Tema 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 16/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. ELS FONAMENTS DEL CONDICIONAMENT CLASSSIC.
- - > A es seguit de B 1. ELS DESCOBRIMENTS INICIALS DE PAVLOV.
Pavlov (metge i fisiòleg) és la persona que va acabar descobrint i investigant el condicionament clàssic. Estudiava les secrecions que participen en els processos digestius. En un moment donat li va encomanar a un dels seus ajudants, Vul’fson, que estudiés la fisiologia de la secreció de les glàndules salivals. Vul’fson va adonar-se de que un gos amb el que ja havia fet diferents assaigs començava a salivar en el moment en el que veia el plat on normalment li donaven el menjar. Finalment, van determinar que no era un fenomen fisiològic, sinó psicològic. Pavlov va dedicar la resta de la seva vida a estudiar aquest fenomen.
El desencadenament del condicionament clàssic va ser que els gossos salivaven quan estaven en presencia dels estímuls que en la seva experiència prèvia li havien donat menjar. Ex. La salivació apareix abans del menjar, apareix quan veu a la persona que sempre li porta el menjar.
Edwin B. Twitmyer (1902): condicionament reflex patel·lar. Va fer una observació similar a la de Pavlov amb el reflex patel·lar. En la seva tesi estudiava un condicionament de reflex patel·lar (feia sonar una campaneta abans de provocar el reflex patel·lar. Després de diversos assaigs, va observar que la cama dels subjectes s’aixecava al escoltar la campaneta, sense provocar el reflex físicament).
2. EL PARADIGMA I ELS TERMES DEL CONDICIONAMENT CLASSIC.
FASE A: Fase abans d’aprenentatge - Fase on el gos es ingenu, es a dir, sense experiència prèvia a l’experiment.
- EI (estímul incondicionat: menjar, no calen condicions prèvies perquè el menjar provoqui salivació)  RI (resposta incondicionada: salivació, reflexa innat).
EI  RI - En (estímul neutre (EN): so metrònom), qualsevol estímul que no provoqui la resposta condicionada  no provoca la resposta condicionada, es a dir, no provoca re.
FASE B (procediment d’aprenentatge, adquisició). Fase d’aprendre a associar dos estímuls. En la que volem associar un estímul neutre amb el estímul incondicionat.
- Farem assajos d’adquisició, on repetirem la presentació de l’estímul neutre (so del metrònom) i després l’estímul incondicionat (menjar que provoca la salivació).
- En aquesta fase el gos aprendrà que quan senti el so del metrònom vindrà el menjar, per tant, aprendrà a predir. Ara el so del metrònom te un valor informatiu - A traves del condicionament clàssic aprenem que 2 estimuls estan associats, per tant, en un futur quan aparegui el primer estímul anticiparem el segon.
EN (Estímul neutre: metrònom) - - > EI (Estímul incondicionat: menjar) RI (Resposta Incondicionada: salivació).
En - - > EI  RI FASE C: (després de l’aprenentatge).
- Un cop associats els estímuls observarem que el so del metrònom li provoca la resposta de salivació.
EC (estímul condicionat: so metrònom)  RC (resposta condicionada: salivació).
EC  RC El so del metrònom ja no es un estímul neutre, sinó que passa a ser un estímul condicionat.
Presentem l’estímul neutre sol per veure si s’ha associat a l’estímul incondicionat i, per tant, per veure si provoca la resposta incondicionada.
A través del condicionament clàssic aprenem a predir i a anticipar. Els estímuls neutres esdevenen senyals informatius.
Els estímuls provoquen la resposta condicionada que ens ajudarà a preparar-nos per la situació que vindrà.
- Fase A EI  RI En – Fase B (n assaigs) Fase C (fase de prova) En - - > EI  RI EC  RC.
2.1. Els descobriments inicials de Pavlov  condicionament salival.
- Tipus de resposta condicionada: vegetativa  Pavlov deia que el condicionament clàssic era possible amb respostes vegetatives. Mes tard altres investigadors van veure que es possible amb qualsevol tipus de conducta.
- Subjectes experimentals: gossos.
- Nombre d’assaigs per sessió: 3-5 assaigs.
TEMA 4. ELS FONAMENTS DEL CONDICIONAMENT CLASSSIC.
- - > A es seguit de B - Interval entre assaigs (IEA): 5-35 min.
- Interval entre sessions: 24 h.
- Nombre total d’assaigs: aprox. 30 min.
2.2. Fenòmens basics del condicionament clàssic.
2.2.1.L’adquisició.
Es el procediment que presenten repetidament l’EC (neutre) i de l’EI associats.
EC - - > EI Resultat: - A nivell d’aprenentatge: adquisició de força associativa (intensitat de l’associació o relació existent entre l’EC i l’EI) per part de l’EC.
- A nivell d’execució: enfortiment de la RC, ja que cada cop presentarà mes salivació quan escolti el so del metrònom (l’aprenentatge no es pot observar, son canvis en la dinàmica interna).
- Curs de l’adquisició.
Per fer referencia a l’associació que fem entre la EC i la EI (força associativa) que no es observable, es la variable interna que reflecteix l’aprenentatge. Ex: el so del metrònom quan es neutre no te força associativa, en canvi, quan s’aprèn a associar-lo amb el menjar comença a tenir força associativa.
S’aprèn mes en els primers assaigs, i cada vegada costa mes que continuï aquet procés, fins que arriba un moment en que la corba es asimptòtica.
