Conferència 18. Teories integradores de les emocions. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 21/07/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Motivació i emoció. Conferencia 18.
TEORIES INTEGRADORES DE LES EMOCIONS  POLÈMICA LAZARUS-ZAJONC Lazarus: primacia de la cognició. Model A.
Zajonc: primacia de la biologia. Model B.
Qui té raó? Posicions integradores Lazarus, en les seves ultimes formulacions teòriques, considera que la cognició, tot i ser condició necessària per la emoció, no sempre la precedeix (els pensaments porten a les emocions i viceversa). Es tracta del Model C.
Emoció <----> Cognició LeDoux proposa l’existència de dues vies o camins neurològics de processament emocional.
 TEORIA DE LEDOUX Neuròleg interessat en els mecanismes fisiològics de les emocions.
Un dels centres mes importants per la resposta emocional és la amígdala: centre neurològic que coordina diverses connexions i que forma part del sistema límbic. Es tracta d’una estructura antiga des del punt de vista evolutiu (paleocòrtex) Cada sistema sensorial té un patró de projeccions diferents (procedents del tàlem) fins els nuclis de la amígdala, i les interconnexions dins l’amígdala permeten la integració de la informació que prove de sistemes sensorials diferents.
Al seu torn la amígdala té una sèrie de connexions amb altres estructures límbiques com els nuclis de l’hipotàlem i el tronc de l‘encèfal.
Primera via: entrada talem-amígdala Segona: amígdala-estructures tronc encèfal EL MODEL DE LA DOBLE VIA La informació dels estímuls externs arriba al nucli amigdalí, responsable de les respostes emocionals, per dues vies: Per via directa des del tàlem (camí secundari o drecera, més ràpid, respostes emocionals que no comprenem). Quan s’activa, encara no som conscients.
Per vies que van des del talem fins el nucli amigdalí a través de la escorça (camí principal, indirecte) » La ruta directa (major importància a lo biològic): o És més curta i ràpida.
o Només pot proporcionar al nucli amigdalí una interpretació burda i grollera de l’estímul.
o Permet començar respondre als estímuls potencialment perillosos abans que sapiguem totalment què es l’estímul.
» La ruta indirecta és la principal: Motivació i emoció. Conferencia 18.
o La majoria de situacions emocionals permeten un processament cortical de l’estímul (el que implica la importància de la valoració, com senyalaba Lazarus). Ex: si una persona ens diu una cosa no importa nomes què diu, sinó qui ho diu.
Abans la via principal era la directa, permetia adaptar-se als estímuls de supervivència.
LeDoux considera que en les emocions té més importància lo no biològic: emoció té més potencia que la raó.
Les respostes emocionals estan inscrites en els circuits cerebrals, però les coses que ens fan reaccionar emocionalment s’aprenen amb l’experiència. Això no està determinat genèticament però un cop s’aprèn és molt difícil de canviar.
La psicoteràpia s’entén com un procés a través del qual el nostre neocòrtex aprèn a exercir control sobre sistemes emocionals però el conflicte entre pensament i emoció pot solucionar-se únicament a partir d’una integració mes harmoniosa entre la raó i la passió del cervell.
 TEORIA DEL MARCADOR SOMATIC (DAMASIO, 1994) DAMASIO: ESTUDIS NEUROFISIOLOGICS I CASOS CLINICS Accident en la construcció de la via fèrria de Vermont Esperaven que una persona així moris (li va travessar una barra de ferro l’encèfal) o que quedés vegetal.
En dos mesos es va curar, no es varen alterar ni la percepció ni les capacitats mentals, es va observar que va disminuir la capacitat de control emocional: caràcter diferent, rudo...
A més, dificultats per prendre decisions tot i que la capacitat de raonament es trobava intacta.
TEORIA DE DAMASIO Concepte d’emoció: canvis corporals, externs i interns coordinats pel SNC, sota el control dels sistemes cerebrals específics, davant estímuls externs (prèviament avaluats) o pensaments induïts per aquests.
És un retornament al postulat central de la teoria de James-Lange: cada emoció es caracteritza per un patró específic de resposta emocional. Les diverses emocions (experiències emocionals) consisteixen en la percepció subjectiva dels patrons específics de resposta corporal.
Es deixa fora intencionadament el component experiencial/subjectiu, al que se li donarà un altre nom: sentiment Damasio distingeix entre emocions primàries i secundaries EMOCIONS PRIMÀRIES Reaccions innates pre-organitzades de l’organisme davant un estímul de l’entorn. Depenen de la circuiteria del sistema límbic, sent la amígdala i l’àrea cingulada anterior els principals centres d’integració.
Disposem, des del naixement, de la maquinària neural precisa per generar estats somàtics en resposta a determinats estímuls.
Motivació i emoció. Conferencia 18.
