte primacia (el cervell és un buscador de novetats constant, comparació d’informació, l’hipocamp decideix que fer amb aquesta informació.
Constantment compara allò que entra amb el que tens i detecta mot quan una cosa que és nova (dopamina, crea una cascada de la Potenciació a llarg termini) Aquella informació detectada com a nova es tracta d’una forma prioritària i fa que creï una petja, allò que és nou sempre genera més aprenentatge (aprendre nou).
– Anar a l’escola – 1a relació de parella – Inici d’una carrera professional • És el temps de la ‘nostra’ generació’ → • És el moment en el que anem quan ens posem nostàlgics per aquells ‘bons moments’ 2. Hipòtesis cognitiva. Moment en què nosaltres patim més canvis (adaptació, activitat, etc.) Això fa que el patró cognitiu, per qüestió de recursos, s’adapti i en proporcioni. En la joventut el cervell accepta aquest ritme, a mesura que passa el temps, el cervell no ho accepta.
La codificació és més bona quan hi ha períodes amb canvis molt ràpids que el segueix una certa estabilitat • L’adolescència I la joventut són uns períodes ideals 3. Hipòtesis del guió de vida cultural.
–Els esdeveniments que són més definitoris d’una cultura – La majoria tenen lloc durant el pic de reminiscència • Dorthe Berntsen & David Rubin 2004 – Van demanar quan els esdeveniments més importants d’una persona passaven » Enamorar-se (16 anys) » Universitat (22 anys) » Casament (27 anys) » Tenir fills (28 anys) 32 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Mètodes d’estudi de la AM: AM vs. Memòries de lab.
La memòria autobiogràfica compta amb l’aspecte visual, com a una clau per a recuperar informació.
Es va començar a plantejar l’ús de càmeres com a nous enfocs experimentals.
La memòria de camp és la que defineix la teva memòria. Allò que interessa és veure fins a quin punt aquest procés és diferent del procés normal.
Es demostrà que gairebé les àrees activitats en recordar una informació autobiogràfica d’altra que no ho era, s’activaven les mateixes zones gairebé. Amb les imatges que realment eres l’agent l’activitat d’algunes àrees era molt més alta (precúneus, hipocamp, prefrontal).
L’hipocamp la reconeix, el prefrontal la complementa i l’aspecte visual ajuda Quan la vivència és teva l’activitat és duplica El fenomen del record episòdic i autobiogràfic té xarxes semblants, però el grau de vivència quan és autobiogràfic és major.
El model de Conway. Planteja que l’estructura de la MA, al marge de l’episòdica i la semàntica, per tant, proposà que des de les xarxes. Va dir que la MA té com dos grans calaixos un episòdic (dia a dia, records) i un calaix que és el nosaltres (el que ens defineix).
Va incloure el conceptual self, formulava l’opció que cada vegada que hi havia un esdeveniment (episòdica) tenia una relació directa amb el nostre conceptual self (com a persona), això podia ser estructurable de manera jeràrquica.
En el grau màxim la vida Treball Relacions interpersonals ….
Arriba un moment en què l’estructura de coneixement de la MA més semantitzat però arriba una part en què pots incorporar l’episòdica.
Des d’un punt de vista jeràrquic és vincula amb el self.
Memòria Flashbulb (MF). Memòria episòdica que funciona d’una forma diferent.
• Descrita originàriament per Brown & Kulik (1977) (cas JFK): – Memòries excepcionalment viscudes – Memòries amb molta seguretat – Normalment per esdeveniments amb significança emocional – Resistent a l’oblit del temps • El debat és fins a quin punt les MF són un cas especial dins les memòries 33 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ El component emocional és destacable dins aquest tipus de memòria, vinculat amb això també trobem que tot allò que succeeix en la situació pren importància, així com que cada vegada que la recordes, reprodueixes molt intensament la situació.
Codificació ràpida d’un esdeveniment amb un component emocional molt fort. El NC del record és molt alt.
A nivell experimental es varen comparar memòries flashbulb amb d’altres de cada dia.
Es compararen les memòries d’esdeveniments en diferència de temps, segons la seguretat i la riquesa d’elements.
Amb el temps les memòries del dia a dia van perdent seguretat, en canvi, les memòries flashbulb no perden confiança.
