TEMA 7. EMBENATS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 3º curso
Asignatura Cirurgia i Anestesiologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 29/09/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

CIRURGIA TEMA 7. EMBENATGES Els embenatges són una pràctica molt antiga utilitzada tant en persones com en animals. Però existeixen moltes diferències entre els embenatges antics o casolans i els terapèutics actuals, ja que la tècnica i els materials utilitzats són molt importants.  Hi ha poca bibliografia; no es dóna prou importància als embenatges en els plans d’estudi! EMBENATGES I TIPUS *Embenatge: embolcall d’una part del cos amb benes o altres teixits, amb la finalitat de mantenir la pressió sobre un apòsit o d’immobilitzar un membre.
*Apòsit: qualsevol dels diferents productes sanitaris emprats per cobrir i protegir una ferida.
La majoria d’ells pretenen afavorir la cicatrització per 2a intenció.
Es classifiquen, segons el seu objectiu, en 4 tipus: a. Embenat protector. Preveu la contaminació de ferides, manté els apòsits en contacte amb la ferida i/o col·labora amb el desbridament.
b. Embenat ortopèdic. Proporciona suport mecànic a l’os, múscul o tendó lesionat.
c. Embenat postural. Manté la postura d’una part del cos, com per exemple les orelles.
d. Embenat compressiu. Evita la formació d’espais morts i preveu els hematomes.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 1. L’EMBENAT PROTECTOR Material bàsic: gasa (pot dur fàrmacs, com sèrum), cotó (en poca quantitat perquè fa hipertèrmia, hi ha de diferents gruixos i amplituds), cel·lulosa de cotó (més barata i menys hipertèrmica), bena o bena elàstica i autoadhesiva.
Material extra: fèrules (sobretot en traumatologia), apòsits terapèutics de diferents tipus, benes de reïna, fibra de vidre o altres materials.
Objectius: Afavorir la reepitelització del teixit danyat, és a dir, la cicatrització. Els diferents factors que promouen la cicatrització són:     Medi humit, que afavoreix la migració cel·lular.
PH àcid, que dificulta la colonització bacteriana.
Baixa tensió superficial d’O2, el que promou la revascularització.
Medi semioclusiu, que disminueix la inflamació i afavoreix la síntesi de col·lagen.
1 CIRURGIA Estructura bàsica: consta de 3 capes amb diferents característiques i funcions.
1. CAPA PRIMÀRIA O DE CONTACTE Com el seu nom indica, aquesta és la capa que està en contacte amb la ferida. Per aquesta raó ha de complir una sèrie de requisits: ha de ser estèril, mantenir-se immòbil en totes les situacions i permetre el drenatge de la ferida fins a la capa intermèdia.
N’hi ha d’adherents i de no adhesives, essent aquestes últimes les més emprades. La tria depèn del grau d’exsudació i del tipus de ferida i fase en què es troba.
Ex: el medi humit afavoreix la cicatrització perquè facilita la migració cel·lular. Ara bé, el grau d’humitat tampoc no ha de ser excessiu. Davant d’una ferida molt exsudativa el veterinari ha de treure l’excés d’exsudat, mentre que en una ferida poc exsudativa aquesta primera capa no ha de ser gaire absorbent perquè es deshidrataria completament.
a) Embenatges d’absorció elevada, per ferides molt exsudatives.
1. “Wet to dry”. Aquesta primera capa consta de gases impregnades en SSF.
Requereix canvi diari fins que el cotó no quedi tan xop, moment a partir del qual s’ha de canviar el tipus d’embenat per un de menys absorbent.
2. “Dry to dry”. Aquesta primera capa consta de gases seques estèrils. També requereix canvi diari. Està indicat en ferides que requereixen absorció elevada (ferides molt exsudatives) i/o que necessiten desbridament (ferides poc exsudatives, la gasa quedarà enganxada i en retirar-la es farà un desbridament).
