PART II- L’ÈTICA EN LA RECERCA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

BIL- Part IV mfiguls PART IV: EL DISSENY ÈTIC EN L’EXPERIMENTACIÓ AMB HUMANS 1. ELS SUBJECTES La recerca es pot dur a terme en: – Voluntaris sans – Pacients – Individus incapaços de consentir 1.1. Voluntaris sans – Tolerabilitat I informació prèvia en models in vitro i animals. à Hem d’haver provat abans el fàrmac en animals I haver assegurat que no és tòxic.
– Cal que hi hagi una aprovació per part d’un comitè d’ètica o Voluntarietat-principi d’autonomia: possibilitat de retirar-se’n en qualsevol moment o Compensació econòmica, o no → respecte a la vulnerabilitat o Obtenció d’un consentiment informat El consentiment informat – No és un instrument per evitar conflictes legals, tot i que pot ser molt útil en cas que es produeixin.
– És un acord entre els subjectes d’investigació i els investigadors. Aquest acord que converteix la recerca en consistent amb o Els valors o Les finalitats o Els objectius o Els plants Dels subjectes de la recerca.
– El que fa el consentiment és transformar els voluntaris de material a co-partíceps de la recerca, juntament amb els investigadors) Elements del consentiment informat: Com a mínim, hi ha d’haver un consentiment i la informació: – – – – – La competència La informació La comprensió La voluntarietat El consentiment El consentiment informat no és només el full que es firma, sinó que es tot un procés.
La competència: El consentiment informat només el poden signar les persones competents, les que 1 BIL- Part IV mfiguls són realment autònomes.
- els individus amb capacitat de consentir, autònoms són aquells amb : Capacitat de comprendre les informacions o Capacitat de comprendre les conseqüències de la decisió à assumpció de riscos vs beneficis o Capacitat de raonar a partir de la informació aportada i de la pròpia escala de valors.
o Capacitat de comunicar la decision presa de forma clara i reiterada.
25/2/15 La informació: La informació ha de ser detallada en els objectius i beneficis, sobretot si: - No té repercussió directa en la salut del subjecte No aporta beneficis personals immediats La informació del CI: - - Títol Invitació Objectius de la recerca Procediments: han de ser entenedors Procediments alternatius Riscos i efectes secundaris. Tractaments previstos Beneficis Ús de les mostres i emmagatzematge. Quan temps es guardaran? Possibilitat de transferència a tercers i de recontacte.
Existència, quantia i condicions de les compensacions Custòdia de dades I confidencialitat. Com es podran exercir els drets ARCO (LOPDP) Possibilitat d’abandonar(sense explicacions ni conseqüències) - Informació de contacte amb responsables - Forma de reclutament: criteris d’inclusió i d’exclusió - Investigador responsable Institució responsable Patrocinador/finançament. Relació amb els investigadors Retorn d’informació prevista Aprovació del procediment - La comprensió: – Cal que la informació sigui: o Veraç o Adequada a la capacitat de comprensió del subjecte: § adaptant-se a • les característiques socio-culturals • les capacitats de comprensió dels subjectes § evitant tecnicismes 2 BIL- Part IV mfiguls § § traduint les dades estadístiques a probabilitats realistes aportant suport escrit i visual – Assegurar la comprensió: o convidar a expressar dubtes o aclarint-los adequadament – Deixar un temps de reflexió à decisió lliure (evitar la pressió del moment) La voluntarietat: – Respectar el principi d’autonomia.
– Extensible a tota la durada de la recercaà retirar-se quan es vulgui sense conseqüències.
El consentiment: – Cal que sigui: o format únic o escrit: signat o alternatives: § oral: documentat (si no es pot aconseguir per escrit i és té oral, tenir-ne proves, Ex/gravar-ho) o un per cada procediment Aquest consentiment que hem descrit és el genèric.
El Consentiment “genèric” - - - cal un consentiment específic per cada recerca: Casos especials o Reutilització: recontacte. Es pot reutilitzar un consentiment.
o Mostres biològiques: Biobancs: les mostres que es donen per investigació poden utilitzar-se posteriorment. Aquí hi ha un conflicte amb fins a quin punt s’ha de fer un CI per cada procediment Per tant, tenim CI amb diferents graus de concreció en quant als objectius i procediments dels projectes de recerca: o Per un estudi determinat o Per un estudi determinat amb la possibilitat de futurs CIs per altres projectes o Per un estudi determinat, però amb les mostres anonimitzades per a qualsevol estudi o Genèric per recerca El CI haurà de contemplar tots aquests aspectes: haurem de dir en quin supòsit estem à o explicitar-los de forma clara o amb totes les conseqüències implícites.