En l’experiment dut a terme per Sharot et al., 2007, trobaren que l’experiència personal modula el record d’una memòria altament emocionals.
Només per les característiques de distància espacial ja modulava el record.
1. Part emocional 2. Informació per se.
• No és necessari parlar de sistemes diferents – Es pot explicar per qüestions diverses • No es confonen amb facilitat amb altres memòries • Tenen ‘rehearsal’ (assaigs) • Acostumen a tenir un significat vital • Evoquen grans emocions 34 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ MEMÒRIA I EMOCIÓ.
Hipòtesis Easterbrook. Amb més Arousal, la nostra atenció és més focalitzada.
Quan una persona pateix una situació de forma emocionalment intensa, la forma de codificació ja és diferent.
Els sistemes que interactuen per fer això son diferents, quan entra el component emocional fort. L’amígdala s’activa (estem activant dos sistemes).
Quan passem fotos amb cognitiu emocional i contingut neutre, es demostrà que no només el record de les fotos emocionalment fortes, sinó que també s’activaven més.
1. Dm emocional va ser més gran que Dm neutra, tant en amígdala com en sistema MTL.
2. La correlació entre amígdala i MTL va ser més gran en DM emocional que en Dm neutra.
Es pot dissociar que el record emociona ve per: - record que genera una emoció - vinculat per la real.
MA activen una xarxa frontal rellevant per a identificar el self.
Memòries recurrents Les memòries reactivades de forma correcte es recorden millor Aquestes memòries també generen més falses alarmes! 35 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 6. LA RECUPERACIÓ.
METÀFORA: Què fa el nostre sistema al recuperar? És com si ens passegéssim per una biblioteca, buscant entre els nostres records i agafar el llibre que ens interessa i llegir.
Record voluntari o involuntari. Hi ha 2 tipus de processos de recuperació d’informació en memòria: Voluntari és quan la recuperació és activa i controlada, nosaltres controlem les estratègies que guien la cerca de la informació.
Involuntari: no hi ha control conscient del procés de cerca. No podem conèixer les estratègies que s’han seguit en la recuperació.
El fenomen de la punta de la llengua. Estat “Tip-of-the-tongue (ToT)”: No és una idea bàsica de com funciona la recuperació, és un exemple. Saps que tens el record però en el moment en el que se’t demana que el recuperis ets incapaç de fer-ho.
Brown & McNeil van corroborar aquest fenomen experimentalment: TASCA: Recuperar paraules corresponents a una definició́ que es donava - e.g. “Instrument musical que té un marc que subjecta una sèrie de tubs als que es colpeja amb un martell” - Participants havien d’indicar si estaven en ToT.
- En aquest cas, havien d’esbrinar el nombre de síl·labes i altre informació́ referent a la paraula (e.g. la 1a lletra) RESULTATS: - Els participants recordaven millor la informació́ associada que en una situació́ d’atzar.
Principis bàsics del procés de recuperació d’informació en memòria.
La informació hi és però el problema és com hi accedim.
Quan recuperem informació hem de distingir entre el que esta disponible i el que és accessible. Per exemple, que un examen sigui tipus test fa que el grau d’accessibilitat sigui molt més alt.
DISPONIBILITAT ACCESSIBILITAT Un dels factors que poden augmentar l’accessibilitat són les claus de recuperació que es proporciona a la persona.
Tulving et al (anys 60) 36 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Factors que determinen l’èxit de la recuperació.
Hi ha una sèrie de factors que juguen un paper important en la recuperació: Un dels factors que poden augmentar l’accessibilitat són les claus de recuperació que es proporcionen a la persona.
1. Atenció a les claus: reduir l’atenció a una clau que altera la possibilitat de recuperació.
Quan hi ha una tasca - Atenció dividida: durant la recuperació, especialment la tasca 2 esta vinculada amb la primera.
37 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 2. Rellevància de les claus: Les claus són efectives en quan estiguin vinculades de forma intensa amb el “target” - El principi de codificació específica: Les claus efectives si: . Estaven presents en la codificació.
. Es codificaven vinculades amb el target.
