tema 6 (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret Processal II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

PART II PROCEDIMENT PENAL TEMA 6 GARANTIES I PRINCIPIS DEL PROCÉS PENAL 1. GARANTIES DEL PROCÉS PENAL Les garanties són valors mínims que s’han de complir en qualsevol tipus de procés (civil, penal, social, contenciós – administratiu). Hi ha garanties que són més pròpies per un procediment que per un altre.
Les garanties previstes a la CE són aplicables en qualsevol tipus de procediment i en qualsevol fase (inclòs a la fase d’execució), fins i tot, avanç de començar el procediment.
Les garanties constitucionals les trobem a l’art. 24 CE, tot i que no és l’únic art. De la constitució que també recull garanties. I també hi ha garanties previstes en convenis internacionals: per exemple el conveni per la protecció dels DDHHH i les llibertats fonamentals Les garanties no són declaracions sense cap mena de transcendència pràctica, sinó que tenen eficàcia directa i immediata. Si en algun procediment no es respecta, es pot exigir el compliment.
El mecanisme de garanties es donen en tres nivells: - - Tribunals ordinaris on es tramiten els processos. Qualsevol tribunal ha d’aplicar els preceptes de la constitució. Els jutges i els tribunals han d’aplicar les lleis i reglaments però d forma que s’ajusti a la CE. Si un tribunal pren una decisió que no respecta una garantia, hi ha mecanismes per exigir-ho, a través dels recursos que preveu la llei, per intentar que la vulneració de la garantia es subsani. Quan a través d’aquests recursos no es solventa la vulneració, llavors es passa a: Recurs d’empara al TC, per arribar has d’haver esgotat els altres recursos. Si el TC tampoc et dóna la raó, encara hi ha: Instàncies supranacionals, com el TEDH.
Tipus de garanties 1) Les que fan referència a les parts a. Igualtat “Igualtat d’armes”, les dues parts han de disposar de les mateixes possibilitats de defensa. Altre cosa és que les utilitzin.
b. Dret de defensa Garantia molt àmplia, que engloba a molts drets. El dret de defensa a l’àmbit penal comença des del mateix moment que una persona és detinguda. I s’acaba en el moment que acaba el procés. El dret de defensa inclou:  De caràcter instrumental que preveu l’art. 24 CE, que preveu garanties de contingut genèric i d’altres més específiques. Per exemple: o garantia d’audiència i contradicció, és a dir, s’ha de garantir el coneixement que el procés s’està tramitant per a que pugui actuar, i poder conèixer els materials que pot utilitzar per poder defensar-se.
o Dret a l’acusació, d’aplicació només a l’àmbit penal. Significa que la part acusada en un procés ha de conèixer els motius pels quals se li acusen, per tant, conèixer l’escrit d’acusació.
La persona que es detinguda ha de conèixer els motius pels quals és detinguda i els drets que té pel fet d’estar detingut.
o Dret de l’assistència lletrada: tenir un advocat de lliure elecció o tenir un advocat de torn d’ofici, si la persona acusada no té recursos suficients i pot gaudir de l’assistència lletrada gratuïta, podrà gaudir. El procés penal necessites normalment advocat, des del moment de la detenció. La llei reconeix a l’acusat a l’última paraula, per intentar convèncer al jutge, però és una opció que es fa al final del procediment.
o Dret a utilitzar els mitjans de prova que cadascuna de les parts consideri necessaris per defensar-se. S’ha de respectar des de que es proposen els mitjans de prova, es practiquen fins la valoració.
o Dret a no declarar contra si mateix i a no declarar-se culpable. A guardar silenci. Es una garantia molt pròpia del procés penal sense que tingui conseqüències.
 Garanties de l’art. 17.4 CE : preveu un procediment de habeas corpus. Només preveu que s’hagi de regular aquest tipus de procediment. És per a tots aquells supòsits on la detenció s’hagi practicat sense tots els requisits, per poder denunciar aquesta detenció es fa mitjançant l’habeas corpus. En 24 hores la situació de detenció ha d’estar resolta.
 Drets legalitat ordinària (LECrim): són altres drets que no estan previstos a la CE, però sí que els trobem a la LECrim, en concret a l’art. 520. Aquest article parla sobre la detenció i fa una llista de tots els drets que té el detingut (és cert que alguns estaven previstos ja a l’art. 24 CE). Exemple: el dret a trucar amb telèfon, per informar a algun conegut, el dret a l’intèrpret, dret a reconeixement mèdic, etc. Encara que hi hagi drets no reconeguts a la CE, com estan relacionats amb el dret de defensa, estan protegits com a garantia constitucional, implicarà que s’apliquin els diversos procediments de protecció.
