recensió (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho + Ciencias Políticas - 1º curso
Asignatura tècniques
Profesor S.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Jofre Ventura Segura Tècniques de Treball i Comunicació OTRA SOCIEDAD, ¿OTRA POLÍTICA? De “no nos representan” a la democracia de lo común. Editorial Icaria, Barcelona, 2011, 103 pàgines. Joan Subirats i Humet Joan Subirats i Humet és doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic de Ciència Política i investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Intervé en temes com la innovació democràtica, polítiques socials o gestió pública. També participa en diversos mitjans de comunicació i en el debat de les xarxes socials. Joan Subirats ha escrit i editat títols com Elementos de la nueva política (2003), Del Xino al Raval (2008), Análisis y gestión de políticas públicas (2008), Participación y calidad democràtica (2009) i Las virtudes del municipalismo (2017). El llibre exposa la realitat actual en que la societat es veu contínuament afectada per canvis, com és Internet, les TIC i els canvis socials i econòmics. Des del punt de vista de la ciutadania, sembla que els polítics estiguin al marge de tots aquests canvis i que la política sigui un afer reservat als especialistes o a persones elitistes. Els objectius de la democràcia són englobar a tothom i que l’estat no creixi depreciant les conseqüències que comporta. Per fer democràcia es necessiten espais i oportunitats per poder dur a terme debats oberts on es construeixin ideals i visions comuns que segueixin aquests objectius. Un dels primers canvis en la societat que contempla el llibre són Internet i les TIC (tecnologies d’informació i comunicació). Internet obre tot un món de possibilitats: Permet interaccionar, relacionar-se, compartir informació, construir criteris i organitzar-se. Es pot dir que Internet és una altra societat amb les seves lleis i delictes diferents. A través d’internet les institucions perden importància, tot el món polític s’ha hagut de replantejar per saltar a la societat d’internet. Internet, al ser una gran font d’informació, permet que la ciutadania guanyi una formació que fins ara era difícil d’aconseguir i, en conseqüència, es creen inconformitats que desemboquen a un augment de la participació política. La primera pregunta que es fa l’autor és: ¿Quina democràcia tenim, i quina democràcia volem? Les institucions polítiques tenen problemes per actualitzar-se a la societat. Per culpa d’això, la gent està molest i exigeix canvis. La societat està allunyada de les institucions. Aquesta vol canvis en la lògica delegativa, és a dir, mantenir la delegació (polítics i especialistes) però multiplicar els dispositius per vigilar-los i controlar-los. A l’Europa occidental, gràcies a la Segona Guerra Mundial es va produir una Democratització i una Redistribució que estan connectades per la regulació de mercats, les polítiques fiscals. Amb els anys, tots els paràmetres socioeconòmics s’han quedat obsolets, i hem vist que l’estructura de la redistribució es basa en si hi ha o no diners. En conseqüència dels canvis socials ja no hi ha una jerarquia del poder en termes de decisió pública, ara la distribució pública està basada en un augment de la lògica d’independència, la capacitat d’influència i el poder relacional i una disminució de l’estatut orgànic o la jerarquia social. Jofre Ventura Segura Tècniques de Treball i Comunicació L’Estat ja no és la representació democràtica d’un conjunt, sinó és l’actor a l’escenari social. Aquest actor no té força al mercat global i està condicionat per les polítiques privades. Que l’estat sigui dèbil significa que la democràcia està “malalta”, no tothom entra a la democràcia, no hi ha una igualtat jurídica, econòmica i social. Com menys influència tingui la societat al poder, menys legitimitat tindrà la democràcia. I com més legitimitat tingui, el poder serà menys capaç de condicionar l’activitat socioeconòmica. La democràcia s’ha convertit en una excusa, el poble ha guanyat mania a la política, es creu en la idea de “polítics d’un sol ús”. La solució de tot això és una democràcia comuna, participativa i representativa. Per aconseguir aquest tipus de democràcia s’haurà de reforçar les fórmules d’economia social, buscant la generació del benestar, buscar fórmules que regulin, arbitrin i gravin les transaccions econòmiques i financeres internacionals i per últim però no menys important, explorar