Món Actual II (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Economía + Filosofía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Profesor A.M.G.
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de les dues primeres classes.

Vista previa del texto

Introducció Eric ​Hobsbawm ​va escriure una quatrilogia històrica anomenada “Historia del siglo XX” (El segle dels contrastos). La memòria col·lectiva pot variar molt, segons el present que estiguem vivint. “Tenim records diferents segons el present.” ​La memòria es conjuga en present. Al 2002 es produeix l’auge de la memòria històrica a Espanya, tot i que hi haurà una gestació prèvia, ja que els processos no són simples. Les generacions​ ​que​ ​han​ ​viscut​ ​una​ ​època​ ​tenen​ ​un​ ​procés​ ​de​ ​canvi​ ​mental​ ​lent,​ ​davant​ ​d’un​ ​canvi.
El temps i l’espai marquen la distància, la memòria és molt fràgil i tendeix a explicar una experiència personal.
En canvi, l​a història requereix precisió, objectivitat i un relat continuat​. És un joc de causa-efecte. Tendeix a universalitzar, a partir dels casos concrets → ​Confecció d’una visió de conjunt​. Recentment hem anat lligant la​ ​memòria​ ​amb​ ​la​ ​història,​ ​sobretot​ ​després​ ​dels​ ​fets​ ​del​ ​segle​ ​XX,​ ​lligats​ ​amb​ ​els​ ​records​ ​traumàtics.
El ​testimoniatge ​ha emergit al segle XX, fa 20 anys. La ​modernitat ​(Rev F-IGM) va ser un canvi, davant el qual alguns es van enfonsar, entre la transmissió de la tradició i l’experiència, que era més fràgil, volàtil i efímera.
Després de la II Guerra Mundial, el testimoniatge es va fer massiu. El públic demandava llegir l’experiència de la guerra. Els que van viure-la es van refugiar en una amnèsia col·lectiva o van modificar el seu record, els seus néts​ ​són​ ​aquells​ ​que​ ​van​ ​reclamar​ ​una​ ​anamnesi,​ ​és​ ​a​ ​dir,​ ​de​ ​recuperar​ ​la​ ​memòria​ ​històrica.
Cronologia 1914-1918:​ ​Primera​ ​Guerra​ ​Mundial 1939-1945:​ ​Segona​ ​Guerra​ ​Mundial 1947-1991: ​Guerra Freda​. ​Política de blocs. Xoc ideològic entre el comunisme (Pacte de Varsòvia-1955)i el capitalisme​ ​(OTAN-1949).
1946-1954:​ ​Descolonització​ ​d’Àsia 1955:​ ​Conferència​ ​de​ ​Bandung​ ​(Indonèsia) 1956-1996:​ ​Descolonització​ ​d’Àfrica 1985-1991:​ ​Desmembrament​ ​de​ ​la​ ​URSS Memòria​ ​col·lectiva Aquest període (1914-1991) se’l va anomenar el “segle dels horrors”. La memòria va acompanyada d’uns determinats “llocs de memòria”, que poden ser físics, com un cementiri, monument, placa…, o simbòlics, com una cançó, una bandera… Aquests símbols es mitifiquen a mig segle XIX per alimentar als nacionalismes. Els desastres​ ​es​ ​justifiquen​ ​amb​ ​les​ ​polítiques​ ​de​ ​memòria,​ ​p.e.​ ​el​ ​monument​ ​al​ ​soldat​ ​desconegut.
Les guerres es mesuren segons els seus efectes sobre la població a partir del segle XX. La memòria col·lectiva és una realitat abstracte que té una determinada finalitat. Per exemple, al 2014 va ser el tricentenari dels fets de 1714 i tothom en parlava, la memòria d’aquells fets es van activar a causa dels problemes nacionals del 2014.
Una​ ​memòria​ ​col·lectiva​ ​sempre​ ​té​ ​intenció​ ​de​ ​present​ ​i​ ​futur​,​ ​que​ ​té​ ​relació​ ​amb​ ​polítiques​ ​de​ ​memòria.
Polítiques​ ​de​ ​memória Les ​polítiques de memòria han existit sempre (ex: columnes escrites amb del batalles de Trajà o els obeliscs dels egipcis), de manera que el poder es perpetuï en la seva posició. També existeix la “destrucció de la memòria”, el vencedor vol eliminar la història del vençut. A nivell oficial es crea una memòria i se suprimeix la del vençut,​ ​però​ ​a​ ​nivell​ ​popular​ ​aquesta​ ​es​ ​manté​ ​mitjançant​ ​la​ ​transmissió​ ​oral,​ ​les​ ​cançons​ ​i​ ​els​ ​poemes.
El concepte de masses sorgeix a les últimes dècades del segle XX, la ciutat millora la transmissió i té espais grans que permet les manifestacions de masses. ​Freud va escriure sobre “l’individu i la massa”, va observar que els comportaments són diferents en la intimitat i en públic. ​Le Bon deia que qui aconseguís controlar la psicologia de les masses podria controlar el poder, per exemple la propaganda de ​Goebbels​. Si destrueixes la memòria no hi ha la temptació de desafiar el poder. En el totalitarisme hi ha coses que deixen d’existir. La lluita per la memòria és la reivindicació contra el totalitarisme. P. e. els nazis abans d’abandonar els camps van intentar​ ​destruir-ho​ ​tot.
La​ ​zona​ ​grisa Per què recordar? ​“Un poble sense història està condemnat a repetir-la.” ​Com que tot i estudiar-la s’està repetint, es qüestiona la necessitat d’estudiar la memòria, o es qüestió de canviar la manera de transmetre-la? Deixar la memòria del “bo i dolent” i començar a estudiar-la com una ​“zona grisa”​, com deia ​Primo Levi​. Les víctimes​ ​tenen​ ​mala​ ​consciència​ ​d’haver​ ​sobreviscut​ ​ells​ ​i​ ​d’altres​ ​no.
Stalin ​va fer neteges ètniques basades en l’estat-nació. ​Hitler ​va traslladar 12M d’alemanys i en van morir 2M.
→ Aquests fets no són gaire comuns d’explicar perquè victimitza als “dolents” de la guerra i demostra que els “bons” no eren tan bons. La ​realitat ​té moltes ​lectures ​en relació a la ​intenció​, la ​font​, el ​temps​...No qualsevol testimoni​ ​és​ ​vàlid.
Enzo Traverso diu que “la memòria es conjuga en present”. El poder utilitza la memòria per manipular la població.
Berlín​ ​(1945-2012) La influència del ​marxisme ​en el Món Actual existeix a causa de la gran presència històrica de la Revolució Soviètica de 1917. Per exemple, la creença marxista de què l’economia influencia és l’infraestructura del funcionament de la nostra societat. Tot està marcat per la por que crea la Revolució, ja que Stalin volia formar una​ ​super​ ​potència​ ​industrial​ ​que​ ​li​ ​fes​ ​competència​ ​als​ ​EEUU.
La ​Wehrmacht ​era l’exèrcit alemany, el que podria haver parat a Hitler. Es considera que totes les famílies alemanyes van tenir algú que n’havia format part. Això ha fet crear el “mite de la Wehrmacht”, en què es van declara innocents dels actes nazis. Anys més tard s’ha demostrat que van estar molt involucrats amb el bàndol nazi​ ​i​ ​van​ ​vulnerar​ ​el​ ​dret​ ​internacional.
...

Tags:
Comprar Previsualizar