Tema 1. Introducció a l'assignatura (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Antropologia i Història
Profesor G.I.
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 27/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. Introducció a l’antropologia social i cultural 1. Definició de l’Antropologia 1.1.
Subdisciplines de l’Antropologia Antropologia antropo ("ésser humà) + logia (ciència, estudi) estudi de l'ésser humà Antropologa física (Biologia) Antropologia social o cultural Estudi de l'ésser humà com a animal, esècie i organisme = Etnologia Evolució biològica i humana Primatologia Paleoantropologia Antropologia forense Genètica = Etonologia etno: grup humà, étnia, pobre, grup ètnic étnia: grup de personoes que comparteixen un conjunt de catacterístiques Etnografia: descripció dels grupps ètnics (treball de camp) llengua costums i tradicions religió art raça història territori 1.2.
Relacions de l’antropologia amb altres ciències humanes i socials • • Història  Arqueologia Sociologia  tradició diferent (antropologia = altre vs. sociologia = societat occidental) ↓ Actualment no hi ha una separació clara. Hi ha una petita diferència en la metodologia: la sociologia tendeix a utilitzar mètodes qualitatius barrejats amb els mètodes quantitatius, mentre que l’antropologia tendeix a utilitzar només mètodes qualitatius.
• Psicologia • Geografia Psicologia crítica Psicologia social  antropologia /sociologia Personalitat (identitat personal)  tema treballat per l’antropologia i la sociologia + cultura  relació entre aquests dos àmbits de l’antropologia i la sociologia • Geografia física  geologia Geografia humana Turisme: desplaçament geogràfic temporal en temps d’oci Territori Migracions: desplaçament geogràfic permanent o semipermanent Filosofia  antropologia filosòfica • Semiòtica: estudi del significat de les paraules Antropologia lingüística: anàlisi del llenguatge El llenguatge pertany a la cultura: som animals culturals perquè tenim llenguatge. La cultura apareix amb la memòria i el llenguatge.
El llenguatge és el principal dels components de la cultura: ens comuniquem amb el llenguatge.
ex. Llenguatge del parentiu  cosins creuats i paral·leles (àrabs). Hi ha mots que existeixen en un idioma i no pas en altres, independentment que es puguin traduir. No existeix el terme com a concepte. Els cosins creuats i paral·lels no existeixen en la cultura espanyola i catalana.
Podem entendre la cultura com un llenguatge, com una manera de comunicar-se.
Lingüística 2. Construcció històrica de l’Antropologia Social i Cultural L’antropologia apareix, juntament amb l’etnologia, a la segona meitat el segle XIX, en un context específic que condiciona l’àrea d’estudi d’ambdues disciplines.
1. Colonialisme – Imperialisme (Tractat de Berlin): l’antropologia es converteix en l’estudi de les societats colonials, endarrerides en comparació a les societats colonitzadores (europea, nordamericana).
2. Industrialització (Revolució Industrial): l’antropologia es converteix, també, en l’estudi d’aquelles societats camperoles pre-industrials dels propis països europeus que ens poden parlar i fer conèixer el nostre passat.
3. Evolucionisme (Darwin): la mentalitat europea s’estén pel món i les diferències amb la resta de societats queda més marcada. Es pensa que la societat europea ha evolucionat i que la resta de cultures no, que són exemples de primitivisme cultural (salvatgisme: primeres cultures i civilitzacions). L’antropologia pretenia estudiar aquestes societats considerades primitives per tal de poder reconstruir el passat de la societat occidental i traçar una evolució des del salvatgisme cultural fins a la societat europea moderna.
En aquest primer moment, per tant, l’antropologia estudia l’alteritat, la diferència, totes aquelles cultures diferents a la nostra. Quan aquest context canvia, l’antropologia deixa de centrar-se en les societats diferents per tal d’estudiar totes les societats (pas de l’alteritat a la diversitat), incloent l’europea, que no havia sigut estudiada per l’antropologia en els seus orígens.
2.1.
Transformacions de l’antropologia Actualment, s’ha trencat la idea de desplaçament, exotisme que definia l’antropologia del segle XIX i principis del XX. L’antropologia com a ciència únicament dels altres (cultures no occidentals) ha desaparegut, tot i que encara s’estudien aquestes societats.  La mirada de l’antropologia varia d’exotisme a societat pròpia amb diversitat.