i formes d’organització social. En molts casos la política, que no s’acaba amb les institucions, significa noves dinàmiques socials, i parlar de política és un equivalent a donar resposta a problemes col·lectius. La segona pregunta que es fa l’autor és: ¿Quins són els efectes de la generalització d’internet? Els instruments d’informació i comunicació modifiquen l’opinió pública. Les tecnologies obren infinites possibilitats, però hem de pensar en els problemes que tenim i el potencial de la tecnologia. La relació entre la tecnologia i la política dona tres possibilitats: Agreujar els problemes que ja té la democràcia representativa, solucionar aquests problemes o crear nous problemes que les pròpies tecnologies no poden resoldre. L’autor, al relacionar la tecnologia i la democràcia parla de dos conceptes: La e-democracy, que és un intent de millorar la “polity” (la forma concreta d’operar el sistema polític i les relacions entre les institucions i ciutadania), i la e-administration, un intent d’aplicar les TIC al camp de la política. El problema no és si internet serveix o no, el problema clau és dilucidar si els canvis tecnològics generen o permeten canvis en l’estructura de poder. Internet és una forma de millorar el coneixement, i per tant d’atorgar un posicionament polític. Pot reforçar la capacitat de control i autoritat de les institucions i pot reduir la distància entre el polític i el poble. Internet ha estat utilitzat com un mecanisme per adaptar el sistema a la societat, no s’ha volgut veure que Internet és una forma d’exercir i practicar la democràcia. Acte seguit l’autor enllaça els moviments socials, internet i la política. La societat ha canviat amb els avanços tecnològics, s’ha de dir adéu a la societat industrial i donar la benvinguda a un nou escenari social en contínua emergència, noves cultures i una gran demanda d’autonomia. Internet és un factor fonamental per explicar aquesta nova realitat, aquest constitueix el marc natural que permet totes les noves exigències. La política en aquest nou escenari es torna més difosa, ja no és un monopoli de l’Estat. El nou teixit social ve caracteritzat per un aspecte autònom i relacional, el mateix que li dona un caràcter fragmentari on és difícil reconèixer una societat en si. S’identifiquen dos tipus de representació política: el primer, anomenat representació-delegació, engloba la capacitat de dur a terme un mandat, en ell els polítics ens representen a mesura que Jofre Ventura Segura Tècniques de Treball i Comunicació “traslladen” les nostres idees. El segon, anomenat representació-fotografia, engloba la capacitat dels representants d’encarnar el més a prop possible al conjunt de representats. El 15M és un moviment que reclama actualitzar la democràcia i que aquesta tingui més transparència i presència de la ciutadania. Una democràcia sense intermediaris. En la democràcia actual hi ha sectors de la població que no estan representats, acostumen a ser persones amb un baix nivell socioeconòmic. Aquestes persones no tenen una formació suficient com per desenvolupar un criteri propi i una tendència política. Els moviments no acostumen a tenir líders, per tant hi ha una falta de representants i els mitjans de comunicació no poden adreçar-se al moviment ja que necessiten un representant. Això fa que el moviment no tingui cap tipus de classificació. A la democràcia actual se li ajunta l’exigència democràtica d’Europa i els canvis en la societat i les seves necessitats corresponents. Molta gent s’ha donat compte que amb el sistema actual anem cap a una clara decadència. S’ha trencat la capacitat dels poders públics de regular, ordenar i controlar l’activitat financera i per tant l’economia està en joc, cosa que només s’arregla amb una connexió al canvi global. Degut a aquesta situació sembla que van apareixent noves formes de viure, fer política i prendre decisions. La tercera pregunta que es fa l’autor al llibre és: ¿Cal una democràcia directa? Internet permet plantejar la democràcia directa, en forma d’assemblea, cosa que estableix la horitzontalitat i eradica la jerarquia. Hi ha dos tipus de llibertats, la llibertat dels antics, que forma part de la política antiga i dona una participació directa en decisions públiques i formació de lleis, però ara no és possible per la quantitat de gent que engloba la democràcia. I després la llibertat dels moderns, que dona una participació indirecta, amb representants. La democràcia