INTRODUCCIÓ i TEMA 1- Pròxim Orient i Egipte: pobles i territori [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA ANTIGA Consideracions prèvies   - No hi ha un moment tallant de la història per afirmar el canvi d’un període de mil anys a el començament d’un període d’uns mil anys més, sinó que són transicions.
Hi ha masses anys per estudiar i per tant apareixen divisions arbitraries per a poder estudiar la historia amb major profunditat.
Al s.XVII les universitats alemanyes practiquen la historia universal. Un historiador, Keller, va dividir la historia en tres grans períodes: Historia Antiga Historia Medieval Historia Nova Les divisions les marquen: La caiguda de l’Imperi Romà (inici edat mitjana) i la caiguda de Constantinoble (inici edat nova).
Aquest model estableix la divisió periòdica que tenim en l’actualitat tot i que hem fet alguns canvis (la H. Nova l’hem dividit en Moderna i Contemporània).
Periodització etnocèntrica.
Orígens   En un principi, només es coneixia el món grecollatí: no es coneixia la prehistòria de l’home, i el Pròxim Orient i Egipte nomes apareixien a la Bíblia. Gràcies a expedicions i viatges, Europa va arribar a conèixer aquestes dues civilitzacions.
L’any 1650, James Ussher, va calcular l’antiguitat del món a partir de la bíblia i va deduir que va ser l’any 4004 aC, el 22 d’Octubre a les 18:00h.
Definició  Període de temps comprès entre l’aparició de l’escriptura fins al inici de l’Edat Mitjana.
Marc Geogràfic     Conca Mediterrània, Pròxim Orient, Tràcia- Mar Negre, Europa Central i Occidental Marc Cronològic  - La Historia Antiga neix amb l’escriptura, que apareix de forma simultània a Egipte i Mesopotàmia cap al 3500 aC.
L’escriptura apareix com a un indicador de que una societat es complexa i avançada, la única finalitat ja no es només alimentar-se, reproduir-se o la guerra sinó que hi ha altres necessitats.
Ens permet conèixer fets i aspectes que no es poden conèixer amb mètodes arqueològics.
A Egipte, la Paleta de Narmer (3065 aC) apareix amb una escriptura plenament formada això vol dir que ja portava temps formant-se i estudiant-se.
Inicialment, l’escriptura eren simples icones i símbols i desprès apareixerien signes i sons.
Protohistòria  Fase històrica de certs pobles que només es coneguda gràcies a textos d’altres pobles contemporanis o narracions sobre èpoques anteriors no considerades històriques. (Roma escriu sobre els bàrbars).
Grans blocs   - Antic Orient (3.500-500 aC) Pròxim Orient Egipte Antiguitat Grecoromana (500 aC- 476 aC) Grècia Roma Final de la Història Antiga   Abans, els humanistes consideraven que hi havia una ruptura molt brusca i negativa entre el món antic i el món medieval: Filosofia, llum, culte esdevé guerra, foscor i inquisició.
Actualment, aquest pas ja no es contempla com quelcom negatiu sinó com una sèrie de canvis que donen lloc a una nova realitat històrica.
Antiguitat Tardana    Període pont entre l’antiguitat i l’edat mitjana. Substitueix el terme de baix imperi.
L’antiguitat defensava una transició en l’art entre Constantí i Carlo magne, per tant si no hi havia una ruptura brusca entre l’art antic i l’art medieval (es a dir, hi havia un canvi gradual), llavors també es podia aplicar en la historia.
Al s.XVIII, el terme Baix Imperi era utilitzat com un terme negatiu, però en l’actualitat no.
Inici: crisis del s.III de l’Imperi Romà. Van durar uns 50 anys on hi van governar uns 50 emperadors.
Final: finals s.VII i inicis s. VIII Invasions àrabs i eslaves. Pel sud envaïen els àrabs i pel nord els eslaus. Aquestes invasions provoquen un canvi brusc en relació a la política, societat i cultura romana.