- Experiment de Tulving & Osler (1968) sobre el record amb claus -> Quan hi ha un aprenentatge elaborat, el que estàs elaborant són claus que et guien bé a un record i fins i tot tenim diferents claus que et portin a un mateix record i per tant la recuperació és més fàcil.
3. Numero de claus. L’accés a diferents claus, les dues rellevants, augmenten probabilitat de recuperació.
- Codificació dual: donar múltiples claus d’accés al record aporta un benefici additiu al record.
Codificacions elaborades generen moltes claus.
4. Mode de recuperació: Si es fa una tasca llarga de recuperació la probabilitat que recordis informació del final és més alta que el record d’informació del principi. El cervell a mesura que avança en una tasca de recuperació va millorant com més cops ho fa.
- El marc mental adequat pren rellevància per a recuperar informació.
Herron & Wilding’s (2006) study: . Tenir múltiples tasques de record episòdic de forma seguida millora el rendiment.
. Això suggereix que es tarda en establir el mode de recuperació.
38 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 39 Memòria depenent de context.
Claus contextuals: és important el context, el grau de record està fortament lligat al context.
El nivell de record és més alt si el context d’aprenentatge i test són els mateixos. Per tant, s’han de tenir en compte les circumstàncies en què es va realitzar la codificació.
Tipus de clau Definició contextual Espacio-temporal Les propietats físiques de l’entorn i el moment temporal Estat d’ànim L’estat emocional durant la codificació Fisiològiques Estat físic (espontani o induït) quan passava l’esdeveniment Cognitives La col·lecció de conceptes que un ha tingut (pensat) quan passava l’esdeveniment Exemple Trenc d’alba a la platja; ocells cantant Trist Borratxo, cansat Pensat en el pròxim examen Memòria depenent d’estat.
Record i reconeixement.
Diferències entre record i reconeixement: el fet de recordar és més complex que la tasca de reconèixer (el grau d’èxit és més baix). RECORD ≠ RECONEIXEMENT, el que els diferencien són les claus d’accés.
 El reconeixement produeix rendiments més alts que el record lliure perquè restringeix el grandària del conjunt d’alternatives entre les que s’ha d’escollir la resposta correcte `  El mètode de reconeixement permet fer apreciacions correctes en base a record parcial (familiaritat) -> aquest procés és molt menys complex que la recuperació Requereix la discriminació entre un estímul vell i nou. Teoria de la detecció de senyal.
Mesures.
 Record lliure: mínima informació de l’experimentador. Simplement es diu “recorda”, en aquests casos el context juga un paper important.
 Record amb clau: l’experimentador aporta informació parcial relacionada amb el record.
 Reconeixement: la informació a ser recordada és present, juntament amb altre (distractors) que han de ser distingits o detectats de la informació antiga -> tests MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ 40 El procés per cadascun és molt diferent, record i reconeixement generen processos diferents.
Tasca de reconeixement: t’ensenyen unes imatges i les has de recordar, llavors té les tornen ensenyar però mesclades de dues en dues.
CONCLUSIÓ: les tasques de reconeixement inflen molt els resultats, molt més fàcil discriminar  Tot i que és veritat que les tasques de reconeixement de memòria acostumen a ser bastant fàcils, s’ha de tenir en compte que la dificultat depèn de la qualitat dels distractors (elements nous) Teoria de la detecció de senyal.
No és una teoria de memòria, ens permet operar, és un model teòric per a explicar la memòria de reconeixement, però no només de la memòria.
El nostre record ve determinat pel grau de senyal que té. A partir del senyal determinem què és del passat i què és del present. L’hipocamp és el que determina el que es vell i el que és nou.
La teoria de la DDS és un model per explicar el reconeixement perquè és basa en la discriminació.
La tasca típica: - Demanar als participants la detecció d’un to emmascarat en un soroll de fons.
- Es manipula el volumdel to.
Des d’un punt de vista històric la idea de fons:  - A la II GM els radars que s’utilitzaven per SENYAL: són els punts detector vehicles de l’enemic. Els soldats realment enemics? havien de determinar si els punts en el SI NO radar era soroll o enemics. La gran DECISIÓ: Hem SI Hit Falsa alarma pregunta és, només tenint aquest de codificar-ho NO Error Rebuig detector de si o no, pots generar un com a enemics? correcte sistema de respostes com el següent: Cal tenir en compte que no hi havia un criteri establert per les decisions correctes.
