Segon Parcial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 50
Fecha de subida 17/07/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Temas 6, 7, 8 , 9 i 10

Vista previa del texto

HISTORIA I EPISTEMOLOGIA DE LA PSICOLOGIA (2n Parcial) TEMA 6 PSICOLOGIA DIFERENCIAL I INTEL·LIGÈNCIA Dificultat de la “nova psicologia” a Anglaterra per influencia principalment de la religió (l’ànima és espiritual, no es pot mesurar).
Primers laboratoris de psicologia experimental (Cambridge i Londres, al 1897) i càtedres apareixen molt tard.
Contribucions més importants per a la psicologia no vindran de laboratoris experimentals sinó de: • Teories de l’evolució • Psicologia Diferencial 6.1 TEORIES DE L’EVOLUCIÓ Teories anteriors a Darwin:  Antiga Grècia: prop del mar, veien moltes espècies. Postulaven teories evolutives, però...
Plató i Aristòtil: fixisme (la quantitat d’espècies és fixa).
Cristianisme: creació divina de les espècies.
 S. XVIII: teories de l’evolució, però que no expliquen els mecanismes.
Una espècie podia gradualment convertir-se en una altra (Erasme Darwin, avi de Charles Darwin).
El primer en tractar d’explicar els mecanismes: J. Lamarck JEAN-BAPTISTE LAMARCK (1744-1829) Naturalista francès autor d’una de les primeres teories de l’evolució .
Filosofia Zoològica (1808): Observació de fòssils i espècies modernes  les especies han canviat amb el temps.
Teoria: Herència de les característiques adquirides Canvis de l’entorn eren els responsables dels canvis estructurals de plantes i animals.
Canvis adaptatius que alguns membres de l’espècie transmeten a la seva descendència.
Poques especiesCórrer més = alimentar-se desenvolupament muscular herència genètica d’alguns membres de l’espècie. Si no hi ha adaptació a l’entorn, no hi haurà supervivència ni descendència.
Transmutació d’espècies: les espècies canvien a mesura que canvien els trets necessaris per a la seva supervivència.
Teoria de l’evolució  Teleològica: Els organismes tenen una tendència o impuls a desenvolupar-se (orientació a una finalitat).
 Ambientalista: Els canvis ambientals obliguen als organismes a modificar hàbits i establir-ne de nous per adaptar-se al medicanvi d’hàbits modifica l’estructura dels organismes.
 Basada en Herència: Els canvis adaptatius es transmeten genèticament a les generacions posteriors.
HERBERT SPENCER (1820-1903) Naturalista, antropòleg, filòsof, sociòleg i periodista anglès.
Va aplicar la teoria de Lamarck a tot l’Univers, incloent la ment i la societat humana. Evolució Motor de desenvolupament: diferenciació i augment de la complexitat.
o L’evolució de la ment i la conducta: MENT: Sistema Nerviós humà altament complex, permet registrar de forma exhaustiva els successos de l’entorn: facultat útil per a la supervivènciadesenvolupament progressiu Seguint la teoria de Lamark: Les associacions (connexions entre idees) adquirides per un individu eren transmeses a la seva descendència en forma d’instints (per exemple, percepció de l’espaiapresa en un primer moment, perpetuada com a instint en l’ésser humà definitivament).
Reflexes i instints són hàbits “ben apresos”.
Associacionisme evolutiu Fusió de teories associacionistes i teoria evolutiva: Si les associacions són útils per a l’adaptació es transmeten per herència i formen els instints i reflexes.
Principi d’Spencer-Bain: *Alexander Bain: associacionisme sensorio-motriu conducta espontània acompanyada de plaer/dolor tendeix a produir-se finalment de forma intencionada. Associació d’idea més forta si va acompanyada amb plaer i es repeteix més cops. El dolor da que certes connexions (idees) no es facin.
Conducta que contribueix a la supervivència acostuma a anar acompanyada de sentiments de plaer (i al contrari amb el sentiment de rebuig/dolor).
Teories molt influents posteriorment en el conductisme (Thorndike i Skinner).
Instints i hàbits que ens duen a la supervivència es transmeten a les generacions posteriors.
L’evolució de les societats: DARWINISME SOCIAL (spencer) La supervivència del més apte a la societat. Els homes en societat, igual que a la natura els animals, lluiten per la supervivència i només sobreviu el més apte.
La millor política “Deixar fer”: Si es deixa operar lliurement a l’evolució, tots els organismes tendeixen a aproximarse a la perfecció. Anava en contra de polítiques que protegien el dèbil (obstacle pel progrés).
A favor de capitalismes i individualismes d’EUAno afavorir als pobres/dèbils (menys aptes).
*Darwinisme social (no Darwin), evolució en les societats. Societat hi ha lluita per la supervivència, aquest Darwinisme Social proposava “deixar fer” no propiciar les millores de vida (la seva supervivència) perquè obstaculitzen la evolució de la societat cap a la perfecció.
Diferencies amb Darwin: L’evolució te un objectiu de progrés cap a la perfecció (només es qüestió de temps i de no interrompre aquest cicle evolutiu de la supervivència del més apte)Teleològica Spencer no proposa cap tret teleològic (perfecció), la evolució es per atzar.
Aplicació dels principis evolutius de les societats.
CHARLES DARWIN (1809-1882) Naturalista i geòleg anglès mundialment conegut per les seves aportacions a la teoria de l’evolució.
Neix el mateix any que es publicà llibre de Lamarck (Filosofia zoològica: Herència de les característiques adquirides).
Interès per l’entomologia: estudi d’insectes (relació amb professors de botànica i geologia a Cambridge; John Henslow) oportunitat de fer expedició científica, com a naturalista, al vaixell Beagle.
Tant ell com el capità del Beagle (Fitz-Roy) creien en el Gènesis: origen diví de l’home. Però dubtes, entre d’altres coses, per: o Principis de Geologia (Sir Charles Lyell, 1830): entendre les formacions geològiques presents , en funció dels canvis ocorreguts en el passat.
o Observació durant l’expedició: Organismes diferents i perfectament adaptats al medi. Diferències en les formes dels mateixos organismes d’una illa a l’altra (Ex. Tortugues gegants de les illes Galàpags).
5 anys en l’expedició Beagle. Al tornar a Anglaterra comença a treballar en la classificació de les espècies. • Busca principi que aglutini tota la informació (inconnexa) que havia recopilat:  Darwin aplica el principi de la població de Thomas Mathus en la seva teoria de l’evolució, es a dir aquest principi afirma que la societat creix de manera exponencial, la guerra, malalties, fam...regulen la població (equilibri). Subministrament de menjar al món creix matemàticament (més lent), però la població ho fa geomètricament exponencial (més lent de recursos, però en humans més rapida) .
“Ensayo sobre el principio de la población (Malthus) Darwin aplica aquest principi a plantes, animals i homes: lluita per la supervivència; costums d’animals i plantes que es desenvolupaven en circumstàncies favorables, persistirien, sinó, despareixerien. FORMACIÓ DE NOVES ESPÈCIES Darwin decideix no publicar les seves teories, ja que eren molt revolucionaries i a més va estar 30 anys malalt, es diu que van ser psicosomàtiques.
Llavors 20 anys més tard rep una carta de Russell Wallace amb una teoria molt semblant a la seva, llavors decideix publicar la seva obra. Es va publicar la teoria d’evolució de Darwin-Wallace.  El origen de les especies per medi de la selecció natural (1859).
TEORIA DE L’EVOLUCIÓ Aquests teoria explica la capacitat reproductiva dels organismes permeten més descendència de la que pot sobreviure en un entorn donat; es dona la lluita per la supervivència . Es produeixen les diferències individuals (per atzar o accidental) en els descendents d’una espècie, algunes condueixen més que d’altres a la supervivència. Es a dir el que sobreviu és el que té les característiques més adaptades al entorn.
Selecció natural entre la descendència d’una espècie, basada en les diferències individuals (variacions accidentals) més o menys adaptatives.
Es produeix un lenta transmutació de les espècies (milions d’anys).
El més apte es defineix per les característiques de l’organisme i de l’entorn (característiques adaptatives: són les que condueixen a la supervivència en un entorn donat); No han de ser característiques com la força, l’agressivitat, la competitivitat,... L’evolució simplement succeeix, no hi ha cap propòsit (vs. Lamarck i Spencer). La direcció de l’evolució, està determinada per les característiques de les espècies i l’entorn en el que conviuen.
 ALTRES OBRES L’origen de l’home (1871): Els homes també són producte de l’evolució: homes i grans primats provenen d’un antic primat comú.
L’expressió de les emocions de l’home i dels animals (1872): L’expressió humana de les emocions és un residu de les emocions animals que van ser necessàries per sobreviure.
Els nostres avantpassats comunicaven les seves emocions a partir de gestos i moviments que eren efectius (“útils hàbits associats”): • Primer mossegar  després només ensenyar els dents.
• Expressió de fàstic inicialment per evitar “intoxicacions”.
Continuïtat evolutiva de l’expressió emocional; animals passa també a humans. Formen part de la nostra composició biològica: hàbits  instints.
Les emocions són adaptatives i són UNIVERSALS (les entenem tothom siguem de la cultura que siguem).
“Los jóvenes y los adultos de razas muy distintas, tanto humanos como animales expresan similares estados mentales con los mismos movimientos” • Expressió en altres cultures/ètnies.
• Expressió en nadons.
• Expressió en nens cecs.
Emocions bàsiques (sorpresa, por, tristesa, alegria, disgust, còlera) i altres més avançades en l’escala evolutiva (vergonya=a posar-se vermell). Posteriorment l’aprenentatge i la cultura (adaptació al medi) “filtren”, modelen la intensitat d’aquestes expressions: modificació de la resposta / estímul que la provocaevolució de l’expressió.
FUNCIÓ: comunicar ( Signe d’alerta / preparació. Social / mare - fill. Expressió emocions amb signes externs es va intensificant. Realça l’expressió verbal).
INFLUÈNCIES:  Teoria molt revolucionaria: canvi de la perspectiva de l’ésser humà: canvis en la filosofia i la psicologia.
 Punt de partida pel naixement de la Psicologia animal i comparada.
 Estimula l’interès per l’estudi de les diferències individuals i de la conducta (no només de la ment).
 Ψ Contemporània: Ψ desenvolupament, etologia, psicobiologia, Ψ de l’aprenentatge, tests i mesures, emocions, genètica conductual, sociobiologia.....i tot allò relacionat a la Ψ aplicada.
6.2 GALTON I L’ORIGEN DE LA PSICOLOGIA DIFERENCIAL Sir FRANCIS GALTON (1822-1911) Pensador versàtil i multifacètic (antropòleg, estadístic, inventor, explorador, psicòleg,...) d’origen anglès.
Cosí de Darwin (mateix avi: Erasme Darwin). Va començar estudis de medicina i matemàtiques, però ho va deixar.
De família rica, i es va dedicar a viatjar (per Àfrica i Orient Mitjà). Va començar a confeccionar mapes de territoris no explorats (ex. l’actual Namíbia) passió per mesurar les coses.
Descobriments i fets curiosos: • Meteorologia: Va inventar el mapa del temps, i els termes “altes i baixes pressions” i “fronts” (causants de canvis temps).
• Utilització d’empremtes dactilars i retrats robots (Scotland Yard).
• Recompte i estadística: Tracta de descobrir quin comptat de Gran Bretanya tenia les dones més boniques. Va mesurar l’avorriment de les conferències científiques, per mitjà del nombre de badalls.
Escollit president de la Royal Geographical Society (1856): institució britànica creada el 1830 per a promoure el desenvolupament de les ciències geogràfiques.
Per tant, gran afició per mesurar i aplicar anàlisi matemàtics a les diferències individuals. Gran alegria quan el seu cosí presenta la seva teoria de l’evolució, ja que Darwin feia molta èmfasis en les diferències, llavors Galton s’interessa en mesurar-les.
Galton aplica els estudis estadístics a les diferències individuals. Ell estava interessat en la en dels individus concrets, es considera el pare de la psicologia diferencial es a dir, de les diferencies individuals. Al contrari que Wundt; que ell estava interessat en la ment general o sigui seria el pare de la psicologia general.
 DIFERÈNCIES HEREDITÀRIES: escriu el Geni Hereditari (1869) Mesura de la intel·ligència i altres capacitats psíquiques, les habilitats psíquiques s’hereten igual que les físiques.
Aquestes habilitats psíquiques es poden mesurar; mesura en eminències i els seus descendents i els compara amb la població normal: pare il·lustre = fill il·lustre.
En part recolzava el que la societat en plena “revolució industrial” volia sentir. Crea l’EUGENESIA.
 EUGENESIA (descendència selectiva) Millora de la raça humana a través de la descendència selectiva (control de la reproducció). Si la intel·ligència és hereditària....emparellar de forma científica a les persones. Afavorir matrimonis entre persones amb característiques favorables, evitar entre desfavorables. El govern havia de fer-se càrrec de pagar l’educació de la descendència d’aquestes parelles.
 Controvèrsia NATURA-CRIANÇA (nature vs nuture) Galton era un nativista extrem, afirmava que la intel·ligència s’heretava i l’educació no tenia res a veure. Va fer estudis amb bessons i nens adoptats per determinar la influència de la natura i la criança. Va observar que els bessons separats al néixer independentment del lloc on han estat criats són semblants, i que els nens adoptats mai seran com els pares adoptius.  recolza el pes de l’herència. Debat vigent avui dia  LABORATORI ANTROPOMÈTRIC (1884) Mesura experimental de les diferents capacitats humanes (9.337 persones) creadors dels primers tests psicològics.
Tot tipus de mesura, per el seu interès per les diferències individuals  Relacionades amb la intel·ligència: aquelles que derivaven de les capacitats sensorials (agudesa visual, temps de reacció,...). No relacionades: Mida del cap, alçada, pes, força...
Proves sensorials: 1) Agudesa visual: Estimacions del llindar de lectura. Per exemple test d’Snellen 2) Sensibilitat auditiva: “Tons més alts audibles”: determinar llindars auditius; inventa el “Xiulet de Galton”, capaç de produir diferents tons, fins als ultrasons) 3) Discriminació de pesos: mesura de llindars diferencials. “Peses de Galton”: ordenar caixetes de mateix mida però diferent pes.
4) Percepció de longituds: Marcar en una “Barra de Galton” el punt central Proves motores: 1) Temps de reacció a estímuls auditius i visuals: per exemple, ús de cronògraf de pèndol (reacció ràpida = SN més eficaç = més intel·ligència) 2) Velocitat de moviments (ex. cops de puny a un objecte que es desplaçava per un rail) 3) Força muscular: dinamòmetres Altres mesures: mida del cap, color dels ulls...
 ESCOLA PSICOMÈTRICA Interès per la mesura de facultats intel·lectuals (primer) i de personalitat (després), van crear l’escola psicomètrica (Psicologia diferencial). Van crear correlacions i les seves mesures, a partir de les dades antropomètriques. Galton: conceptes estadístics correlació i regressió.
Correlació: quan varia un òrgan, l’altre també (cama llarga, braç llarg).
Regressió: tendència a tornar a la mitja (pares alts tenen tendència a tenir fills alts, però a la vegada aquests tenen tendència a apropar-se de nou (“tornar”) a la mitja).
Contribucions per la Psicologia • Primer en investigar les diferències individuals • Inventor dels tests mentals • Primer gabinet psicomètric del món (laboratori antropomètric- 1884) • Aplica tècniques estadístiques a la Psicologia: correlació i regressió.
• Va estudiar i intentar aportar proves sobre la relació entre trets psicològics i herència.
James Mckeen Cattell (tema 8) Deixeble de Wundt. Representant funcionalisme (Universitat de Columbia) . Col·laborador de Galton (a Cambridge).
Partidari d’eugenèsia. Tests mentals per mesurar la intel·ligència (basats sobretot en agudesa sensorial). Suposada correlació entre els seus tests i el rendiment acadèmic es veu frustrat (Clark Wissler) 6.3 LES APORTACIONS DE ALFRED BINET ALFRED BINET (1857-1911) Pedagog i psicòleg francès Diferents aportacions i canvis d’orientació: -Hipnosis i histèria (els seus primers anys de carrera).
