Treball Final (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Treball final Relacions laborals – Normes internacionals Andrea Garcia Solbas 31 de Març 2014 ÍNDEX Introducció 2 Història 4 Composició OIT 6 Acció OIT 9 Conclusió 10 Bibliografia 11 1 Introducció La OIT, és un organisme especialitzat de les Nacions Unides que s’ocupa d’assumptes relatius al treball i les relacions d’aquest. Per tant, com indiquen les seves inicials OIT, és la Organització Internacional del Treball, de les Nacions Unides. És subjecte de dret internacional, i utilitza teories funcionalistes, és a dir, que es forma per aconseguir la PAU. Afavoreix la cooperació entre tots els àmbits, per tant és una organització de cooperació en àmbit laboral.
Primerament observerem un recull de la història d’aquesta organització, com va sorgir, el seu principal objectiu i com ha anat evolucionant.
Seguidament, observarem la seva composició i com es decideixen les normes o matèries que es tracten, per tant la seva acció.
Després observarem les normes, convenis, recomenacions i declaracions més importants engendrades per aquest organisme.
I per concloure, exposaré una conclusió personal de l’existència d’aquest organisme i si és fonamental per la conciliació del món amb la matèria laboral, ja que com a alumne de relacions laborals el més important per a nosaltres és tota aquella matèria relacionada amb el treball.
2 Història OIT La Organització Internacional del treball va ser fundada al 1919. Les negociacions van tenir particularietats de ser realitzades entre els Governs, Sindicats i Organitzacions de empleadors, què van pendre com a base l’Associació Internacional per la Protecció Legal dels Treballadors que va ser fundada a Basilea al 1901 per establir la Constitució de la Organització Internacional de Treball, adoptada per la Conferència de la Pau de París que s’inclou a la secció XIII del Tractat de Versalles.
“El tractat de Versalles va ser un tractat internacional de pau firmat al final de la I Guerra Mundial que oficialment va posar fi al estat de Guerra entre Alemanya i els Països aïllats. Va ser firmat al 28 de Juny de 1919, a la sala dels miralls del Palau de Versalles”.
La constitució de la OIT va tenir lloc a la Conferència de Washington celebrada el 29 d’octubre i 29 de novembre de 1919, on va participar com a representant de les organitzacions obreres espanyoles Francisco Largo Caballero, secretari general del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), elegit memebre del seu Consell d’Administració i col·laborant amb el primer director general de la OIT, el francés Albert Thomas.
“Francisco Largo Caballero va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de l’Unió General de Treballadors (UGT). També va ser Ministre de Treball, per la qual cosa va poder col·laborar amb la OIT” “Albert Thomas va ser un polític socialista francés destacat i també primer ministre d’Armament de la 3ª República Francesa durant la I Guerra Mundial. Després de la signatura del Tractat de Versalles, va ser nombrat com primer Director General de la Oficina Internacional del Treball, càrrec que va ocupar fins las seva mort” La Organització Internacional de Treball es va organitzar des de un prinicipi com un Govern tripartit, únic en el seu gènere, integrat per representants del Govern, treballadors i empleados, i escullit com a primer Director General el francés Albert Thomas.
3 Entre 1919-1921, la OIT va sancionar 16 covenis internacionals del treball i 18 recomenaciones, i en 1926 va introduir un mecanisme de control, encara vigent, pel qual cada país ha de presentar anualment una memòria d’informació sobre l’estat d’aplicaicó de les normes internacionals. Amb la fi d’examinar aquesta memòries es va crear la Comissió d’Experts, integrada per juristes independents, que cada any presenten un informe a la Conferència.
Al 1934, sota el governament de Frankin D. Roosevelt, dels Estats Units, van sol·licitar el seu ingrés com a memebre de qualitat de la OIT. Durant la II Guerra Mundial, la OIT es va instal·lar temporalment a Montreal.
Al 1944, quan la Guerra Mundial va finalitzar, la Conferència Internacional del Treball a Filadèlfia va aprovar la Declaració de Filadèlfia, que va integrar com annexe a la Constitució, fixant els principis, els fins i objectius de la OIT. Al 1948, es va adoptar el Conveni sobre la Llibertat Sindial número 87.
Al 1977, Estats Units es va retirar de la OIT causant una crisis presupuestària a causa de la disminució automàtica del pressupost en un 25%, però es va poder controlar fins el seu ingrés a 1980.
En els anys 80, la OIT va realitzar un paper decisiu en el desenvolupament del Sindicat Solidaritat dirigit per LEch Welesa, aplicant el conveni de llibertat sindical.