3 BIL- Part IV mfiguls El Reial Decret: RD 1716/201parla de 3 conceptes.
– Biobancs o Ús ampli o Cessió als investigadors autoritzada: és anònima i imposa als investigadors que estigui aprovada per un altre comitè de bioètica al cedir-se a l’altre investigador – Col·leccions o Ús restringit: per coses més concretes o Cessió autoritzada – Projectes d’investigació o Ús molt restringit o Reutilització per cessió a biobancs o col·leccions Anonimització Una manera d’evitar molts problemes és anonimitzar però cada cop més difícil, com a conseqüència de: – Tècniques de seqüenciació i identificació de DNA – Big data (TICs) à La valoració dependrà de l’esforç necessari per revertir-la (RD 1716/2011). Si això significa una gran inversió de diners i esforços, a vegades no hi ha interès per saber si la mostra és d’un individu o altre. La qüestió està en quin esforç requereix trencar l’anonimització tot i que com més avancem, menys costa.
El CI “genèric” Informació mínima: – El caràcter voluntari de l’obtenció de la mostra – La informació que se’n pot derivar i l’ús que se’n farà – accedir a aquesta informació o la confidencialitat dels resultats o consentir o no a les cessions, tant de mostres com d’informació – La possibilitat o no d’anonimització – L’advertència sobre la importància dels resultats de les anàlisi pels familiars Exemples de CI: Document 1 i Document 2 à Al CV El CI en països de tradicions culturals diferents Països amb – baix nivell cultural (analfabetisme) – baix nivell científic – paternalisme mèdic : en el qual els individus no exerceixen la seva autonomia 4 BIL- Part IV mfiguls – accés escàs a tractaments mèdics En aquests països els individus no exerceixen la seva autonomia i estan immersos en un sistema on ells són incapaços de consentir.
En aquests casos, els individus són molt vulnerables, per tant, s’ha de respectar la vulnerabilitat, ja que no s’han d’explotar (parlant en termes d’autonomia) Relativisme: Contra l’imperialisme ètic → que s’adaptin els principis i les exigències del CI a la cultura dels subjectes: – Ocultar informació? – Permetre l’autorització del marit? Moral única: Els principis són universals (no culturals) à són exigibles en qualsevol circumstància i cultura: – Pot portar a atzucacs S’ha d’arribar a un equilibri 1.2. Pacients Els pacients no són nomes subjectes d’investigació, sinó que també s’han de tractar. En aquests casos cal informació prèvia: – Model in vitro – Model animal: els models animals doncs, són inevitables.
– S’utilitza un disseny en doble cec: ni l’investigador ni el subjecte saben en quin grup es troba.
– Al comparar els resultats à fem servir un grup problema vs grup control: es subministren: o teràpia prèvia de provada eficàcia à comprovar si milloren els resultats.
o Placebo § Fa el disseny més robust § Però: planteja problemes èticsà hi ha pacients sense tractar à només quan no hi ha teràpia prèvia reconeguda.
– El “contrapès clínic”: implica que el nou tractament: o No implica riscos excessius o Tenim indicis que és igual d’eficaç (com a mínim) à Per tant, no es crea un perjudici al pacient. Juga amb la possibilitat de millorar, però també s’arrisca a que apareguin efectes secundaris desconeguts (no tenen perquè ser perjudicials) 5 BIL- Part IV mfiguls Ús compassiu S’autoritza la utilització d’un compassiu en alguns casos (prèviament aprovat per un comitè d’ètica clínica) – No hi ha tractament possible d’eficàcia provada – El risc per la vida del pacient és molt greu – Sempre i quants tinguin indicis prou fonamentats de la seva eficàcia Falsa concepció terapèutica Els pacients, a vegades no saben amb quina finalitat estan a la recerca. Però en principi, l’objectiu de la recerca és realitzar una contribució al coneixement científic generalitzable, no un benefici terapèutic als subjectes.