-Estudis sobre la intel·ligència.
-Avaluació deficiència mental (als nens amb problemes per identificar qui necessita una educació especial).
Va treballar amb Charcot a La Salpêtrière, en el camp de l’hipnotisme: aplica un imant per la manipulació de símptomes i sensacions dels pacients.
Altres investigadors no ho poden replicar, i es descobreix que tenia control experimental escàs (influència de l’experimentador, els pacients sabien què s’esperava d’ells); llavors era la suggestió que provocava els resultats i no pas l’imant. Descredit  Canvia l’orientació de la seva carrera: estudis sobre la intel·ligència.
Estudi del desenvolupament intel·lectual, capacitats perceptives i de pensament; observa a les seves filles de 2 i 4 anys, llavors es planteja l’estudi de la intel·ligència de les capacitats perceptiva (una adaptació correcta mostrava intel·ligència), es a dir intel·ligència com a capacitat d’adaptació intel·ligència subjacent entre nens (població), pot variar aquesta capacitat.
La intel·ligència no pot basar-se únicament en els processos sensorials, ja que els nens tenen unes capacitats perceptives similars a la dels adults.
“La intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se a alguna cosa nova i diferent, per tant una cosa que, com la mera observació ens demostra, varia entre persones” Crea uns tests mentals que van ser molt semblants als que posteriorment va crear Jean Piaget: -Quina de les dos piles te més objectes? (permanència del volum, no del número d’objectes) Pila 1: 18 fitxes verdes de 2.5 cm de diàmetre.
Pila 2: 11 fitxes blanques de 4 cm de diàmetre.
1891 s’uneix al Laboratori de Psicologia Fisiològica de la Sorbona, on investiga:  Memòria, naturalesa de les pors a la infància, fiabilitat de testimonis oculars, creativitat, pensament sense imatges i grafologia.
 Investiga les diferències individuals en la percepció de taques de tinta (previ a Roschach).
Amb el seu ajudant Victor Henri (1872-1940) van escriure un article titulat Psicologia Individual (1896)  IDENTIFICAR VARIABLES  Proposen llista de variables diferencials (sobretot de caire intel·lectual).
 MESURAR VARIABLES Poder valorar la magnitud de cada una en cada individu.
BINET i HENRI vs GALTON i CATTELL Al contrari que Binet, Cattell proposava una mesura de la intel·ligència de forma directa, més tipus resolució de problemes i no tant sensorial.
La llista de variables incloïa algunes com:  Memòria: dibuixos, melodies musicals, colors, paraules i frases.
 Imaginació: taques de tinta, pensaments suggerits per termes abstractes (“justícia”),...
 Atenció: càlcul de “bips” d’un metrònom, ...
 Comprensió: test semblances/diferències, detecció errors en frases,...
 Altres variables: judici moral, judici espacial, força de voluntat, suggestionabilitat,...
Volien accedir als processos mentals superiors de forma ràpida  ERROR Van dedicar molt temps en passar tests, i més encara a interpretar resultats. A més una estudiant de la Universitat de Cornell va estudiar els seus resultats i va veure que no hi havia interrelació entre factors que, en principi, mesuraven el mateix. Descrèdit  Inici d’un altre canvi d’orientació en la seva carrera: Avaluació de la deficiència intel·lectual La societat demanava que els nens amb deficiències intel·lectuals també fossin escolaritzats (crear escoles especialitzades): detecció d’aquests nens.
Binet, al 1899, s’uneix a Free Society for the Psychological Study of the Child, organització que buscava validar científicament els resultats dels estudis amb nens, sobretot amb els que tenien problemes educatius.
Theodore Simon (1873-1961) interí en una institució per a nens amb retard mental, li demana que sigui director de la seva tesi doctoral.
Binet i Simon  encarregats d’estudiar problemes dels nens amb retard a l’escola. Si nens amb retard havien de rebre educació especial, havien de ser distingits de la resta. L’objectiu de l’estudi era potenciar les capacitats d’aquests infants per aquestes mancances.
Inconvenient dels test tipus Galton i Cattell: nen cec o sord, era diagnosticat amb retard mental (eren tests basats en mesures sensorials).
Binet i Simon busquen mesures basades en processos cognitius complexes (judici, raonament, memòria, atenció, imaginació...) que permetessin distingir clarament als nens normals i als nens amb retard mental.
Elaboren nous tests:  Passen diferents proves a nens de 3, 5, 7, 9 i 11-12 anys.
 Seleccionen aquelles proves encertades pel 80-90% dels nens de cada grup.
Escala d’intel·ligència de Binet-Simon (1905), posteriors revisions: 1908, 1911, 1958.
 Test dirigits a detectar “la falta d'intel·ligència”.
 30 proves que fluctuaven de menor a major dificultat.
 Permetien establir un nivell intel·lectual en funció de l’edat (EDAT MENTAL).
 Test en el qual s’anotava també la conducta del nen durant la prova (errors absurds, etc.) i no només la puntuació final.
Classificació dels nens en funció de si superen/no superen les proves associades al seu rang d’edat:  Idiotes (proves 1-6): superades normalment als dos anys (seguir un objecte amb la mirada; distingir objectes,...).
 Imbècils (proves 7-15): superades als 3-6 anys (nombrar - assenyalar objectes, memòria de números,...).
 Morons (proves 16-27): superades entre els 7 i els 9 anys (completar frases, argumentar diferència entre certs objectes,...).
 Normals (proves 28-30): pretenien mesurar el raonament (diferències entre termes abstractes, invertir agulles d’un rellotge,...).
William Stern (1911) -Edat mental (EM) (Segons Escala de Binet-Simon)  EM/EC= QI Quocient Intel·lectual Actualment (promogut per Terman a Estats Units): QI=(EM/EC) x 100 Crítica de (Binet) i Simon en tant a unificar en un únic índex a una capacitat tant complexa i variada com la intel·ligència.
PERSPECTIVA DE BINET:  Interessat per la individualitat.
 Concepció de la intel·ligència múltiple: unió de diferents facultats que ens fa més hàbils a l’hora d’adaptar-nos al medi Comprensió, Invenció, Direcció (orientació de la conducta a algun objectiu), Crítica.
 L’observació clínica durant el test era més important que les dades quantitatives.
 Va crear l’escala per a identificar nens que necessitaven una educació especial.
 Binet era nativista no radical, es a dir, acceptava l’ús de l’educació per millorar els individus, en canvi Galton no compartia això, ell deia que la intel·ligència era la que era i no canviava (nativista). Binet nativista no radical, la intel·ligència millora amb l’educació.
 Ortopèdia mental: Útil per a preparar infants amb dificultats a l’escola.
Exercicis per millorar voluntat, atenció i disciplina.
6.4 ALTRES AUTORS: SPEARMAN, GODDARD I TERMAN CHARLES SPEARMAN (1863-1945) Seguidor de Galton (estudia amb Wundt i Külpe).
Experiments amb nens a l’escola en els que conclou relació entre agudesa sensorial i intel·ligència.
A més contrari de Wissler: • Intel·ligència correlacionava amb rendiment escolar.
• Diferents tests d’agudesa sensorial correlacionaven.
Proposa intel·ligència general (g) (hereditària).
TEORIA BIFACTORIAL: • Factor G (general): Capacitat mental general present en totes les conductes i activitats cognitives que realitzem. Esta present en totes les activitats que duc a terme.
• Factors S (específics): habilitats o aptituds que tenim per dur a terme una tasca en particular (numèriques, verbals, visuoespacials, memòria,...).
Concepte d’intel·ligència que s’adopta a EEUU • Intel·ligència és una facultat unitària *Binet = moltes facultats diferents+ • S'hereta *Binet= modificable amb l’experiència+ HENRY H. GODDARD (1856-1957) Estudia amb Stanley Hall (tema 8).
Tradueix a l’anglès l’escala Binet-Simon.
Però partidari de Galton, Cattell i Spearman (herència)  Els dèbils mentals: La família Kallikak A partir de Deborah Kallikak (EM de 9 anys).  Anàlisis de l’arbre genealògic de la família Kallikak (branca de dèbils mentals, a vegades confós amb “mala vida”).
Eugenèsia a EEUU La família Kallikak -Lleis d’esterilització (obligatòria fins anys 70 en alguns estats!!) -Control immigració (però...condicions?) Anys més tard accepta que no cal esterilització ni segregació, només educació especial.
LEWIS M.TERMAN (1877-1956)    Modifica l’escala de Binet-Simon (StandfordBinet)  càlcul del QI a partir d’EM QI (també heretat) era la causa de conductes antisocials Estudi del “geni”: - Més de 1500 nens d’11 anys amb un QI de més 135.
-Estudia també el seu entorn: famílies intel·ligents, moltes activitats...
Estudi del “geni” (Genetic studies of genius) que inicia al 1921: • Segueix durant 35 anys els mateixos nens (“termitas”).
• “Un niño dotado se convierte en un adulto dotado” • Però, de tots els nens estudiats, alguns en arribar a etapa adulta no tenen una vida “exitosa”manca d’oportunitats, educació insuficient.
TEMA 7 PSICOLOGIA CLINICA 7.1 LA PSICOPATOLOGIA A FRANÇA La Psicologia a cada país, assumeix els propòsits generals de la comunitat de Psicòlegs, però reflexa la seva tradició cultural.
L’activitat professional està influenciada per la personalitat, la formació, els vincles intel·lectuals i les arrels culturals.
Tradició cultural francesa, marca el desenvolupament de la seva orientació psicològica, degut a:    La Il·lustració; La Revolució Francesa. Degut a la rev. Segueix la tradició cultural que ha influït en que destaquin en la psicologia clínica.
La declaració dels drets humans i del ciutadà, els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat . (Ajudar aquells que estaven en els manicomis rudimentaris).
L’ Enciclopèdia. Classificació de trastorns, demències...
Desenvolupament de la Psicologia va estar marcat per aquests fets, i es va centrar especialment en: àmbit clínic i escolar (orientació cap a l’aplicació  intervenció).
 A finals del segle XIX: Clara incorporació a l’orientació científica (lligada al positivisme de Comte, també francès). Estudiaran molt la observació de la conducta; molt lligat al positivisme.
Clara orientació psicopatològica o de l’estudi de la malaltia mental: -Estudi infantil i de l’educació -Estudi social Estudi de la psicopatologia per a entendre la normalitat. L’estudi de la patologia ens fa comprendre que es una ment normal; si jo se com es deteriora la ment sabre com es una ment estructurada (sana). Influència que es va estendre: Suïssa i Bèlgica.
 Origen de les malalties mentals? Edat mitjana: Origen imputat a la voluntat de l’home, responsable dels seus actes. Origen imputat a possessió diabòlica o bruixeria (exorcisme o cremat a la foguera). També pensaven que fingien i que adoptava aquella conducta perquè sí.
Renaixement (desenvolupament medico-anatòmic): Comença a considerar-se malaltia real  manicomis rudimentaris (pacients amb cadenes, bruts...).
En el renaixement es comença a veure a l’ésser humà com a biològic, que les malalties mentals són reals (alteració biològica), més endavant descobriran que no té perquè existir un correlat biològic, pot tenir un origen psicològic (ansietat, depressió...).
Tradició Psicopatològica francesa: La psiquiatria Primers intents per tractar les malalties mentals i discapacitats psíquiques com un fenomen natural que pot ser estudiat de manera científica.
THÉODULE RIBOT (1839-1916) El Wundt de França. Es el institucionalització de la psicologia clínica Francesa.
No utilitza el mètode de introspecció, però si la observació.
La intenta independitzar de la metafísica i de la fisiologia: Introdueix a França l’associacionisme anglès i l’experimentalisme alemany.
Càtedra de psicologia experimental i comparada (1888) Revista: Revue de Philosophie (1876) Proposta d’un primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de la Sorbonne (1889) Positivista (rebuig de mètodes introspectius). La psicologia havia de pertànyer al terreny de la biologia:  Vida psíquica = vida orgànica (Sistema Nerviós), heretable (influències de Lamark i Spencer).
 La psicologia havia d’establir la correlació entre els fenòmens mentals i la condició biològica-genètica.
Proposa un mètode MORBID (clínic) es basa en la observació de sistemes, i fer una classificació. Permet veure com i es d’estructura una ment sana.
Mètode d’observació prolongada, que estudia els processos psíquics en fase de desordre mental individual.
Aquesta observació permet conèixer el funcionament normal en procés d’estructuració i desestructuració (descomposició dels estats psíquics normals).
Llei de la dissolució o llei de Ribot Com és desestructura la ment. (sempre es fa amb un ordre).
Les primeres facultats mentals en desaparèixer són les que s’adquireixen més recent a la teva vida, seguidament de les més complexes; en canvi les activitats automàtiques (no cal prestar atenció) tarden més en desaparèixer.
(Ex: Alzheimer) Importància en tant a la institucionalització de la psicologia científica. Importància de la seva obra científica:  Dona molt de pes a les funcions afectives (més que als estats intel·lectuals), per explicar la conducta.
 Parla dels límits de la consciència, del subconscient i de l’hipnotisme.
 Estudia els estats patològics, el desenvolupament de la intel·ligència, el caràcter i la personalitat.
PHILLIPE PINEL (1745-1826) Família de metges, ell també ho era. Interessat en la malaltia mental (no va poder curar a un amic).
Alliberació dels malalts mentals:  Director del hospital Le Bicêtre (1793), seleccionat per a humanitzar la situació dels “bojos” (aliénées) Drets humans.
 Després director de La Salpêtrière (8.000 dones dements): dones amb malalties mentals.
Tractament MORAL (molt èxit) Fins aleshores, el deteriorament dels malalts mentals era degut a maltractament i mètodes terapèutics erronis.
S’havien de satisfer les necessitats bàsiques (fisiològiques i afectives) i establir relacions bones i amables, per a potenciar emocions positives.
Tractament humà de les persones amb malalties mentals.
 Innovacions en el tractament d’aquestes malalties: Mesures: Primera mesura (i revolucionaria) supressió de les cadenes. Després segregació segons tipus malaltia, teràpia ocupacional, banys, mesures contra la violència en general.
ÈXIT: menys morts, més donats d’alta. Expansió dels seus mètodes (Europa, EUA) GNOSEOLOGIA PSIQUIÀTRICA: Va establir un fonament científic: descripció, classificació i enteniment de les diferents malalties mentals.
Tratado médico-filosófico de la alienación mental (1801)Classifica les malalties mentals en...
 Melancolia (depressions actuals i formes depressives de la neurosis)  Manía (actual esquizofrènia)  Demencia (destrucció del pensament, idees inconnexes)  Idiocia (absència de facultats mentals) Totes tenien una causa física, cerebral i a vegades moral (excessos, passions). Pinel afirma que tots els trastorns eren biològics (causa orgànica) però també causes no concretes (correctes?) poden desencadenar un trastorn mental.
JEAN ESQUIROL (1772-1840) Deixeble de Pinel (Pinel pràctic, Esquirol teòric).
Considerat el fundador de la Psiquiatria francesa (primer en fer ensenyament formal; l’estableix com a branca de la medicina). Segueix l’obra del seu mestre, amb l’observació sistemàtica de símptomes.
Promou la creació de centres especialitzats i formació d’especialistes. Col·labora en la preparació de la “Llei sobre els Alienats” de 1838 (text legislatiu que regulà l'assistència publica psiquiàtrica).
Crea termes psiquiàtrics com al·lucinació o monomania (prèvia a esquizofrènia).
JEAN MARTIN CHARCOT (1825-1893) El neuròleg més reputat de França. Va estudiar medicina a La Salpêtrière.
Fa recerca en neurologia: estava impressionat per la multitud de malalties nervioses que observava a l’hospital volia establir nexe entre símptomes nerviosos i lesions neurològiques que els causaven.
Contribució sobre esclarir malalties com: esclerosis lateral, atàxia locomotora, afàsia, epilèpsia, etc. (Autòpsies)    1872: Càtedra d’anatomia patològica s’encarrega de la sala de dones de La Salpêtrière.
1882: La facultat de medicina li atorga la primera càtedra de Neuropatologia.
Prestigi pel desenvolupament de treballs sobre la histèria, i les demostracions públiques d’hipnosis.
