Transducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología + Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Umukie Bosch Altimiras Microbiologia Transducció TRANSDUCCIÓ Descobert el 1951 per Lederberg i Zinder amb Salmonella.
Els gens d’un bacteri donador, passen a un bacteri receptor. Aquest procés de transferència ve donat per un virus.
Aquest origen es troba en errors en el cicle viral o errors en l’empaquetament. Es donen partícules transductants (càpsules amb DNA de bacteri enlloc de DNA de virió).
És un fenomen comú.
Dues fases: -Generació de partícules transductants. Són fags anòmals, que poden transferir el DNA. Són minoria. Tenen part o tot el seu material genètic substituït per el DNA del bacteri. Són partícules defectives, no poden iniciar un cicle viral, ja que els falta part del genoma del virió.
1.El virió infecta la cèl·lula donadora.
2.Es formen les proteïnes i el material genètic del virus. El DNA del bacteri es fragmenta.
3.Es formen les càpsides al voltant del material genètic del virus però també del DNA del bacteri. Aquests últims són els fags anòmals.
-Infecció del bacteri receptor per fags anòmals. S’incorpora el DNA bacteri donador en el receptor. Aquí dins es pot degradar, recombinar, mantenir-se en el citoplasma i que es pugui replicar (plasmidi) o que ni es pugui replicar i sigui una transducció abortiva (es va perdent).
Transducció generalitzada: A bacteriòfags lítics o temperats (passa un temps i amb determinades generacions però no s’integra al genoma). Es pot transferir qualsevol gen del donador. Només hi ha DNA bacterià.
Errors d’empaquetament.
1.El fag infecta 2.Es replica el material genètic del virus i es fragmenta el DNA del bacteri.
3.S’encapsida a freqüències baixes el material genètic dels dos, del bacteri i del virus. A les càpsides on hi ha DNA bacterial, no n’hi cap de viral.
4.Es lisa la cèl·lula, s’alliberen les partícules transductants.
5.Si aquestes partícules transductants infecten una cèl·lula, aquesta esdevé cèl·lula transductant, si el DNA és similar al del genoma del bacteri i s’hi pot incorporar.
Fragmentació del genoma del bacteri: Els fragments del DNA del genoma víric es donen més enllà del que seria un genoma 100% complet quan es replica (així doncs es poden trobar gens duplicats dins el mateix genoma). Els punts de tall són seqüències que es repeteixen en el genoma. Les nucleases víriques tallen el genoma de la cèl·lula bacterià, perquè reconeixen les seqüències de tall i processen la seqüència pseudo-pac. Es comença a empaquetar pel primer extrem que es talla i fins que queda plena. Els gens més propers a una seqüència de tall tenen freqüències de co-transducció més elevades.
Les partícules transductants són minoria. S’hi ha nucleases víriques mutades, esdevenen elevades freqüències de transducció.
Una cèl·lula receptora infectada per un virió normal: cicle lític.
Una cèl·lula receptora infectada per un virió transductant: Recombinació, degradació... pot generar mutacions.
Transducció especialitzada: Només es bacteriòfags que s’integren al genoma de l’hoste fent un cicle lisogènic. Només es poden transferir gens adjacents al lloc d’integració del fag del genoma del hoste.
Les partícules transductants tenen DNA viral i DNA bacterià.
Origen durant l’escissió del pro-fag.
Cèl·lula lisògena, amb fag integrat.
S’indueix el cicle lític i el genoma víric circularitza.
Aquest, quan circularitza, ho fa malament i s’endú part del genoma del bacteri.
Es duplica (amb aquesta part de genoma del bacteri).
La cèl·lula es lisa i allibera partícules transductants.
BACTERIOFÀG : Infecta, circularitza el DNA víric. S’integra al genoma per un lloc concret (attP x attB).
Pot romandre integrat moltes generacions, perpetuant-se i replicant-se amb ell.
Per induir el cicle lític, el genoma víric s’ha d’escindir. Al 99% dels casos l’escissió és correcte, però a vegades s’agafa part del genoma bacterià (els gens adjacents, en E.Coli són dgal i dbio) i per tant es perden gens del genoma víric i el lloc d’ancoratge és híbrid attP-B. Si aquesta escissió és incorrecte, forma una partícula transductant, defectiva. S’encapsida.
Les partícules defectives no poden fer el cicle viral, perquè s’han perdut gens virals, però poden infectar perquè aquesta capacitat la dur la càpsida. La freqüència és molt baixa 10-6 (LFT, Baixa freqüència de traducció).
Aquesta freqüència es pot augmentar amb: MOI (Multiplicity of infection), amb un rang determinat òptim. Indica el número de virions que rep una cèl·lula. Augmentant-la, podem elevar el nombre d’infeccions. Per conèixer MOI s’ha de calcular: -Unitats formadors de plaques/ml dividit per Unitats formadores de colònia/ml 𝑝𝑓𝑐⁄ 𝑚𝑙 𝑢𝑓𝑐⁄ 𝑚𝑙 Si volem augmentar la freqüència de transducció, hem d’augmentar la MOI per tenir més partícules transductants per bacteri.
Exemple: E. Coli Gal- infectada.
-Cicle lític: Per fag  moren -Cicle lisogènic: Per fag , el fag s’hi integrat al genoma. Se sembra en un medi mínim amb galactosa. Moren.
-Si s’han infectat per un + dbio, no sobreviurà en un medi mínim amb galactosa perquè no poden fer servir la galactosa.
-Si s’han infectat per un + dgal, sobreviurà en un medi mínim amb galactosa perquè ja el poden fer servir. Si s’hi indueix el cicle lític perquè hi ha la totalitat de partícules virals, el 50% serà  i el 50% serà gal. Alta freqüència de transducció.
...