3. Salí hipertònic. Aquesta primera capa consta de gases estèrils amb salí hipertònic. En aquest cas, el canvi serà diari o cada dos dies. L’avantatge que ofereix aquest tipus d’embenatge és que disminueix l’edema i augmenta la perfusió als teixits mitjançant la diferència de pressió oncòtica.
4. Alginat de Ca. L’alginat de Ca és un derivat de les algues marines que s’aplica en sec i que, en combinar-se amb els fluids de la ferida, forma un gel. Per la seva gran capacitat d’absorció (20-30x el seu pes) és important tallar la làmina d’alginat amb la forma i mida de la ferida. Si no, deshidrata les bores de la ferida i hi produeix isquèmia. A diferència dels vistos fins ara, aquest embenat es canvia cada 3 dies.
5. Copolímer de starch. Mateixes característiques i usos que l’alginat de Ca, només que es tracta d’un altre material i que s’aplica en sec sense formació posterior d’un gel.
2 CIRURGIA b) Embenatges conservadors d’humitat, per ferides seques (els teixits secs tendeixen a la necrosi). Són embenatges cohesius, és a dir, mantenen la humitat i la temperatura de la ferida. Aquesta conservació del fluid implica:     Manteniment de la ferida hidratada.
Augment de la concentració de factors de creixement i citoquines.
Acció dels neutròfils afavorida.
Disminució de la pressió parcial d’O2, que al seu torn fa disminuir el pH pH àcid disminueix el risc d’infecció.
 El Ara bé, s’ha d’anar amb compte de no produir maceració de la pell sana que envolta la ferida (per sobrehidratació). La freqüència de canvi d’embenatge és menor i a més, aquest procés no serà dolorós. També hi ha diferents tipus: 1. Hidrogels. Es tracta d’aigua en forma de gel (microscòpicament és una xarxa fibrosa de polímers que reté H2O). Poden incorporar altres substàncies com antibiòtics o elements que preservin la humitat, com l’alginat de Ca o el polímer d’starch.
2. Hidrocoloides (MVTR=12,5g/m2/h). Són làmines de material que en combinar-se amb els fluids de la ferida esdevenen gels, el que hidrata la ferida. Per tant, afavoreix l’angiogènesi i la reepitelització (aplicar preferiblement en fase de reparació). Com en el cas de l’alginat de Ca i el copolímer de starch, és important que les làmines es retallin amb la mida i forma de la ferida per evitar la maceració del teixit circumdant.
3 CIRURGIA 3. Pel·lícules de poliuretà (MVTR=12,5-33g/m2/h). És un tipus d’embenatge semioclusiu no absorbent. S’utilitza en ferides mínimament exsudatives i pot col·locar-se damunt d’hidrogel per afavorir la retenció d’humitat. Afavoreix el desbridament i la reepitelització. S’ha de canviar cada 3 o 7 dies.
4. Esponges de poliuretà (MVTR=33-208g/m2/h). És una capa de poliuretà més gruixuda i altament absorbent. Gràcies a aquesta propietat, és l’únic material indicat tant per ferides exsudatives (finalitat d’absorbir l’excés d’exsudat) com per ferides poc exsudatives, impregnant-lo prèviament amb SSF (finalitat de mantenir la humitat proporcionada pel SSF). S’ha de modelar amb la forma de la ferida. La freqüència de canvi és menor: cada 3-7 dies, excepte en ferides infectades, en que serà diària. Afavoreixen el desbridament i la reepitelització i es poden utilitzar després de la formació del teixit de granulació.
c) Embenatges semioclusius no adhesius. Estan indicats per ferides quirúrgiques tancades o ferides amb un exsudat mínim. Requereixen canvi diari, per evitar l’adhesió a la ferida.