Finalitzada la Guerra Freda i davant del procés de globalització i deteriorament dels drets laboral en tot el món, fins i tot en els països subdesenvolupats. La OIT va esmentar la necessitat de donar prioritat al compliment de les Normes i Principis, i Drets Fonamentals en el Treball, garantitzat per 8 convenis fonamentals que són: - Llibertat sindical - Negociació col·lectiva - Abolició treball forçós - Abolició treball infantil - Eliminació descriminació en matèria de treball i ocupació - Treball digne - Democratització de la globalització 4 Composició de la Organització La seva estructura està formada per la Conferència Internacional de Treball és l’òrgan superior de la OIT. Es reuneix anualment, al juny i a Ginebra. Està integrada per 4 delegats de cada país membre, 2 d’ells escollits pel Govern i els altres proposats per les organitzacions de treball i empleadors respectivament.
D’aquesta manera, la meitat dels integrants de la Confederació representa el Govern, i una quarta part integra el bloc dels treballadors i l’altra quarta part els empleadors.
Per tant, observem que està formada tripartitament. Prenen decisions sobre l’article 17.2 del Tractat Constitutiu, i aquestes decisions s’han de pendre per majoria simple, excepte que es digui lo contrari. Els vots emessos no podràn ser inferior a la meitat dels delegats de la reunió.
També correspon examinar les memòries anuals que cada país ha de presentar sobre l’estat d’aplicació de les normes internacionals y eventualment aprovar recomenacions en els casos que existeixi deficiències.
En aquesta última funció la Conferència rep ajuda de la Comissió d’Experts que ha d’examinar la memòria i produir un informe a la Conferència recomenant els cursos d’acció en cada cas.
A partir de 1988, la Conferència ha d’examinar el Informe Global sobre el que ordena la Declaració de la OIT relativa als Principis i Drets Fonamentals en el Treball, que ha de preparar la Oficina, donant compte, cada any de forma rotativa, el estat en què es troba cada un d’aquests punts: - Llibertat sindical i d’associació i reconeixement efectiu del dret a negociaicó col·lectiva - La eliminació de tots les formes de treball forçós i obligatori - La abolició efectiva del treball infantil - La eliminació de la discriminació en el treball i l’ocupació La Comissió d’Experts en Aplicació de Convenis i Recomenacions (CEACR), és un organisme permanent assesor de la Conferència Internacional, integrat per juristes especialitzats en Dret Internacional del Treball.
La funció de la Comissió es examinar les memòries que tots els països tenen l’obligació de presentar cada any, detalladament i explicant l’estat en què es troba la aplicació de convenis internacionals del seu territori.
Cada any la Comissió ha de presentar un informe a la Conferència, amb la opinió de cada situació i les recomenacions que proposa en cada cas. Les opinions de la Comissió, han adquirit gran importància jurídica per la interpretació de les normes internacionals que es troben recopilades com jurisprudència en cada conveni. Es pot observar a la pàgina web de la OIT.
5 El Consell d’Administració està composta tripartitament també, formada per 56 memebres, els quals són 28 representants del Govern on 10 són permanents (grans potències: Alemania, Brasil, Xxina, EEUU, França, Índia, Japó, Regne Unit i Rússia) i els altres roten cada 3 anys. Format per 14 treballadors i 14 empleadors.
Es reuneixen 3 cops l’any, i són elegit per la Conferència Internacional de Treball. Les seves principals funcions són: elecció celebració de la cit, elegir director general, nombrament comissió d’enquesta, 6 etcétera.
Un altre òrgan és la Oficina Internacional de Treball i el Director General, està dirigida per un Director General que és escollit pel Consell d’Aministració. És un mandat de 5 anys, a la vegada contracta personal d’acord a les estrictes normes de concurs.
És una entitat permanent de recolzament a la tasca de la CIT i Consell d’Administració. Hi hagut molts directos Generals importants.
Les seves principals fucnions són: - Difondre informació - Vigilar execució convenis - Preparar documentació i ordre del dia - Ajudar Governs a elaborar legislacions basades amb les decisions de la conferència Sede de Ginebra – On es reuneix CIT Acció de la OIT L’acció normativa de la OIT és sobre els elements següents: - Tractats - Convenis OIT - Recomenacions - Resolucions Els elements més importants, i els que la OIT realitza més sovintment són els convenis i les recomenacions. Els convenis també són tractats internacionals, però s’ha de diferenciar, ja que els convenis són tractats peculiars. Les diferències que observem amb els altres tractats són: - Que no han de fer reserves, però si admeten clàusules de flexibilitat - Es debat 2 cops - Són elaborades per un òrgan de la conferència internacional de treball, per tant, és un òrgan peculiar perque és tripartit i hi ha una participació d’entitats no gubernamentals, com els representants de treballadors i empleadors.
Les competències de la OIT per adoptar convenis, recomenacions i resolucions trobem que hi ha 8 convenis fonamentals i després trobem 4 convenis prioritaris. I la resta, que en total són 190.