EMOCIONS SECUNDÀRIES Apreciació deliberada i conscient de la situació generadora de la emoció. La activitat del còrtex prefrontal permet la representació interna de l’estímul, relacionant-lo amb experiències prèvies, que s’afegeix a la percepció dels canvis corporals que acompanyen a la emoció.
Es generen imatges mentals no verbals i verbals organitzades en un procés de pensament.
Motivació i emoció. Conferencia 18.
SENTIMENT = FEEDBACK CANVIS CORPORALS + REPRESENTACIÓ INDUCTOR El sentiment com percepció conscient dels canvis corporals produïts per una situació emocional (estímul inductor) TEORIA DEL MARCADOR SOMÀTIC: RELACIÓ AMB LA PRESA DE DECISIONS La presa de decisions Segons psicòlegs cognitius: ment pensant, lògica formal, heurístics, raó elevada (des de Descartes).
Dificultats:     Gran quantitat de informació Atenció i memòria funcional amb capacitat limitada Alta probabilitat d’errors Temps excessivament llarg Alternativa: hipòtesis del marcador somàtic TEORIA DEL MARCADOR SOMÀTIC Concepte de marcador somàtic (MS): “Sentiment, corresponent a una emoció secundària, suscitat per la representació anticipada (imatge) d’una conseqüència de l’acció” Els marcadors somàtics (ms) poden ser agradables (+) o desagradables (-) Motivació i emoció. Conferencia 18.
Permeten simplificar (emocionalment) les decisions: MS -: per descart d’opcions MS +: per concentració en més “favorables” Mecanisme emocional, disposicional, automàtic i predeliberatiu.
ESQUEMA DE LA TEORIA DEL MARCADOR SOMÀTIC FUNCIONS DELS MARCADORS SOMÀTICS     Generen percepció de sensacions corporals Activen sentiments associats a esdeveniments passats, en pensar en un esdeveniment futur.
Els marcadors somàtics ajuden en la presa de decisions.
La emoció influencia la raó en sentit positiu.
Per què Phineas Cage tenia dificultats per decidir? Al tenir malbé el mecanisme de les emocions secundàries, no podia recolzar-se en els marcadors somàtics.
 WEINER: INTEGRACIÓ PENSAMENTO-EMOCIÓ Enfoc atribucional. Les emocions depenen de dues avaluacions: – Abans d’interactuar amb l’estímul (Lazarus, Arnold) – Després del resultat que es produeix en l’ambient (les persones avaluen per què s’ha donat un determinat resultat) Les persones busquen explicacions per les coses tant favorables com desfavorables que les passen.
La atribució que explica per què es va produir un resultat particular és el mecanisme cognitiu que també genera una emoció.
Les persones no fan atribucions contínuament sinó més bé després de resultats sorprenents (necessitat d’aliviar l’efecte sorpresa).
La conseqüència immediata d’un resultat és una resposta emocional en funció del resultat (evaluacio primària del resultat +/-).
Motivació i emoció. Conferencia 18.
Després de la avaluació primària del resultat apareixen cognicions de major complexitat referides a la causa del resultat (avaluació secundària del resultat).
Seqüència d’esdeveniments: Estímul  Resultat  Atribució  Emoció Les emocions poden ser: - dependents del resultat/conseqüència (primàries) dependents de la atribució del resultat (secundàries) Emocions primàries (avaluació/valoració del resultat) Conseqüència: Positiva (èxit) ----------> satisfacció Negativa (fracàs) ------------> disgust, frustració Emocions secundàries (atribucionals) En funció de la causalitat i les seves dimensions    Enfoc: intern-extern (generat per un mateix o una altra persona) Controlabilitat: controlable-incontrolable Estabilitat: estable-inestable Segons les combinacions que es donin, la persona sentirà vergonya, ràbia, agraïment, compassió...
Motivació i emoció. Conferencia 18.
 TEORIA DEL PROCÉS OPONENT (SOLOMON) DINÀMICA DE LA REACCIÓ AFECTIVA “Una experiència emocional hedònicament oposada (u oponent) substitueix la emoció original immediatament després de la retirada de l’estímul que ha elicitat una emoció”.
Es la experiència emocional oposada, i no la emoció original, la que desapareix lentament. Ex: excursió, estar amb la parella, etc.
En la resposta de l’organisme davant un estímul existeixen dos processos afectius, procés a i procés b.
El procés A és la resposta primària de reacció davant dit estímul.
El procés B és la resposta biològica contrària o compensatòria d’adaptació a l’estímul.
Motivació i emoció. Conferencia 18.
L’estat emocional de cada moment és fruit de la combinació dels dos processos.
La teoria de la motivació del procés oponent consisteix en una explicació homeostàtica, que descriu un procés útil per mantenir una estabilitat emocional.
Aquest procés és adaptatiu per quant permet al cervell la màxima variabilitat emocional futura.
...

Tags: