Tema 12. Sistema límbic (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Sistema límbic: Papez va proposar un circuit responsable de les emocions. Constava d’una sèrie d’estructures situades al voltant del tàlem. Alguns anys més tard McLean modifica aquest circuit i introdueix el terme “ Sistema Límbic” (inclou l’amígdala).
Actualment, el Sistema límbic no es considera un sistema funcional sinó una sèrie d’estructures que formen un circuit no solament encarregat de les emocions, l’aprenentatge i la memòria.
Son estructures al voltant del tàlem + algunes estructures que formen part del telencèfal i altres del diencèfal. Dins del telencèfal es troba l’escorça cingulada, l’orbitofrontal i la parahipocampal (recobreix l’hipocamp). Totes aquestes escorces formen l’escorça límbica (polimodal). A més, la formació hipocampal, l’amígdala (complex amigdaloide) i l’àrea septal i el nucli accumbens. Les estructures del diencèfal que formen part del sistema límbic són alguns nuclis talàmics (anterior i dorsomedial), els nuclis hipotalàmics (cossos mamil·lars i hipotàlem lateral).
Formació hipocampal: Formada per 3 regions: l’hipocamp, el gir dentat i el subiculum. Quan es parla de l’hipocamp, en general es parla de tota la formació hipocampal. Just a sota del ventricle lateral. De l’hipocamp surten un sèrie d’axons que s’anomena la fímbria.
Quan finalitza l’hipocamp, aquesta axons ja estan units i formen un fascicle anomenant el fòrnix. Cada un dels dos fòrnix finalitzen en el cossos mamil·lars. Entre els dos fòrnix hi ha una sèrie d’axons que permeten comunicar els dos hipocamps.
Fòrnix, sota el cos callós.
Aspectes funcionals Principalment, amb la consolidació de la memòria. És el procés pel quan la memòria a curt termini passa a ser de llarg termini. Un cop s’ha consolidat la memòria deixa d’emmagatzemar-se a l’hipocamp i va al neocòrtex. Es va descobrir la importància de la formació hipocampal a partir de l’estudi del cas H.M. aquesta persona tenia un greu epilèpsia i va ser operat: extirpació de les regions on es produïa l’atac epilèptic, per tant, extirpació dels dos hipocamps. Es va observar que, malgrat cessar els atacs, no va poder formar noves memòries (amnèsia anterògrada). La seva memòria durava al voltant de 10 minuts. Petita amnèsia retrògrada (d’aquells records que encara no s’havien assentat.
De totes maneres, no totes les memòries estaven anul·lades. Les memòries procedimentals, de com fer coses, estaven intactes. Pot aprendre tasques procedimentals. Si se li demanava quan ho havia après, no era capaç de recordar-ho.
Estava afectava la memòria declarativa, explícita, conscient. La que ens permet recordar les experiències passades properes i de dades i coneixements.
La formació hipocampal també està relacionada amb la orientació i la memòria espacial. En experiments amb animals s’han vist que hi ha unes cèl·lules a l’hipocamp anomenades cèl·lules de lloc que s’activen quan l’animal es troba en una posició determinada. Aquestes neurones permeten que l’animal pugui elaborar un mapa cognitiu de l’entorn.
Amígdala Part medial del lòbul temporal. Es poden distingir diferents nuclis: nuclis corticomedials, nucli central i complex basolateral o amígdala basolateral (conjunt de nuclis).
Aspectes funcionals: Els nuclis corticolarterals reben informació olfactiva. Formen part de l’àrea olfactiva primària. La resta de l’amígdala està relacionada amb les emocions. En el circuit de Papez no estava inclosa l’amígdala, però és la principal encarregada de les emocions.
En primer lloc, l’amígdala (basolateral) assigna valor emocional als estímuls. Valora si un estímul és emocionalment rellevant o no. Si és emocional, el nucli central desencadena una resposta emocional. Actuant sobre el hipotàlem i alguns nuclis del tronc de l’encèfal. Aquesta resposta tindrà diferents components, per exemple, alliberament d’hormones, activació del SNA.
L’amígdala permet reconèixer les expressions facials emocionals. També està relacionada amb l’aprenentatge emocional (por condicionada). Per últim, també està relacionada amb el record de les experiències amb contingut emocional.
Escorça orbitofrontal: Part ventral i ventrolmedial de l’escorça prefrontal. Situada per sobre de les orbites dels ulls. Són escorces d’associació polimodal. L’orbitofrontal està relacionada amb processos emocionals. Forma part de l’escorça d’associació límbica juntament amb la cingulada i la parahipocampal.
Mentre que la parahipocampal està relacionada, sobretot amb memòria i aprenentatge, la cingulada està relacionada tan amb emocions com amb memòria, depèn de la zona.
La major part del que se sap es coneix gràcies a l’estudi de casos de persones amb àrees danyades. En el cas de Phineas Gage, una barra de ferro va travessar-li el crani. Va esdevenir una persona capriciosa, desinhibida i indiferent a les reaccions dels altres i a les conseqüències de la seva conducta.
Funcions de l’escorça orbitofrontal: L’escorça orbitofrontal està relacionada amb les emocions humanes, socials. Per exemple, sentiments com la vergonya, la culpa, la tristesa, la felicitat, la compassió, etc. una sèrie d’emocions elaborades, no primàries (amígdala). També està relacionada amb el control emocional.
Les persones amb lesions a aquestes àrees tenen sentiments molt poc intensos i no són capaços d’adequar el seu comportament a les situacions.
També està relacionada amb la percepció dels valors de recompensa i càstig. Davant de recompenses s’activen més regions medials mentre que els càstigs, regions laterals.
Relacionada amb la integració de les emocions al processament cognitiu. (interface).
Això és molt important a l’hora de prendre decisions. Ens ajuda a entendre si una decisió és correcta o incorrecta, preveure les conseqüències, etc. Les persones amb aquestes lesions sovint prenen decisions desastroses perquè no tenen en compte aquests aspectes.
Per últim, també està relacionada amb la conducta moral: el desenvolupament de valors ètics i socials. Això es veu en persones que han tingut aquestes lesions de petits, quan encara no havien desenvolupats els valors (sovint mostren conductes sociopàtiques, que no diferencies el que està bé del que està malament).
...