Són garanties que s’han construït amb la finalitat de protegir a la part passiva (part acusada), però que són exigibles per ambdues parts.
c. Presumpció d’innocència Està recollit a l’art. 24 CE. És una posició d’avantatge que dóna la CE a la persona que es troba en un procés com acusada. Aquesta persona té la condició d’innocent fins que no es demostri el contrari  “presumpte responsable, presumpte culpable, etc”. mentre no hi hagi sentència tothom té presumpció d’innocència.
Qui ha de demostrar la culpabilitat és la part acusadora. Teòricament no és l’acusat qui ha de demostrar la seva innocència. Instruments que pot utilitzar la part acusadora per demostrar la culpabilitat: mitjans de prova, ha d’haver al menys una pràctica d’una prova. En l’àmbit penal és complex, perquè tot el que es practica en un procés penal no té caràcter de mitjà de prova.
Procediment de penal: fase de instrucció, per investigar si hi ha prou indicis si s’han produït uns fets, i aquests tenen l’aparença de delicte i indicis si una persona/es podria ser culpable. Si no tenim els fets i a la persona, no s’obre la fase de judici oral, s’inicia presentant l’escrit d’acusació. Té la funció de provar tots els indicis de la fase d’instrucció. La fase de judici oral no es pot obrir d’ofici, sinó ha de ser a instància de part. En aquest judici oral es practicaran les proves per poder demostrar els indicis recollits en la fase d’instrucció. La regla general és que en un procés penal l’únic que té condició de mitjà de prova es allò que duu a terme al judici, tot el que queda fora no es considerarà mitjà de prova, i per tant el jutge no es pot basar en ells.
A vegades abans de l’inici del procés penal la policia porta a terme les diligències de prevenció, que no es consideraran mitjà de prova, perquè només serveixen per investigar o obtenir informació i n provar.
Excepció: podran tenir caràcter de prova quan la diligència de prevenció o d’instrucció es reprodueix en el moment del judici oral. Les diligències d’instrucció que no es poden reproduir per definició, es pot demanar la lectura en el moment del judici oral. La lectura no significa la repetició de la reproducció. Una sentència que es fonamenti exclusivament en alguna diligència d’instrucció que no s’ha practicat en el judici oral està vulnerant una garantia constitucional.
Si el jutge després de valorar els mitjans de prova, a l’hora de dictar sentència no està molt clar si és culpable o no, haurà de ser una sentència absolutòria, in dubio pro reo. A la fase d’instrucció a vegades el jutge ha d’acordar mesures cautelars, que recauen sobre la persona investigada, per exemple: presó provisional. En el moment d’acordar la presó provisional, aquí també el jutge ha de tenir en compte la presumpció d’innocència, per tant, el jutge haurà de complir uns requisits establerts a la llei per poder posar la presó provisional.
2) Les que fan referència a l’òrgan jurisdiccional a. Dret a un jutge predeterminat per la llei El procés i l’assumpte ha de ser tramitat i resolt per un jutge, però aquest jutge ha de complir uns requisits: - Independència: independent dels altres poders de l’estat, de les parts, i de l’objecte del procés. En cas de manca d’independència el jutge, d’ofici, s’ha d’apartar del procés, i si no ho fa les parts ho poden exigir.
Hi ha una de les causes que preveu l’art. 219.11 que és una causa de recusació per posar de manifest que el jutge que dictarà la sentència no es independent ni imparcial. Això passa quan el jutge que haurà de dictar la 1a instància és el mateix jutge que va fer la instrucció (el procediment de 1a instància consta de dues parts, fase d’instrucció i judici oral, els jutges han de ser diferents).
- El jutge ha de complir el principi d’immediació, és a dir, la presència del jutge en la realització dels actes processals és necessària.
Imparcial.
Predeterminat: els òrgans jurisdiccionals han d’estar creats amb la distribució corresponent de competències i funcions, de manera que quan sorgeixi el conflicte, els òrgans jurisdiccionals ja estiguin organitzats per la llei.
b. Garantia d’obtenir en el procés una decisió fonamentada en dret (1) En un procés sempre s’ha d’intentar garantir que el procés acabi amb una resolució que resolgui el fons de l’assumpte. Finalitat: per a que el procés sigui útil. Arribar a la sentència de fons no sempre és possible, a vegades hi ha defectes processals insubsanables, i impedeixen que el jutge entri a examinar el fons de l’assumpte. S’ha d’intentar subsanar sempre.