Antropologia com a estudi de l'alteritat de les societats nooccidentals, considerades primitives Antropologia com a estudi de la diversitat de les societats en general (occidentals incloses) 1 3. Cultura i diversitat com a eixos de l’Antropologia Social i Cultural E. B. Taylor, Cultura primitiva (1871)  primera definició de cultura per part d’un “antropòleg” Un todo complejo que comprende conocimientos, creencias, arte, moral, derecho y cualesquiera otras capacidades y hábitos adquiridos por el hombre en tanto que miembro de la sociedad.
M. Harris (1960’s) Conjunto aprendido de tradiciones y estilos de vida socialmente adquiridos de los miembros de una sociedad, incluyendo sus modos pautados y repetidos de pensar, sentir y actuar.
Cultura: Tot allò que fan, pensen i senten les persones per relacionar-se entre elles i amb l’entorn  ecologia cultural o antropologia cultural.
Societat: concepte mòbil: no hi ha una única societat, sinó diverses societats i cultures (diversitat) superposades.
Tot i que la cultura es transmet (s’aprèn, s’adquireix), es transforma, no es manté igual a través del temps.
La cultura està formada pels “modos pautados y repetidos (fins que es transformen) de pensar, sentir y actuar” que menciona Harris i les relacions humanes amb l’ambient.  Cultura estudiada per l'antropologia Conjunt de relacions humanes que fan que l'antropologia es relacioni amb altres ciencies economia cultural  ecologia antropologia econòmica  economia antropologia religiosa  teologia antropologia política  política antropologia de l'art  historia de l'art / estética antropologia de la salut  medicina antropologia de gènere  estudis de gènere antropologia de l'alimentació nutrició antropologia del parentiu  genètca el conjunt dels afers culturals forma la identitat cultural Modos pautados y repetidos de ensar, actuar y sentir (Harris) HABITUS (Pierre Bourdien sociòleg): formes de pensar que fan referència a tot allòque es va adquirint i aprenent observant (observació paritcipativa) p. ex. salutacions, modals de taula, costums Si l’antropologia econòmica està relacionada amb les ciències econòmiques, on es troba la frontera entre ambdues? Quina és l’especificitat de l’antropologia? 2 La cultura i la diversitat proporcionen un ampli ventall de línies de recerca. En aquest àmbit, l’antropologia ens ajuda a entendre millor el món: antropologia com a mirall i diversitat com a font de coneixement.
Clifford Geertz, “Distinguished lecture, anti-antireativism” a American Antropologist, p. 86, 1984 La antropología explica que el mundo no se divide en piadosos y supersticiosos, que hay cultures en las junglas y pinturas en los desiertos, que es posible el orden político sin poder centralizado y el principio de justicia sin que haya reglas codificadas, que las normas de la razón no se fijaron en Grecia y que la evolución de la moralidad no se consume en Inglaterra.
3.1.
Especificitats antropològiques L’antropologia té dues especificitats que la diferencien de les ciències socials que les branques antropològiques estudien. No obstant això, l’antropologia jurídica i el dret (per exemple) estan molt unides i es poden ajudar entre elles. Antropòlegs jurídics i advocats treballen junts.
1) Perspectiva global i comparativa L’antropologia es basa en la pluralitat i la diversitat temporal i espacial, ja que qualsevol àmbit de la cultura és el que en un moment i lloc concret es fa i és diferent en un altre lloc i moment.
P. ex.: La noche pumé (documental): tracta el tema del somni, les drogues i les creences en un lloc i temps determinats (Veneçuela, territori pumé), però aquests temes (elements culturals) són globals (el somni, les drogues i les creences estan a tot arreu) i canvien segons el temps i el lloc i inclús pot haver-hi diferents en un mateix lloc i espai (catolicisme i cristianisme com a element cultural religiós a Espanya).
