Bloc 1. Tema 1. Què i on és la comunicació i els dilemes clàssics (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Teoria de la comunicació
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 04/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Segon Curs – Primer Semestre Laura Serra Torres Bloc 1. L’objecte d’estudi de la teoria de la comunicació TEMA 1. Què i on és la comunicació? Els dilemes clàssics Objectiu: entendre la comunicació i el seu funcionament a través de diferents punts de vista.
La comunicació s’ha convertit en un tret central en les nostres societats, no només estem parlant de l’acte de comunicar, sinó de la manera d’organitzar diferents dimensions (econòmica, política, social...) i nivells (interpersonal, institucional...).
“La comunicació és un fet d’estructura i no un fenomen de moda. Ocupa un lloc central en les estratègies que tenen per objecte la reestructuració de les nostres societats. A través de les tecnologies electròniques és una de les peces clau de la reconversió dels grans països industrialitzats. Acompanya el nou despertar dels poders – i dels contrapoders – en el marc familiar, a l’escola, a la fàbrica, a l’oficina, a l’hospital, en el barri, en la regió, en la nació. A més, s’ha convertit en un element essencial de la internacionalització de les economies i de les cultures. Per lo tant, en una cuïlla entre els pobles, les nacions i els blocs.” (Mattelart & Mattelart – 1986 – Penser les médias) La comunicació mostra una ample varietat de nivells i àrees d’anàlisi que conformen l’objecte d’estudi de la teoria com un camp heterogeni i profusament variable, que precisa d’una perspectiva holística i reflexiva per tal de ser estudiada d’una manera que abordi el fenomen per part del investigador atent a diversos factors que donen forma a la realitat informativa.
Saber com funciona la comunicació, quina és la seva forma i dinàmica, quins elements i nivells d’anàlisi són identificables en el procés d’interacció comunicativa és un repte molt complex i difícil.
Sense comunicació no hi ha societat, ja que la comunicació és un element constitutius i centrals per a les persones, i la seva organització en societats. Per exemple, amb el sorgiment de la parla, els éssers humans van començar a organitzar-se en el seu context històric. Avui en dia, la comunicació i la tecnologia, són elements íntimament relacionat i que evolucionen conjuntament dins un determinat context.
Problemàtica comunicativa • Un terme polisèmic. La comunicació són moltes coses (diàlegs, transmissió de dades, estratègica, de masses, interpersonal...). El problema sorgeix perquè el seu significat és tant ampli que potser no es coincideix en la visió de comunicació que es vol donar. Cada teoria té un concepte del què és la comunicació.
• Fa referència a múltiples activitats. La comunicació són processos diferents, i com a tal es materialitza en diferents suports, ja que quasi tot és comunicació.
• És un procés històric. Cada època i cada tipus de societat es configuraven de maneres diferents i com a tal la seva forma de comunicar-se és diferent. No hi ha comunicació en abstracte, sinó en concret. Tots els fenòmens de comunicació es produeixen en la història i en una història particular dels pobles i cultures. Cada època ha teoritzat la comunicació de distinta manera: Anys 20  Escola de Frankfurt, Anys 40  Segon Curs – Primer Semestre Laura Serra Torres Funcionalisme i Interaccionisme simbòlic, Anys 30  Usos i gratificacions i estudis culturals, Anys 80  Constructivisme i teories de l’acció i economia política.
“Cada època històrica i cada tipus de societat tenen la seva configuració comunicacional.
Aquesta configuració amb els seus nivells, ja siguin de caràcter econòmic, social, tècnic o mental, i les seves diferents escales, local, nacional, regional o internacional, produeixen un concepte hegemònic de comunicació.” (Mattelart – 1995 – La invenció de la comunicació) • La comunicació és un objecte en transformació, un dels problemes de les teories de la comunicació és que l’objecte d’estudi, la comunicació de masses, no ha deixat d’experimentar transformacions i expansions en tot els seus nivells i dimensions al llarg dels últims 50 anys. La comunicació està en permanent transformació que de vegades és molt propera o de vegades molt radical.
Els dilemes clàssics Dilema 1. Concepte. Què és comunicació? Segons Estrada i Alsina, la comunicació és tota dada sensorial que serveixi per a reduir el grau d’incertesa o reforçar el grau de certesa que ja hi ha. Com a terme polisèmic que és, la comunicació es pot definir com a transmissió, interacció i/o intercomprensió.
Transmissió d’informació La transmissió seria el model típic on una font de transmissió (emissor) crea un missatge d’un transmissor formant unes senyals i aquesta arriba al receptor però no dóna cap resposta (ja que l’audiència és concep com una capsa buida). Aquest model va sorgir d’uns matemàtics, Shannon i Veaber, i el seu objectiu era entendre la comunicació entre les màquines i no entre les persones.
