Tema 8 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: La localització de la persona 1. El domicili, la residència i el parador Al dret li interessa localitzar una persona en un lloc i assenyalar-li un domicili, que és el lloc on es pot localitzar a una persona, de forma que una notificació pot tindre efecte encara que l’interessat no hi sigui. Per l’exercici dels drets i el compliment de les obligacions civil, el domicili de les persones físiques és el lloc de la seva residència habitual, i en el seu cas, el que es disposi en la LEC. En ocasions, la llei assenyala un domicili diferent de la residència habitual: • En cas d’un diplomàtic a l’exterior, es considerarà com a domicili l’últim que haguéssin tingut a Espanya.
• Per les persones sotmeses a tutela, el domicili del tutelat es el del tutor. Si hi ha motius, el tutelat pot residir en un lloc diferent al del tutor. Per als menors sotmesos a potestat parental, el CCCat no diu expressament que el domicili dels menors és el dels pares, sinó que els progenitors determinen el lloc on viuen els fills, i de forma motivada, poden decidir que ho facin en un lloc diferent del domicili familiar.
! • En cas dels militars, el seu domicili serà el del seu destí.
La majoria de la doctrina opina que una persona pot tenir més d’un domicili degut a que pot tenir més d’un lloc de residència habitual. També es parla de domicili electiu per a uns efectes civils determinats una persona pot assenyalar un domicili que no sigui el de la residència habitual. Segons l’art 682 LEC, en l’escriptura de constitució d’hipoteca, el deutor ha de fixar un domicili a efectes de les notificacions pertinents per a que se li puguin aplicar les normes pertinents. Segons l’article 18 de la CE, els espanyols tenen el dret d’escollir el seu domicili.
! Residència: lloc de permanència transitòria d’una persona. Li falta la nota d’habitualitat però denota certa estabilitat .
Parador: lloc on es troba ocasionalment una persona sense estabilitat alguna en aquest.
! En l’article 50 LEC es fa referència a aquests conceptes quan es diu que si el demandat no tingués domicili, serà competent el de la seva residència i qui no té domicili ni residència a Espanya, poden ser demandats al lloc on es trobi.
! ! ! 2. L’absència (regulada al CC. Títol 8 Llibre I, de l’ausència) 2.1. La defensa del desaparegut: els efectes. La cessació Per a que es doni la situaciío jurídica de desaparegut és necessari (art.181 CC): • La mera desaparició d’una persona sense que transcorri un termini determinat.
• Que hi hagi assumptes urgents que atendre o que s’hagi de representar el desaparegut en el judici.
• Que el desaparegut no estigui representat legalment o voluntàriament mitjançant un apoderat general dels seus béns.
La conseqüència de la situació jurídica del desaparegut és el nomenament judicial d’un successor que atengui els seus assumptes urgents. Pot demanar-lo la part interessada o el ministeri fiscal a través del procés de jurisdicció voluntària previst en la LEC de 1881. El jutge nomenarà defensor al cònjuge present, no separat legalment i en el seu defecte, al parent més pròxim fins al 4t grau, sempre major d’edat. Encara que el CC tan sols exclou al cònjuge separat legalment, també s’hauria d’excloure el separat de fet.
L’article 2033 LEC estableix un ordre de preferència entre els parents (major dels fills, a falta de fills, l’ascendent més pròxim de major edat, i a falta d’ascendents, el major dels germans). A falta dels anteriors, el jutge nomenarà una persona solvent per a la tasca. El defensor tan sols podrà intervenir en els afers permesos pel jutge, que són els que han motivat el nomenament del defensor. Si aquest no és ni el cònjuge, ni ascendents ni descendents, necessita autorització judicial prèvia per a realitzar qualsevol acte que realitzi en nom del desaparegut, havent de donar comptes després. No s’aplica en cònjuges, ascendents o descendents, tot i que en el cessament del seu càrrec hauran de rendir comptes.
! El defensor ha de fer inventari dels mobles i descriure el béns immobles però no haurà de prestar fiança. Encara que no ho estableix la llei, la doctrina s’inclina per a que el defensor sigui remunerat. El nomenament del defensor s’inscriu en el Registre Civil.
! La situació del desaparegut té conseqüències en l’ordre familiar. L’altre progenitor ostentarà l’exercici exclusiu de la potestat parental (236-10 CCCat). El cònjuge del desaparegut podrà sol·licitar l’extinció el règims econòmic matrimonials de participació en els guanys i de comunitat de béns (236-16/236-36 CCCat).