En principi les competències de les OIT només es referien a fer normes en termes de treball dependent i sectors d’indústria i la mar (quan es crea al 1919). Poc a poc es va anat ampliant les competències de la OIT, i va ser gràcies al Tribunal permanent de Justícia Internacional, en base a una sèrie de dictàmens va anant ampliant la competència de la OIT en materia laboral. Avui en dia té competències per fer convenis de qualsevol matèria. La OIT és la coordinadora de la política social arreu del món, les normes internacionals del treball no només es limiten al dret de treball i seguretat social, sinó també inclouen drets humans, ocupació, condicions de vida, etc. L’acció normativa es concreta en convenis, recomanacions i resolucions.
I.
Convenis OIT Són tractats internacionals però amb característiques especials..
Un Conveni és un acord de voluntats aconseguitn en el sí de la Conferència de la OIT, dirigit a establir normes obligatòries i internacionals, pels Estats (subjecteS) que el ratifiquin, i regulat pel dret internacional. Els convenis són lege lata, és el més important. Implica dues obligacions: - Aplicar disposicions - Acceptar mecanismes de control Constitueixen el corpus legislatiu més important. Els convenis no deixen de ser un mínim comú denominador de la voluntat dels Estats, són molt suaus (no es pot comparar un conveni amb una norma internacional). En el procediment hi ha un feedback entre Estats i Oficina Internacional del Treball que és qui fa informes i propostes de Conveni. Estableixen uns mínims, i els Esats no han ratificat es senten vinculants igualment.
7 Procediment d’elaboració de Convenis: El Consell elabora la ordre del dia i la Oficina prepara un informe sobre la matèria a tractar (en la ordre del dia) i emet una sèrie de preguntes als Estats. Aquest primer treball s’envia als Estats (proposta), per a que facin observacions que seràn enviades a la Oficina i les analitzarà, seguidament farà un projecte amb les conclusions. Aquest projecte de conclusions és la base de l’objecte a discutir en la Conferència.
Un cop acabat, la Oficina elabora un informe amb la síntesi de totes les discusions en la reunió. I finalment la Conferència elabora el projecte d’instrument (conveni). Aquest projecte es torna a enviar als Estats i es retorna. L’Oficina el torna a revisar i fa un projecte de Conveni revisat i es discuteix a la Conferència.
Si estàn d’acord 2/3 dels votants, el Conveni queda adoptat, i comença el procés de ratificació. Els convenis són tractats adoptats per 2/3 (no majoria simple), per la Conferència Internacional del Treball i es sotmeten a ratificació pels diferents Estats memebres de la OIT. ELs convenis, normalment tenen vigor quan al cap de l’any l’han ratificat 2 ESTATS. I també, si 1 ESTAT s’adhereix, ha de depositar el instrument de ratificació i al cap de l’any, entrarà en vigor (és a dir, que encara que ja estigui en vigor, se li aplicarà a aquest Estat nou en 12 mesos). SÓN VINCULANTS Els Estats Membres de la OIT tenen l’obligació de sotmetre qualsevol conveni adoptat per la Confèrencia Internacional del Treball a les autoritats nacionals competents per a que promulguin la legislació pertinent o adoptin altres mesures, inclosa la ratificació. En general, quan s’adopta un conveni, aquest entra en vigor 12 mesos després d’haver estat ratificat per dos Estats Membres. La ratificació és un procediment formal a través del qual els Estats accepten el conveni com un instrument legalment vinculant. Un cop que un conveni ha estat ratificat, el país està subjecte al sistema de control regular de la OIT que s’utiliza per a garantitzar que el conveni s’apliqui.
II.
Recomenacions També són adoptades per 2/3. Les recomenacions són directius no vinculants i poden ser autònomes o poder ser per complementar convenis (poden ser un element per esbrinar l’abast d’un conveni, és adir, per fixar estàndars). A vegades són un pas previ a l’establiment de convenis. Són textos orientatius que poden operar com a criteris orientatius i aclaratoris. En principi no són obligatòries, però s’han de sotmetre a les autoritats estatals per a que adoptin mesures per la seva aplicació (encara que no siguin vinculants). També han de fer informes de desenvolupament de les recomenacions.
III.
Resolucions Instrument en principi no vinculants. Que expressen a opinió o criteri de la OIT sobre determinades matèries. També a vegades són un pas previ a l’establiment de convenis.
Els efecctes dels convenis internacionals del treball Un cop publicats en el BOE. La publicació de un conveni de la OIT és important perquè tinguin efecte directe, o sigui és una condició que no és tant per l’aplicació sinó per l’efecte directe (per a que sigui 8 invocable). EXEMPLE: en un conveni hi ha una disposició self-executing que es vol aplicar però no es sap si està vigent per a l’Estat Espanyol. Per tant, el ministeri haurà de demostrar que si l’ha rectificat.