Aquesta especificitat està relacionada amb l’origen i evolució de l’antropologia Origen de l’antropologia (2a ½ XIX) Antropologia=estudi de les societats diferents, primitives i salvatges 1910’s – 1920’s colonialisme Individualisme Evolucionisme Alteritat Triple context històric Aquestes societats primitives ens poden dir com ha anat l’evolució de la societat des del salvatgisme fins a la civilització Diversitat (pèrdua del concepte d’alteritat i evolucionisme cultural, que són acientífics i etnocèntrics) Sorgeixen dues corrents antropològiques Aquests corrents defensen la voluntat científica: conèixer, estudiar els mons diferents per saber més d’allò que és diferent amb una voluntat d’estudiar els grups que estan desapareixent Particularisme històric Funcionalisme (F. Boas: (B. Malinowsi: estudi dels indis nord-americans) estudi dels indígenes neoguineans) Pares de l’antropologia moderna: primers antropòlegs clàssics que contraris a les idees dels primers “antropòlegs” realitzen treballs de camp evolucionistes de finals del XIX Frazer Taylor Morgan Etnologia ≠ Antropòlegs de sofà: utilitzen estudis d’altre No fan treball de camp, no per fer els seus propis estudis.
fan etnografies 3 2) Perspectiva holística o integral de la cultura (sociologia) Tots els elements culturals estan interrelacionats entre ells i es poden analitzar en un conjunt antropològic. Tots els àmbits de la cultura integren un tot cultural.
gènere poder parentiu En aquests tots culturals trobem na jerarquització d’àmbits o elements:: P. ex.: Violència de gènere (tot cultural) Política Història elements clàssics (s. I aC, Heròdot) ↓ elits, classes dirigents elements moderns (s. XX – anys 60) ↓ Poder  capacitat d’un integrant d’una relació de controlar-la (Max Webber) Polis expansionisme Economia Història econòmica (Marxisme) Història Social Història Cultural Microhistòria Antropologia classes populars De la mateixa manera que la història té uns temes clàssics i bàsics (política i economia), l’antropologia també té una jerarquització de temes culturals: elements clàssics Antropologia elements moderns antropologia política antropologia econòmica antropologia de la religió ecologia cultural antropologia del parentiu antropòloga de gènere antropologia de l’alimentació antropologia de l’art antropologia de la salut Infraestructura Fonaments clàssics en les societats primitives Els temes clàssics són els que són per dos motius: a) Infraestructura (idea de Marx): hi ha una sèrie d’àrees que són el motor de la societat: política i economia.
b) Fonamentalitat i importància de certes àrees en les primeres societats estudiades pels antropòlegs (tribus, societats primitives, tradicionals i simples).
• Religió (creences i ritus) • Ecologia (relació amb la natura  caça, recol·lecció, pesca, ramaderia) • Parentiu (organització familiar de les tribus) Ecologia cultura Materialisme cultural (M. Harris): a partir de la relació amb el medi apareix el fet cultural.
Culturalisme (M. Sahlin): a partir del fet cultural apareix la seva relació amb l’espai.
4 4. La manera de treballar de l’Antropologia Social i Cultural: l’observació participant i els mètodes qualitatius com a signe d’identitat.
Mètodes qualitatius (Oralitat) Estudi individualitzat, detallat d’una realitat determinada. “Xuclar” informació des informants.
• Observació participativa: interacció profunda i continuada amb una realitat social.
• Entrevista en profunditat • Històries de vida (sociologia): anàlisi de les vides individuals. L’estudi en profunditat ens permet conèixer les característiques d’una societat més general.
Mètodes quantitatius Xifres, anàlisi de la realitat a partir de xifres.
• Enquestes • Censos • Qüestionaris • Estadístiques La sociologia combina ambdues metodologies, mentre que l’antropologia prefereix els mètodes qualitatius.
Autoetnografia Estudi que té a veure amb la pròpia realitat  subjectivitat. Quant més llunyà sigui el subjecte d’estudi, més fàcil és utilitzat una mirada antropològica objectiva.
Canvi filosòfic (coneixement) i epistemològic (formes d’arribar al coneixement). La implicació de l’etnologia pot ser una font de riquesa i, tot i que pot fer perdre objectivitat, ens fa guanyar altres coses: • • Conèixer íntegrament una societat o cultura Aproximació qualitativa al passat Mètodes qualitatius ORALITAT Història Bernadetto Croce: “Tota història es història contemporània” llegir entre línies lectura crítica de documents Revisió de documents cerca de documents escrits escrits alternatius (ex.
diaris de donzelles del XVIII) oralitat arqueologia Fonts alternatives fonts visuals art objectes 5 ...

Comprar Previsualizar