TEMA 5. DESIGUALTAT DE GENERE (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 5. DESIGUALTAT DE GENERE Es important ressaltar aquest aspecte ja que es una proba de que la sociologia va avançant, avui dia la desigualtat de gènere es un tema que es considera importantíssim. La primera pregunta que caldria tractar, es Que es la desigualtat de gènere? Es una pregunta molt pertinent i molt interesant, quan fa 40 anys es va començar a parlar de gènere aquest es un terme que engloba ambdós sexes. Quina diferencia hi ha entre el sexe i el gènere? No es el mateix el sexe del gènere. Quan parlem de gènere no parlem de les constitucions biològiques, si no que parlem de la percepció que tenen les diverses cultures d’aquestes diferencies i com les poden reforçar i/o minimitzar. El gènere es de tipus convencional i el sexe es de tipus físic.
Relació entre l’indicador conjuntural de fecundació i la taxa de mortalitat infantil 187 països del mon, 1995.2000. països que formaven part de l’ONU, es troben molt dispersos pel que fa la fecunditat i la mortalitat infantil. Intentarem reflexionar quines conseqüències provoca aquesta dispersió. Les dues variables son: - - indicador conjuntural de fecunditat: es l’indicador de nombre de fills per dona. Nivell de nombre de fills per dona en un moment determinat. Hi ha països que tenen un nombre de fills/dona molt alt i d’altres que ho tenen molt baix. S’ha de tenir en compte que en aquest moment (finals del S.XX), la mitjana de fills per dona esta situat en 8. Aquest indicador es el que en angles s’anomena total fecuditiy rate.
Indicador de la taxa de mortalitat infantil: sabem que una de les causes del desenvolupament es un mínim de condicions de vida. La mortalitat infantil es calcula amb el numero de nens que moren en el seu primer any de vida (en relatiu amb els que neixen) = Percentatge de nens que sobreviuen.
Quina relació hi ha de causalitat entre ambdós variables? Hi ha una interacció entre les dos variables, des de un punt de vista evolutiu podem pensar que els països occidentals en un moment del passat determinat van estar distribuïts de la mateixa manera que els que estan als extrems.
Hipòtesis: Baixa la mortalitat infantil (gracies a les bones condicions) i aleshores les poblacions locals pensen que no cal tenir tants fills.
Conseqüències: la població no creix ILUSTRACIÓ AMB DADES RECENTS DE LA PRIMER A TRANSICIÓ DEMOGRAFICA Suècia la fecunditat es de 1.51 i espanya en aquella època era 1.16. la fecunditat en espanya era molt mes baixa. En canvi hi ha moltes poques diferencies entre la esperança de vida i la mortalitat infantil. La gran diferencia entre espanya i sueca es de la fecunditat. Això presenta interrogants.
En aquesta època Afganistan era un país de referencia (per les guerres), i té una fecunditat e 6.9 fills per dona, hem d’entendre que en aquest país tenen una mentalitat ultra patriarcal. Les dones han de tenir molts fills per no perdre les seves arrels.
María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social Il·lustració 1. 1975-2003. Podem veure com efectivament, va baixant la mortalitat infantil però també va baixant la fecunditat MEMORIES DE GARCIA M ARQUEZ Acaben les seves memores en el moment en que ell esta a punt de triomfar (100 añis de soledad) va morir. En aquestes memòries parla de la seva mare, (succeeix al 1950 a Barranquilla “colombià”). Al 1950 el ve a visitar la seva mare i intenta descriure la situació.
Garcia Marquez ofereix en les seves memòries una vívida il·lustració del destí femení tradicional quan evoca la visió que tingué de la seva mare a Barranquilla (colombià) “tenía cuarenta y cinco años. Sumando sus once partos, había pasado casi diez años en cinta y por lo menos otros tantos amamantando a sus hijos” Com diem aquest canvi els demògrafs que estudien la evolució de la població? L’hi han donat el títol de primera transició demogràfica. La primera transició que va començar en els països més desenvolupats i que avui dia s’està produint en els països mes enrederits. Aquest canvi rep el nom de primera transició demogràfica. Consisteix en: passar d’un regim en un altre, hi ha un regim de població que es el punt de partida, i un altre regim de població que es de punt d’arribada. (situació en el que la mortalitat es molt alta i la fecunditat també es molt alta  el punt d’arribada es que la fecunditat baixa perquè prèviament ha baixat la mortalitat, ja no cal tenir tants fills perquè no hi ha tanta mortalitat).
El problema es quan acaba la transició i en alguns paisos comença una altra transició (anys seixanta) (segona transició demogràfica). La fecunditat baixa encara més, augmenta el divorci. Ens trobem en una situació inèdita que té conseqüències negatives.
Parlem de les societats més primitives per acabar d’entendre aquest tipus de societats en les quals la mortalitat es molt alta i també es molt alta la fecunditat. F. Engels, va escriure un llibre l’origen de la família, la propietat privada i l’estat. Ho va publicar després de la mort de Mar.
PARADIGMA DE LA PROD UCCIÓ I REPRODUCCIÓ Frases que surten en el llibre de F. Engels. En aquestes frases introdueix l’element de la reproducció de la vida.