(2) Aquesta garantia també exigeix que la sentència que es dicti estigui motivada pel jutge: important serà la fonamentació fàctica (motivant les conclusions de les proves) i fonamentació jurídica.
(3) La sentència també ha de ser congruent.
3) Les garanties que afecten al procés a. Tutela judicial efectiva Garantia més utilitzades a l’hora de fonamentar el recurs d’empara, perquè té un contingut molt ampli.
Té uns grans continguts que ho ha desenvolupat la jurisprudència del TC:  Prohibició d’indefensió: prohibició que es doni en un procés situacions d’indefensió. Per a que ens trobem davant una situació d’indefensió han de concorre: o Resolució que sigui desfavorable o S’han d’haver produït al llarg del procés circumstàncies que hagin determinat el resultat desfavorable. “Circumstàncies”: infracció de normes processals, per exemple.
 Eficàcia del procés: el procés no deixa de ser un instrument per resoldre conflictes. Per a que pugui ser útil el procés ha de ser eficaç.
o L’accés als tribunals sigui lliure de qualsevol obstacle: de manera que quan qualsevol persona tingui algun problema, pugui accedir al procés sense cap problema.
o o o o o Que els tribunals disposin dels mitjans adequats per tramitar amb agilitat el procés.
Dret del recurs: Poder anar interposant recursos per poder avançar en el procés, i anar passant d’una instància a un altra. La jurisprudència del TC ha entès que el dret al recurs és necessari per a que el procés sigui eficaç. En l’àmbit penal hi ha un conveni internacional que té un article que reveu a l’àmbit del procés penal el dret al recurs. Inclou el respecte a la prohibició de la reformatio in perius.
Durada raonable: l’art. 24 CE: preveu la prohibició de dilacions indegudes. Indica que el que prohibeix l’art. 24 no és qualsevol allargament, sinó només aquelles indegudes. Per a determinar si és indeguda, cal tenir en compte:  La complexitat del cas: Si l’assumpte és molt complexa o no.
 Comportament de les parts: si el procés s’ha allargat perquè les parts han tingut una actitud poc diligent, llavors no serà dilació indeguda, perquè ha sigut culpa de les part.
 Comportament del jutge: per a que sigui dilació indeguda ha de ser conseqüència de les decisions del jutge.
Pel fet de que un procés s’allargui més del compte: Se li pot exigir responsabilitat disciplinària o a l’estat per mal funcionament de la justícia.
El cost econòmic ha de ser raonable.
Que la sentència que es dicti s’executi.
b. Publicitat del procés Art. 24 CE: als actes del procés que siguin públics i art. 120 CE: actuacions han de ser públiques.
Com a regla general, les actuacions dels processos han de ser públiques. hi ha: - Publicitat absoluta: quan regeix aquesta publicitat, les actuacions seran públiques per a tothom (les parts i qualsevol tercer i fins i tot mitjans de comunicació).
Publicitat relativa: es produeix quan els actes del procés només són públics per les parts que litiguen.
Al procés penal regeixen les dues publicitats: - - A la fase d’instrucció, la publicitat serà relativa, fins i tot, en casos concrets, per un període concret, aquesta publicitat relativa encara es pot reduir més, si el jutge ho considera convenient, pot decretar el secret de sumari (secret de les actuacions que està fent el jutge).
A la fase del judici oral, serà publicitat absoluta (regla general). Excepció: publicitat relativa en aquells casos on el jutge justifiqui que el judici serà millor fer-ho només per les parts.
c. Tenir un procés amb totes les garanties Al procés s’han de respectar les garanties de l’art. 24 i també totes les normes de l’OJ.
ACTIVITAT PRÀCTICA. GARANTIES CONSTITUCIONALS DEL PROCÉS PENAL.
Un bon dia, algú, que és coneixedor de que estàs estudiant l’assignatura de dret processal penal, et fa el comentari següent: “Fa set anys, el meu fill Joan, que aleshores tenia 18 anys, va tenir en un bar una trobada bastant desagradable amb uns altres nois, de tal manera que en la baralla que van mantenir el meu fill va colpejar amb una cadira la cara d’un dels joves, el qual va haver de ser assistit immediatament d’una hemorràgia al nas. Les ferides ocasionades a la cara van necessitar diverses intervencions mèdiques posteriors i cirurgia reparadora.
Durant aquest fets va intervenir la policia local que va detenir en Joan i va portar el ferit a l’hospital. En Joan va passar 76 hores detingut en el calabós de la policia municipal sense que ningú li donés una explicació de quin era el motiu de la seva detenció.
Ningú ens va avisar de que es trobava allà i, atès que la policia municipal no pot prendre declaració al detingut, el van passar a disposició de la policia nacional, els quals, per abreujar i no sobrepassar el temps màxim de la detenció, el van posar immediatament a disposició judicial.