2.2.2.Extinció.
Procediment: presentació repetida de l’EC sol després del condicionament EC - - > Ex: li presentes a la rata repetidament sense el soroll, i això provocarà una debilitació de la por den nen.
Resultat: debilitament gradual de la força de la RC.
- Resistència a l’extinció (Rext): nombre d’assaigs d’extinció (amb l’EC sol) necessaris per a la desaparició de la RC.
Recuperació espontània: reaparició de la RC a l’EC després d’un temps de descans. El mateix fenomen que en el cas de l’habituació (amb respostes reflexes).
Interpretació: extinció no es el contrari de l’adquisició, es a dir, no suprimeix l’aprenentatge previ de l’adquisició.
L’extinció s’ha d’entendre com a aprenentatge d’inhibició de la RC (inhibició extintiva).
Fenòmens que poden fer que la RC torni a aparèixer després d’una pausa: - Desinhibició: reaparició de la RC per la presentació d’ un estímul nou (sorprenent) abans de l’EC. L’estímul nou “distreu” al subjecte de l’aprenentatge que estava fent. Resultat: quan torno a presentar l’EC, la RC torna a aparèixer ja que he trencat d’inhibició. Ex: En la mateixa sala que s’ha fer la extinció de la forbia a les rates s’apaguen les llums i després se li torna a ensenyar la rata (en la ultima vegada no presentava por), observem que el torna a parèixer la resposta condicionada de por..
- - Renovació: reaparició de la RC per la presentació de l’EC en el context d’adquisició original. Per aquesta raó, en tractar una fòbia en una clínica, és necessari saber estendre el tractament a la vida quotidiana de la persona per tal de que no aparegui la renovació. Ex: Sala A presentem so amb menjar, anem a fer l’extinció a la sala B que presenta mides i colors diferents i després tornem a la sala A, observarem de nou la RC. El que s’ha de fer es progressivament anar apropar-nos progressivament a les condicions de la sala A i anar fent extincions de nou per evitar la recaiguda.
Restabliment: Reaparició de la RC a l’EC per la reexposició a l’EI. Ex. Condicionament de so de metrònom menjar salivació. Context en que es produeix el so del metrònom sol repetidament la resposta de salivació s’extingeix, i es fa cada 5 minuts. Al ultim assaig ja no saliva, però ara quan fa 2 min que s’ha escoltar el so del metrònom li ensenyem menjar, al cap de 3 minuts més quan fan el 5 minuts quan soni de nou el so del metrònom tornarà a salivar de nou.
Extinció ≠ Oblit: debilitament d’una resposta apresa degut al pas del temps. No es el mateix que l’extinció (aprenentatge inhibitori). En l’extinció no es el pas del temps, sinó que es la presentació de l’estímul condicionat sense estímul condicionat. L’oblit te un efecte dèbil.
TEMA 4. ELS FONAMENTS DEL CONDICIONAMENT CLASSSIC.
- - > A es seguit de B Implicació: tractament de les fòbies.
2.2.3.La generalització.
- Tendència natural a respondre als estímuls que son similars a l’EC. Ex: mostrar un conill blanc presentarà menys por que si mostrem un gos gran ja que el conill s’assembla mes a la rata que el gos.
- Gradient de generalització: Els estímuls més similars provocaran una resposta condicionada més semblant a la original. El gràfic que representa aquest fenomen s’anomena gradient de generalització.
Aprenem en base a un estímul i això ho generalitzem a estímuls similars. Quan més s’assemblen a l’estímul condicionat, més alta serà la resposta.
2.2.4.La discriminació.
Aprendre que un estímul prediu la I però l’altre estímul semblant no la prediu. Es tracta d’eliminar la generalització que de forma natural es donarà. Ex: La discriminació ens ajuda a distingir entre la lletra a i la lletra o.
El procediment es: presentar l’estímul condicionat abans de l’estímul condicionat (EC) i, de forma alternada, presentaré un estímul similar a l’EC (E’). Aquest segon estímul no produirà resposta condicionada.
Procediment: EC - - > EI alternat a l’atzar amb E’- - > Ex: presentar la rata i seguit el soroll i en altres assaigs presentar el conill sol. Això ha de ser a l’atzar per evitar l’aprenentatge en ordre.
Resultat: EC (rata blanca)  RC (por) E’ (conill)  (absència de por) S’ha de fer aleatòriament perquè sinó s’aprèn l’ordre, i no volem això. Així, eliminem la generalització fent que no aparegui la resposta condicionada amb estímuls similars a l’estímul condicionat.
Neurosis experimentals: Són un antecedent de la teràpia de modificació de conducta. Una deixeble de Pavlov va fer un experiment de discriminació amb gossos. Era molt semblant als de condicionament clàssic de Pavlov però amb estímuls visuals. Els va presentar un disc blanc seguit de menjar davant el qual els gossos salivaven, després, els presentava una el·lipse que no anava seguida de menjar davant la qual els gossos no havien de salivar. Quan ja havia condicionat el procés, la investigadora ensenyava al gos una figura intermèdia entre un cercle i una el·lipse fins al punt en el que el gos era incapaç de discernir entre les dues figures. Finalment, es va veure que el gos començava a presentar comportaments agressius i que no recordava l’aprenentatge de condicionament que s’havia donat.
...

Comprar Previsualizar