Botànica Farmacèutica tema 5 Algues (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Sistemàtica descriptiva. Algues Divisió Cianòfits 2000 espècies cosmopolites.
Són éssers unicel·lulars microscòpics procariotes. Mesuren per terme mig 5 micres.
Forma més o menys circular, de tipus cocoide (cocos). No tenen formes flagelades, no tenen flagels ni tenen cilis ni pseudòpodes. No són immòvils del tot, es desllicen sobre si mateixos perquè estàn recoberts d'una capa de gelatina.
No tenen nucli, ni sexualitat, ni cromosomes, si tenen nucleoplasma. Tenen flimanets d'ADN però no cromosomes. No tenen aparell de Golgi, mitocondries, recticle endoplasmatic ni vacúoles. La membrana que tenen està formada per l'àcid acetilmuràmic + N. acetilglucosamina. Dins hi ha el cromatoplasma i el nucleoplasma o centroplasma. Al cromatoplasma hi ha els pigments assimiladors (clorofil·la A, que es troba en totes els èssers vivents que fan la fotosíntesi, excepte certs bacteris que tenen la bacterioclorofl·la). També tenen les ficobilines (ficocianina i ficoeritrina). També tenen el beta-caroté.
Com a substàncies de reserva trobem un midó molt ramificat que recorda al glucògen animal, un midó de cianofícies.
Tenen altres substàncies: cianoficina (aminoàcid), no es sap la funció que té.
En el cromatoplasma hi ha filaments d'RNA. Al centroplasma, que és incolor, hi ha filaments d'ADN que no s'organitza en cromosomes i no consta que tingui reproducció sexual.
Es disposen en fila, però no sempre ho fan i no hi ha un nombre constant de cèl·lules, totes són iguals i poden viure independentment. No s'arriben a juntar-se, no formen ni organ ni teixit, es un principi d'intent d'organització.
Heterocists tenen paret cel·lular de cel·lulosa. En ocasions els heterocists són capaços de fixat el N atmosfèric.
La reproducció és completament asexual.
Quant les condicions del medi són adverses (manca d'humitat) l'alga s'envolta de una coberta gruixuda, s'enquista i tenim un acinet que germina quant les condicions són òptimes.
Un hormogoni és un fragment de filament que es separa per la resta i dut pel vent s'en va a colonitzar a un altre lloc (poc important).
No estan al plancton marí. Viuen a la interfase terra-aigua o aigua dolça-aigua marina. No a alta mar ni a les corrents. Es troben també en el sòl.
Nostoc piscinale, Lynbya majuscula, Anabaena flos-aquae, Microcystis sp., Tenen interes toxicologic. La Lynbya segrega alguns alcaloides.
Són indicadors de contaminació del aigua, si se'n troba és que està en males condicions.
Divisió Rodòfits Algues rojes. Són unes 4000 espècies. Pluricel·lulars. Eucariotes.
Algues bàsicament marines, poques d'aigua dolça. Més freqüents en mars càlids, al tròpic, per tant no són cosmopolites. Viuen en els fons marins, a la profunditat. Els rodòfits són algues bentòniques, vieun en profundidat i fixes al substracte, terra o roca. Alguna si hi ha que es de superficie, i si es de superficie tenen un exoesquelet calcari o magnèsic.
Evolutivament els rodòfits procedeixen els cianòfits: tenen en comú l'absència de formes flagelades, són de color rojenc perquè tenen la ficoeritrina i la ficocianina (també la clorofil·la A), i presenten un midó ramificat, midó de florïdies.
Tenen nucli i sexualitat, reproducció sexual amb gàmetes.
Viuen al fons marí per a protegir-se de la radiació ultraviolada, sobretot per protegir les gàmetes. Per tant, les que tenen citoexosqueltet poden aguantar aquesta radiació en la superfície (tot i que en l'atmosfera actual potser ja no seria tan perjudicial).
Com que estan en un medi amb poca llum els hi es dificil fer la fotosíntesi. La ficoeritrina i la ficocianina atrapen la llum quasi inexistent per a poder fer la fotosíntesi.
Són simples d'estructura, poc diferenciat (tal·lus---> el cos del alga).
La membrana de secreció consta de 2 parts. Per dintre està formada per cel·lulosa microcristal·lina i per fora cel·lulosa amorfa + agar o carragenina. L'agar és agarosa + agaropectina. La carragenina és un galactan sulfat. Tot això pot tenir funció estructural.
Gelidium sesquipedale. Porphyra sp.
-Reproducció de les algues rojes No tenen cap element flagelat. La gàmeta masculina s'assembla a la gàmeta femenina.
Ha de tenir gametòfit i ha de ser aploide.
La dels òrgans reproductor femenins té com un tub (tricogina). A les gàmates masculines també els hi podem dir espermàcies. La gameta femenina està a la tricogina esperant a ser fecundada. L'espermaci llisca per la tricogina. Es un sistema d'assegurar la fecundació sense flagels.