Un cop en el jutjat de guàrdia, li va prendre declaració el secretari judicial, ja que el jutge es trobava molt enfeinat amb assumptes de més importància. A més a més, no el va assistir cap advocat, ja que, segons el van informar, era millor i més ràpid que renunciés a la presència de l’advocat perquè així sortiria més ràpid d’allà pel fet que l’advocat d’ofici es trobava en unes altres declaracions i encara tardaria dos o tres hores en arribar. En Joan va insistir que volia l’assistència del seu advocat particular, però en el jutjat sempre l’aconsellaven que el seu cas no era gens important i que possiblement l’arxivarien. En fi, que va prestar declaració i va quedar en llibertat en aquell mateix instant.
Fa uns dies, set anys després d’haver ocorregut els fets, es va celebrar el judici oral sense que el meu fill Joan s’hagués assabentat exactament de quina era l’acusació mantinguda contra ell fins que no es va seure al banc dels acusats. Uns minuts abans d’entrar a la Sala on s’anava a celebrar el judici, va conèixer l’advocat del torn d’ofici que el defensaria.
Durant el judici, el jutge va haver d’absentar-se diverses vegades de la sala perquè l’havien trucat urgentment per telèfon. Per això, no es va poder adonar de com mentia un dels testimonis de l’acusació. L’advocat del meu fill havia demanat que el metge forense assistís a l’acte del judici oral per tal que determinés l’abast real de les ferides sofertes per l’altre noi, però el jutge va denegar aquesta prova per entendre que no tenia cap rellevància pel cas.
La sentència condemna el meu fill a sis mesos de presó, al pagament d’una indemnització de 500 euros per les lesions, més les costes del judici.
Quan li van notificar la sentència en el jutjat, li van dir que era una resolució molt benèvola i que seria millor no recorre-la, ja que en l’Audiència possiblement li augmentarien la condemna”.
Un cop llegit el relat, indica quines garanties constitucionals del procés han pogut ser vulnerades.
1r paràgraf:      Vulneració de comunicar la defensa Garantia prevista per la durada de la detenció, el límit que estableix la llei són 72 hores.
Art. 520 LECrim.
No se li comunica el motiu de la detenció Dret a comunicar als familiars.
2on paràgraf:       Li va prendre declaració el secretari judicial, en comptes del jutge  vulneració del principi d’immediació judicial La negativa a l’assistència lletrada.
 3r paràgraf i següents:   Dilacions indegudes perquè és molt llarg proporcionalment amb el que era el conflicte (aparentment no era un supòsit tant difícil).
Advocat no va actuar la suficient diligència: perquè va conèixer-ho minuts abans de fer el judici.  el dret a   l’assistència lletrada (que implica que l’advocat actuï de forma eficient, eficàcia, etc.) Dret a l’acusació: no sabia encara en el moment del judici de què se li acusava (manifestació del dret de defensa).
Garantia d’audiència i contradicció Principi d’immediació judicial  la presència del jutge es necessita, ii sobre tot amb la pràctica de la prova, i el fet que el jutge entri i surti fa que no estigui atent a la pràctica de la prova.
El jutge pren decisions que afavoreixen a l’altra part, al haver denegat la pràctica de la prova important  dret a igualtat d’armes.
Dret al recurs  perquè l’aconsellen que no el interposin per part del secretari, que no és procedent que faci aquesta mena d’avisos.
A més li diuen que si recorre li podrà augmentar la condemna, no seria possible, perquè hi ha un principi que ho prohibeix “reformatio in perius”  dret al recurs en altre sentit.
Sentència que és desfavorable condemnatòria i aquesta és resultat d’una sèrie de vulneracions que s’han produït al llarg del procés  prohibició d’indefensió 2. PRINCIPIS DEL PROCÉS PENAL Serveixen per explicar en grans trets el procés penal. Hi ha 5: a) Caràcter necessari: al procés civil és totalment diferent, perquè utilitzar el procés civil era una opció (entre arbitratge, mediació, judicial, transacció entre ells, etc.), és una qüestió d’oportunitat i conveniència entre ells.
Al procés penal té caràcter necessari, és a dir, per a decidir si aquells fets que han succeït tenen caràcter de delicte, necessàriament s’ha de fer a través d’un procés penal.
b) Oficialitat i legalitat: si el procés penal és necessari per decidir, el deure d’iniciar el procés penal recau sobre el Ministeri Fiscal (MF endavant) (és un òrgan públic de l’estat, que té la funció d’exercitar l’acció penal). Perquè si només fossi la víctima qui hagués de denunciar per a que uns fets no quedin impunes, moltes vegades quedaria sense denúncia (perquè no li ve de gana, li fa vergonya, etc.). Art. 105 LECrim, que encarrega al MF.