Conseqüències: No detecció enemic = mort Soroll interpretat com enemic = pèrdua de temps, recursos econòmics, etc.
MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ El biaix d’un participant és la tendència a respondre una possible opció.
A nivell perceptiu en general és semblant per a tothom, però a vegades tenim tendències per discriminar i això no té a veure amb la distància entre les dues senyals. Cadascú te un criteri diferent: Criterion (C or β) (es defineix en funció de les preferències de resposta). És la intensitat que un necessita per determinar que la senyal és present.
- Alt Criterion: menys hits però menys falses alarmes Baix Criterion: més hits però més falses alarmes Sempre que prenem una decisió el nostre cervell processa les dues senyals, la bona i el distractor, però si el grau de solapament és molt alt el lloc del tall és difícil de determinar. Procés de discriminació és més fàcil quan les dues distribucions s’allunyin, si no s’allunyen és difícil de discriminar.
d’-> índex de discriminació: mitjana entre les distribucions • Baixa d’: difícil de discriminabilitat. El soroll es solapa molt amb la senyal. (es solapen les dues distribucions).
D’ = 0: atzar pur • Alta d’: alta discriminabilitat.
L’encert en reconeixement depèn de: - Si la senyal real és present.
La resposta del participant.
Per tant, hi ha 4 possibles opcions: - - Hits.
Informe correcte de la presència d’una senyal Rebuig correcte.
Informe correcte de l’absència d’una senyal Falses alarmes Informe incorrecte de la presència d’un senyal Error No informar de la presència de la senyal quan realment hi és 41 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Tot allò més familiar (a la dreta) que el criterion (β) serà considerat “antic” Tot allò menys familiar (a l’esquerra que β serà jutjat com a “nou” - Hits (en verd) Errors (en vermell)  Una persona més lliberal: - Tindrà criterion més a l’esquerra - Acceptarà més targets com a antics (i.e. hits) - Acceptarà més esquers com a antics  Un de més conservador - Mourà el criterion cap a la dreta - Menys hits - Menys falses alarmes Com funciona el reconeixement? Dues classes de teories: Teories de procés únic: La recuperació és un procés únic, independentment de la tasca. Pots recordar millor o pitjor les coses, de menys a més.
Teories de procés dual: La recuperació consta de 2 processos. Pot ser dependent de la tasca. hi ha moltes vegades que el record és tot o res, assumeix la discriminació, però tu no t’arrisques.
Distinció entre saber i conèixer.
Procés dual: hi ha dues maneres de recordar coses, o amb detall o que simplement ho coneixes, ho saps però no ho pots descriure amb detall.
Model R/K (Remember/Know). (Tulving, 1985; Gardiner, 1988) Quan reconeixem quelcom: - Ho recordem en detall (Associat a la memòria episòdica) Recuperació conscient de l’esdeveniment en forma complerta (context, vivència, visualització, etc.
- Simplement sabem (Associat a la memòria semàntica) ‘Sensació de saber’ 42 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ La forma com reconeixem / recuperem cares segueix un procés totalment diferent a com recuperem qualsevol altre tipus informació.
De tota la inf. que processem al dia a dia, en el reconeixement de cares concretament, sembla que el cervell utilitza un procés concret.
Un dels primers motius d’això, és: 1. L’evidència de la prosopognòsica (lesió en el gir fusiforme, per sota del gir hipocampal a nivell de còrtex, la gent que la pateix no és capaç de distingir una cara d’una altra), per tant, això sembla indicar que l’estructura està íntimament relacionada pel reconeixement de cares.
- Inhabilitat de reconèixer cares, però la preservació d’altres funcions perceptuals, cognitives.
- Habilitat intacte per identificar a la gent per característiques no facials (veu).
- Causada per lesió cerebral.
2. Preferències recent nascuts. Estudis de Fantz, els bebès miraven a tres tipus de figures, però l’atenció es fixava més a la cara normal.
3. Efecte de la cara invertida. Yin (1969) deia que la gent és més hàbil en reconèixer cares en posició normal que altres objectes. Però, la gent és pitjor en reconèixer cares en posició invertida que altres objectes.
