Apunts deontologia 19/02/2015 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 23/02/2015
Descargas 11

Vista previa del texto

Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió L’ordenament és un sistema jurídic.
6. Les fonts del dret o actes normatius S’ha de distingir entre el que és la norma (contingut) i la font de dret (l’acte normatiu, el continent).
La principal font de dret espanyola és la constitució. La constitució té diverses normes. La constitució és la font de dret primària, i la seva particularitat és que no està basada en cap norma jurídica anterior. La constitució crea tot el conjunt de normes i la fa el poder constituent (el poble). Un cop entra en vigor la constitució, el poder constituent desapareix i la constitució és qui regeix la democràcia. Quan desapareix el poder constituent tenim els poders constituïts, que han de dur a terme els seus actes respectant la constitució. (Se suposa que així sempre es respecta l’obra del poder constituent, el poble).
El poder judicial controla que els poders públics se sotmetin a la constitució, per exemple els tribunals constitucionals.
Amb els mecanismes de reforma es permet que les diferents generacions vagin adaptant la constitució a les noves realitats. La principal particularitat del mecanisme de reforma constitucional espanyol és que no té límits de la reforma (es pot reformar tot, inclús la democràcia).
Després de la constitució, la següent font de dret regulada per la pròpia norma constitucional és la llei. Les lleis les fan, fonamentalment, els parlaments. A Espanya hi ha dos centres normatius (estatal i autonòmic) que poden produir lleis. El parlament estatal es diu Cortes Generales i és bicameral: senado i congreso de diputados. Fan: lleis ordinàries (s’aproven amb que hi hagi més vots a favor que en contra) i lleis orgàniques, que fan referència a temes concrets, com drets fonamentals. Per aprovar una llei orgànica hi ha d’haver com a mínim 176 diputats a favor (la meitat +1). Els parlaments autonòmics fan, bàsicament, lleis ordinàries.
Normes amb rang de llei Decret-llei: el decret llei és un acte normatiu dictat pel govern. ‘’És una espècie de ficció jurídica’’. Equiparable a la llei que fa un parlament, però la fa un govern. Particularitats: 1. És una norma amb rang i força de llei que fan els executius.
2. Existeixen decrets-llei que fan els governs autonòmics.
3. La fan els governs amb una condició: que abans de 30 dies han de ser ratificats pels parlaments. Si en 30 dies no s’ha tingut una majoria al parlament, el decret-llei decau.
4. És una mesura reservada per a casos ‘’d’extraordinària i urgent necessitat’’. Ho controla el tribunal constitucional.
El reglament: a nivell estatal solen dir-se real decret i a nivell autonòmic decret. Són actes normatius de l’administració, estan subordinats a la llei i poden ser eliminats per un jutge. Els reglaments administratius els realitzen els executius (governs central i autonòmics, diputacions, ajuntaments... fins i tot la universitat). Solen servir per desenvolupar lleis. Tenen un caràcter general: s’apliquen a tot l’àmbit territorial on tinguin vigència. Es diferencien dels actes administratius.
Part III. Els drets fonamentals Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Els drets fonamentals són demandes d’abstenció o actuació, derivades de la dignitat de la persona i reconegudes a la Constitució.
Volen construir una esfera de protecció que no sigui envaïda per tercers.
Els drets s’acumulen a través de diversos processos històrics i són fonamentals perquè estan vinculats a la dignitat humana, perquè els éssers humans són finalitats en si mateixos, no són mitjans al servei de res.
Dret a la llibertat d’expressió: que el poder públic o privat no exerceixi censura.
Els drets fonamentals tenen dues dimensions: 1. Dimensió subjectiva: són els subjectes els qui tenen drets fonamentals.
2. Dimensió objectiva: serveixen perquè totes les accions que fan els poders públics tinguin direcció als drets fonamentals. No poden actuar en contra seva.
Classes de drets fonamentals - Segons les seves funcions: civils, de participació (de manifestació) o socials Segons la seva estructura: drets de defensa (reaccionals i de llibertat) i drets de prestació Drets d’estructura complexa. Són la majoria, tot i que sempre es pot trobar una faceta dominant. El dret a la informació és un dret a la llibertat, però de vegades necessitem l’actuació de l’Administració per poder exercir-lo.
Titularitat Els drets fonamentals són drets subjectius en tant que són reconeguts a les persones per la Norma Jurídica més alta de l’Ordenament, més concretament, drets públics subjectius, que generen deures o obligacions en els poders públics. És possible crear obligacions entre particulars a través dels drets fonamentals.
- - Quines persones? en principi totes, tot i que alguns drets (sobretot els de participació) queden reservats als ciutadans. Els estrangers queden sotmesos a l'establert en la llei i els Tractats, si bé la STC 326/2007, sembla canviar el panorama. Els militars i membres de forces i cossos de seguretat poden veure limitats els seus drets d'associació.
Les persones jurídiques poden tenir drets fonamentals.
Conceptes relacionats amb els drets fonamentals: - Vulneració: privació o restricció il·lícita del dret Limitació: restricció lícita del dret, duta a terme pel legislador, el jutge o el TC, per assegurar la seva compatibilitat amb altres bens i drets.
Suspensió: restricció temporal dels drets fonamentals, de caràcter general durant els estats d'excepció o individualitzada en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o terroristes.
Control jurisdiccional dels drets fonamentals A Espanya, tots els jutges i tribunals tenen encarregada la funció de defensar els drets constitucionals ...