El zigot es divideix per mitosi cel·lula rere cèl·lula totes iguals (és una clonació). El zigot dona un esporòfit clònic. Aquest clons viuen sobre la mare i actuen com a "paràsits". Sobre la mare va creixent un espofròfit fill que es un clon exacte del zigot. El fet de que sigui parasit es que s'alimenta gràcies a la planta mare.
D'aquest primer esporòfit se'n diu carpoesporòfit. Dona espores diploides, fruit, (éll es diploide), al germinar donen la segona generació esporofita també diploide.
Gametòfit aploide-----gametes fem i masc---zigot es es divideix molt------esporofit diploide, el paràsit, carpoesporòfit----dona espores diploides que germinen----segon esporòfit diploide produte de la germinació de les espores, tetraesporòfit-----dona 4 espores meiòtiques (n) per a que al germinar donin gametòfit aploide i tancar el cicle.
Cicle trigenètic aplo-diploide.
*Qualsevol espofròfit sempre es 2n* Porhyra tenera. Es comestible per al Japonesos, la cultiven. Proteïnes semblants a la de la llet humana. S'usa el gametòfit Gellidium sesquipedale. Obtenció d'agar, s'usa l'esporòfit. L'agar s'usa en l'alimentació com a espessant Gracilaria confervoides. Obtenció d'agar.
Pterocladia sp.
Chondrus crispus. S'obté la carregenina, sulfat de condroitina.
Eucheuma. Dona carregenina. Substància semblant al cartílag, serveix per abosrvir aigua, es fa servir per dietes d'aprimament ja que es totalment indigerible. Al augmentar de volum dona sensació de sacietat. També pot servir com a laxant. És emolient. També te poder necrosant i incrementar la úlcera gàstrica. És una agent edematogen, provoca edemes.
Litothamnion sp. Creix en superfície.
Coralina. Era oficinal. Alga calcaria petita i es feia servir per donar Ca, que no s'assimilava.
Divisió Dinòfits Mesocarions. Mil espècies d'algues cosmopolites, a tots els mars. Formadors del fitoplanton marí junt amb les diatomees. Hi ha més massa en aigues fredes i més biodiversitat en aigua calenta (més diversificats en aigua calenta). Pot ser els hi convé més l'aigua freda, si estan en aigua calenta es diversifiquen més per aprofitar més les circunstàncies.
Són unicel·lulars i medeixen 8-10 micres fins 2-3 milimetres. La paret cel·lular és de dos peces, i entremig es veu la "carn" de l'alga nua, les dues peces no la recobreixen del tot. Aquestes peces són un exoesquelet i estàn fetes de cel·lulosa. Epiteca (la de dalt) i hipoteca (la de baix).
Suten dos flagels del mig, de la zona nua. Un dels dos flagels surt del mig i dona la volta horitzontalment. L'altre està solt. Aquests flagels són barbulants, les bàrbules són una espècie de pèls. Serveixen per donar mobilitat. El que està solt és la que li fa abançar per avant (tractor), i l'altre la fa girar sobre si mateixa. La part nua de l'alga, la ecuatòrial (horitzontal) se'n diu cingol, i de la part nua longitudinal (vertical) se'n diu sulcus. Aquesta alga fa moviment helicoidal (com un tornillo). "Les algues que donen voltes". Giren molt depressa.
Pigments assimiladors: clorofil·la A, alguna vegada clorofil·la C. També té betacaroté. 2 xantofiles (caroté oxidant): peridinina (vermell sang) i la diadionoxantina (marró ataronjat). El color de l'alga sol ser vermellós-marró.
Midó com a substància de reserva.
Són mesocarions (ni procarions ni eucarions). Aquest és un caracter bastant primitiu.
Té 276 cromosomes, cada gen és un cromosoma.
Ceratium sp.
Peridium sp.
Noctiluca scintillans: no té exoesquelet, sols té un flagel, no te clorofila, és heteròtrofa (s'alimenta de detritius). Fa llum vermella. 2mm. És inofensiva.
Dinòfits causants de marees rojes tòxiques Prorocentrum: no exoesquelet Gymnolinum: alguns exoesquelet, algun no Gonyaulax: si exoesquelet Alexandrium Tenen saxitoxina (heterocicle nitrogenat, derivat de les purines): és una neurotoxina, 100 mil vegades més tòxica que la cocaïna. La toxina queda diluïda a l'aigua. El perill està en que la toxina es queda als organimes filtradors (moluscos, bivalves).
Divisió cromòfits Número indeterminat d'espècies (200?). Clorofiles A i C.
Com a substància de reserva tenen manmitol (hexaalcohol), laninarina i crisolaminarina (polisacàrids amb 6 C).
Les formes flagelades (zoospores) tenen dos flagels i s'anomenen heterocontes (cada espora té els 2 flagels de forma diferent, més largs, més peluts, més curts, sense pèl).
El cloroplast té triple membrana (l'unic cas de planta vivient on passa això).
Tenen xantina.
-Classe Diatomees Eucariotes. Es troben al mar, als rius i al terra. Es coneixen unes 100 espècies fòssils.