representativa té un costat fosc, i és que els representants tenen tot el poder. Les TIC permeten que tota la població estigui comunicada i amb cautela es pugui dur a terme una democràcia directa. Aquesta necessita un alt sentit de la democràcia, es poden prendre decisions inconscients. Per evitar decisions indesitjables s’hauria de formar un sistema de govern similar a l’actual que a l’hora de prendre decisions significatives es prenguessin en forma de referèndum directe utilitzant les TIC. Tot i que les TIC donin la possibilitat de dur a terme una democràcia participativa, té els següents problemes: No es sap quins papers tindrien els partits polítics, hi ha una falta d’informació i debat suficients, no hi ha cap tipus d’assumpció de les conseqüències, hi ha una falta de participació que pot desenvolupar en la manipulació del vot i les decisions poden ser massa complexes. A partir d’ara l’autor passa a parlar de la democràcia del comú i la innovació social. La societat es troba amb un problema de mercat, voler comercialitzar els béns comuns. La privatització produeix desenvolupament i benefici, això condueix a una economia individualista i a una lògica liberalcapitalista. Quan parlem d’allò comú ens referim a un recurs juntament a una comunitat. Internet ha generat una renovació evident del potencial d’allò comú, Internet innova cooperant i canviant la lògica de mercat. La nova era on vivim genera moltes possibilitats, més gent té accés a instruments de creació. Més producció, intercanvi i oportunitats. El que esta en joc és que aquesta situació es mantingui i no tornem a caure en enclosures, aquest cop en forma digital. Jofre Ventura Segura Tècniques de Treball i Comunicació Els canvis tecnològics poden reforçar la democràcia, donar més possibilitats de control i restriccions de la llibertat, incrementar la participació ciutadana i servir d’eina d’explotació i submissió. En conseqüència s’ha d’aconseguir una mentalitat col·laboradora, no decisora. Un cop explicada la democràcia del comú l’autor la relaciona amb la nova ciutadania. No hi ha canvis sense conseqüències. Està en joc que la tecnologia creï una societat més justa. La societat ja no espot explicar en desigualtats jeràrquiques tot i que els factors de classe segueixen influint i provoquen desigualtat, generant complexitat en la recerca d’alternatives. Les polítiques socials de nova generació lluiten contra les desigualtats però evitant la homogeneïtat, reconeixent les diferències i defensant l’autonomia i la singularitat. La millor qualitat democràtica es troba vinculada de forma estreta a l’exercici del que s’entén per nova ciutadania. Quan parlem de ciutadania en relació amb una inclusió social plena ens referim a la participació de tots en la resolució d’assumptes comuns. En l’actualitat, lluitar per una societat millor és equivalent a lluitar per una societat on tothom es senti inclòs, però sentir-se inclòs ja no significa ser igual que tothom. La democràcia renovada que busquem té a Internet un escenari de potencialitats evident. En la política facilita l’accés, l’obtenció d’informació i la mobilització. En l’àmbit econòmic permet construir, finançar i distribuir de forma alternativa, i en l’àmbit social augmenta i reforça les connexions i la mobilització social. El llibre finalitza amb unes conclusions de l’autor que expliquen que durant aquest últim segle la societat ha patit una explosió de canvis i transformacions en tots els àmbits. En conseqüència estem en un escenari globalitzat on ja no serveixen les lògiques aplicades fins ara, disminueix la seguretat jurídica i augmenta la incertesa. També augmenten la individualització i la heterogeneïtat social. Hi ha una millor qualitat de vida però segueix havent-hi una desigualtat d’oportunitats. Hem descobert els límits de la naturalesa i això implica que hem de repensar el nostre estil de vida. Tot es mou al nostre entorn i tot té conseqüències. La política pateix de manera directa tot aquest conjunt de problemes i canvis. El llibre proposa repensar la política i les formes de resposta, un canvi profund en la concepció de democràcia, vinculant-la a dinàmiques econòmiques, socials i ambientals, incorporant el potencial d’internet i també la ciutadania de forma directa, comunitària i autònoma. La proposta d’una altra democràcia, la democràcia del comú, va guanyant terreny i està i estarà present en la creixent mobilització social que hi ha al món. ...

Comprar Previsualizar