Tema 1. La investigació científica (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Mètodes d'investigació en la Logopèdia
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 03/10/2017 (Actualizado: 02/11/2017)
Descargas 1
Subido por

Descripción

Tema 1. La investigació científica

Vista previa del texto

Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Mètodes d’investigació en la logopèdia.
La investigació científica: Tema 1 Objetivos             Entender el concepto y la importancia de la práctica basada en la evidencia (PBE) (Ficha 1.1) Situar la ciencia dentro de las diferentes formas de obtención de conocimiento (ver Presentación).
Tener una visión general de los elementos que están presentes en la investigación científica (Presentación i Ficha 1.2).
Conocer las fases de una investigación científica (Ficha 1.3).
Conocer las características generales de las orientaciones cuantitativa y cualitativa, así como saber diferenciar entre ambas (Ficha 1.4).
Conocer las ventajas del uso de los métodos mixtos (Ficha 1.5) Aprender a identificar una hipótesis y también las variables que contiene (Ficha 1.6).
Entender los conceptos de variable independiente (VI) y variable dependiente (VD) y ser capaz de identificarlas dentro de una hipótesis (Ficha 1.6).
Conocer los criterios para evaluar una relación causal (Ficha 1.7).
Introducir el concepto de validez (Ficha 1.8).
Ser capaz de situar las diferentes estrategias metodológicas (Ficha 1.9).
Entender el objetivo del muestreo, y conocer sus principales elementos y técnicas (Ficha 1.10).
1.2. la metodologia obtenció i avaluació del coneixements, característiques.
1.2.1. Tipus de coneixement    Vulgar coneixement no especialitzat Filosòfic no requereix contrastació Tècnic el que fa es fer ús dels principis de les lleis utilitzades en el coneixement científic, encara que per fer-ne funcions concretes.
 Científic com s'arriba? nosaltres busquem un conaixament científic que es porta a terme a traves d'una metodologia d’investigació que si es porta a terme correctament poden adquirir un conaixament científic.
- Objectiu: Lleis generals persegueix establir les lleis generals possibles.
- Mitjà: Mètode científic 1.2.2. La investigació sobre el coneixement   Gnoseologia (Epistemologia) els procediments dins de la metodologia existeixes gràcies a que un conjunt de persones dins de la epistemologia pensen quina es la millor manera per adquirir coneixements Metodologia  quins passos hem de seguir per aconseguir un conaixament científic 1.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Delimitació del coneixement científic:     Característiques: - Sistemàtic (conjunt de passos ben descrits que s'han de seguir) - Empíric (el que implica és que el conaixament sempre prové del pla empíric, en algun moment o altre hem de contrastar en el pla empíric. i generar les dades quan ens donarà el conaixament. Es va organitzant de forma coherents en teories) - Teòric - Replicable (molt rellevant i identificativa. És el que es fa en 1r lloc en qualsevol recerca. Aquest ha de poder ser repetida per qualsevol persona, amb la informació que es proporciona. El 2n pas és arribar a uns mateixos resultats, si una persona repeteix una recerca i arriba als mateixos resultats ens farà veurà que aquell resultat te fiabilitat.) Mites: - Infal·libilitat (= a subjecte cavi) - Objectivitat ( es dona quan s'investiga des de un marc teòric determinat. Es fa que s'estudien unes coses i no unes altres, que es faci d'una manera o d'una altre, ...) Objectius: - Descriure (sovint ens aporta informació més bàsica.) - Predir (implica cert coneixement, a partir d’una informació A, ets capaç de predir un resultat B) - Explicar Realisme - Ordre - Determinisme (implica la realitat existeix per l’observador, però aquests realitat està determinat, ja que cada fenomen té una causa.) - Causació finita 1.2.3. El procés d’obtenció del coneixement • Fitxa 1.2. Mètode científic: estratègies de sistematització mètode hipoteticodeductiu   Deducció: implica a partir d'una teoria eduíem conseqüències contrastables en la realitat.