Això suggereix que el processament de cara requereix d’una processament diferent que la resta d’objectes.
En aquest punt, comptem amb l’experiment de La “il·lusió de Tatcher” (Thomson, 1980) Tenim dificultats per entendre configuracions dels elements de les cares invertides.
No som conscients de configuracions extranyes en la cara invertida de Tatcher.
4. Efectes de l’emergència de les cares (Herschler & Hochstein, 2005).
43 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Neuroanatomia del record.
Familiaritat: o o o La sensació de conèixer quelcom sense ser capaç de recuperar el context original de la memòria Ràpid i automàtic Basat en la magnitud de la memòria (Teoria de la detecció de la senyal) Record (recollection): o o o Record contextual detallat d’un episodi Procés més lent i amb necessitat de més recursos Més com un record amb clau El cervell, certes zones, estan especialment que estiguin implicades en un i altre procés.
L’hipocamp està implicat de forma sel·lectiva en R, no en K.
1r Estudi. Tulving, 1992. Una peça determinant en el record és l’hipocamp, és cabdal per fer venir esdeveniments del passat. Sense l’hipocamp, però es pot recuperar també informaciò, tot i que d’un altre tipus.
Fins ara es plantejava que l’hipocamp és una estructura central en el record d’esdveniments passats, així com en l’aprenentatge de nous. Sense l’hipocamp, aquest estudi ens diu, que podem recordar però no reviure.
Hi ha estructures com l’entorrinal o el perirrinal (estructures del medial) (R) Record – re-experienciar un episodi durant la recuperació (K) Saber (know) – La sensació de familiaritat d’haver vist/percebut algo però sense recuperar el seu contexte espacio-temporal El lòbul temporal medial dóna suport a la familiartiat i al record.
Hi ha certes aportacions sobre reactivació neuraonal i el record lliure.
Si la recaptació és important per a recordar, els patrons utilitzats per a recodificar cares s’activen.
44 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ UNITAT 7. L’OBLIT.
Oblit incidental i oblit voluntari.
L’oblit incidental és allò que passa quan un no té intenció d’oblidar.
L’oblit intencional és allò que succeeix quan la gent està immersa, a propòsit, en conductes/processos dedicats a disminuir de forma intencionada l’accés a la memòria. En aquest cas, es duria a terme la supressió.
La corba de l’oblit.
Existeix una relació temps - oblit A més, la caiguda de la corba de l’oblit és logarítmica, pel que fa a informació no rellevant.
Mentre que pel material rellevant o útil: Es va fer un experiment: Meeter, Murre and Janssen (2005).
- Volien entendre si la corba de l’oblit era semblant amb memòries per esdeveniments públics molt coneguts.
Tasca: 14000 participants / Van fer reconeixement i recall de 1000 esdeveniments.
Resultats: Com en la corba d’Ebbinghaus, hi havia un oblit molt marcat al principi i després anava parant.
DISPONIBILITAT ACCESSIBILITAT 45 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ La naturalesa de l’oblit.
Generalment, el reconeixement és més còmode que el record, per tant hem de distingir entre: • Disponibilitat: – Si un ítem està en el magatzem • Accessibilitat: – Si una memòria es pot recuperar És molt complex determinar que una memòria s’ha oblidat per complert – Podria ser que fos inaccessible temporalment – L’oblit acostuma a ser gradual – La recuperació és molt depenent de claus Quan les memòries no es poden accedir i tampoc estan disponibles és quan es diu que estan oblidades A partir d’aquí es plantejà: són les memòries accessibles sempre conscientment? Hi ha alguna manera d’alterar la corba de l’oblit? La probabilitat de recorda quelcom depèn del nombre de vegades que s’ha recuperat. Recordar un element disminueix la taxa d’oblit.
Què és millor per evitar l’oblit? 1. Estudiar múltiples vegades material? 2. Fer múltiples tests? el 46 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Com oblidem? 1. Error en la codificació.
Circumstàncies en les que la informació no ha passat a memòria a llarg termini durant la codificació.
Les causes possibles són: l’atenció, irrellevància de la informació, etc.
Nickerson & Adams (1979). La memòria per un cèntim molt dolenta. Menys del 50% sabia els detalls.