La falsa concepció terapèutica es dona quan els subjectes creuen que són pacients que reben un tractament individualitzat quan el tractament és estandarditzat per tots els participants segons els protocols de la investigació à no s’han de canviar a voluntat per fer front a casos concrets. (Un pacient no pot demanar-te que el posis en un grup o altre, sinó que la distribució és a l’atzar. Els subjectes tampoc es poden canviar de grup.). à el pacient confon el seu paperà és un subjecte de recerca que no pot triar el tipus de grup on està.
Normalment el que es fa és que l’investigador no sigui el mateix metge que el tracta habitualment, això aquesta falsa concepció no es dona.
2/3/15 1.3. Individus incapaços de consentir L’última categoria per utilitzar humans en recerca són els individus incapaços de consentir (després dels voluntaris i pacients).
Els individus incapaços de consentir son aquells que no poden actuar d’una forma autònoma.
– – – – Disminuïts psíquics Disminuïts cognitius Infants Embrions (*Cas especial! No sabem si son essers humans o no, i per tant, si tenen drets) Què justifica que fem recerca en ells? L’objectiu és millorar la comprensió científica de la malaltia de manera que: – Pot conferir un benefici immediat al participant – Pot conferir un benefici a altres individus amb la mateixa o similar malaltia La investigació implica pel participant: – Un risc mínim – Mínim de càrrega. Molèstia mínima pels participants 6 BIL- Part IV mfiguls La incapacitat per consentir pot ser: – Parcial – Total – Temporal: per exemple, els infants – Permanent – “Voluntària”: són individus que renuncien a exercir la seva autonomia Aquests tipus d’incapacitats de consentir s’hauran de tenir en compte.
Al treballar amb aquests individus cal que caracteritzem la naturalesa de la incapacitat per consentir: Temporal // Permanent Per tant, cal buscar la participació del subjecte en funció del seu grau d’incapacitat.
Ja que la seva opinió ha de ser valorada alhora de prendre la decisió de si participarà o no (tot i que la decisió la farà una altra persona).
- Avaluació de la incapacitat Participació dels subjectes en el procés d’autorització i eventual retirada de l’estudi Cal tenir un mecanisme de comunicació de les objeccions als representants A vegades és interessant disposar d’especialistes en transmetre la informació als subjectes en funció de la seva incapacitat En aquests casos, qui exerceix el principi d’autonomia sol ser un representant legal, tot i que també pot ser un tutor. (Ex/ en el cas dels infants, el representant legal / tutor serien els pares. En altres casos, com els individus senils, no solen tenir un representant legal, ja que la persona no està inhabilitada. Això no significa que tingui capacitat de decidir, per tant, algú haurà de prendre la decisió).
Tasca del representant legal Bàsicament ha de exercir el principi d’autonomia del subjecte, i expressar la seva voluntat.
- Cal que tingui en consideració la voluntat del subjecte, no la seva pròpia. Ha de dissociar entre el que ell vol i el que vol el subjecte Coneixença prèvia (habitualment el representant és un familiar).
Ponderar els riscos i avaluar els beneficis Determinar la retirada anticipada. El principi d’autonomia s’exerceix en tota la recerca, de manera que el tutor potser ha de determinar que el subjecte s’ha de retirar, això a vegades és difícil de determinar Un cas especial són les malalties Neurodegeneratives. En alguns casos, els subjectes comencen la recerca amb capacitat de consentir però més endavant no tenen la capacitat d’expressar-se, per tant, a partir d’un cert punt haurà d’aparèixer un tutor. Una de les coses que es proposa és fer un Testament de recerca , que és com un testament vital. Bàsicament es traca en que el subjecte deixa per escrit què vol fer quan arribi aquest moment en què ha perdut les seves capacitats.
7 BIL- Part IV mfiguls Recerca en infants - Representant legal → progenitor Cal que busquem l’acord en la participació, el nen ha d’estar-hi d’acord. Però això va en funció de la maduresa (no en funció de l'edat). La decisió serà del tutor, però la seva voluntat s’ha de tenir en compte.
*** Exemple de consentiment al CV (document 3) • La seva objecció s'ha de respectar sempre.
A Espanya legalment és a partir dels 12 anys. (a partir dels 12 s’ha de tenir en compte la seva opinió. Però realment els límits no són tant clars) • • • En àrees especialment sensibles (consum de drogues, sexualitat o abusos sexuals) à buscar estratègies per gestionar la informació i la confidencialitat.