Inici de gran interès per l’estudi de la histèria.
HISTÈRIA: Afecció psicològica difícil de diagnosticar. Els símptomes histèrics poden ser físics o psíquics, i destaquen els trastorns motors i sensorials (al·lucinacions, deliris, hiperestèsia, convulsions, paràlisis, de llenguatge, de visió,...).
Amb freqüència els símptomes es consideraven fingits.
Actualment Trastorn de conversió (tipus neurosis)  Charcot mai va creure que els símptomes fossin fingits: Afectació funcional nerviosa (malaltia real), lligada a procés degeneratiu nerviós de base hereditària.
Desencadenat per infeccions, traumes, intoxicacions...
Els símptomes eren descrits per etapes (dolor pèrdua coneixement, crisi “epilèptica”, fatiga,...).
Primer va fer teoria organicista de la histèria: Histèria = degeneració nerviosa Després, teoria psicogènica: No troba lesions en les autòpsies, llavors els símptomes apareixen i desapareixen amb HIPNOTERÀPIA.
 Teoria psicogènica: CAUSES PSICOLÒGIQUES Vivència emocionalment traumàtica en el passat, exclosa de la consciència quan són desperts. Aquest record exclòs és la causa de la malaltia present. Predisposició hereditària a la histèria (i amb aquesta a un alt grau de suggestionabilitat). Idees patògenes causades per trauma o per suggestió, originades només en individus predisposats a patir histèria.
(parentesis) ORIGENS DE LA HIPNOTERAPIA F.A. MESMER (1734-1816) Fundador del magnetisme animal o mesmerisme. Va ser dels primers metges en utilitzar la hipnosis per curar conductes anòmales (vs exorcismes). Èxit d’ hipnosis degut al magnetisme animal (misteriós fluid magnètic): utilitzava poders magnètics per restablir els camps magnètics dels pacients. Primer col·locava imans, després amb les mans.
Practicava un ritual dissenyat per produir una “crisis” en el seus pacients. Durant les crisis, un pacient podia cridar, expel·lir suor freda, convulsionar-se...aquest succés es nomenava CATARSI EMOCIONAL Aquestes crisis es propagaven entre els pacients com efecte dominó. Va arribar a popularitzar els magnetismes en grup. Després de les “crisis”, alleujament de símptomes.
Descredit de Mesmer La comissió mèdica va realitzar diferents experiments que van falsejar la validesa del magnetisme animal: -A una dona se li va dir que estava sent magnetitzada per un magnetitzador que es trobava darrera la porta i va entrar en “crisis”. NO HI HAVIA NINGÚ darrera la porta!! - A un pacient se li van oferir 4 gots d’aigua, dels quals un estava magnetitzat. Va escollir un got no magnetitzat, se’l va beure i igualment va experimentar una crisis.
JAMES BRAID (1796-1860) Terminologia: Neuro-hipnologia; abreujat a hipnosi (del grec hypnos, dormir) Fixació sensorial (visió sobre un llum), induïa a son artificial.
Primer creia que era fisiològic, després psicològic (capacitat de suggestió, cap magnetisme).
Desprès de Mesmer i Braid  descrèdit de la hipnosis fins al 1880, amb els estudis duts a terme a:   Escola de Nancy (Bernheim) Escola de La Salpêtrière (Charcot) ESCOLA NANCY AGUSTE AMBROISE LIÉBEAULT (1823-1904) Metge de poble: tracta a pacients dormint-los i suggerint-los que al despertar haurien desaparegut els símptomes.
Mitjançant la hipnosis creia que l’atenció del malalt es desviava dels sentits i es concentrava en la idea de dormir i les paraules del metge suggestió i eliminació (temporal) dels símptomes.
Escriu: El sueño y estados análogos (1866) ESCOLA DE NANCY: HYPPOLITE BERNHEIM Professor de la Universitat de Nancy Interès per El sueño y estados análogos de Liébeault (1866) HIPNOSIS: Estat de suggestionabilitat o excitabilitat ideo-motora capaç de transformar les idees en actes, induït pel prestigi de l’hipnotitzador.
Suggestionabilitat: tret normal i comú a totes les persones (alguns més, alguns menys).
Descobrí que si un pacient molt suggestionable creia que podia millorar els seus símptomes, normalment millorava.
ESCOLA SALPÊTRIÈRE CAHRCOT HIPNOSIS: Provocació artificial d’estat psíquic semblant al son. El subjecte atén i respon a preguntes, executa ordres i pot després recuperar l’estat normal. Gràcies a SUGGESTIÓ, que ÉS un tret histèric (el ser una persona suggestionable)  Només les persones amb trets histèrics poden ser hipnotitzades.
ALUMNES: PIERRE JANET, ALFRED BINET (tema 6) i SIGMUND FREUD.
(tanca parentesis) PIERRE JANET (1859-1947) Psicopatòleg més famós de França.
Treballs sobre la hipnosi, la histèria i l’inconscient.
Charcot el va nomenar director del laboratori psicològic de La Salpêtrière.
El 1902 substitueix Ribot en la seva càtedra.
Teoria sobre el psiquisme Existeixen tendències psicològiques que es van organitzant (durant l’evolució del subjecte).
La consciència és la que fa la síntesis entre aquestes tendències si no es produeix aquesta síntesis es dona la escissió i la dissociació.
Un psiquisme malalt no te la capacitat de sintetitzar i integrar certs aspectes que el psiquisme normal sí pot. La pèrdua d’aquestes facultats porta a la desestructuració de la vida mentalmalaltia mental.
Inconscient = problema d’escissió provocat per un accident psíquic traumàtic i per una incapacitat global de síntesis.
Clara relació amb les idees de Freud (pugna teòrica). La gran diferència: l’inconscient de Freud és un estat normal, que es dona en totes les persones.
7.2 PSICOANALISIS 7.2.1 INTRODUCCIÓ, ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES Psicologia, disciplina vinculada a la consciència, la conducta i l’inconscient...
INCONCIENT Origen en la clínica psicopatològica, no en la psicologia acadèmica ni experimental. Inconscient com a causa principal de les malalties mentals (i posteriorment de gran part de la conducta). No per causes físiques.
Psicoanàlisis Sigmund Freud, considerar els processos inconscients per a entendre la conducta humana.
   Disciplina fundada per Sigmund Freud que integra tres nivells: tècnica terapèutica, mètode d’investigació i teoria de la vida psíquica.
Tres principis bàsics: La sexualitat infantil, Teoria de la repressió i Inconscient dinàmic.
L’objecte d’estudi és l’inconscient i el seu funcionament, i dona molta importància a la infància i les relacions.
Antecedents i influències Racionalisme i Romanticisme:      Leibnitz (monadologia): nivells de consciència i apercepció.
Goethe: lluita entre emocions conflictives i tendències Herbart: Llindar de la consciència i repressió (força inhibitòria que guarda la idea incompatible a l’inconscient) Schopenhauer: humà dirigit per desitjos irracionals més que per la raó.
Nietzche: batalla perpètua entre tendències irracionals i racionals.
Psicofísica:  Fechner: Concepte de llindar i la ment comparada com un iceberg, on la consciència és la punta, l’inconscient el demés.
Evolucionisme:  Darwin: Els animals (i els homes) estan més motivats per instints, que per la raó.
Psicologia de l’acte:  Brentano (professor de Freud): importància de la motivació en determinar la conducta. Realitat objectiva vs subjectiva.
Durant la seva carrera, Freud va tenir influències de Charcot i Breuer. Freud te la capacitat de sintetitzar tots aquells elements en una teoria de la personalitat global.
7.2.2 BIOGRAFIA DE SIGMUND FREUD (1856-1939) Neix a Freiberg (Moràvia), a la República Txeca. Família sense recursos: Pare comerciant.
Família jueva, persecucions antisemites. Fill més gran de la tercera dona que va tenir el seu pare.
Era el preferit de la seva mare (ho relacionarà amb la seva capacitat creativa i confiança en un mateix). Als 4 anys (1860) es traslladen a Viena on hi viurà fins als 78 anys.
Ja de petit, gran capacitat intel·lectual (idiomes, prosa,...). Als 17 anys (inspirat per Goethe i Darwin,comença el seu interès per la ciència), inicia estudis de medicina a la Universitat de Viena. Es titula i es dedica a fer recerca sobre fisiologia.
Crisis econòmica, treball mal pagat (poc accessible pels jueus). Es promet amb Marthe Bernays; llavors decideix dedicar-se a la clínica privada.
Treballa al servei de psiquiatria de l’Hospital General de Viena, sota la direcció de Theodor Meynert (dels millors anatomistes cerebrals) acaba sent un expert en diagnosis de trastorns cerebrals.
Coneix i estableix una molt bona relació amb Joseph Breuer i obté una beca per anar a estudiar amb Charcot.
Publica amb Breuer Estudis sobre la histèria (1896) Per diferents circumstàncies (mor el seu pare, es distancia de Breuer) inicia el seu propi autoanàlisis Anàlisis somnis i Complex d’Edip.
Comença a publicar obres fonamentals com: - La interpretació dels somnis (1900) -Psicopatologia de la vida quotidiana (1904) -Tres assajos per una teoria sexual (1905) Fundació de l’Associació Psicoanalítica Internacional (1910) Al 1923 li diagnostiquen un càncer de paladar i mandíbula (addicte al tabac) 33 operacions i pròtesis, mai va deixar de fumar.
Amb l’arribada dels nazis, cremen els seus llibres “Qué progreso estamos realizando. En la Edad Media me hubieran quemado a mi. Hoy en día se contentan con quemar solamente mis libros” Per pressió del president dels EUA, la Gestapo permet que marxi a Londres, on mor el 1939.
7.2.3 PSICOLOGIA DE L’INCONSCIENT I MÈTODE PSICOANALITIC a) L’evolució del mètode Tractament de malalties mentals amb electroteràpia i hipnosi (cap de les dos era totalment completa).
Hipnosis + Catarsis Pessió  Lliure associació  Visita de Freud a Charcot: -Aprèn molt sobre la histèria i sobre la hipnosis.
-No era capaç d’hipnotitzar a tothom.
-No aconseguia que els símptomes marxessin del tot.
 Freud fa visita a l’Escola de Nancy: -Suggestió post-hipnòtica: influir en el pacient durant la hipnosis, sembrant idees, tot i que ells no en siguin conscients.
-Possibilitat de recordar el que succeïa durant la hipnosis (que generalment s’oblidava amnèsia post-hipnòtica), si hi havia motivació suficient per part del pacient. Posaven la mà al front (mètode de pressió. D’aquí naixeria el mètode psicoanalític).
 Joseph Breuer: Cas d’Anna O (Bertha Pappenheim).
Jove de 21 anys, molt intel·ligent i atractiva; presentava símptomes histèrics com paràlisis, contraccions dels membres, hipersensibilitat, trastorns de llenguatge i visió...
Breuer va utilitzar la hipnosis perquè així la pacient recordes circumstàncies passades en que havien aparegut els símptomes. Al despertar del son hipnòtic aquell símptoma desapareixia de forma temporal o definitiva (per exemple, ulls guenyos, causa de plorar i intentar mirar la hora davant el pare moribund).
Idees emocionalment carregades no es podien expressar de forma directe (eren “inadmissibles”), sinó que ho fan a través de símptomes físics.
Anna O. estava utilitzants un mecanisme actiu per a l’oblit d’aquelles emocions; era un oblit inconscient  repressió. Llavors quan expressava aquelles idees (mitjançant la hipnosis, hipnotitzada); l’energia es dissipava i desapareixien els símptomes. El senyor Breure va nomenar aquest mètode CATÀRTIC = alliberació emocional.
Breuer va dedicar 2 anys a tractar a Anna O. Va utilitzar la catarsis tant amb hipnosis com amb relaxació profunda.
Finalment la relació entre pacient i malalt va canviar. Ella tractava Breuer com si fos el seu pare (procés de transferència). Ell va començar a implicar-se emocionalment amb Anna (procés de contratransferència).
Deteriorament del matrimoni Breuer, ell decideix posar fi al tractament.
Es diu que Anna en saber-ho va patir un atac: embaràs histèric, que culminava en un part (també histèric), quan Breuer la va anar a veure. La va hipnotitzar per a que es calmés i va marxar. Breuer mai més va voler tractar histèria.
Freud se’n fa càrrec llavors neix el concepte de lliure associació.
Finalment, el 1896, Breuer i Freud van publicar Estudis sobre la histèria Fundació oficial de l’escola del psicoanàlisi.
Freud va aprendre molt analitzant el cas d’Anna O. i Breuer:   Transferència : procés inconscient en el que es reviu (i transfereix) allò que és essencial del conflicte infantil (desitjos, sentiments, expectatives; ex. comportament d’Anna vers Breuer).
L’analista no depèn únicament del relat (més o menys distorsionat) del pacient: en la relació transferencial pot captar el tipus de relació que estableix el pacient, la història íntima de la seva vida.
Contratransferència: sentiments, actituds i pensaments que s’originen en el terapeuta, en relació amb el pacient. Pot ser considerat un obstacle. Avui en dia s’ha vist la importància de que el terapeuta comprengui els seus sentiments (autoanàlisis).
Evolució del mètode psicoanalític: 1. Hipnosis i catarsis 2. Tècnica de pressió (sense hipnosis): -Concentrar-se en símptoma i que expliquessin tot allò que en pogués explicar l’origen.
-Si no deien res (generalment perquè s’apropaven a l’experiència traumàtica, i mostraven resistència), Freud posava la mà al front i els deia que determinats records havien de sorgir.
-En molts dels casos, els pacients reportaven coses que en efecte, si eren útils per l’explicació del símptoma Naixement del mètode psicoanalític pròpiament dit: Associació lliure.
3. ASSOCIACIÓ LLIURE Consisteix en emfatitzar al pacient que parlés amb llibertat total sobre qualsevol cosa que els vingués a la ment. No era necessària la hipnosis, ni tant sols tocar-los.
El pacient era conscient. Difícil arribar a l’experiència traumàtica, però quan s’hi arribava el tractament era més senzill, i es basava en superar la resistència i afrontar de forma racional l’experiència traumàtica.
ASSOCIACIÓ LLIURE I HISTÈRIA: Histèria: experiència traumàtica que no s’expressava de forma adequada: es donava en forma de símptoma.
Mitjançant l’Associació lliure: Exterioritzar les experiències reprimides, que aquestes passessin a la consciència i poguessin ser abordades racionalment. S’analitzaven els continguts de les associacions lliures, els gestos i les transferències, tot degut a motivacions inconscients (principalment sexuals, creia Freud).
L’AUTOANÀLISI DE FREUD En ell descobreix: La utilitat de l’anàlisi dels somnis .
El complex d’Edip (ell imagina la seva mare nua i li agrada).
Ambdós fenòmens ajudaven a comprendre millor el pensament inconscient i la ment en general.
b)Interpretació dels somnis Segona forma de tractament del pensament inconscient (La primera: associació lliure) Abans de Freud es deia que els somnis eren pertorbacions fisiològiques irregulars del cervell. Però Freud diu que el contingut dels somnis són manifestacions dels pensaments traumàtics reprimits.
La interpretació dels somnis (1900): obra mestra de Freud. Tot somni era l’expressió simbòlica d’un desig que no es pot expressar o satisfer directament sense experimentar ansietat.
Durant el son, les defenses de la persona es troben a nivells mínims (relaxació de la censura repressiva).
L’experiència reprimida pot arribar a la consciència, però d’una manera disfressada, amb restes diürnes, preocupacions o fets del dia o dies anteriors. Aquest sentiment o desig apareix disfressat per que si no ens crearia massa ansietat i ens despertaríem.
Contingut manifestEl que el somni sembla representar.
Contingut latent El que el somni realment significa.
Entendre les funcions dels somnis, els símbols, les “disfresses”. Alguns mecanismes reguladors:     Condensació: element del somni que simbolitza diversos components de la nostra vida.
Substitució: no somiem amb un objecte o succés provocador, sinó amb quelcom simbòlicament similar.
Desplaçament: distribució enganyosa d’afectes. Allò realment important a nivell afectiu gairebé no te protagonisme en el somni i a la inversa.