Legalitat: Si el MF quan exerciti l’acció penal, no ho faci per qüestions polítiques o d’oportunitat, sinó que ho faci perquè aquelles conductes estan tipificades al codi penal.
Acusació particular: Tot i que el MF té la funció de l’exercici de l’acció penal, també hi ha altres subjectes que poden iniciar l’acció penal, com la víctima i pot ser que en un procés concorri conjuntament el MF i la víctima.
Acusació popular: qualsevol ciutadà pot exercitar l’acció penal, perquè s’entén que aquestes conductes tipificades com a delicte, serà d’interès públic que qualsevol ciutadà pugui fer complir les lleis.
Hi ha en alguns tipus de delictes el MF no pot iniciar el procés penal, sinó que cal que ho faci la víctima del delicte, per exemple: els delictes semi- públics, després de l’inici per part de la denúncia, podrà adherir-se el MF si vol.
Als delictes privats d’injúries i calumnies, el MF no entra en joc, ni quan encara no ha començat ni quan ha començat, ha d’iniciar-se a través d’una querella de la víctima.
El MF exercitarà l’acció penal, sempre que es compleixen uns requisits, per tant, si hi ha hagut una fase d’instrucció on no hi ha informació suficient per acusar a una persona d’uns fets, els MF pot demanar el sobreseïment de la causa, i no tindrà l’obligació d’exercitar l’acció penal, perquè no està totalment segur.
c) Investigació d’ofici: (contrari al procés civil al principi d’aportació de part) a la fase d’instrucció és on el principi d’investigació d’ofici funciona més, perquè el jutge investiga tot allò que creu necessari, tant si les parts li han demanat com no. A la fase del judici oral, ja no s’investiga, la funció serà provar els fets, i la investigació d’ofici aquí ja no funcionarà tant, perquè els mitjans de proves són amb la petició per les parts. És cert que l’art. 729 que reconeix al jutge la possibilitat de demanar proves.
d) Indisponiblitat: (es contraposa al principi dispositiu al procés civil) Regla general: les parts no poden pactar, no poden denunciar. Excepció: hi ha alguns casos que es pot disposar una mica del procés.
Exemples: en alguns casos l’acusat pot conformar-se amb la pena proposada, i aquesta conformitat és com un aplanament (reconèixer els fets i estar d’acord amb la pena que es demana per aquells fets), a vegades hi ha el perdó de la víctima (que a vegades pot suposar l’acabament del procés).
No afecta a una part del procés, és a dir, l’objecte d’un procés penal té normalment, dos besants: la part penal (on el jutge ha de decidir si els fets són delicte o no) i una part “civil” (per reparar tots els danys que han pogut ocasionar els fets delictius  responsabilitat civil), i normalment aquestes dues parts es plantegen juntes al procés penal. Aquesta indisponiblitat es refereix només a la part PENAL, i no a la part civil.
e) Acusatori: manifestacions: a. Exigència de que les dues fases del procés penal (fase d’instrucció i del judici oral) s’encomanin a jutges diferents, de forma que es diferencien les dues fases  Tenir indicis de que hi ha uns fets, tenen l’aparença delictiva, i tenir identificat a algú com a possible responsable dels fets. Que el jutge dicti la sentència corresponent basant-se en les proves.
b. Exigència de separar les funcions d’acusar i de decidir al procés penal i s’encomani a òrgans diferents. La funció de decidir: al jutge. Funció d’acusar: MF, víctima, qualsevol ciutadà.
La imparcialitat del jutge no es trenca perquè la fase d’instrucció del procés penal s’ inici d’ofici.
c. Exigència de congruència entre la sentència i les peticions que han formulat les parts als escrits d’oposició i de defensa. Ha d’estar amb relació amb els fets també, encara que sí que es permet poder modificar la qualificació jurídica dels fets, ho pot proposar el jutge d’ofici aquest canvi i proposar a les parts que aquests fets s’ajusten millor. La sentència de 2a instància també haurà de ser congruent.
3. PRINCIPIS DEL PROCEDIMENT PENAL Ens expliquen de forma genèrica com han de ser els actes del procés (la forma externa) amb caràcter general: 1- Procés oral: la majoria dels actes són orals (a diferència del procés civil). Conseqüències: i.
Agilitat: Concentració dels actes en temps més curt.
ii.
Promou el principi d’immediació 2- Procés públic ...