TEMA 3 LES CONDICIONS GENERALS, LES CLÀUSULES ABUSIVES I LA INTERPRETACIÓ DEL CONTRACTE (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 16/03/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3 Les condicions generals, les clàusules abusives i la interpretació del contracte.
1. La contractació en sèrie. Configuració i caracterització Hi ha dues formes generals de contractació. La negociació i l’ adhesió. Els primers són aquells en els qual les parts de forma lliure negocien, regategen, fan contra ofertes, amb un pla d’ igualtat entre ambdues parts. Els contractes d’ adhesió tenen la càrstica principal que les estipulació, condicions, les estableix una de les parts, no es negocien, i l’ altra part s’ ha d’ adherir si vol contractar. Això evolucionà en els contractes en sèries, els quals fa molts contractes.
Contractació massificada. És una contractació normal, lícita i lògica. Seria impossible que s’ haguessin de negociar un per un totes les condicions, és per això que s’ assentes les bases de les condicions, i qui vulgui es pot adherir. Convé afegir que d’ aquesta manera es poden amagar molts abusos, ja que posarà clàusules que perjudicaran al’ altra part, lletra petita, clàusules abusives, etc. Hi ha una llei de condicions general de la contractació. La Constitució de 1978 en l’ article 51 prot4egeix la seguretat, la salut dels consumidors. És per aquest motiu que aquets tipus de contractes necessiten un control. Estan regulats normativament, de forma administrativa així com control judicial. Normativa 93/ 13 CE, Llei General pera la Defensa de Consumidors i usuaris, la constitució, Llei General de Contractació 1998. Intenten re equilibrar la situació entre les empreses i els consumidors, ja que l’ empresa es troba en una posició superior en matèria contractual, i el consumidor està en una clara situació d’ inferioritat la qual dóna lloc a abusos.
Configuració Llei 7/1998 Condicions General de la Contractació. Estableix uns criteris de definició de les lleis. Clàusules aplicables a la totalitat de consumidors. Són condicions generals, aquells contractes en els quals alguna part ha estat negociada individualment.
Contractes que queden exclosos d’ aplicació, perquè tenen regulació pròpia: Contractes 1 administratius, de treball, constitució de societats, als que regulen relacions familiars i als successors. Criteris d’ interpretació. Art. 6 si hi ha contradiccions entre condicions particulars i generals, les particulars prevalen sobre les generals. Si en el contracte hi ha obscuritats, confuses, s’ interpretaran en favor del consumidor de la manera que causi un perjudici major a qui ho hagi escrit. Si no s’ entén, serà considerada nul·la. Control d’ incorporació i nul·litat, també està inclòs a la llei.
Caracterització  Contractualitat. Pactades en un contracte, no deriven de la llei  Predisposició. Les ha redactat prèviament l’ empresari o un tercer autoritzat pel mateix.
 Imposició. Són imposades al consumidor / adherent.
 Generalitat. Clàusules que s’ apliquen ala generalitat de consumidors, a la massa de consumidors.
2. El control d'incorporació i de contingut de les condicions generals la contractació Llei 7/1998 Condicions General de la Contractació. Concepte de no incorporació. No incorporades vol dir que no es consideraran com a part del contracte a causa de que no s’ entenen. Així mateix tampoc s’ inclouran aquelles que no hagi sigut signades en els termes establers, o aquelles que es remeten a un document que no ha sigut aportat al contracte. Amb aquesta llei es crea un registre general de condicions de la contractació, e qual conté un recull de condicions de contractes, que es consideren admeses. Si hi ha una clàusula que es considera abusiva, s’ inscriurà de manera preventiva al Registre per posar en coneixement que està sent impugnada.
3. Les clàusules abusives. Definició. Llistat de clàusules abusives. Efectes: la nul·litat Llei 7/1998 Condicions General de la Contractació Art. 8 nul·litat. Seran considerades nul·les les clàusules abusives.
2 Real D. 1/1007 16 de Novembre. Art. 80, clàusules abusives. Requisits que han de complir les clàusules no negociades individualment. Las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas. A estos efectos, el Juez, previa audiencia de las partes, declarará la nulidad de las cláusulas abusivas incluidas en el contrato, el cual, no obstante, seguirá siendo obligatorio para las partes en los mismos términos, siempre que pueda subsistir sin dichas cláusulas.» Accesibilidad y legibilidad, de forma que permita al consumidor y usuario el conocimiento previo a la celebración del contrato sobre su existencia y contenido. En ningún caso se entenderá cumplido este requisito si el tamaño de la letra del contrato fuese inferior al milímetro y medio o el insuficiente contraste con el fondo hiciese dificultosa la lectura.
