Vacunes (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria Comunitària
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 12/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Infermeria Comunitària: Vacunes Immunitat § La immunitat és la propietat o capacitat d’un individu de resistir a la infecció. La capacitat que tenen els organismes de rebutjar qualsevol cos estrany que pretengui envair el seu medi intern.
§ La immunitat es pot adquirir de forma natural(transmissió materna, patint la malaltia) o artificial(administració de vacunes, immunoglobulines).
Tipus d’immunització Activa § Si és el propi organisme qui sintetitza anticossos i desencadena la resposta immunitària front a l'antigen.
- Artificial à la que s’aconsegueix a través de la vacuna - Natural à la que s’aconsegueix patint la malaltia.
* Protecció de llarga durada Passiva § Si l'organisme rep, d'un altre ésser viu, els anticossos contra l'antigen natural.
- Artificial à la que s’aconsegueix a través de les immunoglobulines d’origen humà (IgG) administrades en forma d’injecció.
- Natural à la que s’aconsegueix per via transplacentària.
* Protecció immediata i de curta durada Immunitat individual i col·lectiva § La vacunació té com a objectius principals: - Prevenir el desenvolupament de malalties infeccioses en una persona à immunitat individual.
- Reduir la transmissió i incidència global de les malalties à immunitat col·lectiva o de grup* Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Encara que la proporció necessària de vacunats varia segons el tipus de malaltia, es considera que: - Amb unacobertura ≥ 50% desapareix el risc de brots epidèmics (GERMIAP, 2010) - Generalment amb una cobertura superior al 80% es considera que existeix immunitat col·lectiva (Arrazola i Juanes, 2008) Vacunes Sistemàtiques: Immunitat de grup Quina de les següents vacunes només produeixen immunitat individual? Per què? Vacuna contra: a) Poliomielitis b) Ràbia c) Xarampió d) Hepatitis B e) Tètanus (agent extern, ambient) Vacunes § Les vacunes són productes biològics obtinguts a partir d’un agent patogen mort o atenuat.
§ Quan s’administren, donen una informació a l’organisme que el capacita per defensar-se d’una manera activa contra una infecció determinada.
§ L’administració de vacunes constitueix una de les activitats preventives més costefectives i una de les mesures que més ha contribuït a disminuir la incidència de malalties infeccioses (per a les que es disposen vacunes).
Característiques de la vacuna ideal § Ser innòcua per a la població, amb el menor risc possible de reaccions adverses.
Els han de ser sempre menors que la malaltia a prevenir.
§ Produir una forta immunogenicitat.
§ Ser fàcil de produir, d’aplicar massivament i de baix cost.
§ Induir anticossos fàcilment.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Classificació microbiològica (segons el tipus d’antigen) § Vacunes vives o atenuades à composades per microorganismes que han perdut la seva virulència (bactèries i virus).
- Immunitat de llarga duració i molt intensa - S’administren per via oral o subcutània - Conserven cert grau de patogènia (immunodeprimits, embarassades) - Són molt làbils § Vacunes mortes o inactivades à composades per gèrmens complets, toxoides o fraccions antigèniques purificades (bactèries i virus).
- Resposta immunitària menys intensa i duradora.
- Generalment s’administren per via parenteral.
- No tenen poder infectiu i acostumen a ser menys reactògenes.
- Es precisen vàries dosis per aconseguir els efectes desitjats.
Classificació sanitària (segons criteri epidemiològic) § Sistemàtiques à S’apliquen a tota la població diana (excepte contraindicacions) des de l’edat infantil - En general s’apliquen a l’APS segons el calendari vacunal per a aconseguir elevades cobertures vacunals - Tenen interès individual i d'immunitat col·lectiva Calendari Vacunacions Sistemàtiques 2016 Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Canvis en el nou calendari (2016) § § § § El nou calendari va entrar en vigor a partir de l’1 de juliol de 2016 Ha suposat una redistribució de les visites programades pel control del nen sà.
Cal tenir en compte les edats dels nens abans de vacunar i les dosis administrades.
Exemple: S’ha eliminat la vacuna pentavalent (DTPa+ VPI + Hib) del calendari, però en els nens nascuts abans de gener de 2016 s’haurà d’administrar quan compleixin els 18 mesos.