ex: a partir de 1000mp de pressió atmosfèrica, plou. Quan estem a 1001 sabem que desprès ploure Inducció: gràcies a unes dades, infereixo que es el que hi ha darrere 2.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Arguments deductius i inductius Esbrini d'entre els següents arguments quins són deductius i quins inductius: 1. Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten als seus nadons. Per això, quan neixin els gatets que esperem, la meva gata els alletarà deductiu 2. L'aigua bull a 100ºC, perquè sempre que l'escalfo i arriba als 100ºC es posa a bullir Inductiu 1.2.4. l’avaluació de coneixement:    Per què cal que els científics posin a prova les seves teories? Dubtar d'allò establert i examinar-ho mitjançant un conjunt de procediments formals La discussió filosòfica sobre els procediments d'avaluació - Verificació (confirmació) - Falsació 1.3 la psicologia com ciència    Escissió de la Filosofia Psicologia com a disciplina científica - Té un objecte d’estudi propi - Empra el mateix mètode que la resta de disciplines.
Contrastació empírica Replicabilitat 1.4.1 Nivells i fases 3.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Nivell Teòric La major part de la recerca s'origina en el nivell teòric.
Es allò que la teoria no es pot explicar bé, i esdevindrà un problema. Per tal que aquest problema sigui objecte d’investigació científica cal que puguem derivar d'ell conseqüències contrastables. Perquè aquestes siguin contrastables s'han d'indicar els canvis que es donen.
El que implica és definir hipòtesis operacionals (concreta sobre que passarà en la realitat a l'hora de recollir les dades).
Nivell Metodològic Serà el moment de passar al nou nivell.
Es pot portar a terme a través d'un dels següents dissenys que es citen a continuació.
Quan acabo de portar a terme aquest pla d’investigació crearé i obtindré unes dades.
Perquè aquestes et donin informació cal tractar-les. Aquest és el moment que aparegui el nivell estadístic.
Nivell Estadístic A través de dades estadístiques ens ajudarà a destriar la informació de la palla. Quan ja ho tenim podrem fer unes discussions, que es reporta a un informa científica que es dona a conèixer a la comunitat científica.
1.4.2 Teories, hipòtesis, constructes       Teoria: Conjunt d'hipòtesis contrastades (grup, diverses autors o investigacions) i relacionades que poden donar explicació coherent a fenòmens Problema científic: Pregunta que és possible respondre amb la metodologia científica - Per què hi ha diferències en el rendiment acadèmic en nivells educatius superiors? Hipòtesi: Solució temptativa a un problema - En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de la personalitat d'Eysenck.
Constructe: Variable no observable de forma directa, que s’ha obtingut per generalització d’observacions particulars.
- Extraversió/introversió són constructes de la teoria de la personalitat d'Eysenck.
- Observo un conjunt de persones i me n’adono que difereixen en la freqüència amb què es relacionen amb la gent, exposen les seves opinions en públic, expressen les seves emocions, etc. A partir d’aquest conjunt d’indicadors defineixo la variable “introversió/extraversió”.
Altres Exemples: - Disfonia (Trastorno de la voz que se produce cuando se altera la calidad de ésta en cualquier grado)? Concepte de Conservació (Piaget): Transvasament de líquids entre gots de diferents mides.
Estructura jeràrquica de les hipòtesis  Hipòtesi teòrica, general o de sistema - En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de la personalitat d'Eysenck.
4.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor   Hipòtesi d'investigació o empírica - En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits presenten rendiments acadèmics més alts que els subjectes extravertits.
Hipòtesi operativa o operacional - En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l'EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més alts. Els subjectes extravertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l'EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més baixos.
- En nivells educatius superiors, si els subjectes són introvertits llavors tindran valors acadèmics mitjans més alts que els subjectes extravertits, mesurant la introversió/extraversió mitjançant l'EPI.
1.4.3. Variables   Variable: Atribut susceptible de prendre diferents valors que poden ser mesurats Exemple Agafaríem uns quants nens i els hi preguntaríem la quantitat d'hores que estan jugant amb videojocs (especificar el temps, com es calcularia.... ex : temps en hores) Quantes hores et veus amb ela amics fora de casa? És una altre variable a tindre en compta.