Símbols propis i d’altres universals (un viatge = la mort).
c)El complex d’Edip (Basat en la tragèdia de Sòfocles: Edipo Rey) Complex que sorgeix a la infància: “Amor” vers el progenitor del sexe contrari; rivalitat amb el del mateix sexe. El psiquisme humà es construeix a la infància en funció de les relacions i identificacions amb les persones que fan de pares.
El complex representa l’agitació d’emocions, impulsos i idees (en gran part inconscients) que es desperten entorn les relacions que el nen estableix.
Desenvolupament del complex d’Èdip: 1- Amor per la mare – rivalitat contra el pare 2- El nen renuncia 3- El nen s’identifica Les relacions del nen cap al pare són ambivalents: -Rival: gelosia, odi...
-Model a seguir: sentir-s’hi identificat, amor, admiració...
S’ha de viure i elaborar l’ambivalència En el cas de les nenes, passa el mateix (Electra...però menys clar): “envidia peneana” 1- Rivalitat amb la mare, posterior identificació.
2- Busca l’admiració del pare.
Del nen sorgeixen ansietats i sentiments de culpa pels seus desitjos agressius i sexuals. Aquestes emocions infantils queden “oblidades” (reprimides a l’inconscient).
Es normal trobar en el desenvolupament d’aquest complex (cost de separar-se dels objectes estimats): -Fixacions: persistència de comportaments i idees pròpies d’una fase anterior a la seva edat.
- Regressions: retorn a fases ja superades.
d)Teoria de la personalitat (1ª i 2ª) Primera teoria de la personalitat (1900-1920) En el llibre dels somnis, elabora la seva primera teoria de la personalitat, de concepció topogràfica (sistemes, regions): - Necessitat d’anar més enllà de postular continguts mentals conscients i inconscients, s’ha d’explicar com funcionen i es relacionen.
-Proposa metàfora de l’aparell psíquic com a Iceberg.
-Inconscient, preconscient i conscient (Nivells de consciencia) CONSCIENT (CS) Pròxim al món exterior.
Funcions perceptives que s’experimenten en l’actualitat: Pensament, raonament, llenguatge...
És la punta de l’iceberg, el més petit de la totalitat de nostre psiquisme.
PRECONSCIENT (PCS) No està en el camp conscient, però hi podem arribar en qualsevol moment.
Representacions d’esdeveniments, lligades al llenguatge i a la consciencia .
CS i PCS regits per processos secundaris o principis de realitat (regulen la conducta amb menys passió i més eficàcia). Regulen (o tracten de regular) l’inconscient.
INCONSCIENT (INC) Part més primitiva, lligada als sentiments de plaer i agressivitat.
Presó dels elements antisocials, que sempre proven d’escapar-se i sortir a la consciència.
Regit per processos primaris, pel principi de plaer, que exigeix satisfacció immediata.
Els seus continguts són reprimits (molt relacionats amb la història infantil de cadascú), ja que si no poden provocar ansietat.
Repressió -Operació mitjançant la qual rebutgem o mantenim en l’inconscient representacions lligades a una pulsió (desig, que produirà plaer).
-Es produeix quan la satisfacció d’una pulsió, genera malestar a causa d’altres exigències (ètiques, socials,...
-Acostumen a ser experiències que són/poden arribar a ser vergonyoses, o urgències sexuals/agressives.
2ª Teoria de la personalitat...per què? En la pràctica clínica observa: Mecanismes de defensa i de repressió també poden ser inconscients (no es pot mantenir la visió topogràfica).
Nova teoria, composada per instàncies. El psiquisme és una dinàmica de relacions intrapsíquiques entre l’allò (id), el jo (ego) i el superjò (superego), que reflecteixen les relacions interpsíquiques (relacions interpersonals) viscudes especialment durant la infància.
ALLÒ (ID, ello) Motor de la personalitat, conté els instints primaris i reflexes innats, com ara la gana, la set i el sexe. També les imatges produïdes pels estats de tensió.
Totalment inconscient. Governat pel principi de plaer (energia eròtica i agressiva), deixa de banda els perills i principis morals.
Davant necessitat, vol gratificació immediata. En néixer, només som ALLÒ (no hi ha relacions entre instàncies psíquiques sense haver viscut relacions interpersonals).
Energia associada: Libido SUPERJO (Superego) Braç moral de la personalitat.
Socialització del nen aprendre que es pot i que no es pot fer.
Es forma de manera paral·lela a la declinació del complex d’Edip (aprox. 4-5 anys) representant internalitzat de les pautes morals dels pares/educadors. Funcions: consciència moral (censura, prohibició i ideal a imitar) Energies dominants eròtiques i sobretot agressives.
JO (ego) Responsable de coordinar les necessitats o demandes de l’Allò/Superjò i del món físic: -Exigències de l’ALLÒ/SUPERJÒ: quan són molt fortes desperten sentiment d’angoixa, senyal de perill interior.
-Exigències de l’exterior: davant de perillpor Governat pel principi de realitat, obligada a mantenir l’equilibri amb la realitat. Funcions: percepció, memòria, activitat motora i llenguatge.
Te una part inconscient: mecanismes de defensa  Percep les excitacions i demandes d’altres instàncies i es defensa d’aquestes.
Inverteix energia libidinosa en el pensament d’objectes que han de satisfer necessitats (catexis).
El compromís del JO Situació difícil i conflictiva, està sota la pressió de: -Món exterior, L’Allò, El superjò...
El tractament psicoanalític tracta d’enfortir el JO conduir harmònicament les relacions de les diferents forces: Disciplinar el caos de l’Allò. Fer més racionals les exigències del superjò. Adaptar-se sanament a les realitats del món exterior.
e)Mecanismes de defensa i ansietat Mecanismes per no sentir ansietat davant certes situacions o per exemple si sentim cert desig cap algú posem en marxa un mecanisme de defensa davant una conducta no aprovada socialment.
ANSIETAT: Estat d’advertència establert per a evitar el perill. El JO és qui se n’ocupa. 3 tipus: Tres tipus:    Ansietat Objectiva Un esdeveniment real/Amenaça objectiva. Ex: atac físic; entra a classe una persona amb pistola.
Ansietat NeuròticaEl JO sent que l’ALLÒ el supera i està a punt de manifestar-se.
Ansietat Moral La sentim quan violem les normes del ALLÒ, que supera la barrera i es manifesta, i la moral quan no expressem o reprimim el SUPER JO. Quan es viola (o s’està a punt de), un valor assimilat (culpa, vergonya). Es quan actuem de forma contrària als valors del SUPERJO Mecanismes de defensa i l’ansietat Per a tractar l’ansietat neuròtica i moral, el JO utilitza MECANISMES DE DEFENSA, QUE: -Distorsionen la realitat ...
-Inconscients (no sabem que els estem utilitzant) Tipus de mecanismes de defensa:         Repressió: reprimir el record d’un esdeveniment o traumàtic en l’inconscient. Si es manifestes la persona sentiria ansietat (la ansietat no es adaptativa).
Desplaçament: Sentir un desig cap algun objecte o persona, però si l’expressem segons el meu SUPERJO esta malament, llavors o desplacem cap a altre objecte o persona.
Sublimació: mecanisme de defensa que permet al mon grans artistes, esportistes...es posa en marxa per canalitzar aquelles emocions que no estan ven vistes socialment cap a altre objectiu que si que esta acceptat, com per exemple el sexe o canalitzem en l’art.
Projecció : el subjecte atribueix a altre persona aquell desig o estat d’ànim a altre persona que sap que no esta ve vist.
Identificació: Quan un no viu d’acord amb el seu SUPERJO l’exigeix (ser la més guapa) i com que no ho compleixo m’identifico amb una altre persona que si que els compleix.
Racionalització: El fet de justificar de forma racional alguna conducta que hagi dut a terme justificant-la.
Formació reactiva: ens porta a comportar-nos de la manera oposada de la manera que ens deuríem comportar segons els nostres desitjos. Exemple: Sandra seré amable ;) Negació: Negar-se a reconèixer una realitat dolorosa o amenaçant. Tractar factors obvis de la realitat com si no existissin.
Per exemple: Una amiga de la Pepa, a qui han diagnosticat un càncer pulmonar, creu que només es tracta d’una bronquitis.
f)Fases del desenvolupament psicosexual Tres assaigs per a una teoria sexual (1905) Sexualitat: Abans considerada un instint comú a tota l’espècie humana, encaminat al coit (instint exclusivament adult).
Freud: activitats i excitacions existents des de la infància, que produeixen plaer. La personalitat es concentra en la forma en que satisfem l’instint sexual en el curs de la vida . Postulava que la sexualitat apareixia en la infància. Si la vida la dividim en etapes hi ha una zona erògena, que produeix plaer al individu, si la estimulem massa o poc, trobem una disfunció en la vida adulta en l’individu.
Libido: Energia generada per l’instint sexual; Es centra en diferents parts sensibles del cos, cada una produeix plaer. Satisfer, donar plaer...
SEXUALITAT Cada fase te un tipus de relació amb l’objecte i una zona erògena (font del plaer). Cada fase implica conjunt d’emocions i ansietats, conflictes i defenses. Dur combat per arribar a tenir relacions sexual sanes.
Fases del desenvolupament de la sexualitat: FASE ORAL (0 a 18 mesos): zona erògena serà la boca.
Zona erògena: la boca (llavis, llengua xuclar, mastegar, empassar) Sobre- o infragratificació de les necessitats orals Fixació en aquesta etapa:  Primera part: caràcter oral-incorpoartiu. Menjar, fumar o beure excessivament. Caràcter dependent i crèdul.
 Última part (quant surten les dents): caràcter oral-sàdic. Sarcàstic, cínic i generalment agressiu.
FASE ANAL (18 mesos a 3 anys): zona erògena anal-posterior del cos.
 Primera part plaer en activitats relacionades amb la defecació (expulsió).
Fixació = caràcter anal-expulsiu individu generós, malgastador i desordenat.
 Segona part plaer relacionat amb la retenció d’excrements .
Fixació = caràcter anal-retentiuavariciós, ordenat, possiblement perfeccionista.
FASE FÀL·LICA (3 a 5 anys): zona erògena regió genital.
Complex d’Edip: Es desenvolupen uns sentiments molt forts, positius i fins i tot eròtics cap a la mare. Hostilitat cap al pare.
Apareix l’ansietat de castració: reconeixement de que el pare és més fort, repressió de les seves tendències sexuals i agressives.
Resolució del problema identificació amb el pare.
En el cas de les nenes apareix igual però amb complex Elèctra. Complex d’Edip un tant “especial” (posteriorment Jung proposarà el complex d’Electra).
Com el nen, gran amor per la mare. Però se n’adona que la mare no te “penis” i per tant te sentiments ambivalents cap a ella. Es sent atreta pel pare (qui si te penis)enveja peneanasentiments ambivalents també cap al pare.
La nena resol el complex d’Edip reprimint hostilitat cap a la mare i desig cap al pareFinalment, identificació amb la mare.
Repressió i identificació, assimilació de valors morals ocasionen el desenvolupament del Superjo.
Formació completa del Superjo està lligada a la declinació del Complex d’Edip.
Freud reconeix que en el cas de les nenes el desenvolupament en aquesta fase no és del tot igual que el dels nens.
Reconeix la psicologia femenina serà sempre un misteri.
FASE DE LATÈNCIA (5 anys a pubertat) “Etapa de transició” Retrocés dels impulsos sexuals i repressió de tot allò viscut fins ara.
Activitats substitutives: Es comencen a adoptar rols de gènere; Socialització, desenvolupament d’habilitats: treballs escolars, inici de la curiositat pel món exterior, activitats diverses.
FASE GENITAL Inici a la pubertat i dura tota la vida.
Els desitjos sexuals es tornen molt intensos i ja no es poden reprimir.
Focus d’atenció: sexe oposat.
Si les fases anteriors han anat bé, aquesta culminarà amb les trobades amb l’altre sexe i finalment matrimoni.
Com interpreta un psicoanalista aquestes fases? Infra o supergratificacions determinen la personalitat de l’adult.
Problemes d’adaptació a l’etapa adulta anàlisis de les experiències esdevingudes durant la infància.
Experiències poden ser la base de formació de la neurosis / de la personalitat normal. EL NEN ÉS EL PARE DE L’HOME g)Teories pulsions Pulsions: Impulsos interns procedents de l’organisme, que generen un estat de tensió psíquica. Forces o energies que s’associen a persones o coses.
L’objecte de la pulsió poden ser coses molt diverses, així com la finalitat. Tot i així la finalitat sempre està relacionada amb alliberar tensió que generen els nostres impulsos no satisfets. Diríem que les pulsions es un desig (per satisfer necessitats bàsiques).
Freud sempre veu dues forces en lluita, que desencadenen la vida en plenitud. L’energia de les pulsions és la libido.
La teoria de les pulsions es va reformular en tres ocasions.
Totes les pulsions van dirigides a algun objecte per satisfer les necessitats i alliberar tensions.
1) Pulsions d’autoconservació i sexuals  satisfer les necessitats per sobreviure, alimentar-me i conservar la vida.
2) Libido narcicista o del jo desitjos dirigits a un mateix per satisfer les necessitats a traves de objectes.
3) Pulsions de Eros i Thanatos són les més importants (examen): Eros: Són aquelles que porten a l’individu a realitzar accions per sobreviure, sexuals i alimentació. Intenten preservar la vida. L’energia libidinosa apareix per a satisfer les necessitats, prolongant la vida (sexe, gana, set,...).
Mort: Són pulsions que em porten a destruir la vida, desitgem regressar a la matèria inorgànica a morir, quan morim no tenim tensions estem en pau. Intenten acabar amb la vida. La vida s’inicia a partir de matèria inorgànica, i una part de nosaltres vol retornar a aquesta (només en aquest estat no hi ha una lluita constant per satisfer les necessitats biològiques). L’agressió és un component innat de la naturalesa humana.
Es pot expressar cap a dins: els individus realitzen accions automasoquistes de autodestrucció, exemple; fumar molt o beure molt.
O expressar cap a fora: agressivitat cap als demes, intentat acabar amb la vida dels demes.
7.2.4 CRÍTIQUES I APORTACIONES DELS PSICOANÀLISIS Les teories de Freud no són comprovables: no va replicar cap tipus de generalització.
Teories de la personalitat, tractament de les ansietats.
Procés de suggestió esbiaixen la resposta del individu perquè el guiem.
Tractar amb dones (només de classe alta) rang de població molt concret.
CRITIQUES Sobre el Mètode...
No era experimentació controlada. Les necessitats i expectatives dels pacients influïen en les observacions.
Els pacients no representaven a la població general.
Definicions de termes: Conceptes no mesurables ni clarament definibles/identificables. Com es quantifica: Pulsió? Libido? Ansietat de castració? Complex d’Edip? DOGMATISME: Freud es considerava líder fundador del psicoanàlisis i rebutjava idees contraries a les seves.
Expulsava del grup a qui discrepava.
MASSA IMPORTÀNCIA AL SEXE: Per Freud era el motor principal de la conducta humana. La conducta i la personalitat es podia, des de la teoria psicoanalítica, explicar també per d’altres factors. (massa sexe a la etapa infantil...) PROFECIA DE L’AUTOCUMPLIMENT: Freud podia trobar el que va trobar, senzillament perquè era el que estava buscant. Crítica sobretot aplicable a la interpretació dels somnis i a la lliure associació (que en part era dirigida).
“de tanto buscar algo lo entcuentras”  el terapeuta suggestiona a la persona i acaba trobant allò que ell creu que té. Ho interpreta a partir de la idea prèvia que té.
DURACIÓ, COST I EFICACIA LIMITADA DE LA TERÀPIA: Necessita anys. Persones amb recursos, intel·ligents (han de poder expressar-se i comprendre). Teràpia no útil per segons quins trastorns (ex. Psicòtics o esquizofrenia), però es troben resultats en els neurótics.
FALTA DE FALSABILITAT (K. Popper): Una teoria que es consideri científica ha de poder especificar observacions que puguin refutar la teoria. Postdicció en comptes de Predicció. Passi el que passi la teoria ho podrà explicar.
Per exemple: Experiències negatives durant etapa anal: --La persona és molt avariciosa (es compleix teoria) --La persona no ho és (mecanisme de defensa, repressió) Hans Eysenck (1917-1997) demostrà al 1952: La tassa de recuperació de neuròtics que reben teràpia psicoanalítica no és superior (estadísticament) a la tassa de “recuperació espontània” (no tractament).
Investigacions posteriors van demostrar que amb la teràpia conductual s’arriba a índex de curació igual o superior que amb la teràpia psicoanalítica.
Arguments que l’eficàcia del psicoanàlisi són fruit de la suggestió. Aquestes troballes van malmetre la imatge del psicoanàlisi entre els psicòlegs.
APORTACIONS EXPANSIÓ DEL DOMINI DE LA PSICOLOGIA: Primera teoria completa sobre la personalitat. Tractament de fenòmens com la motivació inconscient, la sexualitat infantil, l'agressivitat, els somnis i l’ansietat.
Psicoanàlisi: Es va crear nova forma de tractar els problemes psíquics dels adults. Probablement per trastorns neuròtics segueix sent una bona teràpia.
COMPRENSIÓ DE LA CONDUCTA NORMAL: Va explicar la conducta anormal, però va donar pautes per l'anàlisi de la conducta normal, coses que per a un mateix ja no seran tan “misterioses” (anàlisis dels somnis, oblits, errors, mecanismes de defensa, etc...) GENERALITZACIÓ DE LA Ψ A ALTRES CAMPS: Rellevància de la Ψ en tots els camps de la existència humana: religió, art, política, esports, guerra, literatura, filosofia… 7.3 PSIQUIATRIA I PSICOLOGIA Emil Kraepelin (1856-1926) Alumne de Wundt, fundador dels laboratoris de psicopatologia experimental de Heidelberg i Munich. Desenvolupà un sistema de classificació psicopatològica: El sistema combinava models de desenvolupament i neurologia (per discriminar entre trastorns era essencial analitzar el seu desenvolupament).
Subratlla la importància d’identificar els símptomes principals dels trastorns psicològics. Es fonamentava en la psicologia fisiològica.
Va definir categories com: -Psicosis maníac-depressiva.
-Paranoia.
-Demència precoç (rebatejada per Bleuler com esquizofrènia).
Va estar revisant el seu sistema de classificació fins la seva mort al 1926.
Psiquiatria moderna del s.XX La versió Americana (1952): DSM (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders).
Manual original: definició dels trastorns psicològics en termes de la seva etiologia teòrica-causal.
2ª edició: s’abandona la perspectiva teòrica i es basa en exclusiva en un llistat de símptomes essencials i comuns.
Actualment 5ª edició DSM-5 (2013) EUA: l’estudi de la psicopatia estava en mans dels psiquiatres (metges).
-S’introdueix el mesmerisme al 1815.
-Mètode psicoanalític des de principis del s. XX - Altres mètodes: TEC, LOBOTOMIA PREFRONTAL, FARMACS.
TERAPIA ELECTRO-CONVULSIVA A finals del 1930, s’introdueix el TEC, que desplaça als tractaments magnètics populars en el s. XIX.
TEC: s’indueixen convulsions per mitjà de la transmissió d’un corrent elèctric de gran intensitat al cervell.
Originalment utilitzat per tractar l’esquizofrènia. Després passa a fer-se servir per tractar certes formes de depressió (que no responien al tractament farmacològic).
L’ús controvertit del TEC: No existeix encara una explicació del per què de la seva eficàcia. Efectes col·laterals del seu ús des de pèrdua de memòria fins a dany cerebral.
LOBOTOMIA (o lobectomia) PREFRONTAL Introduïda també en els anys 30. Operació quirúrgica que produeix lesions en les fibres nervioses que connecten el lòbul frontal amb el tàlem.
Egas Moniz (1874-1955), metge portuguès pioner en la utilització de la lobotomia (Premi Nobel al 1949): Idea original: injectar alcohol en els lòbuls frontals... Canviava la resposta emocional d’angoixa/agressivitat a apatia.
La tècnica es popularitzà als USA i Europa a finals del anys 40, principis del 50 (Walter Freeman – lobotomia transorbital).
Però... Com el TEC, la lobotomia es van practicar sense cap justificació teòrica i entre dubtes sobre la seva eficàcia terapèutica. Informes exagerats de la seva eficàcia que negaven els seus efectes col·laterals. Poc o nul seguiment dels pacients.
PSICOFARMACOLOGIA El tractament modern farmacològic l’introdueix Joseph Ladislao von Meduna, metge hongarès.
Pentilenotetrazol (metrazol), extracte sintètic de la càmfora (alcanfor), que induïa convulsions i es feia servir en pacients esquizofrènics. Pertorbació dels equilibris dels neurotransmissors químics en el cervell (norepinefrina, dopamina i serotonina).
-Tranquil·litzants majorsClorpromazina i reserpina (planta rauwolfia), tractament de l’esquizofrènia.
-Liti i inhibidors de la MAO (monoamino oxidasa) tractament de la mania i la depressió.
Disminució espectacular en el número de gent atesa en institucions.
No tothom es podia o ens pot costejar els medicaments (Augment dels rodamóns).
Tractament freqüent en hospitals psiquiàtrics a Europa i USA fins als anys 50. Si bé aquests fàrmacs redueixen la gravetat i freqüència dels símptomesgeneren dependència i addicció.
La (anti) Psiquiatria: Thomas Szasz (1920-2012) El mite de les malalties mentals (1961): Majoria de les psicosis i neurosis diagnosticades són en realitat reaccions provocades pels “problemes de la vida” problemes tractables amb aprenentatge i adaptació cognitiva.
Augment dels trastorns que apareixen en les classificacions...
Posava en dubte de si els desviaments, fòbies, addiccions eren o són en realitat trastorns.
Veia la Psiquiatria com una forma de control social.
Orígens de la Ψ CLINICA: Dr. Lightner Witmer (1867-1956), pare de la Psicologia Clínica americana: Obté el doctorat a Leipzig amb W. Wundt.
Torna a Universitat de Pennsylvania per fer-se càrrec del laboratori de J. M. Cattell.
Crític amb la pràctica terapèutica mèdica, l’any 1896 estableix la primera clínica psicològica del món.
Witmer va ser el primer psicòleg en aplicar els coneixements sobre els principis del comportament humà per ajudar a persones amb problemes particulars.
Primer cas: nen amb problemes de lectura i memòria. Elabora el primer programa d’intervenció (tutorització) que dona bons resultats.
Witmer presenta el seu mètode de diagnòstic a l’APA. Proposa que la psicologia clínica s’havia de dedicar al diagnòstic i avaluació, tractament individual, servei públic, investigació i formació d’estudiants.
Aquesta proposta no va ser ben rebuda per la recent creada APAConfrontació: Ciència vs. Aplicació clínica.
Witmer desenvolupà pel seu compte (U. Pennsylvania) un programa d’intervenció per nens amb problemes d’àmbit escolar.
Al 1904 la Universitat de Pennsylvania comença a oferir cursos formals en psicologia clínica.
-Journal of Abnormal Psychology (1906, Morton Price) -The Psychological Clinic (1907, L. Witmer) Les primeres 4 dècades del s. XX els psicòlegs clínics només proves i diagnòstic mental, i reeducació per redirigir el comportament inadaptat.
-Gran desenvolupament dels test de mesura de personalitat i funcionament psicològic.
A nivell institucional: La psicologia clínica creix a esquenes de l’APA (1900-1920).
-Al 1917 es crea l’AACP (American Association of Clinical Psychologists).
-Finalment es torna a fundar l’APA al 1943 amb la incorporació de noves divisions on es reconeixia tant la pluralitat d’interessos científics com professionals.
Expansió de la Psicologia Clínica i del seu prestigi: Influència de test d’intel·ligència (Binet) Al 1914, més de 20 universitats americanes on s’impartia psicologia clínica empraven els test de Stanford-Binet.
- La mesura de la intel·ligència del nen es va convertir ràpidament en l’interès principal en els primers anys de la psicologia clínica.
- L’àmbit d’interès de la psicologia clínica es va ampliar després al trastorn mental i als problemes de conducta.
Programes d'higiene mental.
Higiene mental i els Child Guidance Movements Creació d’instituts i associacions per protegir i millorar el tractament dels trastorns mentals.
- National Committee for Mental Hygiene (Clifford Beers): Paper del psicòleg en el diagnòstic i tractament dels trastorns mentals des d’una vessant humana.
-William Healy’s Juvenile Psychopathic (W. Healy): Tractament de nens (i les seves famílies) que presenten trastorns mentals i problemes conductuals (drogues, robatoris,...).
Influència de Sigmund Freud Conferència de Freud a la Universitat de Clark (1909) va significar l’arribada de la teoria Psicoanalítica als EUA amb una gran influència en la psicologia clínica infantil (child guidance clinics).
La teoria postulava, a grans trets, la necessitat d’adoptar una visió holística tant del trastorn mental i comportament anormal com de la conducta normal, on s’havien d’incloure les experiències emocionals per arribar a la comprensió dels fenòmens relacionats. (Els psiquiatres també adopten el mètode psicoanalític fins el 1980) La influència de la 1ª Guerra Mundial Al 1917 EUA entra en guerra i es necessita classificar als soldats en funció de les seves capacitats intel·lectuals i funcionament psicològic.
Goddard, Terman i altres elaboren el Army Alpha (test verbal) i Army Beta intelligence test (test no verbal).
Uns 2 milions de persones (lletrades i no lletrades) van ser testades al 1918, contribuint a la visibilitat de la psicologia.
El període entre les 2 grans guerres La psicologia adquireix un gran estatus en relació a les habilitats per mesurar les capacitats humanes.
-Al 1920 J. M. Cattel fundà la Psychological Corporation per vendre test psicològics a organitzacions privades.
-Al 1921 es publicà el test de Rorschach que es va fer molt popular.
-Al 1939 es publicà el test de Wechsler-Bellevue, que es tornà el test estàndard per mesurar la intel·ligència en adults.
Al 1940 ja s’havien creat més de 500 test psicològics. Test d’intel·ligència verbals, no verbals, de personalitat, de funció psicològica, d’interès professional, vocacionals...
Els psicòlegs van augmentar molt les seves funcions en consultoria. L'aplicació de diagnòstics i tractament va créixer de manera natural a partir del procés de mesura (tests).
Els primers tractaments són de caire comportamentals i reflecteixen els avenços en coneixements adquirits al laboratori.
El després de la 2ª Guerra Mundial: Retorn dels soldats a casa va significar la necessitat de tractaments psicològics.
44.000 casos de trastorns mentals en el hospitals i més de 1500 casos de re-adaptació a la vida com a civils als EUA.
La manca de cobertura mèdica (psiquiàtrica) va obrir les portes als psicòlegs per donar diagnòstic i tractament.
Al 1945 l’estat de Connecticut va aprovar una legislació que possibilità als psicòlegs clínics aplicar tractaments.
Es marcà el camí a seguir per adquirir el certificat de psicòleg clínicEl model educatiu Boulder (pel psicòleg clínic). -Conegut també com el model científic-pràctic.
-El model emfatitza que els psicòlegs clínics han de ser competents en recerca i en oferir serveis psicològics professionals (avaluació i psicoteràpia).
 Llicenciatura + Doctorat (4 anys) + pràctiques (1 any)  Model formatiu vàlid durant 50 anys.
Al 1953 es presenta el primer codi ètic del psicòleg (que s’ha revisat més de 8 vegades) 7.4 EVOLUCIÓ DE LES PSICOTERÀPIES Aproximadament fins al 1950 hi havia dos aproximacions dominants (a nivell teòric i de tractament) en el tractament del trastorn mental. Psicoanalític vs condicionament-conductual Durant les dècades dels 50, 60 i 70 es va desenvolupant una gran quantitat d’enfocaments alternatius: Els més populars: L’humanístic, El conductual, El cognitiu-conductual i el Familiar sistèmic.
Finals dels 70-principi dels 80 arriben els enfocaments integradors: bio-psico-socials A finals dels anys 80, hi havia més de 400 psicoteràpies diferents, llavors ja no es planteja quin tractament es millor que altre; si no quin tipus de tractament es millor o adequat per a cada tipus de trastorn? Exemple : fòbies, addiccions i conductes sexual  conductisme.
De forma pionera Eysenck (1952/80/92), i actualment la divisió 12 de l’APA (Psicologia Clínica), busquen corroborar les tècniques validades científicament. Pels trastorns més habituals (ansietat, depressió) més del 75% són de caire cognitiu-conductual.
La psicologia clínica actual fa servir el mètode científic per aproximar-se i entendre els problemes del humans en tant a comportament, emocions, pensaments, relacions i salut.
La PSICOLOGIA CLÍNICA segons l’APA: Tracta d’utilitzar els principis coneguts en psicologia per així entendre millor, predir i pal·liar incapacitats intel·lectuals, emocionals, psicològiques, comportamentals i malestars generals (APA, 1981, p. 642).
La majoria de psicòlegs clínics actuals creuen que els problemes de comportament en humans són multi causals: Abordatge integral (eclèctic).
TEMA 8 FUNCIONALISME Perment el sorgiment del Conductisme (tema 9) Pragamatisme: utilitzo tot a nivell teòric o pràctic.
ANTECEDENTS Renaixement als EUA ( 1886-1896): Inici de la psicologia on eren importants les diferencies individuals (influència de Darwin i Galton) i l’adaptació a l’entorn.
Ser pràctics com filosofia pragmàtica única filosofia autòctona: una idea és bona si resulta útil.
  Funcionalisme: funció de la consciencia ( molt pragmàtica, tot o que sigui útil).
Estructuralisme: estructura de la consciencia. Titchener (unversitat de Cornell) importa, desenvolupa i modifica l’estructuralisme Wundtià.
Característiques del funcionalisme:  Ment com a funció biològica d’adaptar-nos (adaptar l’organisme) a les situacions noves.
  Consciència en els humans es per l’evolució; es el resultat del funcionament biològic de l’organisme derivat de l’evolució.
La psicologia serà pragmàtica, es a dir, que vol ser funcional, pràctica... millora l’educació, la higiene mental i estats patològics, també de empresa (industrial).
Aspectes Generals del funcionalisme: 1) Oposició a l’estudi exclusiu dels elements de la consciència (és artificial). Objecte d’estudi, la consciència en tant els processos mentals per adaptar-se en la societat.
2) La funció essencial dels processos mentals era ajudar l’organisme a adaptar-se a l’ambient en la lluita constant d’aquest. L’objecte d’estudi seran les funcions de la consciència i les seves finalitats.
3) S’emfatitza el "per què", el "per a què" i el "com", en detriment del "què".
4) Ressalten el paper de la motivació i les emocions.
5) Èmfasi en la lluita per la supervivència dins la tradició biològica evolucionista.
6) S’interessen per la determinació, mesurament i estudi del que diferencia als individus entre sí, més que a tractar de determinar allò que és comú. Superar els problemes que se’ns planteja. S’inteteressen en allò que en fa diferent (diferencies dels individus no pas allò que tenim en comú). Cattel  Test d’intel·ligència 7) Al costat dels processos mentals i l’experiència, incorporen l’estudi de la conducta. Amplien,doncs, l’objecte d’estudi de la psicologia per tal d’incloure la investigació amb animals, nens o humans patològics.
No només estudien la consciencia si no també estudien i observen la conducta dels individus per veure com s’adapten a partir de la percepció de diferents estímuls i duen a terme patrons de conducta. Comença a interessar-se la conducta com objecte d’estudi. Aplicació de la població que estudiem ( animals, nens, persones amb patologies greus...) .
8) Amplien la metodologia i les tècniques: -Mètodes subjectius i objectius -Per exemple (tècniques): introspecció, instruments i aparells dispensadors d’estímuls o creadors de situacions, dades de registres fisiològics, registres de conductes, tests,...
-El millor mètode que s’ha de fer servir dependrà del problema concret que s’investigui.
Al seu pragmatisme els porta a que qualsevol mètode o tècnica que sigui eficient (serà adaptada i utilitzada). Si es vàlid i aporta informació clar.
9) Hi ha la pretensió de convertir la psicologia en una ciència pràctica l’objectiu de la qual és millorar la vida humana en totes i cada una de les seves facetes. Si, inicialment, va ser l’àmbit educacional el gran beneficiat, aviat hi va haver una diversificació d’actuacions (industrial, clínic, social,....) El funcionalisme ens planteja una psicologia practica per la societat.
