La revolució romàntica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 11/12/2014
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

LA REVOLUCIÓ ROMÀNTICA El Romanticisme sorgeix entre finals del segle XVIII i principi del segle XIX al cor d’Europa, especialment a Alemanya. En els seus inicis, el moviment va associat amb Alemanya i tot el centre d’Europa en general. A Gran Bretanya també pren una força important, però la radiació del moviment va perdent força a mesura que ens allunyem geogràficament dels països centrals on es va produir la sacsejada.
Tant el Romanticisme com el Renaixement són dos moments importants per a la història de la cultura en general, perquè són dos grans revolucions de la nostra cultura actual. La nostra manera d’entendre el món, la nostra sensibilitat, els nostres gustos, la forma de concebre la bellesa són idees romàntiques. El Romanticisme significa un nou capgirell que afecta tots els ordres, fins i tots aquests tan fonamentals (gust, sensibilitat, concepció de bellesa). A la història de la traducció el Romanticisme és l’última revolució important per una sèrie de raons. En part, perquè és durant el Romanticisme quan sorgeix el que després serà anomenat traductologia (reflexió sobre la traducció). El que hem vist fins ara (Ciceró, Sant Jeroni, Luter...) eren reflexions esporàdiques, sempre lligades a la seva feina d’una traducció concreta. Al Romanticisme, sorgeix el pensament traductològic no vinculat a una obra, a un producte concret, sinó la reflexió pura, un pensament traductor autònom. Avui dia, la traductologia és una de les disciplines que produeix més obra escrita. Les raons per les quals el Romanticisme és tan important per a la història de la traducció:  Segons els romàntics, es produeix una identificació entre llengua i nació, mentre que al Renaixement es parlava de certa identificació entre llengua i estat (poder polític). Joan Maragall deia que la seva pàtria era la llengua.
 Els romàntics també parlen d’una identificació entre llengua materna i expressió natural dels sentiments.
 La formulació d’Humboldt, filòsof alemany. Va realitzar molts estudis com a filòsof lingüista, i va estudiar una gran quantitat de llengües (sobre tot minoritàries i minoritzades). Sostenia que cada llengua comporta una visió del món, i per tant, quan mor una llengua, mor una visió del món.
 Els romàntics fan èmfasi que la traducció és una eina d’enriquiment de la literatura i la llengua pròpies. La importació de productes externs serveix per millorar la llengua i literatura d’arribada. L’estranger serveix per nodrir la cosa pròpia. Aquest és un dels grans principis del Romanticisme.
 La traducció com a vehicle de coneixement. Els romàntics tenen molt clar que la traducció no és una pèrdua, sinó sempre un guany cultural, ja que comporta nous sabers o conceptes que d’altra manera són impossibles d’arribar-hi.
...