TEMA 1. PRÒXIM ORIENT I EGIPTE: POBLES I TERRITORI Introducció Mesopotàmia Territori Mesopotàmia és una regió d’uns 80.000 km2 i es troba entre dos rius: Tigris i Èufrates. Aquests dos rius, juntament amb el clima i les condicions geogràfiques son molt determinants a l’hora del desenvolupament de la vida.
    N i N-E: Kurdistan E: Zagres S: Golf Pèrsic O: Deserts d’Aràbia i Síria Aquest territori es pot dividir en tres grans zones: 1. Alta Mesopotàmia (Assíria): Territori muntanyós i ampli, les ciutats estan molt més allunyades entre elles, la més important és Assur.
Són nòmades i practiquen la ramaderia.
2. Mitja Mesopotàmia (Accad): Territori comprimit entre els dos rius. Zona més fèrtil que la Alta Mesopotàmia. La ciutat més important és Babilònia.
3. Baixa Mesopotàmia (Sumer): Territori pla i pantanós on els rius es desborden. Són sedentaris i practiquen l’agricultura. Les ciutats més importants són: - Èridu: la ciutat de sumèria més antiga - Nippur: es la ciutat sagrada on es troba el temple del Déu Enlil (déu del vent).
Rius   Èufrates: 2.800km Tigris: 1.950km, però més cabalós.
Són molt importants per a la civilització, ja que gairebé totes les ciutats importants es troben a les vores dels rius. Avui en dia els dos rius desemboquen junts al Golf Pèrsic, però en l’antiguitat no.
El territori es fèrtil gràcies als rius, s’han construït canals per tal de transportar i distribuir aquesta aigua. Cada any hi ha crescudes del caudal i s’aprofita tota l’aigua possible.
La construcció de canals ens indica una jerarquia social: hi ha una autoritat que decideix sobre la resta.
El clima es molt extrem: a l’estiu fa molta calor i a l’hivern molt fred.
Hi ha carència de matèries primes (fusta, pedra, metalls) i necessiten comerciar amb l’exterior. Per tant, aquesta manca de matèries condiciona a l’arquitectura ja que els edificis hauran de ser construït amb maons d’argila.
Llengües dels pobles del Pròxim Orient - Pobles de llengua semita: originaris d’Aràbia  Zones més Occidentals (amorreus, hebreus, ugarítics...)  Zones més Orientals (accadis, assiris, babilonis...) Pobles de llengua indoeuropea: hitites, elamites, irànics, hurrites Pobles de llengua aglutinant: sumeris. Al seu lexema se li afegeixen sufixos i prefixos que modifiquen el significat.
Escriptura cuneïforme Escriptura en forma de cunya inventada a Uruk a l’any 3.500 aC. S’escriu amb punxó sobre tauletes d’argila.
La finalitat es comercial: es volen quantificar productes, materials, animals.
Fases: - Escriptura pictogràfica: representacions d’animals, del sol... mitjançant TOKENS. Es guardava el token dins d’una peça rodona i tancada i per saber que deia s’havia de trencar la peça i era molt incòmode.
Substitució dels tokens per les marques deixades sobre l’argila: BULLAE. Per tant es va apostar per a plasmar els tokens sobre l’argila.
Substitució de les bullae per tauletes planes d’argila. S’agafa la peça rodona amb les impremtes dels tokens i s’aplana perquè sigui mes fàcil de transportar.
Invenció de l’escriptura fonètica al 2.900 aC per la necessitat d’expressar emocions, tonalitats i sentiments.
2700-2600 aC primeres inscripcions històriques 2450 aC textos més variats i extensos S. XVIII Europa coneix l’escriptura cuneïforme, el responsable del descobriment va ser el britànic Henry Wilson.
La dinàmica dels nòmades i els sedentaris Duen a terme una convivència complexa i unes relacions ambigües.
Manera de viure: està totalment condicionada per l’economia.
  Nòmades: tribu Sedentaris: temple/palau.