8.1 PSICOLOGIA DE L’ADAPTACIÓ DE W.JAMES WILLIAM JAMES (1842-1910) Planta les llavors del funcionalisme.
Rival directe de Wundt (i Titchener).
Expedició naturalista (influència de Darwin).  Molt interessat en la consciència humana. Intenta ser el Darwin americà.
Depressió (materialisme: tot està determinat; evolucionisme: supervivència del més apte). Depressió molt gran perquè creia que tant el materialisme i el positivisme i les teories de la evolució, creia que tot estava determinat: es va enfonçar més en la seva depressió.  la seva supervivència estava limitada.
Posterior “recuperació”: llibre de Renouvier (Libre albedrío) Va sortir de la depressió, Libre albedrio  l’esser humà es capaç de produir o de canviar en qualsevol moment, no esta tot determinat ( inici del pragmatisme; una idea és bona si es útil). A partir de aquí al 1890 va escriure els principis de la Psicologia, on plasmava aquell pragmatisme. Un enfocament científic però també una mica subjectiu (Utilitza enfocament científic i filosòfic: accepta des dels mètodes més científics fins als més anecdòtics. Si un aspecte de l’ésser humà no es pot abordar experimentalment, s’abordarà des d’altres mètodes de recerca).
Al final de la seva carrera es va dedicar a la parapsicologia.
 Plantejaments teòrics LA CONSCIENCIA      La consciència és personal cadascú de nosaltres te una consciència idiosincràtica (diferents) els continguts diferents, la forma de desenvolupar-se...no te gaire sentit buscar allò que ens fa comú és més fàcil buscar la diferencia. Reflexa experiències individuals.
És continua Buscar i aïllar els continguts de la consciència (consciencia com a fenomen), segueix l’exemple de Brentano. Exemple: colera (enfado) es desvirtua perquè hi ha un fluir en la consciencia.
No es pot dividir pel seu anàlisis; un tall de pensament, estàtic no te sentit; no es pot capturar.
Canviant Mai es pot tenir la mateixa idea, la corrent de consciència; proporciona un context: La metàfora del riu (mai ens banyem en el mateix riu)...es modifica a cada segon.
Selectiva En la consciència hi ha el que tu vols que hi hagi, tu selecciones els continguts que vols a la ment, gracies als processos atencional tu selecciones la teva atenció cap a un estímul concret. Voluntat de selecció, libre albedrío.
FUNCIONAL  la finalitat de la consciència es ajudar-nos a adaptar-nos al entorn (superar i solucionar problemes).
HABITS I INSTINTS Gran part de la conducta animal i humana està regida pels instints. Però la conducta no és fixa ni invariable, pot ser modificada per l’experiència (Influència de Darwin)  Repetició de conductes (patrons E-R): aparició de connexions cerebrals que es fixen formant hàbits.
Patró de conducta automàtica, per sobreviure, ser efectius, no gastar energia... (instints) Patró de conducta que de tant repetir s’automatitzen, per reduir esforç.
La diferencia es que un es innat (instints) i l’altre es aprés (hàbits).
Els hàbits ens poden arribar a modificar la conducta, instaurar bons hàbits i aprenentatges a la població infantil.
Repetir moltes vegades una conducta fa que la canviem i perfeccionem la conducta que fa una connexió cerebral i s’automatitzi (no prestar atenció ni gastar tanta energia mental). Som més precisos.
Els hàbits automatitzats fan una millor adaptació a la societat.
 Funcionalitat dels hàbits: Automatització de conductes (a conseqüència d'hàbits adquirits) disminueix la necessitat d’atendre conscientment a totes les nostres accions.
-Major exactitud / Menor fatiga (automatització d’accions útils) La importància de l’educació radica en la formació de “bons” hàbits i l’eliminació dels “dolents”.
Socialització, adaptació.
 Descriu cinc passos per a desenvolupar bons hàbits i eliminar els dolents: 1) Buscar circumstàncies que estimulin els bons hàbits i intimidin els dolents.
2) No actuar en contra d’un nou hàbit que s’està intentant desenvolupar.
3) No adquirir/eliminar hàbit de forma lenta.
4) És important fer-ho, no només el compromís.
5) Forçar-se a actuar de manera beneficiosa per un mateix.
TEORIA IDEO-MOTORA DE LA CONDUCTA Pensar en la conducta o un acte, ens facilita o porta a fer aquest acte o executar la conducta pensada.
(idea moure’t) El pensament d’un acte (idees), porta a l’execució d’aquest (si no hi ha altre pensament inhibidor). Estats mentals causen canvis corporals.
Mitjançant el control de les nostres idees de la conducta, controlem la nostra conducta real. Podem escollir els nostres pensaments. Per tant, podem escollir la nostra conducta.
El que pensem determina el que fem (teoria ideo-motora).
EMOCIONS Coneguda també com a teoria de James-Lange Una emoció és una reacció que dura un instat, en cavi un sentiment té una durada de temps més llarga.
 Teoria James-Lange -DefinicioEs instantani, és una resposta fisiològica i conductual, s’activa el sistema simpàtic?? * James va postular que primer va la percepció del estímul, seguidament el canvi fisiològic i per últim es dona la emoció.
*Una emoció segons James és el resultat de la vivència de la reacció fisiològica.
Exemples de la teoria de James-Lange: -No correm perquè tenim por, sinó que tenim por perquè correm.
-Ens sentim tristos perquè plorem, no plorem perquè estiguem tristos.
- Xiular per a conservar la valentia.
-Si estem en una postura trista durant tot el dia, aquest sentiment perdurarà més hores.
PER TANT...
o El que pensem determina el que fem (teoria ideo-motora) o El que fem determina el que sentim (teoria James-Lange)  Aportacions de W. James Destaca la importància de la UTILITAT.
Utilització de qualsevol mètode o tècnica. Utilitat de les idees (pragmatisme).
Ajuda a incorporar la teoria de l’evolució a la psicologia.
Ajuda a desenvolupar la psicologia aplicada.
Amplia l’interès d’estudi de la psicologia: conducta, cognició, emocions, experiències (també religioses,...).
HUGO MÜNSTERBERG (1863-1916) Va néixer a Polònia. Va treballar i es va doctorar amb Wundt. Gran amistat amb William James.
És de dedica a la PSICOLOGIA APLICADA, relacionada amb la psicologia clínica, forense i industrial.
 Psicologia clínica: tècniques conductistes molt útils per tractar les addicions, fòbies, trastorns sexuals...
Ell va plantejar idees que conductistes van obtenir. Treball amb persones mentalment malaltes, per a superar problemes d’alcoholisme, drogoaddicció, fòbies, disfuncions sexuals,...(no pacients psicòtics, creia que era deteriorament neurològic).
Ell planteja el “antagonisme recíproc”  Intentar reforçar la idea contraria de la idea que genera el problema.
Exemple: una persona que consumeix (idea), llavors trobem la idea contraria a això i la reforcem (per eliminar aquella conducta).
Contràriament a Freud, no interessaven les causes subjacents dels símptomes.
 Psicologia forense: Dels primers en aplicar principis psicològics a matèries legals. Estudia la fiabilitat dels testimonis oculars, són poc fiables, perquè ell va estudiar la poca fiabilitat de la nostra memòria i la percepció del individu. Escassa fiabilitat dels testimonis oculars: estrès, situació traumàtica,...  desfiguren percepció i records.
Interrogatoris: utilitzar mètodes psicològics en comptes de crueltat. La crueltat donava lloc a confessions falses.
Aparell que mesurava pulsacions cardíaques per a detectar les mentides (previ al polèmic detector de mentides).Va veure que les tortures en un interrogatori no es efectiu, pot generar relats falsos, va proposar ferho sense violència.
Pioner en la creació del detector de mentires (ritme cardíac en un interrogatori, o associat en la distorsió del relat).
 Psicologia industrial: Competències que un individu a de tenir per treballar en un lloc de treball (selecció de personal). Fer una entrevista per la selecció de personal (competències del individu, competències que s’han de dur a terme en un lloc determinat).
Va posar en pràctica mètodes de: -Selecció de personal Definir habilitats necessàries pel lloc de treball. Tenir en compte diferències individuals.
-Eficàcia i rendiment.
-Tècniques de màrketing i publicitat.
STANLEY HALL (1844-1924) Viatja a Alemanya, estudia filosofia i teologia. James li dirigeix la primera tesis doctoral en Psicologia de Harvard (percepció muscular de l’espai, 1878).
Torna a Alemanya on estudia amb Wundt, Fechner i Helmoltz.
     Crea el primer laboratori de psicologia als EUA (1884): Universitat de John Hopkins.
Funda la primera revista nord-americana de psicologia: American Journal of Psychology (1887) Crea l’APA (1892): American Psychological Association.
Nomenat rector de la Universitat de Clark (1888): psicologia genètica (evolució i adaptació, basat en intervenció educativa) en resposta a psicologia experimental  Estudis sobre l'adolescència i la senectut Va ser mestre de McKeen Cattell i John Dewey (figures clau en el funcionalisme).
Va crear la Psicologia Genètica: té a veure amb l’estudi de les etapes del desenvolupament humà, sobretot la adolescència. I també de la senectut, que succeeix en els avis, les seves pors a la mort, com fer mes adaptativa la vida de la gent gran.
La seva obra es va centrar en la Psicologia evolutiva:  Psicologia de l’adolescència: Lapsus de temps entre els 13-14 fins als 25 anys.
 Bon moment per a l’estudi de la configuració instintiva de l’ésser humà.
 Important a nivell personal i d’espècie: consolidació de la diferenciació sexual i capacitat reproductiva.
 Caracteritzat per inseguretats i pors.
 Tractament sexista: no defensor de la coeducació, les dones han de ser educades i preparades per a la maternitat, els homes per a tot el demés.
 Psicologia de la senectut: Precursor de l’estudi de l’envelliment  Tractament de la tercera edat segons cultures  Fonts de plaer a la tercera edat  Creença de vida després de la mort  Ansietat davant la mort  Reconeixement dels signes de l’envelliment...
El més destacat d’aquest autor es que va INSTITUCIONALITZAR LA PSICOLOGIA ALS ESTATS UNITS.
Els tres autors no son pròpiament funcionalistes però son els precursors d’ell. Èmfasis en la adaptació de la gent a la seva vida i viabilitat.
8.2 L’EXPANSIÓ DEL FUNCIONALISME UNIVERSITAT DE CHICAGO (continuadors del pensament de James) JOHN DEWEY (1856-1952) concepte d’arc reflex Considerat el fundador del funcionalisme com a disciplina (James i continuadors van sembrar les llavors). Stanley Hall va ser el seu professor. Accepta càtedra al Departament de filosofia de la Universitat de Chicago (1894).
Estudis aplicats en l’àmbit educatiu.
Escriu Concepte d’arc reflex en psicologia (1896)  inici formal de l’escola del funcionalisme.
 Existeix una “corrent de la conducta” igual que existeix una “corrent de la consciència”.
 Els tres elements d’un reflex (estímul-idea-resposta), han de ser considerats com a sistema coordinat orientat a un objectiu relacionat amb la supervivència (adaptació) de l’individu.
 E i R també són esdeveniments psicològics.
 ARC REFLEX: Tota acció té un antecedent i unes conseqüències, és una totalitat, que a la vegada suposa un context. L’arc reflex es dona en un subjecte amb una realitat psicològica particular: Ajust individual al medi.
Conducta i consciència no es poden entendre en termes de les seves parts sinó en termes del paper que juguen en l’adaptació de l’organisme a l’entorn.
La conducta no es podia estudiar dividint-la en elements (igual que la consciència no es podia estudiar dividint-la): -Era enganyós i artificial dividir un reflex (acte de conducta) en: procés sensorial (o estímul) + procés del cervell (idea) + resposta motora.
JAMES R. ANGELL (1869-1949) ....
HARVEY CARR (1869-1949) acte adaptatiu Preocupació pels processos d’aprenentatge.
L’aprenentatge havia de ser un tema principal, ja que és una eina d’adaptació a l’entorn.
ACTE ADAPTATIU Components:  Motiu (actua com a estímul, p.ex., tenir gana)  Configuració/percepció de l’entorn o la situació  Resposta (que satisfà el motiu) Objectiu: Satisfer necessitats, això és el motor de la conducta (influència de l’evolucionisme).
L’acte adaptatiu, PRODUEIX L’APRENENTATGE.
REPETICIÓ de la conducta efectiva en posteriors situacions similars.
Son necessàries percepció i conducta per a adaptar-se a l’entorn (manera de percebre’l determinarà la resposta): Veure un lleó al zoo/ al bosc.
UNIVERSITAT DE COLUMNIA JAMES McKEEN CATTELL (1860-1944) test Gran seguidor de Galton (diferències individuals) la intel·ligència es pot mesurar,estudi de les facultats sensorials i motrius.
El seu “pacifisme” el porta a tenir relacions negatives amb el rector de Columbia (contra el reclutament de joves per l’estranger) acaba dimitint del seu càrrec, que havia ocupat 26 anys.
    Primer laboratori psicomètric als EUA (1889) Crea el terme Test metal Funda la tercera revista dels EUA, de la que va ser propietari i editor: Psychological Review Funda la seva pròpia empresa editorial (Science Press), i més tard 4 revistes més, entre les que destaquem la revista Science  Psicologia aplicada (on va treballar principalment): Tant les IDEES com els MÈTODES, s’havien d’avaluar en funció de la seva utilitat.
 Èmfasis en una psicologia objectiva i sense introspecció (gestació del conductisme).
ROBERT SESSIONS WOODWORTH (1869-1962) ...
EDWARD THORNDIKE (1874-1949) conexionisme! ...
8.3 EL CONEXIONISME DE THORNDIKE EDWARD Lee THORNDIKE (1874-1949) Alumne de James (Harvard) i després de Cattell (Columbia), on es va fer gran amic de Woodworth.
Al 1911 va publicar la seva gran obra: Intel·ligència animal.
Pioner en la teoria de l’aprenentatge (pel que és més conegut).
Va escriure 507 textos. La seva trajectòria és considerada de transició cap al conductisme. Integrava els mètodes de la psicologia animal i el pensament funcionalista.
Estudi experimental dels processos associatius (E-R) animals observant i quantificant la conducta en situacions de laboratori que permetien el control de les condicions, i asseguraven que els resultats poguessin ser replicats.
 Teoria conexionista de l’aprenentatge Estudi de l’aprenentatge en animals.
-Aprenentatge es dona per assaig-error (tanteig conductual).
-Aprenentatge = associació entre estímul i resposta. Associació = connexions neurals.
 Caixes problema (puzzle box) Estudi dels processos associatius en gats (tot i que va estudiar amb altres mètodes l’aprenentatge en pollets, rates, gossos, peixos, micos i humans).
Va crear 15 caixes problema: en totes es requeria una resposta concreta (prémer palanca, tirar de corda...). La resposta adequada donava lloc a “poder escapar” i obtenir recompensa (menjar).
Obté uns gràfics de latència d’escapada (corbes de temps), semblants en tots els casos.
La pendent de la corba era una mesura directe del progrés de l’associació (i per tant, de l’aprenentatge): Descens gradual lent: associació difícil.
Descens gradual ràpid: associació fàcil.
La suavitat de la pendent era evidència de l’absència de raonament (no es donaven canvis sobtats).
Conclusió de caixes problema: APRENENTATGE GRADUAL: a mesura que es donaven més respostes satisfactòries, més ràpid les següents.
APRENENTATGE no es dona amb raonament /pensament. Els mateixos principis s’apliquen a tots els mamífers (incloent humans).
 TEORIA DE L’APRENENTATGE -2 formulacions (revisió en funció de noves observacions) - Postula una sèrie de lleis: 1ª FORMULACIÓ Llei de l’exercici: qualsevol resposta a una situació, es connectarà més fortament a la situació en funció del nombre de vegades que ha estat connectada a aquesta.
 Llei de la utilització quan més sovint es realitza una resposta adequada, més s’enforteix la connexió.
 Llei del desús quan menys s’utilitza una resposta, més es debilita la connexió.
