Cures infermeres a la persona amb trastorns endocrins (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria Clínica II
Profesor D.V.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Infermeria Clínica II: Cures infermeres a la persona amb trastorns endocrins Repàs anatomofisiològic § Sistema endocrí à funciona com a regulador de múltiples processos corporals a través de la acció de les hormones.
§ Organitzar/regular el funcionament fisiològic de tots els sistemes i òrgans i que aquests estiguin en equilibri.
§ L’hipotàlem és l’òrgan que s’encarrega de regular la funció de les hormones.
§ Hormona à substància química (majoritàriament proteïnes) secretada per una cèl·lula o grup de cèl·lules que exerceix efectes fisiològics sobre altres cèl·lules de l’organisme. Depenent de l’estímul que desencadena l’estimulació, aquest desencadenarà una cadena de reaccions que duran a terme la regulació del sistema fisiològic.
Glàndules endocrines Hipòfisis § Es divideix fonamentalment en dos àrees: - Posterior (neurohipòfisis) à emmagatzema productes de secreció de l’hipotàlem.
- Anterior (adenohipòfisis) à segregació de totes les hormones.
* Si la adenohipòfisis no funciona, tot el sistema endocrí es veurà afectat.
Adenohipòfisis § Hormones tròpiques (estimulen a glàndules) - TSH (tirotropina) à estimula la glàndula tiroides - LH i FSH (gonadotropines) à estimula als ovaris i els testicles.
- ACTH (corticotropina) à regula la secreció de les hormones produïdes per les glàndules suprarenals.
§ Hormones no tròpiques (actuen sobre les cèl·lules diana) Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria - STH (somatotropina), GH (hormona del creixement) à Augmenta la síntesi de les proteïnes i l’ús de les gasses. Facilita també el creixement dels ossos i els cartílags.
- PRL, PL (prolactina) Neurohipòfisis § Oxitocina - Contrau l’úter en el part (contraccions uterines) - Contrau el múscul llis dels conductes galactòfors en resposta a la succió.
§ ADH (vasopressina). Hormona antidiürètica (regulació homeòstasi) à Estimula la reabsorció d’aigua en els ronyons fent que el volum d’orina disminueixi. Impacte hidroelectrolític molt gran.
Tiroides § La TSH (segregada en l’adenohipòfisis) estimularà la secreció de les hormones T3 i T4 (reguladores de la tiroides).
Funció § T3 - 10% - El seu efecte és més potent que la T4 - Vida mitja de 24 hores § T4 (tiroxina) - 90% - Menys potent que la T3 - Vida mitja de 7 dies § Funcions conjuntes - Augmenta l’activitat metabòlica de la major part dels teixits.
- Augmenta el catabolisme dels greixos, lípids e HC.
- Estimula la captació de glucosa per la cèl·lula - Augmenta la FC - Estimula l'activitat del SNC § CT (calcitonina) - Regula el metabolisme del calci en sang - Estimula el seu depòsit als ossos Paratiroides (funció) § Paratohormona - Regula els nivells de calci - Estimula la absorció de calci en l’intestí.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Glàndules suprarenals (adrenals) § § § § § Noradrenalina (medul·la) Aldosterona (escorça) Adrenalina (medul·la) Cortisol (escorça) Androgenocorticoides (escorça) Suprarenals (funció) § Aldosterona (mineralcorticoides) à reabsorció de Na en el ronyó i H2O, augmentant el volum plasmàtic i la pressió arterial.
§ Cortisol (glucocorticoides) à regula el metabolisme dels greixos, proteïnes i carbohidrats.
- Augmenta el catabolisme proteic (proteïnes) à producció de teixits - Incrementa la producció de glucosa (hidrats de carboni) à aport d’energia en els nous teixits.
- Augmenta els líquids plasmàtics - Antiinflamatori à redueix la inflamació dels teixits lesionats (estimulació de noves cèl·lules).
§ Adrenalina i noradrenalina (catecolamines) - Afavoreix la glucogenòlisis - Augmenta la FC, FR, PA, - Situació d’estrès à Augmenta el reg sanguini al cervell, però al mateix temps hi haurà vasoconstricció als vasos dels intestins i també hi haurà redistribució de la sang de la pell (pal·lidesa) cap als músculs. Els músculs necessitaran més oxigen, és per això que la freqüència cardíaca i respiratòria augmentarà. Hi haurà més demanda d’energia, el que farà que s’estimuli la producció de glucosa (lisis del glucogen, energia ràpida).
Òrgans del teixit endocrí Pàncrees § Insulina à facilita que les cèl·lules absorbeixin la glucosa que circula per la sang.
§ Glucagó - Augmenta la síntesi de glucosa nova a partir dels aminoàcida.
- Augmenta la glucogenòlisis hepàtica.
§ Somatostatina - Inhibeix la secreció del glucagó i de la insulina.
- Inhibeix la motilitat gàstrica, duodrenal i de la vesícula biliar, docs limita la absorció a través del tub digestiu.
- Redueix la secreció d’àcid clorhídric, pepsina, gastrina, secretina, sucs intestinals i enzims pancreàtics.
* S’estimularà quan les reserves estiguin plenes (evitar sobresaturació) Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Trastorns de salut més freqüents Trastorns de la hipòfisis Glàndula Hipòfisis Hipotàlem Hiposecreció Diabetis insípida, enanisme Paratiroides Hipotiroidisme Mixedema Hipoparatiroidisme Malaltia d’Addison Diabetis Mellitus Paratiroides Suprarrenal Pàncrees Hipersecreció SIDAH Acromegalia, gegantisme Hipertiroidisme Malaltia de Graves Hiperparatiroidisme Síndrome de Cushing Hipoglicèmia Diabetis Insípida § Alteració que cursa amb un dèficit de la hormona antidiürètica o per una resistència a la seva acció (segregada per la neurohipòfisis).
