LLIÇÓ 4 - LES PARTS EN EL PROCÉS PENAL (I): PARTS ACUSADORES (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret processal penal
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 09/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LLICÓ 4 – LES PARTS EN EL PROCÉS PENAL (I): PARTS ACUSADORES PARÈNTESI Quan en processal penal parlem de parts, parlem de les persones que no tenen relació jurídica material entre ells. El penal pertany a l’estat.
En la part acusadora pot donar-se el cas que la víctima no participi. Pot acusar el MF.
En procés penal s’aplica el dret a castigar, que el té l’estat en règim de monopoli, és públic el dret a castigar, no és privat.
Les parts acusadores tenen el dret a que es persegueixi el delinqüent. És un dret subjectiu.
S’esgota el dret en l’inici del procés i la dictació per una resolució.
Les parts poden aportar proves i al·legacions en un procés penal.
Classificació de les parts A l’estat espanyol, la posició acusadora, l’ocupa: MF, l’acusador particular, l’acusador popular La posició acusada, com a mínim l’ha d’ocupar una persona, però la poden ocupar diverses persones.
Quan l’acusat és ocupat per diverses persones, la sentència pot ser idèntica però atenuant segons les circumstàncies (parentiu, addicte a substàncies..) Si ningú acusa no hi haurà procès. El MF normalment és l’acusador “principal”, i el particular i el popular són contingents En el codi penal es poden distingir tres tipus de delictes: - Privats Injuries o calúmnies a particulars.
Són privats perquè el dret a l’honor és una cosa que cadascú mesura. El seu tractament penal és casi com un civil. La persona ofesa presenta una querella i es presenta com a part acusadora privada. Només es persegueixen si la persona presenta una querella. El ministeri fiscal no hi serà. Si l’ofès posa fi al procediment, s’acaba el procés i si perdona a l’acusat, també.
- Semipúblics Són alguns delictes en què el legislador ho situa en un terme mig. La víctima pot decidir si vol denunciar o no, però un cop denunciat, no es pot aturar el procés. Quan la víctima és menor o incapaç el MF pot valorar què és millor per aquesta persona. Part necessària: MF Part contingent: acusació particular - Públics Part necessària: MF Parts contingents: acusador particular i acusador popular Les parts acusadores i el MF El MF no té la funció d’acusar, té la funció promoure la justícia per defensar la legalitat.
Exerceix la funció penal en delictes públics i semipúblics, quan entén que l’ha d’exercir. És una part privilegiada en el procés penal, no és afectat pel secret de sumari. Totes les diligències que es practiquen en un sumari se li donen trasllat al MF.
FINAL Parte es quien actúa en el proceso pidiendo al órgano jurisdiccional una resolución jurisdiccional, quien aporta alegaciones, pruebas y el material, así como participa de la contradicción.
Ministeri Fiscal Funciones esenciales y principios de actuación: a) Promover la actuación de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a petición de los interesados b) Velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción del interés social Cabe destacar: a) Ejercitar la acción penal y civil o su oposición b) Intervenir en el proceso penal, solicitando del órgano jurisdiccional la práctica de las diligencias que entienda necesarias para el esclarecimiento de los hechos, la adopción de las medidas cautelares que considere oportunas y la protección procesal de las víctimas c) Velar por el correcto desempeño de la función jurisdiccional El MF está organizado internamente con arreglo a los principios de unidad de actuación y dependencia jerárquica. En el desarrollo de sus funciones opera con arreglo al principio de legalidad e imparcialidad.
Principals funcions en relació amb el procés penal - Ejercitar la acción penal La oficialidad se sustenta en otorgar al MF la función de ejercitar y sostener la acción penal no como un derecho, sino como una obligación.
- Inspeccionar las funciones instructoras y solicitar las diligencias pertinentes L’acusador popular Qualsevol ciutadà que no necessàriament hagi estat ofès o perjudicat pel delicte.
És una mostra més que no ens fiem de les nostres institucions. És un contrapès al MF. Els intents legislatius són sempre de limitar el màxim possible l’acusació popular.
Requisits per exercir l’acusació popular: - Art 125 CE: els ciutadans espanyols o de la UE. Inclou també les persones jurídiques, se’ls demana que el seu objecte social tingui a veure amb el delicte que volen perseguir.
- No hi ha acusació popular en delictes semipúblics i privats.
- Només té una via: presentar una querella, ha de tenir advocat i procurador, que no són d’ofici.
- El jutge que rebi la querella pot exigir que rebi fiança per assegurar que no és una querella temerària. És una via fàcil per impedir l’acusació popular. El TC va intervenir i va dir que la fiança ha de ser raonable.
- No és la via per institucions públiques i, per tant, se’ls tendeix a restringir.
- Volen participar en el procés, volen ser part. És un acusador més en el procés penal.
L’acusador particular El acusador particular es la persona física o jurídica que ha sido ofendida por el delito y se constituye en parte activa en el proceso penal instando el castigo del responsable.
És la possibilitat de les víctimes i els afectats a ser part en el procés. El seu fonament es troba en l’art 124 CE, per tant, la vulneració a exercir l’acusació particular és la vulneració d’un dret fonamental.
La CE diu que totes les víctimes tenen dret, siguin persones físiques, jurídiques, públiques o privades.
Requisits: - Capacitat d’obrar, capacitat d’actuar els teus drets (la capacitat jurídica, que s’inicia al naixament, fins la mort). El dret preveu figures jurídiques per complementar aquests drets. Quan un és menor declara a tavés dels pares o tutors, etc. A tarvés de representants legals.
- Han estat ofesos pel delicte. El titular del bé jurídic que el delicte ha posat en perill.
Aquell que ha patit una conseqüència danyosa d’aquell delicte.
Estatut de la víctima: o Víctima directa: persona física que ha patit un dany o un perjudici sobre la seva pròpia persona o el seu patrimoni, causats per la comissió d’un delicte.
o Víctima indirecta: en cas de mort o desaparició d’una persona causada directament per un delicte, serien víctima els seus familiars més propers.
Les víctimes poden autoritzar que l’acusació la realitzi una associació de víctimes.
- Qualsevol víctima pot exercir l’acusació particular. Estat o institucions públiques incloses.
- Actua en delictes públics o semipúblics.
- Es constitueix com a part en el procés amb una querella, sense fiança, o pot personarse en el procés sense necessitat de querella amb un escrit de personació signat per advocat i procurador.
L’acusador privat Es la parte necesaria para la persecución de los delitos perseguibles únicamente a instancia de parte. En la configuración de la persecución penal de estos delitos – hoy reducidos a los de calumnia e injuria contra particulares – queda excluida la intervención del MF y se precisa de la presentación de querella del ofendido por el delito, quien deberá sostener la acción penal a lo largo del proceso, como única parte acusadora y en aplicación del principio acusatorio.
RESUM  MF  Acusador popular (todo ciudadano español)  Acusador privado (delitos a instancia de parte) o Injurias o Calumnias  Acusador particular (persona física/jurídica ofendida por un delito) L’actor civil Puede nacer también acción civil para la restitución de la cosa, reparación del daño y la indemnización de perjuicios causador por el hecho punible.
El ordenamiento español permite el ejercicio acumulado de las acciones destinadas a exigir ambas responsabilidades en un único proceso, el penal, atribuyendo la competencia para conocerlo a quien la ostenta para este tipode proceso. Recibe el nombre de actor civil quien ejercita la acción civil en el proceso penal.
...

Comprar Previsualizar