Classificació sanitària (segons criteri epidemiològic) § No sistemàtiques à indicades només per a determinats grups o en situacions especials.
- Aplicació amb caràcter individual o ambiental (viatges, professió, condicions de salut, estils de vida) o davant brots epidèmics.
Vacunes no sistemàtiques § Antimeningocòcica B (Bexsero®) - El meningococ del grup B és el principal causant de malaltia meningocòcica a Espanya (10% letalitat i 20-30% risc de seqüeles neurològiques i amputacions) - La SEP la recomana a partir dels2 mesos.
- El nombre de dosis depèn de l’edat d’inici de vacunació. És més reactògena: es recomana l’administració profilàctica de Paracetamol.
- Incompatible ambla MCC § Rotavirus (Rotatek ® i Rotarix ®) - Virus causant de GEA infancia. Dosis: 3 i 2, via oral. A partir de 6 setmanes de vida finsabansdels3 mesos.
§ Antimeningocòcica ACWY (Nimenrix®) - Augment de la malaltia meningocòcica causada per el serogrupW135 a Europa.
- A partir dels12 m - Es recomana1 sola dosials14 a + Tdi a viatgers § Antipneumocòcica 13-VALENT (Prevenar ®) - Sistemàtica a la infància i no sistemàtica en adults(Finançada a >50 a grup de risc: immunodeprimits, amb asplènia, fístula LCR i amb implant coclear) Classificació segons la composició § Monovalent à la vacuna conté un únic antigen d’un mateix microorganisme o agent infecciós. Ex. Varicel·la(VVZ).
§ Polivalent à la vacuna conté varis antígens d’un mateix microorganisme. Ex.
Pneumocòccica-23 (Pn23), Poliomielitis (VPI).
§ Combinades à la vacuna també conté varis antígens, però de microorganismes diferents. Ex. Diftèria, Tètanus, Tos ferina (DTPa).
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Conservació § La cadena de fred: - La temperatura de conservació és 2-8ºC.
- Cal emmagatzemar les vacunes més termolàbils a la zona més freda de la nevera (Varicel·la i TV).
- Si hi ha una avaria a la nevera cal immobilitzar l’estoc de vacunes i seguir les indicacions del distribuïdor.
- No col·locar vacunes, aliments ni begudes a la porta de la nevera § L’exposició a la llum à algunes vacunes són fotosensibles, cal protegir-les de la llum (les més fotosensibles són Varicel·la i TV) § Caducitat à revisar sistemàticament la data de caducitat.
Administració de vacunes Abans de vacunar 1. Valoració de la indicació de la vacuna (comprovar carnet vacunal) 2. Condicions del pacient(realitzar anamnesi prevacunal: comprovar els antecedents personals de vacunació, valoració prèvia de possibles contraindicacions (al·lèrgies, embaràs...) 3. Condicions de la vacuna (revisar la data de caducitat, vacunes liofilitzades que s’han de reconstruir abans de l’administració, la temperatura abans de la seva administració) 4. Informació als pares/pacient (característiques de la vacuna, beneficis i riscos, explicar possibles reaccions adverses i les mesures a seguir per pal·liar-les).
5. Un cop iniciada una pauta, en cas que l'interval entre dosis s’allargui, no s’ha de reiniciar, sinó que s’ha de continuar (dosi posada=dosi comptada) Acte vacunal 1. Preparació del material: vacuna, xeringues i agulles d’un sol ús, contenidor de plàstic rígid grog, SF i cotó fluix, equip de reanimació respiratòria, adrenalina.
2. Escollir via d’administració 3. Tècnica d’administració 4. Netejar la pell en la zona d’aplicació de la vacuna i administrar la vacuna en el lloc i per la via més adequada.
Vies d’administració § Oral - Poliomielitis oral (VPO) - Tifus oral (TF oral) - Còlera oral - Rotavirus Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Subcutània - Triple Vírica (TV) - Varicel·la (VVZ) - Febre groga (FG) § Intramuscular - Tètanus-Diftèria (Td) - Hepatitis B (VHB) - Hepatitis A (VHA) - Meningocòccica C (MCC) - etc, § Intradèrmica à Antituberculosa (BCG) Velocitat d’absorció vies administració § Via IM (ràpida): - <12 m ècara anterolateral cuixa, vast extern - >12 m* èmúscul deltoides.