No està relacionada de cap manera amb el sucre.
§ Hi haurà conseqüències com la deshidratació i descompensació electrolítica i hemodinàmica.
Etiologia i tipus § Diabetis insípida neurògena o idiopàtica - Defecte de la síntesi de ADH per lesió del hipotàlem - Causes à tumors cerebrals, infeccions, AVC, TCE § Diabetis insípida nefògena - Defecte en la resposta tubular renal a la ADH.
- Nivells de ADH normals - Causes à medicaments nefrotòxics (mala perfusió que acaba afectant al ronyó).
§ Diabetis insípida psicògena (no relacionada amb el ronyó) - Secundària a la ingesta de grans quantitats de líquid (potomania) Manifestacions clíniques § Poliúria (24h – 5l a 10l) à augmenta en molta quantitat l’excreció d’orina. També augmenta la sudoració.
§ Polidípsia à Augment de la sensació de set.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Tractament farmacològic habitual § Diabetis Insípida Neurògena - Rehidratació - Administració de vasopressina exògena de per vida.
§ Diabetis Insípida Nefrògena - Administració diürètics (tiazídics) Rol de col·laboració CP: Desequilibri hidroelectrolític SA Fallo eliminació renal / consum inadequat líquids Activitats: § Administració de líquids via endovenosa.
§ Fer balanç hídric § Realitzar analítica (bioquímica: Na+, K+) i mesurar osmolaritat sèrica i urinària) segons la prescripció mèdica.
§ Valorar signes característics de deshidratació (pell, mucoses, estat de consciència...) § Detecció precoç Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients.
§ Planificació al alta (NIC 7370) - Informació sobre el tractament - Seguiment dels controls - Possibles complicacions * Adaptar-ho al context real del pacient. Per saber la diüresis, si el pacient porta bolquer es podria posar una sonda vesical. En cas de que no es pugui sondar, pesarem el bolquer sec i el mullat i amb la resta obtindrem la diüresis.
SIADH (Síndrome de secreció Inadequada de la Hormona Antidiürètica) § Alliberació mantinguda de ADH en absència dels seus estímuls habituals. No permetrà que el ronyó elimini aigua igual que tampoc pugui eliminar els ions (Na...) § En condicions normals els estímuls que activaran la hormona antidiürètica seran la hiperosmolaritat, hipotensió i hipovolèmia, però quan tenim problemes en la secreció d’aquesta hormona aquests es veuen afectats de diferent manera.
- Hipoosmolaritat à immediat a la retenció, no hem disminuït la concentració d’ions, sinó que s’ha diluït la sang per la retenció d’aigua deguda a l’excés de la hormona antidiürètica. La hormona antidiürètica es veu estimulada quan hi ha una situació d’hiperosmolaritat (diluir la sang, no tanta concentració ions).
- Hipertensió à els vasos es sobredilaten per l’augment de volum en sang, a nivell sistèmic es donarà una compensació que acabarà normalitzant els valors de tensió arterial, inclús poden baixar una mica.
- Hipervolèmia à immediatament augmentarà el volum en sang, gràcies als mecanismes de compensació, el volum es normalitzarà.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Característiques à Es produeix una retenció de líquids sense edema (el líquid és circulant, no s’acumula als teixits, està dins dels vasos sanguinis).
Això provocarà una hemodilució (hiponatrèmia < 130 meq/l). Tots els ions estaran per sota de la seva concentració normal, per la quantitat d’aigua retinguda en els vasos.
§ Etiologia - Traumatismes cranioencefàlics - Infeccions (meningitis) - Malalties pulmonars - Alguns fàrmacs són capaços d'estimular la producció de aquesta hormona per l'hipotàlem.
Manifestacions clíniques § § § § Retenció de líquids = hipervolèmia (reacció immediata) Hiponatremia dilucional / hipoosmolaritat Osmolaritat elevada en la orina Per hiponatrèmia i hipoosmolaritat (baixa concentració dels cossos en el plasma) - Letargia (hipoactivitat, deteriorament de les activitats neurològiques) - Confusió - Reflexes lents * Haurà de treballar més el cor (dificultats per pacients amb insuficiència cardíaca) * Aquesta retenció de líquids podria acabar provocant un edema cerebral, ja que augmentaria el líquid al cervell i els capil·lars pot ser que no poguessin suportar aquest líquid i que aquest passés la barrera hematoencefàlica.
Tractament habitual § Tractament farmacològic - Restricció hídrica +/- ingesta de sal (hiponatrèmia lleu) - Administració de sèrum fisiològic hipertònic (greu) - Diürètics a dosis baixes * Si fracassen aquests mètodes à administrar fàrmacs que bloquegen l’acció de la ADH (liti, demeclocina...). Es podria sotmetre al pacient a diàlisis com a una fet puntual, no se solucionarà l’arrel del problema. Evitar situacions de risc.
Rol de col·laboració CP: Desequilibri hidroelectrolític SA Fallo eliminació renal / Consum inadequat líquids Activitats: § Administració de líquids via endovenosa.
§ Fer balanç hídric § Realitzar analítica (bioquímica: Na+, K+) i mesurar osmolaritat sèrica i urinària) segons la prescripció mèdica.
§ Valorar signes característics de deshidratació (pell, mucoses, estat de consciència...) § Detecció precoç ...

Comprar Previsualizar