Llei de l’efecte: Acció seguida d’estat satisfactori enforteix connexions (reforç de la conducta).
Acció seguida d’estat insatisfactori debilita connexions (càstig de la conducta).
2ª FORMULACIÓ (donada per l’observació de conducta humana) Renuncia a la llei de l’exercici: L’enfortiment de connexions no només es dona per la repetició de conductes. La debilitació no només es dona pel desús.
Revisa la llei de l’efecte (versió negativa): Les accions amb resultat insatisfactori (càstig) no són efectives pel debilitament de connexions.
 Diferències humà-animals   En animals no s’observa aprenentatge per imitació.
Associació no compost per idees, sinó per connexions E-R que s’enforteixen gradualment gràcies al plaer (recompensa) resultant de l’acció (exercici o repetició).
Tant aprenentatge humà com animal es basa en connexions neuronals i d’E-R. La diferencia radica en la  quantitat i complexitat d’aquestes: Les associacions en humans es transformen per l’acció del llenguatge, la imitació, lacomparació,seny,...adquirintse inclús sense existir impuls per l’acció.
PENSAMENT Funcionalista: només les conductes útils es mantenen.
Associacionista.
Per influència de les teories de l’evolució, inclou el component conductual, i afirma que l’aprenentatge es dona sense ideacióaproximació al conductisme.
PENSAMENT: CONEXIONISME Enllaços neurals (connexions) entre estímuls i respostes.
Probabilitat de resposta està determinada per la força de les connexions: no és important com s’associen les idees, sinó com canvia la força entre connexions en funció de l’experiència.
(Previ al) CONDUCTISME Estudi essencialment de la conducta.
El pensament no implicat en l’aprenentatge. Processos animals = processos humans ens podem limitar a l’estudi animal i posterior generalització a humans.
Però...no es pot considerar encara conductista perquè:  Termes mentalistes (per exemple: estat satisfactori dels actes).
 Admet anàlisis introspectiu per l’estudi de la consciència.
INFLUÈNCIA  Estudi al laboratori de l’aprenentatge.
 Formulació de la primera teoria de l’aprenentatge.
 Primer conjunt sistemàtic de lleis per explicar les connexions E-R.
 Va aplicar els principis observats a situacions d’aprenentatge en humans, sobretot en l’àmbit educatiu.
CRÍTIQUES Situacions experimentals molt artificials: la conducta que s’espera de l’animal no forma part del seu repertori conductual natural.
!CONTROVÈRSIA AMB KÖHLER! Thorndike: aprenentatge per assaig-error, connexions, no pensament. Aprenentatge gradual.
Köhler: aprenentatge = comprensió del camp perceptual, aprenentatge per Insight.
Critica que fa Köhler: els animals no poden percebre la totalitat de la situació-problema.
8.4 CONTRAPUNT DE TITCHENER Es gradua a Oxford (Anglaterra), va estudia dos anys amb Wundt (Europa). Accepta plaça a Cornell (EUA). Ell es el qui, davant el dur debat amb la nova psicologia emergent, els dona el nom de “funcionalistes” (funció vs estructura).
Descriptiu i positivista (no cal plantejar-se el que no es veu) . Molt autoritari.
Va ser president de l’APA, però va crear una associació paral·lela (per desacords amb APA): Els experimentalistes.
En aquesta associació no hi entraven dones.
Estructuralisme Psicologia = ciència experimental Mètode: introspecció Objectius = estudi de la consciència i de la seva estructura en tant: què / com / per què La consciència Què = elements (mitjançant introspecció).
Com = com es combinen els elements.
Per què = correlació neurològica dels successos mentals.
Elements de la consciència: -Sensacions (elements de les percepcions) -Imatges (elements de les idees) -Afectes (elements de les emocions) Més endavant ho rebutja tot i només admet l’existència de sensacions (sensacionalisme radical).
 Diferencies amb Wundt - Adopta idees de Wunt, passades pel filtre del positivisme.
-Abandona l’explicació, quedant-se solament amb la descripció (positivisme, no teoritzar).
-Rebutja la apercepció i la síntesi creativa de Wundt per explicar les combinacions d’elements (associacionisme) Llei de la contigüitat -Atenció per Titchner era una sensació més clara i intensa que les demés (no es necessita postular capacitats de la ment).
 Per què s’extingeix l’estructuralisme? -Arguments contra la introspecció - L’observació modifica l’objecte -L’experimentador participa - Excloïa temes importants (no abordables): personalitat, l’aprenentatge, l’evolució psicològica i les diferències individuals...
-Refusava la psicologia infantil i animal - No interès en la conducta anormal -Refús a la recerca d’un coneixement pràctic, solucions i respostes.
- Incapaç d’assimilar l’evolucionisme TEMA 9 CONDUCTISME ANTECEDENTS Inici a EUA, principis del S.XX.
J.B Watson va ser considerat el fundador, amb la conferència realitzada a la Universitat de Columbia al 1913 amb el títol: La Psicologia vista per un conductista.
Va significar un canvi radical per a la psicologia en tant abandona l’estudi de la consciència i es limita a l’estudi de la conducta.
Es va desenvolupar en dues etapes:   1913 a 1960 Conductisme clàssic 1960 en endavant  Neoconductisme (des de la influència del positivisme lògic fins l’aparició del cognitivisme) Profunda crisis entre les dues etapes on es van donar canvis importants.
DEFINICIÓ, OBJECTE D’ESTUDI I MÈTODE La Psicologia és una ciència natural, que es proposa establir les lleis que regeixen la conducta .
Objecte d’estudi: La conducta observable (vs. consciencia).
Objectiu: predicció i control de la conducta.
El mètode de la psicologia és el propi de les ciències naturals, és a dir, la observació sistemàtica i el mètode experimental (vs. introspecció).
 Antecedents més importants: El Funcionalisme: Èmfasis en la continuïtat evolutiva i l’adaptació.
Psicologia = útil i pràctica Interès per la Conducta  La Psicologia comparada (Psicologia animal) i connnexionisme: continuisme evolutiu i mètode experimental (Thorndike).
L’ empirisme associacionista: connexions regulars entre observables associacions estímul-resposta (E-R).
 La Reflexologia Russa: El condicionament de Pavlov.
IVAN M. SECHENOV (1829-1905) És el fundador de la psicologia objectiva russa.
Refusa que el pensament causi la conducta (C). L’estimulació externa causa tota C.
Consciència = processos fisiològics del cervell.
Concepte d’inhibició: els mecanismes inhibidors del cervell el porten a concloure que la Psicologia es pot estudiar en funció de la fisiologia.
Experiments en granotes: si s’estimula el nervi vague el cor palpita més lentament   Conducta = excitació i inhibició de reflexos.
 Desenvolupament humà: lenta estabilització del control inhibidor sobre la conducta reflexiva.
 La psicologia s’ha d’estudiar utilitzant els mètodes de la fisiologia. Són els únics vàlids.
IVAN PETROVITCH PAVLOV (1849-1936) Interessat en la fisiologia va estudiar la funció digestiva.
Tècnica que permetia l’observació del procés digestiu mentre es produïa, sense alterar la normalitat física i fisiològica del subjecte:  Va treballar amb gossos, als que introduïa una petita cànula a la papada amb la que podia recollir mostres de la salivació en el moment que aquests ingerien aliment.
Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina al 1904.
EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC  La salivació Acte reflex (automàtic i involuntari) Es desencadena am estímul específic (ex: aliment en contacte amb la mucosa bucal).
 Observació no esperada: salivaven abans que l’aliment entrés en contacte amb la mucosa bucal.
 Quina era l’explicació d’aquesta incoherència fisiològica?  Reflex condicionat objectes o successos relacionats amb el menjar (passes de l’experimentador, veure l’experimentador) ja provocaven la resposta: Respostes condicionades (depenen d’alguna cosa).
 Els reflexes condicionats es podien explicar per principis associatius de contigüitat i freqüència, també en termes de circuits neuronals i fisiologia cerebral.
 TOTA LA CONDUCTA ÉS REFLEXIVA (originada per estímuls) Components: Reflex incondicionat (innat, automàtic) Estímul incondicionat (EI): menjar Resposta incondicionada (RI): salivar Reflex condicionat (deriva de l’experiència) -Estímul condicionat (EC). Comença sent un estímul neutral (EN), que s’ha associat a EI, per contigüitat o freqüència.
-Resposta condicionada (RC): suscitada per l’EC Condicionament clàssic; transformar un estímul neutre en un estímul condicionat, per a que provoqui una resposta condicionada.
Fenòmens del condicionament    Extinció: EC present sense EI: RC desapareixerà.
Passes experimentador sense menjar de forma continuada. Al final desapareix salivació.
Recuperació espontània: passat un temps després de la extinció es presenta EC. Despertarà una RC.
Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava que no s’elimina la RC sinó que s’inhibeix.
Condicionament Inhibitori: Després d’establir condicionament excitatori (EC = EI), presentem un altre EC (EC2 o inhibitori) sense EI: aprenem a inhibir la conducta reflexiva.
Pavlov: Neurosi experimental Podem crear al laboratori una conducta anormal: Conflicte inhibició i excitació.
Posteriorment va presentant un cercle cada vegada més semblant a una el·lipse Què succeeix? Tendències excitants i inhibitòries entren en conflicte.
Es col·lapsa la conducta de l’animal (diferents reaccions):  Irritables, bordaven violentament i mossegaven l’aparell  Depressius i tímids El tipus de resposta davant dels conflictes en els animals (també humans) determina el sistema nerviós que tenien.
9.1 J.B. WATSON I EL SEU IMPACTE JOHN BROADUS WATSON (1878-1958) Neix al sud de Carolina (EUA). Mare molt religiosa, pare molt “vividor”. Pare, amb qui tenia molt bona relació, acaba abandonant la família (Watson tenia 13 anys). Adolescència conflictiva: arrestat en diferents ocasions (baralles). Era molt persuasiu. Finalment s’interessa per la psicologia i la filosofia, i llegeix les obres de Wundt i James.
Va estudiar a la Universitat de Chicago (funcionalisme). Gran influència de Angell. Va començar a estudiar els processos d’aprenentatge en la rata blanca.
Primer en tenir un “sentiment” conductista: Si podem conèixer la rata sense recórrer a la introspecció...per què no podem conèixer a les persones també d’aquesta manera? No va explicar les seves postures a Angell i altres professors, que creien en la necessitat de l’estudi dels processos mentals.
Es doctora (1903): Educació animal: evolució psíquica de la rata blanca.
Es trasllada de la Universitat de Chicago a la de Johns Hopkins (1908), on li van oferir un càrrec molt ben pagat (començava a ser una persona molt influent).
Relleva a Baldwin com a editor de la revista Psychological Review (ho aprofitarà per a les seves publicacions sobre les idees conductistes).
Petits col·loquis a les Universitats on va plantejant les seves idees.
Finalment, i sabent que anava contra la psicologia aleshores establerta, el 1913 conferència a Columbia: Psicologia vista per un conductista (considerat inici formal del conductisme).
 Psicologia vista per un conductista (1913) Psicologia = ciència de la conducta Mètode = experimental i observació sistemàtica Objectiu = predir i controlar la conducta Conducta = connexions E-R Hipòtesi continuista = animal humà Ciència pràctica, útil per a la societat Ofereix teoria, metodologia i tècnica que eren adequats per obtenir estatus de ciència.
 La psicologia objectiva de Watson Nou objecte d’estudi: La conducta (E-R).
Podem conèixer R a partir d’ E.
Podem conèixer E a partir de l’observació d’ R.
Resposta: tot allò que feia l’organisme.
Estímul: podia ser qualsevol situació general de l’entorn o una condició interna de l’organisme.
Tipus de conductes:  Apresa explícita (manifesta) parlar, escriure, jugar a futbol...
 Apresa implícita (encoberta) més batecs cardíacs en veure al dentista...
 No-apresa explícita esternudar, pestanyejar...
 No-apresa implícita secrecions glandulars, canvis circulatoris...
Segons Watson, tot el que fa una persona, inclòs el pensament, es pot incloure dins d’una d’aquestes 4 categories.
Llenguatge i pensament Reducció del llenguatge i el pensament a una forma de conducta.
Parlar o pensar, són conductes tan objectives com el beisbol.
Parlar = conducta manifesta.
Pensar = parla implícita o sub-vocal.
Explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita.
Aquesta idea va ser àmpliament rebutjada.
Tota la conducta era E-R.
També explicava la malaltia mental en termes de “pertorbacions de l’hàbit”. Exemple del “Gos neurastènic” El condicionament és responsable de l’establiment de reflexos condicionats motors i viscerals.
 Rol dels instints 1914: Important rol en les seves teories.
1919: Presents en els nens, però els hàbits els desplacen.
1925: Nega totalment la existència Ambientalista radical (l’experiència és el que fa a les persones com són i no l’herència).
Denme una docena de niños saludables y les garantizo que tomando uno al azar lo convertiré en cualquier clase de especialista sin importar sus talentos, tendencias, habilidades, vocación y raza.
Watson, 1926.
La única cosa heretada era:  L’estructura físico-fisiològica (ser alt, prim, color d’ulls,...)  Els reflexes bàsics (esternudar, plorar, respirar,...)  3 emocions bàsiques.
 Les Emocions Bàsiques POR Sorgeix de: sorolls forts i pèrdua d’equilibri. Respostes associades: retenir respiració, plor...
RABIA Sorgeix de: immobilització – restricció de la llibertat. Respostes associades: enduriment del cos...
AMOR Sorgeix de: carícies. Respostes associades: somriure, extensió braços...
Cada una te un patró característic de resposta visceral i glandular quan s’activa d’una manera apropiada.
A través de l’aprenentatge aquestes emocions sorgeixen de diferents estímuls situacions que no provoquen una resposta emocional ho poden arribar a fer a partir d’hàbits. Les emocions adultes com l’odi, la vergonya, l’orgull...
deriven de les 3 emocions bàsiques.
Els tres aspectes importants de les emocions són :  Estímul que la desperta  Reacció interna  Reacció externa Les sensacions i sentiments no són importants.
L’Experiment amb el Petit Albert (9 mesos) Molt criticat. Establiment d’una resposta emocional condicionada de por a rata blanca. Generalització de les respostes emocionals a altres estímuls.
Considera que totes les reaccions emocionals dels adults es desenvolupaven per aquest sistema. És a dir: LA CONTIGÜITAT.
Un cop demostrat això, vol veure si es pot utilitzar aquest sistema de manera inversa. Eliminar pors ja existents.
El petit Peter: por a les rates, conills, abrics de pell, granotes, jocs mecànics...
Modelatge (altres nens jugant) Contracondicionament (presentar l’objecte que crea “tensió” + estímul positiu) i desensibilització sistemàtica.
Ara: Teràpia de modificació de conducta Durant els estudis sobre condicionament de les emocions en infants, divorci conflictiu...
Abandona el món acadèmic  món empresarial -Divulgació i vulgarització de la proposta científica -No hi ha diferències hereditàries -L’home és un producte manufacturat per la societat - L’aprenentatge i formació d’hàbits per condicionament de respostes glandulars i motores CONDUCTA.
INFLUÈNCIA DE WATSON Teories que van ser finalment acceptades, però al principi hi havia moltes reticències.
2 efectes duradors:  Canvi objecte estudi en psicologia: De la descripció i explicació dels estats de la consciència a la predicció i control de la conducta.
 Va fer de la conducta manifesta el contingut quasi exclusiu de la psicologia.
2 tipus de conductismes:  RADICAL: considera que no es pot explicar una conducta en funció de successos interns no observables.
 METODOLÒGIC: no considera que sigui erroni considerar els successos cognitius o fisiològics però insisteix en que aquests s’han de validar mitjançant l’estudi de les seves manifestacions a la conducta.
9.2 NEOPOSITIVISME I NEOCONDUCTISME Positivisme (Tema 2 autor Comte) Ciència basada en l’observació (empirisme radical).
Tot el que es pot observar amb certesa sobre les persones és la conducta La conducta es resultat dels productes de la ment.
Importància de les dades objectives,evitar o minimitzar l’especulació teòrica.