Matisació de tòpics: - Els sedentaris NO són més antics que els nòmades pel fet d’estar assentats en un lloc Els nòmades NO són ni tan agressius ni tan improductius (no viuen dels saquejos i practiquen el comerç ja que són pastors) Mutua desconfiança: - Els sedentaris desconfien dels nòmades perquè no controlen el seu moviment sobre el territori.
Els nòmades desconfien dels sedentaris pel tracte que poden arribar a rebre a l’hora de intercanviar productes a la ciutat.
Fonts per l’estudi del Pròxim Orient  La llista reial de Sumèria: es un prisma escrit que permet conèixer la successió de les dinasties del període sumeri-accadi fins al s. XVIII aC. Els primers reis i dinasties tenen una concepció mística i divina, i les edats dels reis són de molts anys. En aquesta llista no apareixen dinasties de reis i regnes rivals a la ciutat d’origen de la font.
Introducció Egipte Trets principals Aïllament geogràfic: Nord Mediterrani, Sud Desert.
Monarquia teocràtica: faraó considerat un déu vivent, és el centre de l’estat amb un poder absolut Estat centralitzat: focus en la capital Religió politeista: diversos déus El Nil: eix articulador del país, proveeix aliments, aigua...Es la característica més important d’Egipte. Heredot va dir: “Egipte es un regal del Nil” Riu Nil L’únic riu del mon que viatja de Sud a Nord: 6756 km. Però el vent corre de Nord a Sud, per tant: - Si volies viatjar al Nord: havies de deixar portar-te pel riu (plegar veles) Si volies viatjar al Sud: havies de deixar portar-te pel vent (isar veles) No se sabia el perquè de la crescuda del cabdal del riu al Juliol que inundava les terres properes, en l’actualitat sabem perquè als mesos de Maig i Juny hi havia les pluges del Monzó al sud del país.
Al retirar-se una altre vegada l’aigua de les inundacions, deixava un llim negre al terra que era molt fèrtil.
- Gran crescuda del riu: bona collita. PROGRÈS Petita crescuda del riu: mala collita. CRISIS Es considera que Egipte es una civilització hidràulica.
De Nord a Sud: - Udja ur: significa el gran verd: el mar.
Kemet significa la terra negra: el llim negre que quedava al retirar-se l’aigua del terra.
Desheret: significa la terra roja: desert.
Núbia: país de Kush.
BAIX EGIPTE (delta)- NORD Recauen 2/3 parts conreables del país. És una zona molt ample, argilosa i rica en llim negre.
S’hi manté una densitat de població molt gran gràcies a la gran fertilitat Obtenció d’excedent de productes per a comerciar amb el Mediterrani i el Pròxim Orient.
La religió no juga un paper tant important, no hi ha grans monuments funeraris Trobarem propietats familiars més independents i no hi ha mostres de poder de faraons.
ALT EGIPTE (muntanyes)- SUD La franja conreable és més llarga però menys fèrtil, per tant hi ha construccions de grans canals per a poder fer arribar l’aigua. Aquest esforç col·lectiu ens dona a entendre que hi havia una jerarquia i una autoritat.
Els primers “reis” esdevindran els faraons en el futur.
La manera de viure era més feudal que al baix Egipte.
La religió juga un paper més important i trobem grans monuments funeraris.
Recursos naturals d’Egipte Argila negra del Nil: - Fertilitat del camp Construcció de maons Pedra: roques calcàries, granit, basal... L’abundància d’aquest material provoca que dominin molt el seu ús i la usin: en la construcció i en la decoració.
Poca fusta i pocs minerals: això explica la seva política comercial i expansionista.
Economia: - Agricultura: lli, cereals, cebes, alls, enciams, fruites...
Ramaderia: intent de domesticació de tot tipus d’animals L’escriptura a Egipte Ajuntant i premsant lamines de fulla vegetal, es formava el papir. Trobem 2 tipus de tinta: - Vermella: paraules destacades Negra: text Escriptura jeroglífica Escriptura formada durant el període predinàstic (3.200-3.100 aC). dins del tronc lingüístic: camito-semític.
No se sap si l’origen de l’escriptura era per qüestions comercial (apuntar l’excedent) o qüestions simbòliques (tombes).