També tenen dret a la intimitat: cal valorar quina informació sobre els subjectes es proporcionarà als pares i/o als representants legals.
No es pot deixar als menors indefensos perpetuant una situació d’abús.
Recerca en embrions(cas especial) Des que hi ha les tècniques de reproducció assistida ha sorgit un debat sobre quin és l’estat de l’embrió: Consideració de l’estatus embrionari: – Grup de cèl·lules o – Persona. És una persona des del moment de la concepció, i, per tant, té els mateixos drets o – Consideració gradualista: no és una persona, però en tot cas ho serà en un futur per tant això s’ha de tenir en compte. És la teoria més acceptada.
Arguments en contra: de l’ús d’embrions en la recerca 1. Tenen una identitat ben definida.
Prové de la “Declaration of the Potifical Academy for Life”.
à És moralment lícit produir o utilitzar embrions humans per obtenir cèl·lules mare embrionàries? La resposta és no, perquè des d’un punt de vista biològic, l’embrió és un subjecte humà amb una identitat ben definida des del moment de la unió dels gàmetes.
Des d’aquest punt té coordinació, continuïtat i desenvolupament gradual, per tant no es pot considerar una massa de cèl·lules.
8 BIL- Part IV mfiguls Identitat personal: La Identitat personal, segons Locke (1969) està basada en el record dels pensaments i les experiències, però això pot portar confusions (com per exemple en els casos d’amnèsia).
Així s’han proposat tres criteris més, i després un quart: o El criteri psicològic: (Derek Parfit,1984)El què defineix la identitat no és només la memòria, si no que inclou creences, objectius, desitjos i semblances en el caràcter → Perfil psicològic Aquesta idea topa amb la paradoxa de les personalitats múltiples § § El criteri biològic (Eric Olson, 1997; David de Grazia, 2005). La identitat està basada en la continuïtat biològica.
El criteri genètic(variant del biològic) (Saul Kripke, 1980): La constitució genètica és allò que ens confereix la unicitat i la individualitat à qualsevol altra combinació dels gàmetes dels meus pares hauria produït un altre individu (el meu germà) Però, no només som la genètica, sinó també les circumstàncies. La epigenètica: “Yo soy yo,y mi circunstancia” (José Ortega y Gasset, 1920) • La unitat de la vida humana és la unitat d’un relat de busca. De busca d’allò que és bo (Alasdair MacIntyre) Aquesta idea topa amb la paradoxa dels bessons: cal que hi hagi un projecte parental, però una part de l’embrió no dona lloc a embrió, sinó a placenta, també pot donar bessons univitel·lins, una mola hidatiforme, siamesos... Per tant no sempre un embrió té una identitat ben definida.
§ § El criteri narratiu: (Marya Schechtman, 1996): el què fa que una acció, experiència o característica psicològica puguin ésser atribuïbles a una persona (i per tant constituir una part de la seva verdadera identitat) és la seva correcta incorporació en la història de la seva vida tal i com un mateix la concep.
“Una persona només és una xarxa de records que es descompon en morir” (Line Amselem) El criteri noreduccionista (religiós): les persones existeixen separadament i independent dels seus cervells i els seus cossos i per tant les seves vides estan unificades des del neixement fins la mort en virtut de l’existència d’aquesta entitat independent (l’ànima) Quan es reparteixen, doncs, les ànimes? Aquesta idea topa amb la paradoxa dels bessons Per tant: o Les concepcions biològiques i no reduccionistes topen amb la paradoxa dels bessons.
o Les concepcions psicològiques topen amb la paradoxa de les personalitats 9 BIL- Part IV mfiguls múltiples.
à Versions diferents d’un mateix problema de fons: múltiples individus amb orígens comuns.
El que sembla clar és que la individualitat no té a veure amb l’origen, ja que no sempre des del moment de la concepció es té clar què serà l’individu.
2. Estatus moral - Quan s’adquireix? - l’estatus moral només el tenen les persones. I els embrions, són persones? - Què defineix la persona? - DNA humà (humanitat genètica). Però això és molt imprecís o Per exemple, “humans” no genèticsà es consideren persones?.
