Tema 2. Conceptes importants. Grup matins (curs 2017/2018) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 5º curso
Asignatura Sanitat i gestió ambientals
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 27/09/2017
Descargas 3
Subido por

Descripción

Conceptes importants dits a classe, del tema 2.

Vista previa del texto

Tema 2. Conceptes importants. (Grups matins 2017/2018) Ambient = biòtop.
Els organismes sobreviuen a la confluència dels tres elements: hidrosfera, atmosfera i litosfera.
Els ecosistemes necessiten matèria del medi, que és absorbida per les plantes i creen una cadena tròfica de manera que la matèria va circulant. Utilitzen energia del sol, que és la que entra per fotosíntesi. Els sistemes naturals evolucionen, fluctuen en el temps, així com els organismes. Són dinàmics, és a dir, estan en continu estat de canvi.
L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la terra. Està dividida en capes, i arriba fins als 10.000 km. El 97% de la massa total es troba als 30 primers km. Aquí, l’aire està format pel 78% N2 i el 21% O2. La troposfera es troba als primers 10-12km i la seva temperatura augmenta amb l’altitud. Però a partir dels 100km, a la termosfera, l’aire canvia i apareixen elements menys densos, com l’hidrogen. L’estratosfera conté l’ozó i per això augmenta la seva temperatura. L’ozó s’hi forma degut a la interacció de les radiacions UV i l’oxigen.
Els gasos hivernacle, com el CO2, estan augmentant i tenen una durada molt llarga en l’aire. (En el cas del CO2, és degut a que es troba molt aprop del terra, on casi no es mou aire.) L’ozó troposfèric és el tòxic, mentre que l’ozó estratosfèric ens protegeix dels raigs còsmics.
A la troposfera es formen els fenòmens meteorològics, com els vents globals. A l’equador, l’aire s’escalfa molt arrel del sol i hi predomina la convecció, per tant és una zona de baixes pressions, de depressions i de plujes locals, on el vent va en sentit antihorari i hi ha molt vent. Al voltant dels 30 graus de latitut, hi ha un cinturó d’altes pressions on hi ha advecció, és a dir, anticicló, on el vent va en sentit horari i no hi ha vent.
L’efecte llagosta (saltamontes) consisteix en que els contaminants d’un punt poden arribar molt lluny, a causa dels vents.
La inversió tèrmica és una situació on s’inverteix la temperatura per causa de l’anticicló, és a dir, quan l’atmosfera està molt quieta i l’aire s’estanca, i l‘aire calent va cap avall.
Funcions de l’atmosfera: regulació tèrmica, filtre de radiacions còsmiques, aport d’aigua als continents, aport d’O2, NO2 i CO2 als éssers vius i capacitat reactiva autodepuradora baixa.
La hidrosfera es divideix en oceans (97%), casquets polars (2%), rius (0,40%), aigua soterrània o freàtica (0,60%) i aigua atmosfèrica (0,002%). Aquesta última és molt important perque aporta l’aigua de mar als continents.
L’aigua de mar conté una composició constant, sobretot de NaCl i altres sals. L’aigua dolça conté poca sal i molt CaCO3.
És important parlar de la taxa de renovació de l’aigua o taxa de canvi o temps de residència.
Aquesta, en el mar, és de 3700 anys. Un contaminant no degradable es quedarà durant aquests anys al mar. L’aigua de riu té una taxa molt més baixa, de 0,33 anys. Però l’aigua subterrània té una taxa més alta.
La dinàmica de les masses d’aigua és així: a l’estiu l’aigua calenta es manté en una capa superior,l’epilimion, mentre que l’aigua freda es manté al fons, en una capa anomenada hipolimion. Aquestes estan separades per una capa intermitja anomenada termoclin. Això fa que les condicions siguin molt diferents en les dues capes i que l’oxigen i els nutrients del sediment no arribin a l’epilimion. Això fa que hi hagi limitació de nutrients en cas que no hi hagi contaminació. En cas que hi hagi contaminació, a la capa superficial hi haurà molts nutrients i les algues creixeran molt. Quan aquestes es degradin, provocaran una forta anòxia ja que s’haurà utilitzat molt d’oxigen, i llavors els peixos del medi moriran. A l’hivern és més difícil que en aquestes condicions es formi anòxia ja que l’oxigen del sediment es difon en totes les capes.
S’anomena eutròfia a la falta d’oxigen en el medi per descomposició de les algues.
Funcions de la hidrosfera: compon els ésser vius, transporta elements en dissolució, és el medi del metabolisme, deixa passar llum visible per la fotosíntesi, reguladora tèrmica i climàtica, reactiu essencial com a dissolvent, transfereix contaminants i té una capacitat autodepuradora moderada, més alta que l’atmosfera.
Els sols i sediments. La roca es troba inicialment en un medi oxidant, i hi ha matèria orgànica morta i amb això es forma el sòl. Als porus del sòl s’hi conserva aigua i també aire.
Així doncs, aigua i aire reaccionen amb partícules sòlides minerals i orgàniques. L’intercanvi de matèria entre els medis és molt eficient aquí. L’activitat biològica és alta i la capacitat de digestió també és alta. Més avall, és un hàbitat d’organismes anaerobis (procariotes).
Els ecosistemes estan compostos de biocenosis i biòtops. Els éssers vius es relacionen per mitjà de la xarxa tròfica o alimentaria. Els humans creem energia per la respiració oxidativa, i aconseguim matèria pels nutrients.
Els productors primaris - algues, plantes - són els que capten més energia, que és solar. Els productors secundaris - herbívors - capten menys energia, dels primaris. Els productors terciaris - carnívors - captem encara menys energia, dels secundaris. Si agafem energia de les plantes, en tindrem més.
Alguns contaminants del medi es bioacumulen o bioconcentren cada cop més en cada nivell. A aquest fenòmen se li anomena biomagnificació. Aquesta és molt important a l’aigua, ja que hi ha molts nivells tròfics, i en els éssers més liposolubles. Està vist que n’hi ha més en els continents (aigua dolça) que als oceans.
BCF= factor de bioconcentració, és a dir, concentració d’una substància en un organisme.
PPN= Producció primària neta. N’hi ha més als continents que als oceans.
IMPORTANT MIRAR EL QUADRE DE DIVERGÈNCIES ENTRE ELS MEDIS.
...

Comprar Previsualizar