Les mostres més antigues són ideogrames pictogràfics però no permetien expressar emocions, sentiments ni temps verbals. Llavors es van crear els fonogrames per a poder representar-los. Els ideogrames pictogràfics mai es van perdre, sinó que van conviure amb els fonogrames, fins al punt que van aparèixer escriptures conjuntes.
Es podia escriure d’esquerra a dreta o a l’inrevés i el sentit de la mirada marcava com s’havia de llegir.
Escriptura hieràtica - Es la cursiva de la jeroglífica Escriptura més simple, eficaç i simplificada que s’utilitza en temes administratius.
Escriptura demòtica: - Derivada de la hieràtica, es la forma més simplificada d’aquesta.
Escriptura utilitzada en la vida quotidiana: contractes i missatges...
S’escrivia en papir quan era un tema de mitjana importància S’escrivia en els Òstracons (pedres) per donar classes a nens.
Els últims jeroglífics La inscripció més recent d’un jeroglífic es la del temple de Filae (24 d’Agost del 393 dC).
Està picat tot el relleu que representen als déus egipcis, ja que amb l’annexió d’Egipte amb l’Imperi Romà, el cristianisme es va ocupar de destruir el paganisme.
La Pedra Rosetta Al 1799, Napoleó va fer un viatge militar a Egipte on hi havia molts científics i intel·lectuals francesos.
A la ciutat de Rosetta, van trobar una pedra on hi havia un decret reial de Ptolomeu V al s.
III aC. Ptolomeu V era d’origen grec i per tant tots els seus decrets, lleis i manaments eren escrits en llengua grega. En la pedra hi trobem 3 tipus d’escriptura: - Jeroglífica Demòtica Grega Els anglesos van bloquejar aquesta operació militar francesa i van obligar a que es rendissin: entregant les armes i totes les troballes que havien fet (entre elles la pedra).
Els anglesos no van ser egoistes i van fer copies de la pedra i van repartir-les per tota Europa per tal de que fos estudiada.
Gràcies a la traducció en grec que apareixia a la pedra. Jean-François Champolin, només 23 anys després de la troballa, va desxifrar el missatge de la pedra.
Es considera el pare de la egiptologia i va crear una gramàtica egípcia.
Periodització d’Egipte - Predinàstic: (3200-3065 aC) Egipte encara no s’ha unificat. S’acaba amb la unificació de Narmer Època Tinita (I-II): 2065-2686 aC. Els faraons provenien de la ciutat de Tinis.
Imperi Antic (III-VI): 2686-2173 aC.
Primer Període Intermedi (VII-X): 2173-2040 aC Imperi Mitjà (XI-XII): 2133-1786 aC Segon Període Intermedi (XIII-XVII): 1786-1552 aC Imperi Nou (XVIII-XX): 1552-1069 aC Tercer Període Intermedi (XXI-XXV): 1069-565 aC Baixa Època (XXVI-XXXI): 672-332 aC. Egipte es dominat per potències estrangeres (perses) Alexandre i els Làgides: 332-30 aC. Alexandre el Gran conquereix Egipte i allibera al país dels perses i hi implanta els Ptolomeus (Làgides). Acaba quan Cleòpatra VII s’enfronta als romans i perd la guerra.
Incorporació a Roma: 30 aC.
Imperi Antic, Mitjà i Nou: Egipte unificat, on tot es governa des d’una capital central Períodes intermedis: Egipte disgregat, on hi ha guerres de diferents grups i col·lectius que quan guanyen la guerra unifiquen el país sota el seu mandat.
Fonts per l’estudi d’Egipte - Annals: “La Pedra de Palerm” es un Annal que ens indica les crescudes i decrescudes el Nil.
Llistes reials: on els faraons intentaven magnificar la seva figura Manethó: sacerdot d’Època Ptolemaica que en la seva obra: “Historia d’Egipte” va ver una llista de 30 dinasties.
Heròdot: al seu segon llibre: “Històries” parla de les guerres mèdiques.
...

Comprar Previsualizar