§ Alienígenes intel·ligents § Simis (propers a humans – infants-) § Màquines? o “Humans” genètics à no persones’.
§ Anencefàlics § Individus en estat vegetatiu persistents ⇒ EXISTENCIALISTES: Søren Kierkegaard (1813-1855): L’ésser humà només es pot entendre des de la seva experiència i realitats viscudes.
⇒ Jean Paul Sartre(1905-1980):L’home no neix amb essència ni naturalesa, comença per no ésser res, i són els seus fets els què li concedeixen l’existència.
⇒ ...the human [is] very special by virtue of having the choice, and most especially by being aware of having the choice. Charles Boklage (2010) – Què els demanaríem a uns alienígenes? Mary Ann Warren (1973) – Consciència – Auto-consciència – Capacitat de raonament – Activitats automotivades – Capacitat d’utilitzar el llenguatge – Capacitat de sentir (sentience): capacitat d’experimentar plaer i pena à Jeremy Bentham,1781 (utilitaristes) o En certa forma, la personalitat seria l’equivalent a tenir la llibertat per disposar i viure el propi destí (identitat) d’una forma autònoma.
o Per tant, la conclusio és que la personalitat només és una fase de la identitat, una entitat a la qual l’individu pertany, eventualment, durant només una part de la seva existència. Com és els casos vegetatius.
- Quan s’adquireix la personalitat? Si els embrions son persones i els nens no, quan s’ha produït aquesta transició? Quan els embrions esdevenen persones? No hi ha resposta, ens trobem davant una paradoxa.
Paradoxa Sorites (Eubólides de Miliet): Quants grans de blat conformen un munt 10 BIL- Part IV mfiguls de blat? La resposta no és única, és a dir, no hi ha un llindar a partir del qual es produeix la transició, no hi ha un valor, sinó que la transició s’ha anar produït a mesura que s’han anat afegint els grans de blat. Això és el mateix que succeeix en els humans. La trancisió és gradual.
Els embrions preimplantacionals no tenen cap dels trets que hem esmentat, per tant no son persones i no tenen estatus moral. Això no significa que podem fer el que volem amb ells.
NIH Human Embryo Research Panel:While the preimplantation human embryo doesn’t have the same moral status as infants and children, it deserves special respect and serious moral consideration as a developing form of human life NIHH va fer un panell sobre l’ús d’embrions, la seva conclusió va ser que encara que l’embrió preimplantacional no té el mateix status moral que els nens, mereix certa consideració, tenint en compte que és una forma de vida humana en desenvolupament 4/3/15 L’incendi en el centre de reproducció (Anne McLaren) McLaren va proposar un experiment mental: Imaginem que es produeix un incendi en un centre de reproducció assistida, on hi ha nens, embrions i tecnologia.
En primer lloc, començaríem a salvar als nens i després si podem als embrions. Això ja suggereix que no els donem la mateixa consideració.
Per tant, els embrions no tenen un estatus moral però sí un valor moral (semblant al que passa als animals) à hi ha raons morals per tractar-los de determinades maneres i no d’altres (com els cadàvers).
A l’hora de fer investigació amb embrions, només podem i debem utilitzar-los amb finalitats moralment rellevants. Perquè no es un valor absolut com ho és la dignitat humana, sinó que és ponderada.
11 BIL- Part IV mfiguls 3. Potencialitat per desenvolupar-se en un ésser humà - L’embrió és un ésser humà en potència És la mateixa situació que un ou fecundat, és una gallina en potència però també una truita en potencia. Alguns podrien argumentar que la potencialitat de l’ou es extrínseca o intrínseca. Si considerem que és intrínseca es més inherent, en el cas del humà es més extrínsec que intrínsec perquè sense projecte parental no podrà ser mai un humà.
- L’argument de la potencialitat estès: Tenint en compte les tecnologies actuals, com considerem les hESC, les iPS i, fins i tot, els nuclis de les cèl·lules somàtiques? Qualsevol nucli de cèl·lula humana té potencialitat de ser un ésser humà, per tant s’hauria de preservar La potencialitat sempre és circumstancial en el sentit que les coses succeeixen de manera aïllada, sempre necessiten intervenció externa 4. Instrumentalització dels embrions: si estem instrumentalitzant els embrions, els estem traient el respecte kentià.