Els Convenis internaciona són jeràrquicament superiors al dret intern.
Dins dels Convenis, normalment hi sol haver molt poques disposicions self-executing o d’efecte directa, i normalment el que es fa es deixar en mans dels Estats la implementació per part de les autoritats estatals. A Espanya per exemple, el Estat és el que desenvoluparà la normativa d’un conveni de la OIT i les CCAA només ho executarán, en matèria laboral i seguretat social. L’ùnica diferència és en matèria de la SS.SS, que la execució dels seus serveis podrà ser realitzada pels òrgans centrals o de les CCAA. En matèria d’asistència social, les CCAA també podrán arribar a legislar.
Efectes dels Convenis: - Ratione loci: S’apliquen en tot el territorri estatal excepte que s’afirmi el contrari.
- Ratione temporis: En principi no tenen efectes retroactius.
- Ratione Materiae: Quan hi ha més d’un conveni de la mateixa matèria, el conveni posterior deroga l’anterior. Conveni específic, deroga el general.
- Ratione personae: S’apliquen a tots els estats que formen la OIT i que ho hagin ratificat però, també es pot aplicar a un Estat que no sigui membre de la OIT, per a aixó, ho hauràn de consentir.
La revisió, suspensió i denuncia dels convenis.
- La modificació són petites modificacions que s’introdueixen i que afecten a algunes parts.
- La revisió afecta a tot, encara que es pot fer parcial o total. I està obert a tots els Estats, a diferència de l’anterior. El Conveni, quan revisa, modifica un altre anterior, ho té que fer constar en ell mateix que s’ha creat per revisar l’anterior. Sinó s’entendrà que és un conveni nou.
- El nou conveni revistat, sols obligarà en els Estats que ratifiquin el nou conveni revisat.
- No confondre la suspensió amb la terminació. L’última vol dir que desapareix. Però en la suspensió, el conveni segueix vigent però es suspenen els seus efectes. Les causes de suspensió solen ser extrínsiques (que no es preveuen dins, en una disposició del conveni).
Es pot suspendre total o parcialment.
- La denuncia: Normalment no hi sol haver una clàsusula de denuncia. Aixó vol dir que alguna de les parts (estat) pot retirar-se, hi deixa d’estar vinculat al tractat. Però en el cas dels convenis, si que hi sol haver una clàsusula de denuncia on s’indica les condicions per denunciar un conveni, del qual han passat a formar part. Normalment, la denuncia és efectiva al cap d’un any (ha de transcorrer un any a partir del moment que es registra la denuncia).
9 Conclusió personal Per concloure, expressaré la meva opinió personal sobre el sorgiment d’aquesta organització internacional que es preocupa en la matèria laboral.
Crec que és una de les organitzacions més importants i per la qual em de lluitar, perquè segueixi funcionant i perquè imposi lleis més estrictes sobre els països que a dia d’avui encara utilitzen tan l’explotació infantil, com el treball forçós i fins i tot podem dir l’esclavatge. Això hauria de ser intolerant i les grans empreses formades per lobbis haurien de tenir més sentiment cap a les persones i la igualtat entre elles, perquè són els primers en exportar el seu treball i explotar a menors per pocs diners i amb molta obligació de realitzar el treball en un determinat temps (treball forçós).
No obstant, això encara passa perquè ens trobem en un món capitalista, on els més forts són qui realment manen, i són els que promouen que les persones comprin i gastin compulsivament sense pensar més enllà, com per exemple d’on prové aquest aliment o aquest objecte. Això és deu a la persuació a través dels mitjans de comunicació i la tecnologia que fan que cada cop més les persones i la societat es torni en persones esclaves del que volen les grans empreses, perquè aquestes no produeixen per donar necessitats vitals als homes i dones, sinó que els hi produeixen necessitats que no són reals.
No obstant, les persones hauriem de ser més intel·ligents i actua de forma diferent a com realment volen les grans emrpeses/potències. I incentivar que la OIT introduís normes més estrictes o sancions més desfavorables per les grans empreses i favorables pels treballadors, ja que cada cop més s’estàn desvaloritzant els drets fonamentals de les persones, després d’anys i anys lluitant per aconseguir el que avui en dia en estem tornant a carregar.
10 Bibliografia Material escrit: - Diez de Velasco, Manuel i Escobar Hernandez, Concepció i Torres De Ugena, Nila: “Codi d’Organitzacions Internacionals” Editorial Aranzadi 1997 - “Las reglas del juego OIT”, publicat per l’Oficina Internacional de la OIT Pàgines 8-15; 99-101 Material virtual: - http://www.ilo.org/global/lang--es/index.htm - http://www.oitcinterfor.org/general/or%C3%ADgenes-e-historia - www.wikipedia.org - http://www.ciemen.cat/mercator/oit-ct.htm 11 ...