Per a que una societat es reprodueixi necessitem diners, treball, però també necessitem tenir fills. A més també necessitem algun que ens cuidi.
Planteja el paral·lelisme: reproducció i producció.
La reproducció es la producció dels essers humans, tenir fills, cuidar-los, socialitzar-los, ensenyar-los les normes, ensenyar-los a parlar be. Cal veure com evoluciona la família.
La família es molt mes forta en les societats primitives QUE ES EL PATRIARCAT ? María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social La visió de Weber, ell pensa que també en aquests societats primitives hi ha un ordre especial que es pot anomenar patriarcat. És la societat en la que les dones es senten que només tenen el fi reproductiu. En aquestes societats les dones tenen dificultats per decidir el seu propi destí. Segons Weber les estructures del patriarcat son sistemes de dominació masculines. La dominació, es la situació en la qual un amo i senyor té la probabilitat d’aconseguir que les seves ordres siguin obeïdes per aquells que li deuen obediència.
Un sistema de dominació consisteix en prohibir. Ara fa 100 anys que les dones no podien anar a la universitat ni podien estudiar.
AFGHAN TRIBAL LEARES Al Afganistan sabem que la fecunditat es una de les mes altes del mon i sabem d’altra banda que a països com Afganistan hi ha tribus.
ESTRUCTURA DE LES SOCEITATS TRIBALS En els països on hi ha tribus, pot ser que no corresponguin als propis estats. Una tribu esta composta de grups de parentius que son de dimensions diferents. Hi ha grups domèstics que son petits, son famílies extenses i uns quants grups domèstics junts formen un llinatge, perquè tots ells reconeixen un avantpassat comú. Llavors tots ells formen el llinatge numero X, perquè son descendents de aquell rebesavi que tenien. Uns quants llinatges el que formen es un clan, en principi son descendents d’un avantpassat comú però ja s’han perdut les traces . una societat tribal, la economia es determinant i la controlen ells mateixos, igual que la fecunditat.
Els que manen son els representants de cada llinatge, aquests son els que prenen les decisions.
TALCOTT PARSONS Colorado Springs, Col. (EUA), 1902 Munic (Alemanya), 1979. Als anys 50 un dels fundadors de la sociologia americana, aquest autor va tractar d’entendre com s’organitza la família americana. En EUA no es tenien tants fills però hi havia una concepció en com s’estructuren les relacions de gènere. Aquestes idees diuen que en 1950 EUA hi ha una societat en que l0home té una mena de privilegi per estar integrat en el mercat de treball, mentre que la dona te un paper molt mes accessori dins del mercat e treball. Hi ha diferencies entre el que pot fer l0home (ser responsable de la sustentació econòmica) i el que fa la dona (te a veure amb la cura dels fills, alleujament de les tensions i dels conflictes).
Persson en aquella època ho va veure om un fet, però després va teoritzar. La societat era tradicional però era una societat industrial, llavors, el que treballa es l’home, es el que te la responsabilitat de la sustentació de la família. Pot treballar la dona però es un treball complementari (abans de casar-se, després ha de cuidar els fills).
Grafico. A mesura que baixa la fecunditat la activitat femenina (25-54) en l’àmbit del treball augmenta. Aquest es un tema molt complex, perquè hi ha societats en les que ha avançat la activitat femenina però hi ha d’altres que no.
MODELS FAMILIARS A E UROPA María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social Grafic 1. Bàsicament podem veure que aquest model del sustentador masculí, correspon sobretot a la epoca industrial, i com en les societats post industrial, que es la societat en la qual estem, una societat on la gent treballa en serveis, en aquesta societat podem dir que esta sorgint un sustentador adult universal. Tota persona adulta (home i dona) esta integrat en el mercat de treball.
Gràfic 2. Els homes i les dones comparteixen les tasques de casa. També es poen veure per nivells educatius, podem veure que les diferencies mes importants es donen entre els homes i les dones que tenen una nivell educatiu diferents. A mesura que van pujant els nivells educatius es van escorçant les diferencies en relació a les tasques domestiques Gràfic 3. 1976 es pot veure que al principi hi ha poques diferencies entre les taxes d’atur entre homes i dones, en el moment en que va morir Franco i havia unes taxes d’atur iguals. A mesures que van passar els anys, i van venint les crisi, es pot observar com l’atur femení es molt superior que el masculí. Fins al moment en que ve la crisi actual, en questa crisis els home perden molt, i les dones es veuran molt beneficiades.
Gràfic 4. La majoria de països son les dones que tenen mes contractes temporals que els homes. En el cas de polonia que al costat d’Espanya es al inrevés, a poloni a son els homes que tenen contractes temporals de treball. Tanmateix, hi ha diferencies molt importants (romania, blegaria, etc) no hi ha contractes temporals.
Gràfic 5. El treball a temps parcial es una forma adequada de conciliar. Holanda té oltes diferencies entre home i dones, podem veure que hi ha altre spaisos com suica que te unes diferencies considerables.
...

Comprar Previsualizar