Watson i reflexologia russa positivistes.
o Neopositivisme o positivisme lògic Que la ciència només es basi en dades observables és poc realista. La Ciència de principis del segle vint, proposa nous conceptes no observables com per exemple: la gravetat, magnetisme, àtom, força, electró...
POSITIVISME LÒGIC: EMPIRISME + RACIONALISME     Termes observables de la ciència: successos empírics.
Termes teòrics: explicar el que s’observava.
Una teoria només era útil si explicava dades observables.
Només es permetran termes teòrics sempre que aquests s’uneixin de forma lògica a les observacions empíriques.
Operacionisme: Unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats.
Definir els conceptes (força, energia) de forma mesurable, que es pugui operar sobre ells. No ambigüitat.
Definicions operacionals (exemples):   Aprenentatge: número determinat d’execucions correctes.
Intel·ligència: puntuació de determinat test.
Si un concepte no es definia operacionalment no tenia significat científic.
Neoconductisme: Si s’utilitza la teoria ha de ser a la manera del positivisme lògic.
Tots els termes teòrics en forma de definicions operacionals.
Investigació amb animals perquè:  Control més fàcil que amb humans.
 Percepció i aprenentatge: diferències de grau entre els humans, és possible la generalització.
Èmfasi en l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació.
Deriva del conductisme (encara utilitzen animals), mesuren la ment de forma indirecta a partir de la conducta dels individus, fan teories a partir de allò que observen.
EDWARD CHACE TOLMAN (1886-1959) Conductisme intencional:  Critica la introspecció  Es fa formar amb Watson i amb gestal. Neoconductista i gestàltic: influència de Watson i Gestalt (viatjarà a Alemanya).
 Visió molar de la conducta (vs molecular de Watson).
Te una visió molar de la conducta, té en copte l’individu en l’entorn els patrons de conducta, el individu en el seu entorn (de manera global).
Watson: visió molecular de la conducta (centrat en respostes aïllades a estímuls determinats).
Tolman: visió molar de la conducta (més global i tenint en compte la intenció de la conducta).
Posa èmfasis en la intencionalitat, allò que motiva al individu.
Com estudiem la intencionalitat de manera científica? La considerem en la conducta. Si la conducta es duu a terme per uns processos mentals que es posen en marxa de manera indirecta estem observant la ment (conductisme mentalista).
La conducta (exceptuant el cas dels reflexos més simples) no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament, configurats dins l’individu, que el porten a finalitats específiques.
Aquests patrons eren el que anomenaria successos cognitius. Eren variables intervinents, és a dir, intervenien entre els successos de l’entorn i la conducta.
 Variables intervinents variables entre els estímuls i les respostes ( E vat. Intern o conceptes teòrics R). Serien els fenòmens que es produeixen en la ment.
Les variables intervinents : s’havien de definir operacionalment. Habien d’estar unides sistemàticament als successos observables.
Ell estudia també com les variables intervinents eren responsables del desenvolupament de Mapes cognitius, i com les rates formulen mapes cognitius. Ex: com anar fins a casa des de la universitat. Es creen a partir de la experiència.
(primer es formulen hipòtesis....) Mapes cognitius amb rates:  Laberint amb recompensa.
 Animal fa hipòtesis (dreta menjar/ esquerra no menjar).
 Expectatives (quan vagi cap a la dreta).
 Si l’expectativa es confirma consistentment es desenvoluparà la creença.
 Desenvolupament del mapa cognitiu (coneixement de totes les possibilitats de la situació).
No només descriu la conducta sinó que l’explica, mitjançant aquestes variables intervinents.
No estaba d’acord amb Thordinke i Watson; Tolman afirma que l’aprenentatge és crea sense necessitat de reforçament o un condicionament, es crea amb la simple exposició en l’entorn. L’aprenentatge no és un procés automàtic basat en la contigüitat i freqüència. Tampoc en el reforç.
Tolman creia que a través de la confirmació d’hipòtesis i creació de mapes cognitius es produïa l’aprenentatge, no cal reforç.
Aprenentatge latent la rata esta aprenent encara que no ho demostri.
No reforçat fins al dia 11: van de cop, perquè s’ha produït aprennetatge (se saben el camí), es demostra perquè el dia que fiquen el reforç executen ràpidament la tasca. Amb motivació o sense motivació, amb reforç o sense.
La motivació no influeix en l’aprenentatge sinó en l’execució de la tasca.
L’aprenentatge: L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn.
S’utilitzarà allò après només en el cas que hi hagi una motivació en l’organisme.
La motivació influeix en l’execució, i no en l’aprenentatge.
El reforç millora l’execució, però no determina l’aprenentatge.
Pot existir aprenentatge latent. Diferència entre aprenentatge i execució .
INFLUÈNCIA DE TOLMAN La conducta no pot reduir-se a rígids esquemes E-R.
Va ajudar a preservar i formar la tradició de la psicologia cognitiva.
Considera els organismes processadors actius de la informació (com en la psicologia cognitiva contemporània) CRÍTIQUES Connotacions mentalistes.
Falta de rigor formal, definicions poc clares sense especificació quantitativa.
Les teories de Tolman van començar a perdre popularitat.
Es va obrir pas un altre cop el conductisme radical, en aquest cas conduït per Skinner. Desprès de la 2ªGM, la versió del conductisme d’Skinner va desplaçar definitivament totes les altres versions.
*Neoconductivisme es un pas previ per el cognitivisme Qualsevol animal serà un processador d’informació. Són organismes actius.
Desprès de la 2GM retorna el conductisme radical.
BURRHUS FREDERIC SKINNER (1904-1990) Positivisme: Observació dels fets empírics (no teoria), demostracions, no suposicions ni especulacions.
El científic ha de descriure i predir (per exemple, si es dona X després es dona Y), però no interpretar el per què de l’existència d’aquestes relacions empíriques. DESCRIURE, NO EXPLICAR.
Skinner: es condcutisme encara que es trobi en la nova etapa del condcutisme.
Retorna a la psicologia al conductimes radical. Tan sols es fa experiments per explicar la conducta, no hem de fer suposicions ni teories, només descriure i predir la condcuta.
Ell proposa fer un anàlisis funcional de la conducta.
Aquest anàlisis no em serveix per parlar de la ment, obviem l’estudi de allò que no es observable perquè faci el que faci la ment s’acabarà donant la conducta.
-Nega l’existència de la ment o la vida mental.
-Tot són fenòmens neurofisiològics.
-Encara que els successos mentals existissin, res es podria obtenir a partir del seu estudi.
-Si els successos de l’entorn fan sorgir successos mentals que a la vegada originen la conducta, és millor limitar-se a realitzar un anàlisis funcional.
o Condicionament operant o instrumental El individu executa una acció per obtenir unes conseqüències. Es a dir, el subjecte opera per obtenir quelcom (la conducta depèn de les conseqüències que aquesta tingui). Desenvolupa programes de reforçament basats en l’interval que passa entre la presentació de reforç1- reforç2 i el número de respostes necessàries per a l’aparició del reforç. Aproximació successiva.
Skinner, experimenta amb coloms i la taxa de picoteig, l’animal opera amb l’entorn. Juga amb el nom de les respostes que ha de donar, juga amb els intervals de reforç.
Condicionament operant (Skiner) vs. condicionament clàssic (Pavlov, Watson) Naturalesa del reforç Un reforç es tot allò que augmenti la probabilitat d’una certa conducta.
-Si resposta condueix al reforç: % Conducta augmenta.
-El reforç s’identifica pel seu efecte sobre la Conducta.
- Reforç és qualsevol cosa que augmenta la presencia d’una conducta (pot variar segons el subjecte).
Conducta verbal (1957) Aplica els principis del condicionament operant a l’adquisició del llenguatge: “actes verbals”.
Conducta verbal = altres conductes  reforç social.
No s’opera sobre el medi sinó sobre els que ens escolten. Ex: Més sopa.
Aplicacions dels principis de Skinner Teràpia de conducta: modificació de conducta economia de fitxes  Addicció drogues, tics, autisme, indústria.
 Sobretot en hospitals, presons  establiments on procediments de càstigs poden ocasionar abusos.
Tecnologia de la conducta:  Proyecto Pelícano: entrenament de coloms en guiar míssils aireterra.
 Habitacle per la seva filla: temperatura controlada, aire filtrat i contacte social necessari solucionat traientla unes hores al dia.
 Programes d’ensenyament: màquines on el nen respon a preguntes al seu ritme i sap immediatament si la resposta és correcte instrucció programada.
Enginyeria social Controlar l’entorn per a canviar la conducta  Walden 2 (1948): Com crear una societat model.
 Més enllà de la llibertat i la dignitat (1971): si controlem el nostre entorn, canviarà la nostra conducta i serem lliures (perquè la controlarem).
APORTACIONS Moltes aplicacions a la clínica, la indústria i l’ensenyament.
Crida a un control més intel·ligent del medi ambient.
CRÍTIQUES Determinisme radical.
No accepta les variables internes.
Concepció de l’organisme només com a emissor de respostes causades pel medi.
9.3 LA CRISI DELS ANYS 60 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES o Postulats del conductisme criticats 1. La major part de la conducta és apresa  La conducta determina genèticament és mínima.
Part de la conducta heretada.
2. El llenguatge només és un tipus més de conducta apresa  Es regeix pels principis de l’aprenentatge.
Noam Chomsky: afirmació de que el llenguatge té una forta influència genètica.
3. L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels mateixos principis Podem estudiar els animals per aprendre.
Fals: hi ha grans diferències.
4. Els successos mentals poden ignorar-se o minimitzar-se com a causants de la conducta  Els obviem en l’anàlisi.
I tot el que justament ens fa humans? Moral, socialització, pensament, consciència, coneixement, imatges, sentiments...
5. Totes les R que l’animal realitza poden modificar-se mitjançant els principis de l’aprenentatge.
No és cert: l’evidència demostra que la conducta animal tendeix cap a la determinada genèticament.
6. Els mateixos principis governen la conducta del nen i la de l’adult.
No és del tot cert.
TEMA 10 PSICOLOGIA COGNITIVA En aquesta època apareixen els dos paradigmes que pressuposen al esser humà com a esser actiu; Psicologia humanista (nomenada com la tercera força, a Amèrica hi havien dues forces el Psicoanàlisis i el conductisme). La psicologia cognitiva , resoldre el problema de la ment amb la comparació del paral·lelisme amb un ordinador.
10.1 DEFINICIÓ I ORIGENS Psicologia cognitiva: Ciència objectiva treballem des de experiments i situacions ven estandarditzades. Observem des d’una forma més operacional, temps de reacció del individu (per veure com el subjecte respon davant les taxes).
La ment per explicar patrons de conducta mesurada. La ment la coneixem com un sistema de coneixement.
Processos bàsics de la consciència, temes principals amb els que treballa la psicologia cognitiva : (requadres en verd) Va molt relacionat amb la segona guerra mundial, hi havia una demanda dels militars als psicolegs, amb tasques de vigilancia, deixifrar codis...
10.2 EVOLUCIÓ Anys 50, primers ordinadors, desenvolupament i final de la segona guerra mundial.
A las estats units psicòlegs formats amb el conductisme posen un simposid que consideren la fundació de la psicologia cognitiva.
Autors: -Newell i Simon: ordinador que simula els processos de la ment humana .
-Chomsky: Propostes de la linguistica, de la gramatica transformacional.
-Miller: Parla del numeso magic...limitacions del meu sistema de memmagatzemar informació 8memòria). La limitacio es el numero 7, amb 2 de desviació estandar.
-Bruner: Neisser bateig del nom cognitiu.
Als anys 70 apareix les primeres revistes amb el titol de Psico Cognitiva 10.3 ELS MODELS COGNITIVISTES El processament de la informació, la metàfora de l’ordinador.
Imput (rebrem els estímuls, pertany a la informatica pero la spciologia la utilitza tbn) els outputs Amb maquines també es creen la capacitat de autoregular-se i amb els humans passa el mateix , som capassos de retroalimentar-nos?? Perspectiva mentalista ment intencional que modifica la seva conducta (no com deia Brentano, sino com o fa la informatica), Hi ha 4 presuposits de la psicologia cognitiva: -Presuposit mentalista: assuimir que hi ha una conciecia una ment -Computacionla: Psicoleg esbrinar com funciona els processos de comput; de emmagatzament...
-Restrictiu: limitaciosnd e la capacitat de emaatzem i atencional - Funcional: ens interesa la funcio de la ment no la estructura.
Es perfilen dues tendències: Radical (mentordinador) afirmen que funcionalment són identics. Ciencia cognitiva.
Feble (font d’inspiració, accepten l’us de la terminologia, són els psicolegs cognitius) Intel·ligència artificial: Test de Turin.
Va morir enverinat amb una poma. El primer informatic homosexual.
El que es plantejava e un article si les maquines que estaven crean podien pensar? Hem de operativitzar els objectes, passar-ho a conceptes que es puguin mesurar.
Turin va crear un test on les maquines ens enganyin i ens faci creure que es un huma. Cap huma ha passat cap test de Turin. Ens engañara quan tingui una resposta sostinguda al llarg del temps, pero de moment nio.
La interpretació forta ens diu que si que el oridnador pensa. Però la interpretació debil ens dira que no que el que esta fent es simular el pensament i no enten res del que fa.
John Searle no el ordinador no enten. Metafora amb simbols xinesos, encara de que els ordinadors superin el test, ells no entenen els simbols ni tenen coneixement. Tot i que els ordinador simulen q estan pensant, no ho fan igual que els humans.
EL NOU CONNEXIONISME no surt a examen S’activen tots els nodels i es van desactivant frhgkehgushgjre??? 10.4 PSICOLOGIA HUMANISTICA Que l’esser humà ha de ser feliç Basat en el Romanticisme i existencialisme Edmund  la intencionalitat no nomes es dirigeix cap a fora sino també o podem dirigir cap o interior (meditacoó) esta de calma, dirigir la nostra atenció de la nostra conciencia, captar la essecia de les nostres emocios...
Martin concepte de llançament, hem de fer un esforç per viure una vida autentica, això passa en ser jo i assumir les meves propies decisions tot i que ens equivoquem, inautenqtica seria seguir allo que ens diuen no se amo de les meves decisions, la llibertat de eleccio ens pot fer ansietat o culpa, però això q sento esta acompanyat a una vida autentica. El llençament sempre limitaria la vida autentica (neixer en un altre lloc que em limites a pendre les meves decisions).
Ludwing buscar un DArseu positiu i no negatiu . (Darsein concepte de la meva vida o de com percebo el món.
REconduim aquell darsein perque les persones trobimn la seva vida. ) Rollo MAY: Ansietat normal apareix quan escollim lliurement el que volem, ens esquivoquem o no fem una bona eleccio, pero sera sana perque la em pres nslates.
Ansietat neurotica no viuen de frma atuentica, viuen amb el que dicten les normes culturals, religio, ...
George Kelly : Per ell la majoria de trastorns psicologics no son mentals, sino que son trasttorn de la percepció del teu entorn.
L’autor proposa cambiar la capacitat de percepció, Teràpia Rol-fixe.
Hi han psicolegs que no accepten el determinisme, nosaltres podem generar la nostra conducta MASLOW La jerarquia de les motivacions, la piramide hi han unes necessitats i les mes importants condicionen la condcuta. Anem pujant, per la autorealització. Algu que no te les necessitats basiques cobertes, no podrà pujar, un cop tingui les necessitats basqieus (anteriors) convertes, si podrem arribar aa assolir l’ultim estadi de la autoreatilzació.
Complex de Jonas: Por al coneixemnet d’un mateix, pocs arriben al ultim estadi.
Llisat de carcteristiques de persones que han arribat al ultim estadi (mirar power) Quarta Força : Psicologia Transpersonal.
Molts a veure amb els cocepte espirituals y mistics de la persona (meditació).
Carl RogerPsicologia o centrada en la persona, no parla de persones sino de clients. Busca entendre la persona. El principal problema que tenim les persones es que npo esn sentim compresos. Ell el que fa es escolta activa (empatica, autentica i congroent) al individu fins que es senti bé, fer-lo entendre fins que es senti bé q es entesa i compressa.
Això afavoreix el canvi al individu, acceptaciói incondcional per part del terapeita.
...

Comprar Previsualizar