1. Gases impregnades de petrolat 2. Embenatges porosos (Primapore) d) Embenatges derivats de matriu extracel·lular 1. Làmines de col·làgen boví: byosist, de diferents mides. Se sol utilitzar sota un embenat que retingui la humitat. Aquest material forma una matriu porosa sobre la qual pot créixer el teixit, és a dir, afavoreix el creixement i la mobilització cel·lular. A més, aporta factors de creixement. Les seves propietats el fan un material perfecte per utilitzar com a substrat després de la formació del teixit de granulació.
e) Altres 1. Dispositius de buit. Permeten realitzar el que es coneix com a teràpia de pressió negativa, que disminueix l’edema i l’exsudat. En veterinària s’utilitza poc.
2. Productes amb mel i sucre. Aquestes substàncies tenen efecte antibacterià i a més disminueixen el pH i afavoreixen la cicatrització.
3. Larves de mosca. S’utilitzen per exemple pel desbridament de vísceres.
4 CIRURGIA 2. CAPA INTERMÈDIA O ABSORBENT Normalment s’utilitzen rotllos de cotó o productes derivats, que absorbeixen molt bé els exsudats i alhora fan de suport mecànic. Aquesta capa, que és la més gruixuda, ha d’estar comprimida amb força per tal que quedi compacte.
En segons quines ferides, per la seva localització, l’embenatge estàndard no és possible i pot ser necessari utilitzar sutures preestablertes en pell (“tie-over”) i cordó umbilical.
3. CAPA EXTERNA Aquesta capa preveu el contacte de la capa intermèdia, que conté exsudat, amb l’exterior i per tant, evita la contaminació de la ferida (bloqueja el possible intercanvi de substàncies a través de la capa intermèdia entre la ferida i l’exterior). Sempre és un material porós i autoadhesiu (Rapidex).
En cas que l’embenatge protegeixi una ferida oberta associada a una fractura i distal al colze o el genoll, la finalitat de l’embenatge serà doble: ajudar a cicatritzar i immobilitzar el membre, pel que caldrà utilitzar una fèrula. En canvi, si la ferida de l’extremitat es troba proximal, es realitza un embenat spica (ancorat al tòrax o l’abdomen, segons si és l’extremitat anterior o posterior).
EMBENATS PROTECTORS ESPECÍFICS L’embenat de la cua és un embenat específic que es realitza amb certa freqüència en veterinària. Està indicat en amputacions de cua d’origen divers (traumatisme, tumor...) i en 5 CIRURGIA gossos amb la síndrome de persecució de la cua.
A l’hora d’embenar la punta de la cua s’utilitzen tot tipus d’elements, amb l’objectiu de protegir-la i permetre l’aplicació d’apòsits, com el volant del bàdminton. És important no estrènyer excessivament perquè el teixit podria necrosar.
2. L’EMBENAT ORTOPÈDIC Aquests embenats tenen un objectiu doble: immobilitzar i protegir. S’ha de tenir en compte que els pacients duran aquests embenatges molt de temps i que no es canvien amb freqüència. Per aquesta raó, han de ser confortables, lleugers i resistents i han de permetre la respiració de la pell. A més, han de proveir de suficient suport i llit i permetre la deambulació.
Preferiblement, els materials emprats no haurien d’absorbir la humitat ambiental.
Els embenats ortopèdics més utilitzats són: 2.1. ROBERT JONES És el més utilitzat en traumatologia i està especialment indicat en lesions per sota el colze o el genoll (part distal de les extremitats), com podria ser durant el postoperatori en una cirurgia de genoll. Presenta la particularitat que disminueix l’edema i el dolor.
Realització d’un embenat Robert Jones Pas 1. Col·locació de l’esparadrap medial i lateral des de l’àrea proximal (colze/genoll) fins a distal, carpal o tarsal. Per evitar que les parts d’esparadrap “sobrants” (les que pengen tant per medial com per lateral) s’enganxin, s’ha de posar una gasa enmig.