Clàusules abusives. Art. 82. Condicions no negociades individualment (massa) i que provoquin un desequilibri en perjudici del consumidor. La conseqüència és la nul·litat de ple dret. El contracte serà vàlid sempre i quan aquestes clàusules abusives no siguin l’ objecte principal del contracte, o sempre que no afectin als elements essencials del contracte. Principi de conservació del contracte. Las cláusulas abusivas serán nulas de pleno derecho y se tendrán por no puestas. A estos efectos, el Juez, previa audiencia de las partes, declarará la nulidad de las cláusulas abusivas incluidas en el contrato, el cual, no obstante, seguirá siendo obligatorio para las partes en los mismos términos, siempre que pueda subsistir sin dichas cláusulas.
Llistat, art 85, 86, 87 , 88 , 89, 90...
Directiva 93/13 sobre les clàusules abusives La Llei de Consumidors i Usuaris fa un plagi evident de la definició de les clàusules abusives que fa la Directiva 93/13. Segons l’art. 3 d’aquesta Directiva les clàusules abusives són: 1. Las cláusulas contractuales que no se hayan negociado individualmente se considerarán abusivas si, pese a las exigencias de la buena fe, causan en detrimento del consumidor un desequilibrio importante entre los derechos y obligaciones de las partes que se derivan del contrato.
3 2. Se considerará que una cláusula no se ha negociado individualmente cuando haya sido redactada previamente y el consumidor no haya podido influir sobre su contenido, en particular en el caso de los contratos de adhesión.
Segons l’art. 4.2 d’aquesta Directiva la apreciació del caràcter abusiu de las clàusules no es referirà a la definició del objecte principal del Contracte ni a la adequació entre preu y retribució, per una par, ni als serveis béns que hagin de proporcionar-se com a contrapartida, por una altre, sempre que aquestes clàusules se redacten de manera clara y comprensible.
Aquest article el que vol dir és que les clàusules abusives no existeixen per regular els preus de la transmissió de béns o serveis ja que el nostre sistema es basa en un lliure mercat. Així doncs, cada part contractual decidirà per quant ven el seu bé o servei i l’altre part contractual (el consumidor) decidirà si li interessa o no comprar aquell bé a aquell preu, encara que pugui semblar abusiu i disparitat; però el consumidor sempre decidirà pel seu propi compte.
Per exemple en un contracte de compravenda es ven un ordinador per 10.000 euros. En aquest contracte no podem declarar que aquella clàusula és abusiva perquè el preu de l’ordinador forma part de l’objecte del contracte i, per tant, forma part d’uns dels requisits essencials del contracte que les parts prèviament han pactat i consentit.
4. La interpretació i la integració del contracte: Els contractes es redacten, en moltes ocasions, de forma no clara i això fa que es creïn problemes interpretatius. De l’art. 1281 a l’art. 1289 del CC es preveuen unes regles d’interpretació dels contractes. Aquestes regles són regles que el jutge no pot utilitzar quan ell vol, sinó que són regles que el jutge ha d’aplicar quan així ho exigeix la normativa perquè es tracten de normes vinculants, és a dir, normes imperatives.
El primer problema és que moltes vegades aquestes regles no són clares. El segon problema és que hem de saber si interpretar els contractes de forma objectiva o de forma subjectiva.
4  Interpretació objectiva del contracte: és aquella interpretació que es basa en la literalitat de les paraules utilitzades en el contracte (ex. donar, comprar, vendre, llogar, etc.)  Interpretació subjectiva del contracte: és aquella interpretació que es basa, no en la literalitat de les paraules utilitzades en el contracte, sinó en la voluntat dels subjectes contractants. Dit d’una altre manera, és una interpretació que es basa en allò que realment volien les parts, encara que no quedés expressat amb claredat en el contracte.
El Tribunal Suprem ha declarat que la interpretació correcta dels contractes és la interpretació subjectiva.
En el CC trobem articles que fan una interpretació subjectiva dels contractes (arts. 1281, 1282 i 1283) i altres articles que fan una interpretació objectiva dels contractes (1284, 1285, 1286, 1287, 1288, 1289).
Interpretació subjectiva dels contractes Art. 1281: Si los términos de un contrato son claros y no dejan duda sobre la intención de los contratantes, se estará al sentido literal de sus cláusulas. Si las palabras parecieren contrarias a la intención evidente de los contratantes, prevalecerá ésta sobre aquéllas.