Diatommes pennals (allargades) i diatomees centrals (redones). Les centrals són és aviat marines i les pennals són del terra o d'aigua dolça.
L'estructura recorda a la dels dinòfits perquè també té un exoesquelet format per dues peces, aquí la diatomea no queda al descobert, queda completament tancada.
Aquestes dues peces es diuen frustuls i estàn formades per SiO2. Els frústuls estàn microperforats per que puguin fer la respiració cel·lular.
Les diatomees són 2n tota la seva vida, tot i que són unicel·lulars.
Poden reproduïrse de forma sexual i asexual.
Asexual: poden fer una simple divisó, perdent els dos frustuls i partint-se en dos. Això és una mitosi, les dos filles són diploides com la mare, recuperen els frustuls pero no es fan tan groses com la mare. Si es tornen a dividir succesivament, cada cop serà més petites fins un tamany que ja no serà viable. Reproducció asexual serveix per creixer en número però cada cop es van fent més petites, van perdent matèria.
Sexual: perden els frustuls i hi ha dos cel·lules nues que donaran la reproducció. Al ser diploides, forçosament ha de donar meiosi (reproducció meiòtica) si es reproducció sexual i les dues filles són aploides. Aquestes dos cel·lues n són gametes ja que estan destinades a una reproducció sexual, i els hi surt un flagel. Dues gàmetes juntes formaràn un 2n, partim de 2 arribem a 2, no augmenta el número de éssers.
Aplicacions de les diatomees Els frustuls silicis, quant la diatomea mor, sedimenten i van sent llimats pels moviments de l'aigua i es van disgregant fins convertir-se en una pols. Aquesta pols és molt fina i té molta superfície i molta capacitat de adsorció, serveix coma vehicle per portar altres coses. S'usa en cosmestica per polvos facials, cremes facials.
-Classe Feofícies 2000 espècies vivents. Algues pluricel·lulars, eucariotes. Generalment veiem l'esporòfit diploide.
Són algues marines de mars freds i viuen proximes a la superfície però fixes al substracte del sol marí (bentos, organismes bentònics). Quant vaixa la marea poden quedar al descobert. En general viuen als mars freds.
Paret cel·lular de dos capes: la interna té microfibrilles de cel·lulosa amb alginats. A la externa tenen alginats i fucoidà.
El fucoidà és un polimer de la fucosa, la fucosa és un polisacarid que deriva d'una hexosa. Els alginats està formats per àcid mannurònni i el acid gulurònic. Els alginats són incolors, inodors i insípids. Els alginats actuen com a humectant i anticongelant.
Aquestes algues tenen polisacàrids de membrana. El citoplasma conté clorofil·la A i C, beta-carotè, luteïna i fucoxantina, crisolaminarina (subs de reserva), oli, no tenen mai midó.
Apteri (arrels), estípid (tija) fronda (fulla).
-Ordre laminarials Laminaria hyperborea Macrocystis pyrifea -Ordre fucals Sargassum sp. Sols té esporòfit, el gametòfit es anecdòtic. Funciona com una planta superior Fucus sp. Té unes boletes que li serveixen com a flotadors (vesícules aeríferes).
Undaria pinnatifida No necesiten un sistema conductor per a res, de forma que dins de la "tija" no hi ha una puta merda. Aquesta "tija" serveix com ha lloc de reserva (polisacarids, greixos).
Tenen cicle aplo-diploide digenètic amb predominancia de l'esporòfit.
D'aquestes algues es fan serevir els alginats situats a la membrana. Es posen al ví per a fer la clarificació del ví (precipitació de residus del vi). Quant s'asseca es dur, incolor, serveix per donar massa i per fer pròtessis dentals. No es podreixen, ni dissolen. En la industria de l'alimentació: sopes instantanies, flans, gelatines, mermelades, sucs de fruita, alguns formatges, cremes,.... coses per a que tinguin més cos. En farmàcia es fa servir com exicipient, en algun xarop, crema, loció, pomada.
Divisió cloròfits Són 7000 espècies vivents, el 90% són d'aigua dolça (continental) i un 10% d'aigua marina. Com que viuen en aigua dolça no són algues de gran profunditat.
La membrana cel·lular està formada per cel·lulosa i pectina. La cel·lulosa es amorfa (com les terrestres) i la pectina és un sucre de 6 carbonis (el "Xas-xas" d'una poma).
Pigments assimiladors: clorofil·la A i B (com les plantes terrestres), el beta-caroté i luteina (color groc). El color de l'alga és verd.
Midó com a susbtància de reserva.
Són eucarions. La reproducció sexual sol ser en un cicle aplo-diploide. Poden ser uni i pluricel·lulars. Si son pluricel·lulars no arriben a donar talus complicats com les laminaries. Són simples d'organització.
L'alga adulta no te flagels però si que en té les gàmetes, zigot i espores. Les formes flagelades es troben en unicel·lulars i quant son gàmetes.
Ulva rígida: viu en els llocs contaminats, al costat d'un abocador o claveguera. Li agrada el N orgànic.
Chlorella vulgaris: unicel·luar i d'estructura molt simple.
...