Pas 2. Col·locació de cotó de distal a proximal, dins de les regions axil·lar o inguinal. El cotó ha d’estar prou tens per a crear un embenat hermètic, de diàmetre uniforme i que realitzi una mateixa pressió al llarg de tot el membre. Com a precaució, és important deixar exposats els coixinets del 3r i 4t dit, el que permet valorar si la pressió realitzada amb el Robert Jones és excessiva.
Pas 3. Col·locació de l’embenat, també de distal a proximal i realitzant una pressió uniforme. En cada volta, l’embenat ha de sobreposar-se sobre l’anterior en un 50% de la seva amplada, evitant la formació de crestes. S’ha de realitzar bastanta tensió, de fet l’embenat final ha de comprimir-se fins a tenir un diàmetre del 40-50% de l’inicial.
Pas 4. Separació dels esparadraps “sobrants” de medial i lateral i rotació d’aquests de manera que la part adherent s’encari amb l’embenat per tal que el subjectin. Finalment, cobertura de l’embenat amb Tensoplast de distal a proximal mantenint una pressió uniforme. El Tensoplasts és un material autoadhesiu com el Rapidex, però molt més dur 6 CIRURGIA (efecte guix). S’ha de comprovar que únicament siguin visibles els extrems distals dels dits 3r i 4t.
Durant la realització del Robert Jones és important que totes les capes de l’embenat s’embolcallin de lateral a medial per permetre que el membre quedi en posició neutra o lleugerament rotada cap endins.
PAS 1 PAS 2 PAS 3 PASSOS 3 I 4 Per assegurar-se que el Robert Jones està ben fet és tan senzill com picar amb el dit i comprovar que fa soroll a buit.
2.2. MODIFICACIONS DEL ROBERT JONES Hi ha diferents modificacions de l’embenat Robert Jones.
Un exemple seria un embenatge compressiu de Robert Jones inicialment aplicat sobre un ompliment addicional per evitar la tumefacció del membre, sobre el que s’ha col·locat un fixador extern (protegeix la ferida i evita que els ferros es clavin).
En aquest cas, com hi ha una ferida, l’embenatge s’haurà de canviar amb certa freqüència.
Es retirarà l’embenat vell amb una fulla de bisturí corba, es netejarà la ferida i curarà i es realitzarà de nou l’embenat si és necessari.  Moltes fotos disponibles al PowerPoint 2.3. EMBENATGE CERVICAL Es tracta d’un embenatge que proporciona al pacient una bona estabilització temporal.  Indicat en pacients amb inestabilitat cervical. La majoria d’embenatges cervicals s’estenen fins al tòrax.
Es realitza de la mateixa manera que un Robert Jones i consta de les mateixes capes, 7 CIRURGIA podent canviar l’última per Rapidex en funció del grau de pressió desitjat.
3. L’EMBENAT POSTURAL L’exemple més comú d’embenatge postural és el del pavelló auricular. Es realitza en animals que presenten inestabilitat del cartílag articular, amb un major èxit en animals joves. Els dóna una bona estabilització temporal (se sol deixar molt de temps).
4. L’EMBENAT COMPRESSIU Tenen per objectiu reduir hemorràgies, hematomes o enfisemes. Els tipus més freqüents són: 4.1. EMBENATGE COMPRESSIU DEL CAP Després d’una cirurgia orbitària o de les butlles timpàniques.
4.2. EMBENATGE COMPRESSIU DEL PAVELLÓ AURICULAR Indicat en diferents situacions: otohematoma, otectomia o per evitar un trauma articular.
Els otohematomes se solucionen realitzant una incisió al pavelló auricular per tal que dreni la sang. Per evitar que es torni a acumular, l’espai s’ha de segellar unint al màxim les capes pell-cartílag-pell. Es cusen unes plataformes estèrils (diferents tipus disponibles, alguns veterinaris utilitzen botons o unes esponges petites) que aplanen i pressionen la pell contra el cartílag per les dues bandes. Un excés de pressió és perjudicial perquè es pot arribar a necrosar el teixit.
8 ...