*Es centra en l’emissor, missatge i que aquest arribi correctament.
Interacció sobre la informació Comunicar és un fet social per definició que posa en contacte subjectes socials capaços de parlar i actuar, comunicar és una relació, no una cosa. En aquest model l’emissor espera una resposta, tant activa (interacció) com passiva (pensaments interiors). A vegades, la interacció no es conscient i es basa en el llenguatge corporal i/o altres aspectes.
Segon Curs – Primer Semestre Laura Serra Torres Transacció de la informació En aquest model és necessari un intercanvi simultani de missatges, és a dir, s’espera un feedback del receptor que permeti continuar la conversa per tal de construir els significats comunament. Els subjectes exerceixen una influència mútua en el devanir de la conversa. La comunicació necessàriament obliga a un procés continu d’intercanvi i d’aportació de significats.
Funcional o normativa? “La comunicació normativa remet a l’ideal d’intercanvi i d’intercomprensió. La comunicació funcional il·lustra la necessitat d’intercanviar informacions molt nombroses en les societats obertes. En realitat, ambdues dimensions es barregen constantment.” (Wolton,2006) La transmissió i la interacció és una comunicació funcional, és una comunicació estratègica i el transaccional és normativa, necessita compartir i elaborar un missatge comú. És un procés simbòlic, la interacció es produeix per mitjà de símbols carregats de significació i ordenats en forma de text o discurs, el fonament bàsic d’aquesta significació és el llenguatge natural.
Definicions de COMUNICACIÓ - Segons Gifreu (1991): “La comunicació humana és un procés històric, simbòlic i interactiu pel qual la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada.” - Segons West i Turner (2005): “La comunicació és un procés social en el que els individus utilitzen símbols per establir o interpretar el significat del seu entorn.” Dilema 2. Des d’on mirar la comunicació? La tensió fragmentació – globalitat El model Lasswell (1948) reformula els models anteriors. Lasswell diu que hi ha un factor que els anteriors models/teories no contemplen com rellevant. Aquest element és la importància del emissor, ja que determina el missatge i els efectes d’aquest.
Dilema 3. Els nivells de la comunicació • Intrapersonal • Interpersonal • Grupal • Organitzacional • De masses/pública/social Dilema 4. Els efectes de la comunicació Efectes poderosos vs. Efectes limitats (dels mitjans de comunicació). Els mitjans tenen poder d’influir directament i inevitablement en l’audiència (efectes poderosos). Els mitjans no tenen Segon Curs – Primer Semestre Laura Serra Torres poder d’influència i l’audiència coneix les trampes dels mitjans i té poder d’escollir els productes comunicatius als que s’exposa i consumeix (efectes limitats). Els pensaments i teories sobre aquest context són cíclics.
o Fase 1: primera meitat del segle XX. Èmfasi en el poder i l’impacte dels mitjans de masses.
Efectes poderosos per crear i donar suport a l’opinió pública. La propaganda de principis de segle farà pensar als estudiosos que ha estat aquesta propaganda la que ha aconseguit influir en les audiències amb efectes totpoderosos.
o Fase 2: Anys 1950-70. Visió plural i activa de l’audiència. Efectes limitats. Els funcionalistes canvien d’opinió i apareixen moviments culturals impulsats per la pròpia gent.
o Fase 3: Anys 1970-80. Focus en el contingut i la ideologia dels mitjans. Dependència cognitiva. “Construcció social de la realitat”. Anàlisi dels continguts dels mitjans per entendre el seu paper en la construcció de la realitat i, per tant, de l’opinió pública. Els efectes anterior estaven mal enfocats, pensen que els efectes poderosos existeixen però a llarg termini acumulatius.
o Fase 4: Anys 2000-2009. Elitisme institucional. La comunicació es produeix dins d’unes institucions preexistents. Els mitjans com a institució. La relació entre institucions i públic és doble i paradoxal: control i autonomia. Atenció en el paper de la cibercultura i l’impacte dels mitjans digitals en les identitats i relacions personals, i les activitats de les institucions socials. La digitalització de l’esfera política i l’opinió pública.
o Fase 5: Anys 2009 fins ara. Atenció en el paper de la cibercultura i l’impacte dels mitjans digitals en les identitats i relacions personals, i les activitats de les institucions socials. La digitalització de l’esfera pública i l’opinió pública. Fins a quin punt continuem estant emmarcats i rebent missatges molt prefabricats que delimiten la nostra ment. El ciberespai ha empitjorat les nostres fonts d’informació amb noticies falses que els propis usuaris distribuïm.
