Cas clínic2: M. Graves (2014)

Ejercicio Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Endocrinologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Cas  2     Un   bibliotecari   de   50   anys   d’edat   que   acudeix   a   urgències   amb   pneumònia.   El   resident   identifica   taquicàrdia   (150bpm),   i   una   història   i   examen   clínics   compatibles   amb   malaltia   de   Graves   (patologia   autoimmunològica   amb   hipertiroïdisme).   Les   analítiques   d’urgència   confirmen   hipertiroïdisme   essent   tractat   amb   beta-­‐ bloquejants  i  PTU  (un  inhibidor  de  síntesi  T3-­‐T4).  Malauradament,  la  presa  de  PTU  li   ha   provocat   colèstasi   i   icterícia,   requerint   altres   opcions   terapèutiques,   incloent-­‐hi   radioteràpia   amb   I131   o   tiroïdectomia   (extirpació   de   la   glàndula).   El   pacient   està   aterroritzat  davant  de  les  dues  possibilitats.     -­‐  Observacions.   Signe:  mesurable  pel  professional.     Símptoma:  explicat  per  el  pacient,  no  es  pot  evidenciar.       La  causa  de  la  MALALTIA  DE  GRAVES  són  uns  anticossos  contra  els  receptors  de   TCH,  que  l’activen  contínuament  augmentant  desmesuradament  la  síntesi  de  T3  i   T4.     Una   vegada   confirmat   amb   les   analítiques   corresponents,   es   tractat   amb   beta   bloquejants  i  un  inhibidor  de  la  secreció  de  T3  i  T4  (PTU).   Aquest  tractament  provoca  efectes  secundaris.     Tractem,  en  aquest  cas,  les  conseqüències  i  no  les  causes.       -­‐  Preguntes.   1.-­‐  Quines  troballes  a  la  història  clínica  o  a  l’exploració  esperaries  detectar?   -­‐   Esperaria   notar   la   pell   del   pacient   calenta,   ja   que   tant   T3   com   T4   ajuden   a   l’augment   de   la   temperatura   corporal.   En   situacions   de   correcta   temperatura   ambiental,  es  nota  incòmode  per  tenir  calor  i,  per  tant,  suar.     -­‐  Taquipnea,  augment  de  la  freqüència  respiratòria  superficial.     Augment   inotropisme   i   cronotropisme,   força   i   freqüència.   Augment   de   la   tensió   arterial.  Taquicàrdia,  però  no  sempre  present.   -­‐  Debilitat  muscular  i  pèrdua  de  massa  muscular,  més  marcada  en  altres  patologies   com  un  excés  de  corticoides.  També,  pèrdua  de  teixit  adipós.     -­‐   Pèrdua   de   pes   amb   increment   de   la   ingesta   (com   a   la   diabetis,   és   poc   freqüent.   L’efecte  contrari  no  està  descrit,  menjar  poc  i  engreixar-­‐se).  És  possible  diarrea.   -­‐  Taquipsíquia,  parla  a  alta  velocitat.     -­‐   Insomni,   a   causa   de   la   suor   i   la   rapidesa   dels   pensaments.   Pot   incloure   cefalea.   També  nerviosisme  i  fatiga.   -­‐  Sensibilitzador  B-­‐adrenèrgic,  pot  augmentar  la  contractibilitat  muscular.   -­‐  Excés  de  diüresi  en  els  ronyons.     -­‐   Disfuncions   erèctils,   trastorns   en   la   velocitat   d’estímuls   sexuals.   En   homes.   En   dones,  s’altera  el  cicle  menstrual  tot  i  que  no  es  coneix  el  perquè.     -­‐  Ulls  fora  d’òrbita.     2.-­‐  Quins  anàlisis  sanguinis  han  confirmat  el  diagnòstic?   Increment  dels  nivells  de  T4  i  T3.   Nivells   plasmàtics   disminuïts   de   TSH,   puix   que   el   problema   no   està   en   la   hipòfisi   sinó  en  la  tiroides  que  està  contínuament  estimulada  pels  anticossos.       3.-­‐   Com   monotoritzaries   l’estat   tiroideu   del   sr   B   a   llarg   termini,   amb   independència  de  l’opció  terapèutica?   En   orina,   augment   de   la   concentració   4-­‐hidroxiprolina   com   a   conseqüència   d’un   augment  de  la  degradació  de  col·lagen.     Mirant  els  nivells  de  TSH  ja  n’hi  ha  suficient.  No  es  necessari  monitoritzar  T4  i  T3.   Si  n’hi  ha  molt  no  ni  dones  tant,  si  en  falta  ni  dones  més.       4.-­‐  Com  funciona  la  radioteràpia?  Per  què  I131  i  no  P32?   Perquè   el   iode   és   l’element   bàsic   de   l’estructura   de   les   hormones,   i   hi   interactua   amb   més   facilitat   puix   que   són   les   úniques   (les   tiroïdals)   que   l’usen   en   grans   proporcions.    Acaba  amb  la  funció  de  la  glàndula  igualment,  les  mata.  El  iode  també   s’utilitza   a   les   dents,   salivals   i   ossos   però   en   molt   baixa   quantitat.   Ens   interessa   perquè  així  només  afecta  a  un  teixit  en  concret.   No  usem  el  fòsfor  radioactiu  perquè  s’expandiria  per  tot  el  cos.       ...