TEMA 9. La feudalització de la terra i de la societat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 25
Subido por

Descripción

BLOC 2. CATALUNYA: TERRITORI FEUDAL (987-1149)
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.

Vista previa del texto

TEMA 9. La feudalització de la terra i de la societat La feudalització legalitzada - Amb l’establiment dels usatges, quedava establerta una jerarquia feudal en cinc nivells: Comtes En teoria acaparen tot el poder (militar, administratiu, judicial, policial) Vescomtes Barons Vassalls directes del comte que ocupaven càrrecs importants a la cort i a les demarcacions territorials.
Constitueixen el grup més nombrós de l’alta noblesa.
Castlans Representants dels vescomtes o dels barons en els seus castells.
Cavallers Militars professionals que formaven la base de la piràmide feudal i que constituent la petita noblesa.
- Cadascuna d’aquestes categories posseïa feus concedits pel seu senyor directe a canvi de jurar-li fidelitat i servei d’armes. La concessió del feu comportava beneficiar-se de les rendes que aquest generava i el dret de governar-lo (fragmentació de l’autoritat).
L’estructura socioeconòmica feudal - El feudalisme era un sistema d’organització social, econòmica i política que posava en relació els tres estaments de la societat; aquestes relacions eren del tipus de feudo-vassallàtiques i senyorials.
- La societat feudal quedà organitzada en estaments o ordres, legalment desiguals amb una situació jurídica especifica i una funció social diferent.
- D’entre el grup dels privilegiats, la noblesa va quedar estructurada en els Usatges de Barcelona (segles XI-XII).
- Aquesta noblesa feudal (tot i que no homogènia) posseïa gran part de les terres, en alou i en feu (ja que eren vassalls els uns dels altres), tenien al seu servei autèntiques hosts i controlaven tots els dominis propis des dels castells, autèntics símbols del seu poder. Aquests usatges establiren legalment que totes les prerrogatives nobiliàries es transmetessin de pares a fills.
- Un aspecte molt important d’aquest règim senyorial (creat a partir de les relacions senyorials) que va aparèixer en els segles XI, XII i XIII a la Catalunya Vella fou la servitud.
- Els senyors directes van anar imposant a poc a poc als seus pagesos l’adscripció forçosa i hereditària a la terra que cultivaven, amb l’objectiu d’assegurar-ne el conreu i el rendiment, ja que els serfs no podien abandonar la terra sense redimir-se (d’aquí ve el nom amb el qual se’ls coneixia: remences).
- A partir d’aquest moment van començar a configurar-se els anomenats mals usos característics dels pagesos de remença de la Catalunya Vella de la baixa edat mitjana.
No us oblideu de puntuar els nostres apunts! Valorem la vostra opinió, gràcies.
...

Comprar Previsualizar