- Hipòtesi  L'ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens - Variables  Ús de videojocs  Habilitats socials Variables del nucli  (Característiques dels nens, tipus de videojocs, el sexe del nen/a el temps que passa en família edat, etc.) Variables del context o Variables Estranyes.
Operativització i mesura   Operativització (operacionalització): establiment d’un criteri de mesura de la variable Classificació de les variables: Criteri o escala de mesura Var. Categòriques no admeten operacions aritmètiques   Nominal diferenciar entre les categories que contenen - Binària: Gènere - Poliatòmica: Aficions mes de dos categories color de cabell (ros, moreno, pel-roig...) aficions....
Ordinal: Nivell socioeconòmic permeten ordenar les categories.
(baix/mitja/alt) Var. Quantitatives.
aritmètiques   Permet operacions Discreta: Fills: prenen valors enters 0,1,2,3....
Contínua: Edat poden prendre valors decimals.
Tenim tants anys, tants mesos, tants dies, ....
5.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Variables Ús de videojocs Habilitats socials Operativització (operacionalització) Ús habitual de videojocs (si/no) Hores diàries invertides en els videojocs Puntuació en una escola d’habilitats socials (puntuació de -1 a 1) Class c. De mesura Binaria Discreta si el que obtenim un nombre es convertiria en quantitativa.
Exemple: L'ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens Exercici 1.2: Classificació variables(I) pagina 42 del llibre.
Variables Operativització (establir un Class c. De mesura criteri per mesurar-les) Estat civil Mirant registre preguntant i que t'ho diguin...
1. Nombre d'aprovats 2. Qüestionari (baix, be, alta, molt alta,...) Cronòmetre des de quan es fa un estímul fins que hi ha una resposta Qualitat d’ensenyament Temps de reacció Categòrica nominal poliatòmica 1. Quantitativa discreta si esta en números exactes.
2. Categòrica ordinal Quantitativa discreta si esta en números enters Quantitativa continua si s'agafen decimals.
1.4.3. variables Nucli vs context   Variables del nucli són les variables d'objecte d'estudi Variables del context o Vars.
Estranyesson aquelles que malgrat no ser objecte d'estudi poden alterar els resultats.
- Vars.
confusionistes o emmascarades - Vars. no confusionistes Exemple Hipòtesi  L'ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens Variables   Ús de videojocs nucli Habilitats socials nucli 6.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor  Característiques dels nens, tipus de videojocs, etc. context Nuclis relacionals i no relacionals   No relacionals: 1 variable d'objecte d'estudi, es diu així perquè amb una variable no es pot fer objecte 'estudi.
Relacionals: >1 variable Exemples:     L'ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens relacional.
- Videojocs - Habilitats socials.
Actitud dels estudiants cap a les proves de selectivitat - Var.: Actitud dels estudiants cap a les P.S. No relacional Els estudiants que han superat la selectivitat tenen una actitud envers les proves més positiva que els que no l’ha superat.
- Preguntes als estudiants Actitud positiva o negativa Si nomes s'agafa aquesta variable es no relacional Estàs d'acord o en contra Si s'agafen totes dues variables es relacional - Var.1: Resultat selectivitat / Var.2: Actitud P.S. Relacional El consum d'alcohol modifica el temps de reacció.
- Var.1: Consum alcohol / Var.2: TR  Relacional Nuclis relacionals simètrics i asimètrics   Simètrics: Mateix status. Relació bidireccional ex. HIPOTESI: hi ha relació entre la mida del peu i l'alçada.
RESULTAT: a més alçada major mida de peu i viceversa Asimètric: Diferent status. Relació unidireccional unes de causa i les altres de conseqüència.
- Variables independents (VI) causes que es sintetitzen en la hipòtesi.
- Variables dependents (VD) possibles conseqüències.
