Sensació i percepció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 07/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ: Diferencia entre Sensació i percepció: La sensació és purament física, és el procés de rebre una informació inconscientment. En canvi la percepció és la consciència de la informació que es rep, és a dir, que és el procés de ser conscient que s’ha rebut una informació i ser capaç de respondre (ja que identifica la informació).
! Procés de sensació i percepció: Exemple: 1. Estímul es rebut per un receptor sensor.
2. L’impuls viatja a través de les neurones sensores fins el sistema nerviós central.
3. El SNC interpreta la informació i determina la resposta motora (en aquest cas pot no ser motora) 4. L’impuls motor viatja des de el SNC a través de les neurones motores.
5. L’impuls motor arriba als músculs i es produeix la resposta.
! El procés de sensació i percepció està conformat per diferents etapes: ETAPA SENSORIAL: · Fase de detecció: rebem estímuls ambientals que a través de l’atenció el subjecte atent a un dels estímuls en concret (estímul ates). El 80 % dels estímuls que ens arriben són a través de la vista.
· Fase de transducció: transformació de l’energia que nosaltres rebem a una energia electroquímica que és l’energia que el nostre SNC pot llegir i interpretar.
· Fase de descodificació: les neurones envien la informació a la zona del cervell on s’ha d’interpretar.
ETAPA PERCEPTIVA: El meu cervell informa de la informació que rep. (el que jo veig, sento..) ·Interpretació ·Reconeixement de l’estímul ·Identificació d’un estímul que forma part d’una categoria determinada (ex.
Cadira-moble) ·Reconeixement de les característiques d’un estímul com pot ser la grandària.
! Brunswich Va diferenciar les característiques de: o L’estímul distal: te una energia diferent a la electroquímica i és el que prové de fora, dels “sentits”. És tridimensional i autònom.
! o L’estímul aproximal: sempre és amb energia electroquímica, és l’estímul que el nostre cos ha transformat en una energia llegible per al SNC. Generalment és bidimensional i el podem controlar nosaltres, no és autònom.
Brunswich, amb això, volia demostrar que el que percebem no és el mateix que el què hi ha fora. Per exemple: nosaltres percebem les imatges al revés de com són en realitat.
La imatge distal esta en el seu estat real i la proximal esta invertida.
! " Factors que intervenen en la nostra percepció: FACTORS EXTERNS: 1-Característiques de l’estímul. Ex. L’ intensitat.
2- Repetició de l’estímul: pot provocar una habituació.
3- Mida de l’estímul.
4- Novetat de l’estímul: fa que estiguem més atents.
! FACTORS INTERNS: 1-Atenció 2- Motivació 3- Cultura 4- Si em dormit o no 5 - Interessos i valors ! Funcions de la percepció: 1. 1.Permet el moviment: calcular distancies, mantenir l’equilibri, coordinar moviments...
2. Coneixement de l’espai i el temps i de la discriminació d’objectes i esdeveniments.
3. Mantenir el nivell d’activació: combinació de l’activació i el repòs.
4. Indica sobre el dolor: tant de dins com de fora.
5. Activació del plaer: *va vinculat amb altres variables ! ! Psicofísica: Les primeres aproximacions que es van fer en la psicofísica van ser Fechner i Weber.
La psicofísica és l’estudi de les relacions entre un estímul físic i la relació que s’estableix en una experiència sensorial.
La psicofisiologia consisteix en avaluar la sensibilitat corporal davant de certs estímuls i valorar com al variar els estímuls varia la percepció.
! Conceptes bàsics: Estímul: qualsevol forma d’energia a la que puguem respondre.
Dintell/llindar: Quantitat d’energia que els organismes precisen per a ser estimulats.
Dintell absolut inferior: intensitat mínima d’energia estimular necessària per activar un òrgan sensorial.
Dintell absolut superior: intensitat de l’estímul per sobre de la qual ja no es perceben increments sensibles.
Dintell diferencial o (DMP): l’increment d’energia necessari per percebre alguna diferència de sensació respecte a un estímul concret.
! • Teoria de detecció de senyals: " TDS: El criteri de resposta del subjecte Conceptes bàsics: Encert: el subjecte diu sí, quan l’estímul està present.
Respostes posibles del subjecte Error: l’individu diu no, quan l’estímul està present.
Falsa alarma: el subjecte diu sí, quan l’estímul no està present.
Rebuig correcte: l’individu diu no quan no hi ha estímul.
Soroll: tots els altres estímuls Estímuls Senyal: estímul a atendre.