2. Decaïment de traça.
El debilitament gradual de les memòries degut al simple pas del temps. Allò que emmagatzemem de tipus visual, amb el pas del temps, va canviant d’estat en cerca manera, és a dir, es devalua. És un dels fenòmens que propicia l’oblit, però no vol dir que en sigui la causa única.
a. Explicació més comú per la taxa d’oblit de la memòria de treball per material verbal o visual b. Explicació per fenòmens de primming i familiaritat Mecanismes possibles: L’activació d’una memòria es devalua, però la memòria inherent es manté (i.e. disponible/accessible) Alteració dels elements estructurals de la memòria (i.e. les associacions) L’explicació en relació amb la memòria, seria la de curt termini.
El decaïment de traça és molt difícil de provar conductualment: No és fàcil descartar explicacions alternatives: - Repàs - Interferència amb aprenentatge nou És molt difícil aportar evidència clara de si una memòria és inaccessible o no disponible.
3. Interferència.
És un dels fenòmens més explicats i amb més rellevància. Fa referència a com generem oblit, es basa en què al llarg del dia, contínuament, fem codificar i recodificar. És molt difícil que aprenem, 47 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ incorporem, episodis estrictament únics o nous, atès que constantment el que fem és reexperimentar i fer recodificacions. La nostra memòria allò que fa es reconstruir fenòmens a partir dels que ja tenim (interferència).
L’oblit augmenta amb el temps perquè incorporem noves experiències que tenen elements en comú amb memòries prèvies.
- som éssers de costums - experiències úniques són recordades millor (p.e., sopar a casa uns veïns que no s’ha repetit mai) Allò que fa que es doni interferència es un mecanisme de competició (Anderson, Bjork & Bjork, 1994). Si una clau activa tots els associats de forma igual i els associats competeixen per accedir a la consciència.
Allò augmenta amb el nombre de competidors: “Principi de sobrecàrrega de la clau” (Warkins, 1978): Tendència a tenir més mala memòria per parelles d’ítems que estan associades a la mateixa clau.
Interferència retroactiva: Tenim un aprenentatge i posteriorment fem un 2n aprenentatge, on part de la informació ja estava inclosa al 1r.
Introduir una llista d’elements relacionats altera el record la llista.
Dog - Book Dog - Bed Dog? Es pot arribar a generar dificultat per a recordar qualsevol element, és a dir, es pot arribar a generar oblit, en no poder accedir i recuperar-ne cap.
A nivell experimental, a nivell que vas estudiant la llista 2, es va creant oblit de la llista 1.
48 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Interferència proactiva: Si no tens una bona clau i un bon context, no es podrà treure la informació correcta.
4. Oblit induït. (oblit intencional).
El fenomen és l’oblit de recuperació induït.
Experimentalment, es fa una sèrie de parelles de paraules.. Després un grup es posa en la condició “pensar” i l’altre grup en una condició de “no pensar”.
a “pensar” has de pensar que va amb b, i recordar b cada cop que se’t presenti a.
b “no pensar” que va amb c.
- Segons la teoria de la competició, s’han hagut de recuperar altres coses, per tal d’inhibir altres.
- O desaprendre, treure-li el lligam establert.
- La inhibició en sí.
Anderson & Greene, 2011 (Nature) Anderson et al., 2004 (Science) 49 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Neuroanatomia de l’oblit.
Quan parlem de com el cervell genera oblit “error”, alteració o mala execució.
Per a poder oblidar de forma activa. Quan un està en la fase de no-recuperació, l’hipocamp es desactiva o té una activitat inferior a la normal. En canvi, les funcions executives s’activen més. la idea de fons és que dos sistemes vinculats amb l’aprenentatge límbic o hipocampal, es desactiva, ordre donada pel prefrontal.
50 MEMÒRIA I REPRESENTACIÓ Des del punt de vista clínic, amb l’estrès posttraumàtic s’ha descobert que quan la gent ha de recuperar informació traumàtica, activen menys l’hipocamp, i quan comparem estructuralment pacients que han patit estrès posttraumàtic, amb les que no han patit estrès posttraumàtic, és qu els primers tenen un volum més reduït de l’hipocamp. a més, les funcions executives, generen menys activitat en les persones sanes.
51 ...