El respecte Kantià: La Instrumentalització Imperatiu categòric Kantià(Immanuel Kant, 1785):... l’ésser humà, i en general qualsevol ésser racional, existeix com un fi en si mateix, no com un simple instrument per a ser utilitzat ÚNICAMENT amb aquesta o aquella finalitat a plaer.
• • Per tractar els altres com a fins en si mateixos hem de prendre els fins dels altres seriosament (els seus interessos, projectes i objectius), no els nostres.
(Bonnie Steinbock, 2007) Sentience is a condition, not of having interests, since temporaly non-sentient being can continue to have interests in the dispositional sense*, but of acquiring interests (Steinbock B., 2007) *Significa tenir interessos sense ser-ne conscient Per tant, el raonament és, els embrions tenen capacitat de sentir, i per tant, adquirir interessos, i per això, se’ls ha de respectar? Sembla ser que no.
• Els embrions no tenen capacitat de sentir (no tenen cèl·lules nervioses) à no tenen interessos o fins perquè no els han pogut adquirir à nos són fins en si mateixos, no se’ls pot aplicar el respecte Kantià. (Steinbock B., 2007).
Quan poden aquierir la capacitat de sentir? En tot cas, en el moment en què adquireixin el sistema nerviós, que és quan mereix respecte kentià. Això succeeix el dia 14, que és quan es tenca el tub neural, en aquest moment sabem que pot adquirir interessos i que l’embrió només serà un individu (ja no es pot donar el cas de siamesos). La recerca en embrions humans, doncs, està permesa fins al 14è dia, per aquest fet. Això està inclòs a la legislació de recerca 12 BIL- Part IV mfiguls en embrions. Però en tot cas, mai s’allargaria fins al 14è perquè els embrions es transfereixen el 6è dia.
5. Slippery slope: és l’últim argument en contra. Es comença per una cosa i no se sap on s’acabarà.
Arguments a favor: 1. Millora de la condició humana: l’ús dels embrions té una finalitat, de millorar la condició humana.
Consideració de l’embrió humà L’embrió no pot ser considerat com una persona à no té un valor absolut à aquest valor és ponderable amb altres valors (salut, recerca, bé comú,...) La recerca en embrions Condicions que ha de complir 1. Aprovació per comitè d’ètica: valor moral (proporcionalitat i necessitat / subsidiarietat). El comitè avaluarà si la necessitat d’utilitzar els embrions és necessària, si val la pena sacrificar els embrions per obtenir una informació, és a dir, veure si es compleixen el principi de proporcionalitat i subsidiarietat. És una condició imprescindible 2. Consentiment dels pares (que exerciran el principi d’autonomia). Els pares són els propietaris dels embrions i tenen 3 possibilitats de decidir què fer amb els embrions després que hagin tingut fills: donar a altres parelles, per recerca o destruir-los. El més típic és donar-los a la recerca. Quan se’ls troba un destí per recerca s’informa als pares i ells decideixen si volen donar-lo o no a la recerca, a més cada 2 anys se’ls pregunta si hi segueixen estan d’acord o no.
Si no es localitza els pares, s’ha de demostrar que has fet tot el possible per contactar-hi i llavors el que es fa és seguir la seva ultima decisió sobre el destí dels embrions.
3. Límit temporal (14 dies) (gradualista) Origen dels embrions – Sobrers (la majoria)à utilitzats per finalitats moralment rellevants.
– Embrions específicament creats per recerca: a Espanya això no és legal, però al Regne Unit sí.
– SCNT: transferència nuclear. Es basa en anuclear l’oòcit i reconstruir-lo amb el nucli d’una cèl·lula humana. A Espanya aquests no se’ls considera com a embrions. Segons la BOE són “pre-embrions” perquè considera que els embrions 13 BIL- Part IV mfiguls només son el producte de la fecundació. Per tant aquests es poden generar per a poder-hi fer recerca.
– ESC/iPS : son quimeres amb Embrionic Stem Cells i iPS (Stem Cells Induïdes).
– Cybrids : són una proposta que no s’ha tirat endavant. Es va fer al Regne Unit i no implica la utilització de oòcits humans. Els cybrids estan formats per oòcits de vaca anucleats on se’ls ha transferit un nucli humà.
14 ...