! Objectius de Weber i Fechner: - Els problemes psicològics es poden sotmetre a la investigació experimental - Mesurar la sensibilitat dels sentits ! • Llei de Weber Weber defineix com percebem els canvis al variar la intensitat entre dos estímuls.
Sensibilitat diferencial: capacitat de discriminar petites diferencies entre estímuls.
DMP (llindar diferencial): Dos estímuls han de diferit en una proporció constant per que la seva diferència sigui perceptible.
K= dmp (increment respecte l’estímul anterior)/ E (intensitat de l’estímul)= constant que dependrà d’un tipus d’estimulació o una altre.
La llei no es compleix quan es tracta d’estímuls molt forts o molt febles.
! • Llei de Fechner (psicofísica clàssica o de gradació) Relaciona la magnitud de l’estímul físic amb la intensitat de la reacció psicològica.
La intensitat experimentada augmenta linealment mentre l’estímul logarítmicament (2,4,8) ha de ser molt intens perquè jo percebi el canvi.
La intensitat experimentada augmenta proporcionalment al logaritme de l’estímul S (sensació experimentada)= K(constant)*logE(intensitat física de l’estímul) No és eficaç per estímuls d’alta o baixa intensitat ! Mètodes de mesura: -Mètode dels límits: Determina el llindar absolut, es dona un sol estímul a l’individu amb un procediment ascendent o descendent i aquest ha de dir on estar el llindar absolut. Hi pot haver errades d’habituació (repetir el mateix tipus de resposta) i anticipació (dona la resposta abans de saber-ho).
-Mètode de l’error promig: Calcula el llindar diferencial, es donen dos estímuls (un es estable i l’altre va canviant) un es canvia fins que l’individu percep la diferencia. És menys precís, perquè hi ha moltes variables que influeixen que no es tenen en compte, però més ràpid.
-Mètode del estímul constant: Determina el llindar absolut i diferencial, controla la seqüenciació de les intensitats triant estímuls supraliminars, subliminars i entremitjos. Presentació en series fixes.
! • Llei d’Stevens (psicofísica moderna o de gradació psicològica) Creia que les lleis de Weber i Fechner no eren correctes per explicar estímuls i sensació. Creu que no s’ha d’estudiar si el subjecte rep l’estímul si no com el rep.
Mesura directament les sensacions, assignant un valor numèric.
Proposa que la magnitud de la resposta te relació amb la intensitat de l’estímul elevada a certa potència n.
J (judici de la magnitud psicològica)= K* E (intensitat física 0 (exponent depenent de la modalitat sensorial) ! Mètodes: -Mètode de comparació de parells: determina la qualitat del producte, donar la opinió sobre la qualitat de dos productes, valoració amb escala d’opinions.
Nombre d’opinions positives.
-Mètode d’ordenació: S’ha d’ordenar un nombre d’estímuls , el valor s’atorga en funció de l’ordre, és fa un valor mig dels avaluadors.
-Mètode d’escales de valoració: respon a l’escala de Likert, correspon al disseny de molts qüestionaris, el subjecte puntua de l’1 al __, es poden valorar aspectes molt diversos.
Sistemes sensorials: (sherrington,1906) -EN FUNCIÓ DEL LLOC: 1·Exteroreceptors: és la presa de contacte entre la persona i el mon exterior.
El podem trobar a tota la superfície del nostre cos.
2·Propioceptors: són tots aquells receptors que venen regulats pel sistema vestibular (es troba a l’oïda interna) te receptors ubicats als músculs, articulacions i tendons per informar-nos sobre el moviment del nostre cos i l’orientació.
3·Interioceptors: estan situats a les vísceres i són encarregats d’informar-nos de tot allò que passa dins del nostre organisme i que s’encarrega de la sinestèsia.
4·Dermoceptors: són els receptors de la pell. (tacte) Identifica la pressió la temperatura i tmb les textures.
5·Nocioceptors: situats a qualsevol part del cos i identifiquen el dolor.
! EN FUNCIÓ DE L’ENERGIA: ·Quimioceptors: detecten substàncies químiques, volàtils (olfacte) o solubles (gust)... sentits quimioceptors: gust i l’olfacte.
·Mecanoreceptors: detecten energia mecànica, que estimula la pell o l’interior de l’organisme, transformant-se en sensacions d’equilibri, pressió, moviment, fred, calor, dolor i plaer. Són mecanoreceptors el sistema sinestèsic, vestibular i el tacte.
·Fotoreceptors: capten l’energia radiant a través de la vista.
·Termoreceptors: capten l’energia calòrica a través del tacte.
" " ! ...