§ Via SC (temps d’absorció major): - Ús en immunitzacions amb virus vius/atenuats.
- Indicacions en pacients amb alteracions de coagulació.
§ Via ID (absorció lenta) - Aplicació a la dermis.
- Lenta, localitzada i aparició de pàpula.
(*) Tot i que a partir dels 12 mesos ja es pot administrar al deltoides, si es tracta d’un nen amb poca massa muscular, es pot continuar administrant al vast extern.
Administració de vacunes Actuacions post-vacunació 1. Registrar la vacuna al carnet de vacunacions de la persona.
2. Registrar en la Història Clínica especificant el número de lot, la via i lloc d’administració.
3. Cal que la persona vacunada estigui en observació 20-30’.
4. Instaurar mesures per garantir el suport vital del pacient.
5. Fer la declaració de sospita de reacció adversa a vacunes, si cal.
Reaccions adverses § Les reaccions adverses a vacunes (RAV) són qualsevol resposta nociva i no intencionada provocada per l’administració d’una vacuna, tot i respectar els criteris establerts (contraindicacions, intervals, estat de salut…).
§ Les RAV que una persona pateix han de ser notificades al Departament de Salut a través del model de Declaració de sospita de reacció adversa a vacunes, disponible a la web del nomenat Departament.
§ Importància de registrar les reaccions adverses à conèixer la veritable dimensió del problema i evitar que la població perdi confiança.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Tipus reaccions adverses § § § § § Reacció anafilàctica à molt greu i infreqüent Reacció al·lèrgica à urticària, pruïja, edemes Reacció vaso-vagal à lipotímia Reaccions locals à dolor, envermelliment, edema, nòdul, abscés, cel·lulitis.
Reaccions generals à febre, hipotonia, somnolència, pèrdua de la gana… Contraindicacions Consideracions generals Vacunes en l’edat adulta § § § § Tètanus-diftèria (Td) à 5 dosis Antirubèola à dones en edat fèrtil no protegides anteriorment. 1 dosi única.
Antigripal (G) à ≥60 anys i població de risc. 1 dosi anual Pneumocòccica conjugada (PNC13) à finançada només en pacients de risc Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Pneumocòccica (Pn23) à ≥60anys i població de risc. En < 65 anys s’administren 2 dosis (1a dosi i als 5 anys, dosi de record); ≥ 65 anys s’administra dosi única § Hepatitis B (VHB) à segons professió o risc. 3 dosis i no precisa revacunació.
(Interval 0-1-6 m) § Tos Ferina (dTpa) à Embarassades entre les setmanes 27 i 36 de gestació.
Vacuna antipneumocòccica. Consideracions § Vacuna conjugada 13-valent (PnC13) Sistemàtica infància i finançada en >50 a en grup de risc.
§ Vacuna polisacàrida23-valent (Pn23) Sistemàtica >65 anys.
Es pot administrar a partir dels 2 anys d’edat segons criteri de risc (immunodeprimits, malalties CV i pulmonars cròniques, DM, hepatopatia, alcoholisme, fumadors) - La PNC13 i Pn23 no es poden administrar al mateix temps.
- Si no s’han vacunat abans, cal administrar primer la PNC13 i esperar 8 setmanes per administrar la Pn23 - Si s’ha administrat abans la Pn23 cal esperar com a mínim un any i 8 setmanes per administrar la PNC13 Tos ferina: malaltia § La tos ferina és una malaltia infecciosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis.
- Manifestada per crisis de tos convulsiva - Contagiositat molt elevada.
- Transmesa per les petites gotes projectades per la boca i el nas amb la tos.
§ Entre el naixement i l’inici de la pauta de vacunació l’infant no està protegit de forma activa.
§ Causa important de morbiditat i mortalitat infantil a nivell mundial. En els últims anys s’ha detectat un increment del nombre de casos, comportant-se com una malaltia re-emergent en països del nostre àmbit socioeconòmic, amb cobertures vacunals altes.
§ La tos ferina forma part del llistat de malalties subjectes a notificació obligatòria individualitzada (MDOI) des de l’any 1997.