Exemples:  L'ús intensiu (des de molt a poc intensiu)de videojocs redueix les habilitats socials(variable dependent) dels nens.
Elements i organització de la investigació científica:     Hi ha relació entre la percepció del risc associat al tabac i l'hàbit de fumar - V1: Percepció risc/ V2: Hàbit de fumar Simètric pot haver una variable estranya y es que no saps si els docs participants han jugat la mateixa quantitat d'hores. el que es pot fer es establir una franja d'hores Jugar habitualment amb la Wii produeix una millora en la forma física superior a la que produeix la PS3.
- VI: Tipus de Consola/ VD: Forma física Asimètric Una alta freqüència de conductes pertorbadores a l’aula empitjora el rendiment dels estudiants.
- VI: Freqüència de cond. disruptives/ VD: Rendiment Asimètric Si els pares fumen s’incrementa el risc que els fills fumin - VI: Hàbit fumar pares / VD: Hàbit fumar fills ASIMETRIC 7.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Exercici 1.3: Classificació de variables (II) 1.
2.
3.
4.
5.
L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) millora el rendiment en matemàtiques en comparació amb l’ensenyament tradicional.
- Mètode d’ensenyament; Rendiment en matemàtiques- asimètric La majoria d’universitaris catalans parlen més de dos idiomes.
- Nombre d’idiomes que parlen els universitaris catalans A la setmana del naixement els nadons reconeixen la veu de la seva mare.
- Reconeixement veu de la mare En una situació d'examen, el format de resposta (oberta o tipus test) influeix sobre l'ansietat.
- Tipus de resposta (VI); Ansietat (VD) La prevalença del tabaquisme és similar en homes i dones.
- Tabaquisme(VI); Sexe (VD) 1.4.4. Relació i causalitat Hipòtesi: L'ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional 8.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Quins criteris s’han de complir per poder inferir que V1 és causa de V2?  Associació : Ha d’existir una relació o covariació significativa entre V1 i V2  s'ha de complir perquè A sigui la causa de B  Temporalitat : V1 ha de precedir a V2 en el temps.
 Absència d’espurietat : No han d’existir causes de V2 diferents de V1 El que produeix es una relació d’espúria.
Pàg. 24 del llibre Hipòtesi: L’EAO millora el rendiment en matemàtiques en comparació amb l’ensenyament tradicional.
Quins resultats hauríem d’observar a la VD si la hipòtesi fos certa? 9.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Associació (correcte): (incorrecte) Al passar de EAO a tradicional la mitjana del rendiment en matemàtiques no és complirà la condició d’associació i no caldria que seguissin,.
Temporalitat: Mètode d’ensenyament------------temps ---------- rendiment en mates Absència d’espurietat (incorrecte) Intel·ligència és una variable confusionista (=variable estranya)? 10.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Correcte:  Així doncs, en un estudi, en podem trobar - VI - VD - “Terceres variables”:  Variables estranyes i variables confusionistes variable estranya  Variable confusionista  Variable no confusionista Diferencia entre aquestes dues Variable estranya, qualsevol variable que pot convertir-se en confusionista.
 Variables mediadores (Vegeu Fitxa 1.7)  Variables moderadores (Vegeu Fitxa 1.7) 1.5. Introducció en el concepte validesa:    Validesa d’un coneixement Tipus de validesa - Validesa interna:  les variacions de la dependents son causades per a independent i no per altres.
 Control de VE  Manipulació de VI les úniques variables que es manipulen són les independents Manipular una VI, voldria que l’investigador administra o assigna els valors (un valor o altre) de la vi per a cada participant - Validesa externa: Representativitat (la mostra ha de ser representativa) i mostratge - Altres: V. convergent, discriminant, etc.
Fiabilitat i replicació (es el fet que sigui Replicable li dona fiabilitat) 11.
Mètodes d’investigació en la Logopèdia Laura Núñez Casamayor Mètodes, dissenys i tècniques d’investigació Fitxa 1.9. Mètodes, dissenys i tècniques 12.
...

Comprar Previsualizar