Taula resum per al examen VISUM (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Medula espinal, substancia blanca exterior, substancia gris interior, canal ependimari al centre amb els ependimòcits Cervell, en el que es veu el septe, la comissura anterior, els cossos estriats, el cos callos i part del còrtex. Cos callós fornix i comissura anterior constitueixen substancia blanca Motoneurones a la a la part ventral de la substància gris de la medul·la espinal Canal ependimari de la medul·la espinal, amb els ependimòcits.
Nervis perifèrics. Fibres nervioses mielíniques. En les de més detall es veuen les cèlules d'schwann i els nòduls de ranvier.
tall transversal d’un nervi. Les rodones blaves són la beina de mielina i l'espai blanc que hi ha dins d'aquestes és l'axó.
Detall de nervis perifèrics: Nòduls de Ranvier Los puntitos marron oscuro son celulas de purkinje. La parte marron claro es la capa molecular y la otra la capa granular epitelio de los plexos coroideos? son vasos xilematicos lo que se ven? mas a la derecha y traqueidas izquierda? Cèl·lules de Purkinje amb les dendrites a la capa molecular, a sota la capa granular. Aquests tres són subtància gris i els filaments de baix substància blanca fel·logen i súber i agrupacions d’esclereides caliptra+promeristema (centrequiescent+zona de proliferació) +proteodermis+procambium+mer istema fonamental Epidermis i l'anell del procambium que fa xilema cap endins i floema cap enfora Arrel. Al centre el promeristem i el centre quiescent, cap a baix la zona parcialment diferenciada, i a dalt hi hauria la caliptra porus secundaris areolats porus secundaris areolats amb torus. Traqueides de gimnospermes porus a. cèl·lula d'schwann: fibra nerviosa mielínica, la b es fibra nerviosa mielíca i amielínica a baix.
secundari amb torus plasmodesmes en tall transversal a dalt (amb el desmotúbul al mig) + plasmodesmes tall longitudinal disposició de les fibres de celulosa en una punteadura primaria. Els forats negres són els canals plasmodèsmics estomas punteadura areolada gimnosperma (torus+margo) relleu en cèl·lules criboses del floema plaques criboses dos esclereidas elements conductors del xilema + fibres xilars Conducte resinifer(forat) mesofil, hipodermis i epidermis, i a l'esquerre jo veig un estoma detall de colènquima angular estoma amb tricoma De dalt a baix: cutícula, hipodermis+epidermis, parénquima en empalizada i a baix parénquima esponjos clorènquima amb cloroplasts braquiesclereida fibres esclerenquimàtiques banda de caspary elemento conductor del xilema esclereides agrupades (?) arrel amb feios xilemàtics no fusionats radi de primer ordre (?) floema entre feixos xilemàtics de l’arrel feixos xilemàtics i floemàtics dispersos, i fibres esclerenquimàtiques (pelo) cambium, xilema, floema.
Sistema radial + sistema axial tija amb feixos vasculars en un cercle disontinu Feix xilemàtics amb radis fusionats en estrella tetrarca. Arrel felix vascular de la tija. De dins a fora: prtoxilema, metaxilema, metafloema, protofloema. Al centre càmbium sistemes radial i axial ...