! El jutge podrà realitzar les investigacions que estimi oportunes. Aquesta declaració finalitza quan la persona es declari absent, mort o reaparegui. Procedirà llavors la rendició de comptes del defensor, excepte si el defensor va actuar amb autorització judicial i posterior rendició de comptes al jutge.
! 2.2. L’absència declarada. La situació d’absència i la declaració judicial d’absència La LEC de 1881 regula l’absència en el Llibre III, títol 12, sobre la jurisdicció voluntària.
! Per a que es doni aquesta declaració, el 183 del CC exigeix el transcurs d’un termini sense tenir noticies de l’absent: 1 any si no hagués deixat cap apoderat i 3 si l’hagués deixat.
! L’objectiu de l’apoderat seria el d’administrar els béns del desaparegut i el de realitzar investigacions sobre la seva desaparició. Segons el 182 estan legitimats per a reclamar la declaració d’absència: el cònjuge no separat, els parents sanguinis fins el 4t grau, el ministeri fiscal i qualsevol persona que estimi tenir sobre els béns del desaparegut algun dret exercitable en vida del mateix o depenent de la seva mort.
! Es preveu que es publiqui la declaració en el BOE, diaris de gran tirada i radio nacional.
L’auto declarant l’absència s’inscriu en el Registre Civil i el de la Propietat.
! S’anomenarà representant de l’absent al cònjuge major d’edat no separat, legalment o de fet, al fill major d’edat, el major sobre el menor (184 CC). A falta dels anteriors, l’ascendent més pròxim de menor edat, i en el seu defecte, germans majors d’edat que haguessin conviscut amb l’absent, amb preferència del major sobre el menor. A falta dels anteriors, la persona que el jutge, havent escoltat el Ministeri fiscal, decideixi en el seu prudent arbitri.
! Els parents es denominen representants legítims, distingint-se a dins d’aquests cònjuge, ascendents i descendents es consideren representants legítims privilegiats, mentre que els germans són representants legítims no-privilegiats. És el representant datiu la persona designada pel jutge.
! Facultats i obligacions del representant de l’absent: • Els legítims poden realitzar actes d’administració sense comptar amb llicència judicial prèvia ni tenir que rendir comptes després de realitzar cada acte o periòdicament. Pel que fa als datius, el jutge fixarà la quantia dels que poden exercitar sense llicència judicial i han de rendir comptes semestralment de la seva gestió (2046 LEC).
• Els actes de disposició i gravamen tan sols podran ser realitzat pels legítims amb una autorització judicial (2046 LEC i 186 CC) • Tots els representants han d'inventariar els béns mobles i descriure els immobles, a més de prestar fiança menys els legítims privilegiats(2046 LEC i 185 CC).
• Els legítims entren en la possessió temporal dels béns de l’absent (186 CC) • Els legítims fan seus el productes dels béns en la quantitat que el jutge els assenyali per a atendre les obligacions de l’absent. Els legítims no-privilegiats ho faran amb el límit de 2/3 (186 CC).
• Tots tenen dret a una remuneració.
Situació jurídica de l’absent: • No es limita la capacitat d’obrar de l’absent. L’art. 188 paràgraf 2n del CC preveu que si es presentés un 3r acreditant haver adquirit béns de l’absent cessaria la representació respecte d’aquests béns i se li entregaran.
• El CC no preveu que l’absent i el representant realitzin actes incompatibles sobre el mateix bé. La doctrina s’inclina per donar prevalença a les adquisicions realitzades pel representant.
• La potestat parental serà exercida per un dels progenitors en cas d’absència de l’altre, i la declaració d’absència dels progenitors o dels fills extingeix la potestat parental • No es podran reclamar els drets successòria favor de l’absent, i la part de l’absent anirà a les persones que correspongui segons les regles del dret successori, com si l’absent hagués mort.
2.3. La fi de la situació d’absència • Quan es presenta l’absent o es tenen noticies d’ell en parador conegut. S’ha de seguir un nou procediment judicial que acaba per auto deixant sense efecte la declaració d’absència.
• Quan es prova la mort de l’absent. En aquests casos s’obre la seva successió.
• Quan existeix una declaració de mort de l’absent.
En aquests casos cessa la representació de l’absent, es restitueix el seu patrimoni a ell mateix o als hereus, i si el representant era de bona fe, no ha de retornar el fruits percebut en concepte de retribució (187 paràgraf 2n).
...