Dilema 5. Segons l’estructura social Interessa pensar que és el que predomina a l’hora d’explicar l’organització social. Hi ha tres possibilitats: • Perspectiva sistèmica/estructuralista: La realitat social està determinada per sistemes i estructures (funcionalisme, teoria de sistemes, determinisme tecnològic, determinisme econòmic, escola de Frankfurt). “Allò que expressa la cultura en superfície, no es més que el reflex d’una sèrie de mecanismes fixes que es troben amagats en la profunditat”. La societat està regida per formes d’organitzar la nostra vida política, econòmica, fins i tot, les nostres creences que es reprodueixen al llarg de la història i al llarg del temps i que són comuns a totes les societats humanes. Els ciutadans estan supeditats a les estructures, de manera voluntària i, en ocasions, inconscientment.
• Perspectiva subjectiva: la realitat social està creada per l’acció de les persones i els grups (constructivisme, anàlisi del cultiu, framing, agenda setting, interaccionisme simbòlic, teoria de l’elecció racional, usos i gratificacions, teoria de l’espiral del silenci). “El subjecte té la capacitat de seleccionar la realitat, comprendre-la i escollir depenent de la seva percepció”. Les estructures no tenen sentit si no parlem dels individus, ja que l’organització social és producte de l’activitat o agència de les persones. “La societat descansa en les representacions i concepcions dels subjectes sobre el món social”.
• Perspectiva dual: posa l’èmfasi tant en es sistemes, com en les persones (teoria de l’acció comunicativa, sociologia reflexiva, estudis culturals). Les estructures existeixen, i tenen Segon Curs – Primer Semestre Laura Serra Torres poder coercitiu, tenen un poder simbòlic i ideològic. “La societat necessita una estructura i individus que participants, actors socials en distintes institucions. Les estructures es reprodueixen amb el pas del temps, les pràctiques socials són reiteratives i els actors recreen la història constantment”.
Dilema 6. Segons la perspectiva teòrica • • Perspectiva integrada: els mitjans són els nous instruments de la democràcia moderna, com a mecanismes decisius per regular, ajustar i reproduir la societat. Basada en el posicionament que parteix davant del paper que la comunicació té a les esferes política, cultural, etc. Els integrats diuen que els mitjans de comunicació és requisit necessari i bàsic per a que existeixi un règim democràtic, uns ciutadans lliuren ben informats amb cultura, etc. Tots els productes de cultura popular han permès que la cultura es democratitzi i arribi a més gent.
Perspectiva crítica: adopten una visió vigilant davant de la comunicació com una part més dels mecanismes de poder, control econòmic i dominació. Ens plantegem que hem de posicionar-nos de forma vigilant davant de totes aquestes dinàmiques comunicatives més optimistes perquè no podem pensar que les coses funcionaran bé per si soles perquè hi ha molts interessos darrera que faran que és perverteixin aquestes bones intencions. Són teories pessimistes que es posen sempre a la contra: • La teoria de la conspiració • La teoria de la dominació • La teoria de l’homogeneïtzació • La teoria de l’economia política • La teoria de la mercantilització • L’erosió de la teoria de la racionalitat Dilema 7. El paper de la tecnologia • • Els deterministes tecnològics: Com aquell grup d’autors que consideren que la tecnologia és la responsable de l’aparició de noves formes de comunicació que sonen peu a noves formes de relacions socials. Pensen que la tecnologia per sí sola, com a objecte individual, té la capacitat de transformar la societat, de produir nous sistemes econòmics, noves formes de comunicar-nos, etc. Té una influència poderosa (efectes poderosos de la tecnologia). Visió de que la introducció de la tecnologia a l’ensenyament farà més eficaç les tècniques a les aules.
Els deterministes socials: que consideren que són les noves relacions socials les que fan aparèixer noves formes de comunicacions sobre les bases de noves tecnologies.
Consideren que les formes d’organització de la vida col·lectiva són les que condicionen l’ús que es fa de la tecnologia disponible. Relativitzen la importància de la tecnologia en la definició de noves formes de comunicació i, per tant, de noves relacions socials.
Alguns cauen en la temptació de pensar que aquest relativisme és absolut. La tecnologia no té sentit si no la pensem en una societat en particular. La gent defineix que és la tecnologia i com la volen utilitzar. Els usos i les formes en que la gent decideix utilitzar la tecnologia acaben tenint una rellevància fonamental.
...

Comprar Previsualizar