Aquest article diu que els contractes que estan expressats en claredat s’han d’interpretar de forma literal atenent a la intenció de les parts contractants. Així mateix, si el contingut fos contrari a la intenció dels contractants, sempre tindrà prevalença la intenció dels contractants que les paraules del contracte.
Art. 1282: Para juzgar de la intención de los contratantes, deberá atenderse principalmente a los actos de éstos, coetáneos y posteriores al contrato.
Aquest article diu que per la interpretació dels contractes és important llegir la voluntat de les parts, però també són importants els actes coetanis i posteriors extra contractuals, és a dir, aquells actes que els contractants van fer abans i després de la celebració del contracte.
5 Art. 1283: Cualquiera que sea la generalidad de los términos de un contrato, no deberán entenderse comprendidos en él cosas distintas y casos diferentes de aquellos sobre que los interesados se propusieron contratar.
Aquest article diu que els contractes s’han d’interpretar segons les paraules que estan escrites en aquell contracte, encara que aquestes paraules tinguin un caràcter generalitzat Interpretació objectiva dels contractes Art. 1284: Si alguna cláusula de los contratos admitiere diversos sentidos, deberá entenderse en el más adecuado para que produzca efecto.
Aquest article diu que hi ha determinades clàusules dels contractes que es poden entendre de diferents maneres, en aquests supòsits s’haurà d’agafar el significat que més s’adeqüi.
Art. 1285: Las cláusulas de los contratos deberán interpretarse las unas por las otras, atribuyendo a las dudosas el sentido que resulte del conjunto de todas.
Aquest article diu que el contracte és un tot, de manera que quan hi ha clàusules dubtoses que no es poden arribar a interpretar correctament, haurem d’utilitzar una altre clàusula que ens permetrà interpretar correctament la clàusula dubtosa.
Art. 1286: Las palabras que puedan tener distintas acepciones serán entendidas en aquella que sea más conforme a la naturaleza y objeto del contrato.
- Aquest article diu que aquelles paraules que puguin tenir diferents significats s’hauran d’interpretar en la forma més adequada respecte el contracte.
Art. 1287: El uso o la costumbre del país se tendrán en cuenta para interpretar las ambigüedades de los contratos, supliendo en éstos la omisión de cláusulas que de ordinario suelen establecerse.
Aquest article diu que els usos normatius de la costum serviran per ajudar a interpretar els contractes que tinguin algun tipus d’ambigüitat.
Art. 1288: La interpretación de las cláusulas oscuras de un contrato no deberá favorecer a la parte que hubiese ocasionado la oscuridad.
6 Aquest article diu que tota clàusula obscura s’haurà d’interpretar en contra de la persona que ha redactat aquella clàusula.
Art. 1289: Cuando absolutamente fuere imposible resolver las dudas por las reglas establecidas en los artículos precedentes, si aquéllas recaen sobre circunstancias accidentales del contrato, y éste fuere gratuito, se resolverán en favor de la menor transmisión de derechos e intereses. Si el contrato fuere oneroso, la duda se resolverá en favor de la mayor reciprocidad de intereses. Si las dudas de cuya resolución se trata en este artículo recayesen sobre el objeto principal del contrato, de suerte que no pueda venirse en conocimiento de cuál fue la intención o voluntad de los contratantes, el contrato será nulo.
Aquest article presenta una clàusula de tancament en el cas que la resta d’articles no servissin per saber com interpretar un contracte.
Aquest article diu que si el contracte fos onerós (ex. intercanvi de cosa per preu) la interpretació del contracte sempre es farà a favor de la major reciprocitat d’interessos.
En canvi, si el contracte fos gratuït (ex. donació d’una cosa a canvi de res) la interpretació del contracte sempre es farà a favor de la menor transmissió de drets i interessos.
Aquest article també diu que el contracte serà nul quan no s’ha pogut determinar de cap manera quina era la intenció de les parts.
Consentiment: Lo que les parts vulguin fer, que pot ser diferent això que han contractat: Simulació.
Classes d’ interpretació:  Interpretació Autèntica. Realitzada pels propis autors del document, els propis contractants.
 Interpretació Judicial. La realitzada pel jutge, aquest detectarà la simulació, la causa falsa, les clàusules abusives (d’ ofici), etc.
 Interpretació realitzada per experts o assessors. Realitzen una interpretació concreta sobre el què volien les parts. Ex: Contracte on les parts ja han mort, i s’ explica quina era la voluntat de les parts.