Vacuna contra la tos ferina § Totes les vacunes comercialitzades al nostre país estan associades a altres antígens, com a mínim als del tètanus i de la diftèria: - DTPa à vacuna amb component antidiftèric, antitetànic i antipertússic acel·lular de concentració antigènica alta. Autoritzada fins els 7 anys d’edat.
- dTpa à vacuna amb component antidiftèric, antitetànic i antipertússic acel·lular de concentració antigènica reduïda. Autoritzada a partir dels 4 anys d’edat.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Noves estratègies de vacunació contra la tos ferina § Immunització de tots els adolescents i adults (dTpa) § Immunització dels contactes pròxims en el context de l’estratègia del niu (vacunació dels pares, germans, avis, cuidadors) (dTpa) § Immunització dels professionals sanitaris que treballen en contacte amb lactants (dTpa) § Immunització dels nounats (DTPa) § Immunització de les dones embarassades (dTpa) - Per protegir al nadó des de l'etapa més vulnerable, quan encara no ha pogut iniciar la pròpia vacunació.
- Per protegir la mare i el nounat en els primers mesos de vida. Es tracta d’una forma d’immunització que pretén una doble protecció, al nounat i a la mare.
- Es realitza entre les setmanes 27 i 36 de l’embaràs.
Vacunació escolar § La vacunació escolar està descrita en el Decret 155/1993, d’1 juny de 1993, Programa de salut escolar.
§ Els objectius del programa són: - Millorar la salut infantil a Catalunya a través del compliment del calendari de vacunacions vigent.
- Mantenir els nivells de cobertura de vacunacions assolits pels nens en època escolar o augmentar-los.
- Incidir en les cobertures de vacunacions dels escolars nouvinguts.
- Informar als pares sobre la importància del correcte estat de les vacunacions i de les malalties que es poden prevenir amb la vacunació.
§ S’administren segons calendari sistemàtic: - Antihepatitis A (12 anys), 2 dosis - Varicel·la(VVZ) (12 anys), 2 dosis en nens i nenes susceptibles - Meningitis meningocòccica C (MCC) (12 anys)1 dosi - Virus Papil·loma Humà (VPH) (12 anys), 2 dosis. Només nenes - Antitetànica i Antidiftèrica record (Td) (14 anys), 1 dosi Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Vacunació oportunista § Es tracta d’integrar la vacunació a la rutina assistencial prestada al pacient quan va a consulta per qualsevol motiu.
- Urgències - Consultes d’infermeria - Consultes control d’embaràs - Consultes preoperatòries - Consultes seguiment de crònics - Pares que acudeixen a vacunar als seus fills - Amb la vacunació de la grip (pneumocòccica, antitetànica) Vacunació en situacions especials § § § § § § § § Vacunació accelerada en mal vacunats Vacunació del nen immigrant segons el país d’origen Embaràs Nen prematur (no retardar la vacunació) Nen amb patologia de base (immunosupressió, ...) Malalties cròniques (CV i pulmonars, Diabetis Mellitus, ...) Vacunació en professions de risc Viatges: (web: gencat, salut, adreces d’interès, centres vacunals/USI) - Vacunes recomanables à FTif, HA i Td (les més usuals a qualsevol destí) - Vacunes específiques à Ràbia, Encefalitis japonesa, Encefalitis Centroeuropea, MenACWY i FG - Vacunes obligatòries à el país de destí les exigeix per accedir-hi (MenACWY es obligatòria a tots els viatgers durant el període de peregrinació a la Meca) Vacunes sistemàtiques no obligatòries § Les vacunes sistemàtiques no són obligatòries ni a Catalunya ni a l’Estat Espanyol.
§ Això implica que hi ha persones que poden negar-se a ser vacunades, i pares que rebutgen la vacunació dels seus fills.
§ Existència de pors dels pares front les vacunes: - Nombre de vacunes administrades (no existeixen efectes adversos en el sistema immunitari) - Existeixen teories que associen el tiomersal (present en algunes vacunes) amb l’autisme * La teoria més recent és la de Wakefield, qui va publicar un article en The Lancet l’any 1998 on relacionava la vacuna de la triple vírica amb l’autisme i malalties inflamatòries intestinals.
* L’evidència científica no suporta aquesta afirmació. Ni la vacuna TV ni el tiomersal produeixen autisme segons nombrosos estudis científiques.
...

Comprar Previsualizar