7 Principis rectors de la interpretació: 1. Principi de la recerca de la voluntat real dels contractants. Art. 1281 CC.
2. Principi de conservació del negoci. Sempre s’ ha de fer una interpretació que doni validesa al negoci, que li doni eficàcia i continuïtat, i es rebutjaran aquelles interpretacions que recondueixin a la ineficàcia del contracte.
3. Principi de bona fe. Art. 1258 CC La bona fe regirà en el contracte, bona fe en sentit objectiu, la correcció, diligència, bon actuar de les parts. No volen enganyar, no anar amb mala intenció, etc.
Mitjans d’ interpretació.
1. Interpretació gramatical i lògica. Art. 1281 CC. Si els termes del contracte són clares i no deixen dubtes sobre la intenció, no cal interpretació. Les coses clares no necessiten interpretació.
2. Interpretació sistemàtica. Art. 1285 CC. El contracte s’ ha d’ interpretar amb tot el seu conjunt. Els contractes no són parts separades, sinó que és un tot, de forma conjunt.
3. Interpretació històrica. Art. 1282 CC. La interpretació no només es fixarà en allò escrit, sinó en els actes històrics previs i posteriors.
4. Interpretació finalista. Art. 1284 i 1286 CC. Es busca la intenció de les parts en quant al tipus negocial que utilitzen.
5. Interpretació usual. At. 1287 CC. Usos interpretatius. Usos normatius: La Costum.
Usos interpretatius: allò usual que fan les parts, es el que servirà per a interpretar el contracte.
6. Interpretació subsidiària. Art. 1289 CC 4.1. La integració del contracte Interpretació: Que han fet i què volien les parts. Es pareix d’ allò que les parts han pactat.
Integració: 8  Heterointegració, elements externs que serviran per interpretar el contracte, com les normes dispositives o les imperatives, aquestes últimes no es poden excloure.
Les normes dispositives poden ser excloses per les parts, però si aquestes no ho fan, les hi seran aplicables.
 Autointegració. Integrar el contracte dels elements que li manquen, llacunes, amb elements propis del contracte. Intentar esbrinar la voluntat hipotètica de les parts, és a dir, especular la voluntat de les parts en allò que no han pactat.
Qualificació. Determinar quin tipus contractual estan celebrant les parts, què volen, quina finalitat. La voluntat es la que es buscarà principalment, què pretenen, així com la causa. TS els contractes són el que són i no el que les parts diuen que són.
Conversió. Aquesta tendeix a donar resposta a aquest postulat de principi de conservació del negoci, del favor contractus, interpretació favorable al contracte. La conversió és aquella en la qual, el tipus contractual celebrat per les parts, no és vàlid però es pot convertir en un altre tipus contractual que sí que serà vàlid. Conversió formal: No té pròpiament incidència en el canvi de tipus, sinó en la forma utilitzada. Art.
715 CC.
4.2. Referència a la interpretació i a la integració del contracte en cas de condicions generals i clàusules abusives: bona fe objectiva i facultats moderadores del jutge Tribunal Justícia de la Unió Europea. Interpreta les directives europees, Directiva 93/13 CE i verificar si la normativa estatal la respecte. Quan hi ha un cas nacional en el qual tenen dubtes si determinada legislació estatal, que el jutge ha d’ aplicar de forma principal en un litigi, va en contra de les normes comunitàries. Si un estat no harmonitza la seva legislació segons la directiva, aquesta es pot aplicar directament, té aplicació directa. El Tribunal de Justícia de la UE ha anat creant una doctrina la qual té una força similar a la d’ un legislador, ja que estableix els criteris interpretatius de les normes superiors. El jutge està obligat d’ ofici a revisar d’ ofici les clàusules abusives. Si el 9 consumidor dóna consentiment exprés que vol la clàusula i que la coneix, ja sigui per les condicions favorables que li poden aportar, no serà nul·la.
Sentència 14 juny 2012. BANESTO. El jutge aprecia d’ ofici la clàusula abusiva del contracte. Aplica la llei de consumidors i usuaris amb l’ antiga redacció, art. 83 LGDCU.
La solució que aplicava la llei, per al banc li anava perfecta, perquè no era dissuasiu que el banc deixi de posar les clàusules abusives. 19% d’ interessos i si reclamen, els hi baixarem a 11%, però només si reclamen. El tribunal després la va considerar nul·la, i va eliminar els interessos moratoris, però serà aplicable l’ interès legal.
10 ...

Tags: