Apunts de política migratòria (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Política social, família i migracions
Año del apunte 2013
Páginas 23
Fecha de subida 30/10/2014
Descargas 63

Vista previa del texto

POLÍTICA MIGRATÒRIA.
TEMA 1- Les migracions internacionals com a procés social.
Causes de les migracions.
IMMIGRACIÓ.
Que han nascut a un altre país. Que ve un d’un altre país i pot tenir o no nacionalitat adquirida. Els termes estranger i immigrant socialment diferents, jurídicament sinònims.
10 anys per adquirir la nacionalitat espanyola, 2 anys pels de vincles històrics (es basen en la hispanitat / religió catòlica) – vincles històrics sudamericans. 10 anys pel Marroc, Xina, Pakistán, Filipines...
Hi ha en el fons un factor de classe social, darrere les categories immigrant / estranger. A vegades, el imaginari social tracta de la mateixa manera els fills dels immigrants nascuts aquí que els immigrants que venen. Vinculem tot allò diferent a immigració.
Les migracions més destacades es donen dins d’Àsia, Europa o Àfrica, d’uns països a d’altres, però dins els mateixos continents.
PNUD – Programa Nacions Unides pel Desenvolupament. Informe destacat sobre migracions. Divideix els països seguint un IDH (Índex desenvolupament humà). Tots els europeus es consideren alt. El IDH més baix no només són els que menys emigren, sinó que una minoria va a països desenvolupats. La gent amb menys recursos tenen menys possibilitats de marxar, les mitges alta i les altes, és menor.
TIPUS DE MIGRACIONS: - Interiors / Internacionals.
Temporals / Circulars / Permanents / De retorn.
Espontànies / Dirigides.
Laborals, altament qualificats / Pioners per reagrupació familiar / Econòmiques-polítiques (refugiats, condicionants de gènere...) CATEGORIES: Estranger, immigrant / migrant, refugiat, diversitat ètnica, cultural, etc.
CONCEPTES CASTLES: Globalització, acceleració, diferenciació, politització, feminització.
- Globalització  Context. Tot està connectat. Per exemple, els africans poden saber com és Europa.
Qualsevol des de qualsevol lloc del món pot rebre informació d’un altre lloc qualsevol.
Acceleració  Pujada de la immigració cada cop n’hi ha més tot i ser ja el 3-4% de la població.
Diferenciació  Els projectes i perfils cada cop són més difícils. Migracions qualificades de gent amb estudis fins a immigrants que fugen per salvar la vida.
Politització  Creixen les polítiques migratòries. El tràmit de passar la frontera no és tan fàcil. Politització extrema. Llei Estrangeria Espanyola de 1985. Ens trobem al punt més alt de restricció.
Feminització  Les dones sempre han estat també protagonistes de les onades migratòries 46-48%. Ha crescut un tipus de migració femenina: migracions femenines pioneres: que migren soles, degut a la demanda per exemple en el sector de la cura de la llar. El model de la dona pionera abans no es donava tant.
No fa referència al nombre, sinó al canvi de perfil.
REPTES DE LES MIGRACIONS INTERNACIONALS:  La internacionalització de l’economia i les seves demandes i contradiccions.
     L’increment de les desigualtats.
El dret a no mirar.
El dret a migrar o a la lliure mobilitat.
El dret a la justícia social (laboral, EB, política...) El dret a identitat cultural.
Segons les necessitats de l’economia es regula la immigració d’una forma o una altra. La política migratòria és un instrument en mans de l’economia.
Pugen les desigualtats. Pots intentar gestionar les desigualtats dels que venen, però aquests es queden al país, i les seves desigualtats també. Espanya va agafar molta immigració perquè vol dir mà d’obra barata per l’economia submergida.
Dret a no migrar. Es reconeix el dret a sortir d’un país, però només es poden quedar en funció de les regulacions dels països.
Seria convenient la lliure mobilitat? Polítiques migratòries fa referència a polítiques migratòries i control de fluxos. Quan ja es troben als països, tractem les polítiques d’integració. Les competències en polítiques migratòries a Espanya són de l’Estat. Amb tot, les d’integració són autonòmiques.
REPTES DE LA IMMIGRACIÓ PER A LES SOCIETATS DE DESTINACIÓ: Demogràfics, econòmics, socials i polítics i identitaris.
IMMIGRACIÓ I POLÍTIQUES PÚBLIQUES (societats de destinació).
 Polítiques migratòries: de regulació migratòria o de control de fluxos.
 Polítiques d’integració, diversitat i ciutadania: la gestió del benestar (accés a polítiques socials), reconeixement de la diversitat, polítiques de representació.
SÍNTESI TEMA 1.
 Els reptes que planteja la gestió del fet migratori tenint en compte que es tracta d’una categoria amb implicacions jurídiques (vinculades a l’estrangeria), però també una categoria social.
 Causes de les migracions internacionals com a fet global.
 Principals característiques i tendències de les denominades “noves migracions”.
TEMA 2 – Evolució dels fluxos migratori a Espanya i a Catalunya.
Introducció al concepte “integració”.
LA IMMIGRACIÓ A ESPANYA.
- Fluxos intensos d’immigració internacional especialment a partir del 2003. Es configura la “Espanya immigrant” (Cachon 2005, 2009) Un dels darrers països que més immigració ha rebut en els darrers anys (taxa de creixement): la població estrangera passa del 2% al 12% en només una dècada (1998-2008) La immigració a Espanya creix exponencialment a partir de 2003. És un dels països que més immigració ha rebut, el que té més % d’immigrants. Passa d’un 2 a un 12%. Dècada de creixement 1998-2008.
El 2008 acaba el fenomen d’immigració pròpiament econòmica. De 637.000 a més de cinc milions en 10 anys.
Possibles motius: - Possible atracció de la llengua.
Mercat negre.
La diferència entre els empadronats i els que tenen autorització del ministeri és els que estan empadronats vs els que tenen papers.
LES CAUSES. EL VERTADER “EFECTE CRIDA”.
- - Una estructura productiva de “risc” intensiva en força de treball, dependent de mà d’obra per tal de cobrir “forats” laborals no qualificats: agricultura intensiva, construcció, serveis poc qualificats.
La “crisi” del model de gestió de la cura i el boom al voltant al treball domèstic remunerat.
Canvis demogràfics.
Baix creixement de la productivitat del factor treball (dependència vers activitats intensives en força de treball) Boom migratori resultat del desajustament entre allò que una persona està disposada a acceptar i les demandes del sistema productiu (+1985) o Poder social de negociació.
o Nivell d’acceptabilitat.
Major proclivitat vers l’economia submergida.
Demanda d’immigrants més orientada cap a la cobertura de llocs de treball sense qualificació que no cap a ocupacions d’elevada qualificació.
Les “3”: penosos, perillosos i precaris.
Cachon – Efecte crida.
Construcció, mà d’obra femenina en feines domèstiques, economia submergida...
Factor de nivell d’acceptació d’una feina. – Quines feines estaries disposat a acceptar.
Col·lectivament es diu que també hi ha un nivell d’acceptació que puja en temps de bonança i baixa en temps de crisi.
Sobrequalificació – amb més qualificació de la requerida per la feina.
A Espanya, fins i tot, abans de la crisi, hi havia una alta sobrequalificació.
El padró detecta les persones que se’n van quan s’instauren en una altra comunitat o sinó, al cap de dos anys.
Europa és una societat envellida. A partir de l’11/9/2001 s’incrementa el control de fronteres.
Model Sud-Espanya. Programes de regularització a gran escala. Amnisties. Programa esgotat. – regularització individual. Nous programes de TMWP’s Temporary or Seasonal Migrant Worker Programs. Europa central. Gran similitud amb el Guest Worker. No es parla de Guest worker sinó de migració circular.
Win_win beneficia país emissor i receptor.
Win_win_win beneficia els països anteriors i al migrant.
Acords bilaterals per migració qualificada.
També a vegades per fer coses en un país es contracta una empresa externa que duu els seus treballadors i quan acaben se’n tornen i cobren sous de l’empresa externa.
A Espanya hi ha poca contractació de les característiques de migració circular.
La regularització són instruments polítics, no drets.
Targeta azul  Intent de competir amb EEUU.
PATRONS DE SEGREGACIÓ LABORAL (CACHON, TEXT 1).
Les regles del marc discriminatori defineixen: - Els “camps de (no) possibilitats” dels treballadors / immigrants, de l’espai social (laboral) on poden instal·larse i circular, ja sigui a nivell sectorial, ocupacional o territorial.
Categories de residents en situació legal i, en conseqüència, defineixen d’altres com a “irregulars”.
+2008: LA CRISI I ELS SEUS EFECTES SOBRE LA POBLACIÓ MIGRADA A ESPANYA.
- La crisi produeix un important augment de l’atur entre les persones immigrades de totes les edats.
La taxa d’atur masculina supera la femenina per a les persones estrangeres, excepte en el cas de la migració africana.
Bona part dels estrangers que han perdut l’ocupació no tenen drets de protecció social derivats del sistema de Seguretat Social.
LES POLÍTIQUES D’INTEGRACIÓ (TEXT 1, CACHON) - Gestió de la diferència (individus, grups) vs Gestió de la igualtat d’accés a drets.
Justícia de reconeixement vs justícia redistributiva (N. Fraser).
(Les polítiques d’integració) “Son aquellas que, además de garantizar la igualdad de trato (y no discriminación) en una sociedad libre y plural (es decir, de garantizar la igualdad de derechos cívicos, sociales, económicos, culturales y políticos), fomentan (de modo decidido) la igualdad de oportunidades entre todas las personas y grupos que forman parte de la sociedad en la que esas políticas se aplican y reconocen el pluralismo cultural que incorporan distintos grupos sociales (antiguos y nuevos), fomentando su interacción”.
LES TRES R DE CACHON DE LES POLÍTIQUES D’INTEGRACIÓ: - A favor de la redistribució econòmica i social.
A favor del reconeixement de la diversitat cultural.
El dret de representació i la participació en la vida pública, en especial el dret a vot.
TEMA 3- POLÍTIQUES DE CONTROL DE FLUXOS INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES MIGRATÒRIES.
- - Regular l’entrada.
o Lloc habilitat: exigència o no de visat de turista per a l’entrada.
o Lloc no habilitat (estrangers interceptats en la frontera o en la seva zona pròxima) o Sol·licitud asil polític.
Mesures d’expulsió i internament (espais d’internament, etc) o CENTROS DE ESTANCIA TEMPORAL DE INMIGRANTES (CETI) de Ceuta i Melilla com a dispositius de primera acollida per a immigrants i sol·licitants d’asil que arribin a alguna de les Ciutats Autònomes.
o CENTROS DE INTERNAMIENTO DE EXTRANGEROS. (CIEs). Debat denúncia del “limbo” legal al voltant del centres d’internament d’estrangers (CIEs).
CIE – Centre Internament Estrangers. Per estrangers residint il·legalment.
Regulem l’entrada, l’estada, el treball. I per últim, la irregularitat.
La regularització s’aplica a aquelles persones que ja han estat en situació d’irregulars.
Irregularitat de facto – sense permís de residència ni treball. Han travessat la frontera de forma irregular, a través de la tanca de Melilla o per aeroports. És el gran problema de les polítiques migratòries.
Vies per regular-ho: - - Expulsar els irregulars. Un policia pot demanar la documentació: si ets un irregular et duen a un Centre d’Internament d’Estrangers. A EEUU et venen si has comès una infracció. A Espanya et poden parar sense fer cap infracció.
Regularitzar segons uns criteris. / requisits mínims. A EEUU això s’anomena amnistia. A Espanya hi ha sis processos de regularització ( ha fet) les condicions són termes polítics.
L’idoni seria que entressin les persones amb contracte de treball. El 2005 va ser l’última regularització. La UE va dir que es parés de regularitzar. Va dir que podria causar un efecte crida. L’últim va ser al 2005.
Van fer que no es pogués fer regularitzacions a nivell col·lectiu. Ara només es fa a nivell individual. Hi ha unes condicions. Requereix un contracte de feina de 12 mesos de vigència entre altres. A EEUU no hi ha regularització individual. No cal aprendre els requisits.
Altres instruments. – entrar via reagrupament. Entrar com a refugiat. Espanya és molt restrictiu amb asil i refugi.
El model espanyol d’il·legal és venir amb visat de turista de 90 dies amb intenció de quedar-se i amb feina d’economia submergida des del primer dia.
TIPUS DE VISATS.
- De trànsit.
D’estada.
De residència.
De residència i treball.
De residència i treball de temporada.
D’estudis.
D’investigació.
El Reglament (CE) nº 539/2001, modificat múltiples vegades, estableix la llista de tercers països als nacionals dels quals se’ls exigeix visat per a creuar les fronteres exteriors i la llista de tercers països als nacionals dels quals estan exempts d’aquesta obligació.
CONTROLS D’IDENTITAT I RETENCIÓ D’IMMIGRANTS.
- - Art. 17 de la CE: Dret fonamental a la llibertat personal.
Circular 1/2010: A. El art. 53.1 a)LOEx estableix que és una infracció greu trobar-se en situació de no regular en el territori.
Art. 11 LOSC 1/1992, de 21 de febrer sobre protecció de la seguretat ciutadana imposa als estrangers l’obligació d’acreditar la seva identitat i de residir legalment.
Criteris de selecció durant les identificacions (pressupòsits legals) o STC 13/2001, de 29 de gener: “cuando los controles policiales sirven a tal finalidad, determinadas características físicas o étnicas pueden ser tomades en consideración en ellos como razonablemente indiciarias del origen n nacional de la persona que las reúne” (FJ 8).
Diferència entre EXPULSIÓ, SORTID OBLIGATÒRIA (15 dies) I DEVOLUCIÓ.
Si la persona no pot ser expulsada (retornada) en 75h, pot ser internada.
Centres d’internament (CIEs): 60 dies màxim per expedient.
CENTRES D’INTERNAMENT D’ESTRANGERS.
- 14/02/2014. El consejo de ministros ha aprovat aquest divendres El Reglamento de los Centros de Internamiento de Extrangeros (CIE), que regula les condicions dels interns en aquestes instal·lacions policials on són retinguts abans de ser expulsats del país. Aquest document és un imperatiu Ley Orgánica 2/2009, de modificación de la LOEX, que hauria de estar en vigor, almenys des del 2010.
PRINCIPALS NOVETATS DEL NOU REGLAMENT.
- Les forces policials es limitaran a la custòdia de les instal·lacions i serà personal especialitzat qui s’ocuparà de l’atenció de les persones internes (nom i no un nº) Les ONGs podran accedir a les instal·lacions, prèvia acreditació.
Les comunicacions amb advocats i consulats no seran objecte de supervisió policial.
Es manté el nom de Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) i no Centros de Estancia de Extranjeros (CECE) Es mantenen els vuit centres.
INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES MIGRATÒRIES.
Qui té autorització per treballar? - Programes de contractació temporal de mà d’obra (gestió col·lectiva, ex. Unió de Pagesos) vs autoritzacions de residència i treball de durada determinada concedides individualment (règim general d’entrada condicionat a “situación nacional de empleo”) S’ofereix alguna via per a la legalització dels residents irregulars? - Processos de regularització col·lectius per a persones en situació irregular “AMNISTIES”(p.e. processos de regularització extraordinària a Espanya) vs Mecanismes de regularització individual (p.e. figura de l’arrelament social, laboral i familiar).
INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES DE CONTROL DE FLUXOS: LA FIGURA DE L’ARRELAMENT.
Arrelament social: - Permanència continuada de 3 anys.
1 contracte de treball d’1 any (no afecta la “situación nacional de empleo”) Vincles familiars (els reagrupables) o informe d’arrelament.
Supòsit d’arrelament amb exempció de contracte de treball, quan es compti amb mitjans econòmics suficients.
Arrelament laboral.
- Permanència a Espanya de 2 anys.
Relacions laborals de 6 mesos mínim.
Cal una prova (sentència judicial o resolució administrativa Inspecció del Treball) Arrelament per raons humanitàries.
- Malaltia.
Estrangers víctimes de delictes (cal resolució judicial i complir la resta de requisits).
INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES MIGRATÒRIES.
- Frenar vs afavorir el dret a la reagrupació familiar.
- Frenar vs afavorir la concessió de l’estatus de refugiat.
Recolzar el retorn voluntari (assistencial, productiu...) LA REAGRUPACIÓ FAMILIAR.
Pot reagrupar un resident amb autorització de residència inicial renovada o amb tràmit de renovació.
- - Excepcions.
o Ascendents, s’ha de tenir una residència de llarga durada.
o Residents a Espanya que prèviament han estat residents de llarga durada a la UE en un altre Estat membre, titulars d’una targeta blava-UE o beneficiaris del règim d’investigadors , no s’exigeix l’any de residència prèvia.
A qui pot reagrupar.
o Cònjuge o relació anàloga.
o Fills/es propis del cònjuge o parella, menors de 18 amb discapacitat.
o Ascendents propis de primer, del cònjuge o parella, majors de 65 anys i que estiguin a càrrec (dependència econòmica).
Els reagrupats poden treballar per compte aliè, propi en qualsevol ocupació o sector d’activitat i en tot territori espanyol (abans del 2009 no era així).
IPREM. Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples.
- Any 2014: 532,51€ mes.
Quantitats exigides.
o Reagrupant +1 = 532,51 x 150% = 798,76€mes o Reagrupant +2 = 532,51 x 200%= 1065,02€mes o ...
ETAPES DE LA POLÍTICA MIGRATÒRIA ESPANYOLA.
Etapa 2000-2004 (PP) - - Rigidesa i poca credibilitat dels canals d’entrada “legals”, massa rígids (sobretot a partir de l’acceleració dels fluxos): o (A) El règim general d’entrades va ser poc utilitzat, ja que partia de pressupòsits poc realistes (coneixement previ i mutu entre empleat i empresari). Lentitud de les administracions durant la tramitació.
o (b) El contingent, únic canal amb garanties d’èxit, clarament insuficient. Requeriria una estreta col·laboració de tots els agents implicats. El volum anual d’entrades va ser sistemàticament superior a les places marcades pels contingents.
La irregularitat esdevé problema estructural que ignora la dimensió de la integració (irregularitat com a Peatge). L’any 2004 els irregulars assolien la xifra de 869 mil (Garrido, 2004) Recurs a instruments extraordinaris per tal de fer aflorar aquestes enormes bosses d’irregularitat.
RESULTATS. “Injusta transferència de recursos públics a determinats agents privats, que demandaven una mà d’obra poc o gens qualificada i sobretot, barata per l’expansió de l’activitat econòmica submergida de sectors productius intensius en treball” (Garrido, 2005: 138:9) Rigidesa, molts irregulars. Quasi un milió. El govern espanyol transmetia : el peatge és difícil, però trobaràs feina i tard o d’hora et regularitzaran.
ETAPA 2004- 2008 (PSOE) - Increment controls interns a través de les inspeccions laborals i de la vigilància policial aleatòria.
- Es pren com a fet consumat l’existència d’un important contingent d’irregulars (2005, darrer procés de regularització extraordinària).
Desenvolupament model corresponsable amb els països d’origen (Marroc).
Recórrer a FRONTEX (Illes Canàries, operacions HERA).
Passa a ser més important la incidència de la irregularitat sobrevinguda (overstayers) que no pas l’entrada irregular.
La Ley Orgánica 2/2009, d’11 de desembre, persegueix perfeccionar determinats instruments, tot i que en molts aspectes és continuista (residència i integració vinculada al treball, accés a serveis de benestar per la via del empadronament, règim del visat, autorització de treball i de residència, contingents, catàleg d’ocupacions de difícil cobertura).
o Introducció de les figures de l’arrelament social, laboral, visat per a la cerca de primera ocupació.
o Les persones reagrupades passen a tenir autorització de residència i treball independent.
Més controls interns, vigilància policial, etc. Última regularització 2005. Impulsar mesures per cooperar amb el Marroc pel control de fluxes (fronteres). Posen les ganivetes a la tanca de Melilla. Última reforma de la llei d’estrangeria. Continuista. Perfecció d’instruments.
Quan perden la feina, si han de renovar papers, no els renoven. Overstayers.
MODELS DE GESTIÓ DE LA MÀ D’OBRA IMMIGRANT A EUROPA.
“Guestworkers programs”. Europa Occidental 1945-1970s, treball poc qualificat (UK, Netherlands, France, Germany, Austria, Belgium...) - Rotació Escassos drets i sense reivindicacions socials.
Frenar la reagrupació familiar.
“import labor but not people” Treballadors temporals per a llocs de treball permanents? Alguns van tornar; molts es van quedar.
S’incrementa la reagrupació familiar.
Assentament de minories ètniques (serveis socials, habitatge...) “Germany was a country of immigration” Processos d’exclusió social a través de línies ètniques (desocupació, segregació laboral, segregació residencial...) Guestworker programs. (1945-70).
Volien reclutar mà d’obra amb contracte de treball. Es nodrien del sud d’Europa i nord d’Àfrica. Vivien en condicions molt dures, però era un model que no generava irregularitat.
Eren treballadors convidats. Donen per fet que quan se’ls acabi la feina, se’n tornaran al seu país.
Ho fan amb rotació. Van canviant uns treballadors per altres que no tornin. (Arabia Saudí). Guestworker radical.
Tenen dret a treballar i ja. Sense reivindicacions socials. Els feien firmar que si es posaven malalts tornarien el mateix dia. Importen força de treball, no persones.
Què va passar? Crisi 73. S’acaba la necessitat de mà d’obra. En veritat, no es va produir la rotació. No només no van marxar, sinó que molts dels que es queden, reagrupen les seves famílies. El programa parla d’unes premisses equiparades. La gent, en general, no torna. Aquests països no haurien previst que si volen treballadors, caldrien serveis. Demandes socials no previstes. Actualment, hi ha una tendència a un guestworker en cobert a Europa. Europa no necessita gent per la indústria, sinó per serveis, hostaleria, activitats no deslocalitzables.
MODELS DE GESTIÓ DE LA MÀ D’OBRA IMMIGRANT A EUROPA.
90s- actualitat: Nous fluxos que inclouen a refugiats de la antiga Iugoslàvia; sol·licitants d’asil de l’antiga URSS, Orient Mitjà, migració econòmica procedent d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica.
- - Nou context econòmic: processos de deslocalització productiva de la indústria (Xina, Brasil, Marroc...) Necessitat estructural de mà d’obra per a determinats sectors: o D’escassa qualificació (hostaleria, construcció, serveis, SD) o Reclutament de treballadors qualificats nord europa (salut, tecnologia de la informació i la comunicació –ICT-, etc) Brain drain.
Dèficits demogràfics a Europa.
S’incrementa el control de fronteres a la vegada que: o Processos de regularització al sud d’Europa.
o Impuls de nous programes (migrant worker programs) TMWPs TEMPORARY OR SEASONAL MIGRANT WORKER PROGRAMS (GERMANY, UK...) - No es parla de guestworkers sinó de migració circular, que beneficia tant a les zones emissores com a les receptores (managed migration).
Programes unilaterals o bilaterals entre països o Migració qualificada (ICT, educació, salut...) o Acords amb països de l’Est d’Europa (agricultura, hostaleria, construcció) o EU preference.
o Foregin contract workers per a treballadors contractats en els seus països d’origen (construcció) o Increment de la irregularitat.
PROCESSOS DE REGULARITZACIÓ EN EL SUD D’EUROPA (LARGE-SCALE LEGALIZATION PROGRAM).
- - Els TMWPs amb escassa implantació a Espanya.
o Unió de Pagesos.
o Proyecto Gestión integral de flujos de migración circular entre Marruecos y Huelva.
Els processos de regularització o amnistia desincentiven el retorn i promouen l’assentament més o menys permanent de la immigració en situació irregular? Una forta economia submergida desincentiva la contractació temporal i ofereix ocupació als indocumentats.
Migrant are may be less exposed to the constraints of guestworkers programs, but they are highly vulnerable to changing government policies on entry and residence, exploitation in the labor market, and social exclusion. (Reyneri, 2003).
ALGUNS EXEMPLES DE LA POLÍTICA MIGRATÒRIA A EUROPA.
AGÈNCIA DE CONTROL DE FRONTERES EXTERIORS DE LA UE (FRONTEX) - Creada a partir del Tractat d’Amsterdam (2004).
Estratègia a nivell europeu per lluitar contra la immigració il·legal.
Donat que la responsabilitat de control i vigilància de les fronteres exteriors recau en els estats membres sota circumstàncies que requereixin una assistència tècnica i operativa major en les fronteres exteriors.
DIRECTIVA 2008/115/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I EL CONSELL DE 16 DE DESEMBRE DE 2008 SOBRE ELS REQUERIMENTS MÍNIMS I PROCEDIMENT DE RETORN D’ESTRANGERS.
- Primer pas ver una política d’immigració comú a la UE.
Presentada per la Comissió Europea l’any 2005.
Promoure el concepte de retorn voluntari dels immigrants irregulars. Ordre de retorn voluntari entre 7-30 dies.
Ordre d’internament temporal en centres de retenció. Màxim 6 mesos que es poden ampliar a 12 més (18 mesos en total) si l’immigrant o el país d’origen no cooperen en la repatriació.
Prohibició de reingrés (5 anys) TEMA 4 – POLÍTIQUES D’INTEGRACIÓ I RECONEIXEMENT: DEBATS, MODELS I TENDÈNCIES A EUROPA.
Circular migratori Schemer (CMS) – win_win.
Temporal migratori Schemer (TMS).
La poca política migratòria que s’ha fet a la UE és control de fluxos, de la mà d’obra immigrant (guest worker), sancions, atracció de mà d’obra altament qualificada... (targeta azul) Castles parla de que el model del guest worker està tornant (nord Europa) i al sud trobem irregularització del mercat de treball.
Els programes de contractació temporal es basaven en la circularitat. Podem parlar de migració circular. Als programes de migració circular se’ls diu win_win. Un cop acaben el contracte se’n van, així que ningú surt perdent.
Situem on ens situem, els instruments són els mateixos.
Dreamers  Fills de les persones que han entrat il·legalment. Van a les universitats, però un cop acaben la carrera, no tenen permís de treball.
EEUU no ha fet cap regularització des de 1986, amb excepció de control de fronteres i divises. Donar la ciutadania  Nacionalitzar.
Obama vol legalitzar-los i en tres anys nacionalitzar-los. En això els republicans no estan d’acord. El nombre d’expulsions fetes per Obama ha estat molt elevat. A EEUU hi ha una obsessió per la frontera sud.
Hi ha por que l’amnistia o serveixi per solucionar el problema. El més probable és que no s’aprovi una reforma general, sinó petites reformes.
EEUU vincula molt l’amnistia a la ciutadania “el ser americà”.
L’únic que no deixen a algú que tingui la ciutadania és ser president dels EEUU.
Els Republicans tenen l’argument de que premien a uns infractors regalant-los la ciutadania. Una proposta dels demòcrates és que a l’hora de legalitzar-se s’haurà de pagar tots els impostos de tot el temps que s’ha residit. Se’ls donen crèdits. Cal dir, que tenen una vida normal tot i la seva situació jurídica vulnerable. A Espanya es legalitza, però aquesta legalitat sempre anirà en funció del tenir feina.
CRÍTIQUES AL PARADIGMA DE L’ASSIMILACIÓ.
Assimilació = Americanització I la superioritat cultural de la majoria WASP (White Anglosaxon Protestant)? I el dret al reconeixement de les cultures minoritàries i a l’expressió de la identitat? Revival ètnic amb legitimat i funcionalitat pròpies.
La realitat social evoluciona de manera diferent. Crisi de les principals agències integradores (època fordista) Estudis sobre immigració d’origen no europeu i estudi de les segones generacions.
No vol dir el mateix assimilació com a procés social, que assimilacionisme com a model de gestió política.
I el Transnacionalisme? A una societat de destinació cada cop més heterogènia li corresponen uns recorreguts d’integració dels immigrants no menys variats i complexos.
- Des de la ruptura de estas concepciones algunos sociólogos como Min Zhou (1997) o Portes i Rumbaut (2001) han acuñado el término assimilación segmentada para referirse a la situación actual de los inmigrantes en Estados Unidos.
MODELS D’INTEGRACIÓ-INCORPORACIÓ.
MULTICULTURALISME.
ASSIMILACIONISME.
Canadà, RU, Holanda, Països Escandinaus.
França.
- L’Estat ha de prendre part activa en - L’Estat ha de ser neutral en l’àmbit de la defensa de la diversitat cultural i la cultura, que pertany a l’esfera els drets de les minories, però privada.
promovent a la vegada un marc de - Idea d’igualtat a través de l’adopció referència comú al voltant dels valors total de valors i normes de la societat compartits i els drets i els deures de i deixant de banda l’atenció a la la ciutadania.
diversitat.
- Pluralisme.
Promoció formes d’organització política i institucions culturals pròpies.
- Reconeixement institucional de la diferència en l’àmbit públic.
Quin dels dos models ofereix millors garanties? Aldarulls França 2005 : diversitat cultural vs desavantatge social i exclusió.
El mosaic cultural pot afavorir l’essencialització segregadora i comporti una pèrdua de la cohesió. Perill balcanització o creació de societats paral·leles. Efecte ghetto.
- Hi ha aspectes de la diversitat que necessiten un espai públic, més enllà de l’àmbit privat (per exemple, diversitat lingüística).
Tensió: com mantenir la cohesió social en contextos d’increment de la diferència sociocultural. La igualtat estructural no implica eliminar la diferència.
Integració com a procés en què dos grups són equivalents en termes d’igualtat.
Assimilació és renunciar a allò propi (valors, pautes, idioma, cultura...) i assumir allò propi de la societat on t’instal·les. Exemple: França. L’assimilació és una mena d’integració.
El model assimilacionista ignora la diferència. La interculturalitat fa ús de les altres cultures i societats per enriquir la pròpia.
Multiculturalitat. Concepte pioner. Regne Unit, Holanda... Clàssicament hi ha hagut dos grans models: assimilacionista i multicultural; la interculturalitat es presenta com un punt mig.
En el multicultural cada grup reconeix l’altre, té els seus drets, però no obligatòriament hi ha d’haver contacte entre ambdós.
El model català es basa en el respecte a la diversitat de l’altre. No es pot parlar d’un model d’integració únic de l’Estat espanyol.
ALTRES VARIABLES A CONSIDERAR A L’HORA D’AVALUAR ELS IMPACTES DELS DOS MODELS.
- Identitat oberta vs identitat tancada (amb valor ètnic) o Autoadscripcions ètniques i les identitats amb guió són reflex de processos d’etnificació, racionalització i discriminació social, més que no pas d’eleccions lliures en una estructura social que es pensa com a horitzontal.
o Distribució de la immigració pel territori: segregació d’immigrants, comunitats ètniques, gettificació (exclusió de la societat majoritària i aïllament social).
PLURALISME, MULTICULTURALISME I INTERCULTURALITAT.
Cap a un multiculturalisme no diferenciador que superi el multiculturalisme clàssic.
Principis: - Igualtat entre persones i cultures.
Respecte a la diversitat.
Èmfasi en allò comú (interacció positiva). La ciutadania com a instrument.
Segons Cachon, Redistribució, reconeixement i representació són les tres r de les polítiques migratòries. Aplicar els eixos de Cachon és una qüestió ideològica.
Els pioners en parlar d’assimilació són l’Escola de Chicago. Park i Burguess.
Troben una sèrie d’etapes fins que la persona s’assimila. Ells ho veuen com un procés social, no com un polític. Idea de si tu t’assimiles a la societat americana, seràs un americà i tindràs més mobilitat social. Concepte del melting pot.
“Potaje cultural” on es mesclen cultures diferents.
Assimilació = Americanització. Idea de la superioritat cultural de la majoria blanca. No és el mateix parlar d’assimilació com a procés social (escola de Chicago) que d’assimilacionisme com a model de gestió política (França).
Models d’integració.
Models d’integració (assimilació, multicultural, interculturalisme).
Assimilació com a procés social unidireccional i segmentat (+ d’una).
Assimilació – un obliga l’altre a ser com ell. (pautes, trets identitaris).
Multiculturalisme – reconeixen els grups, però no hi ha contacte. Pot implicar segregació, racisme, xenofòbia, conflictes. Societats paral·leles, risc de balcanització.
Interculturalisme: fusió i interacció entre cultures. Constantment anar redefinint l’espai comú. El màxim exponent, tot i estar en crisi, és França.
Model assimilacionista americà. – el model que condueix a l’èxit. Segmentada – diferents vies.
Idea de Melting Pot – les diferències que es farien.
Portes – el sociòleg més important de migracions.
Imaginari col·lectiu del somni americà. El monolingüisme en anglès com a èxit. Potser no és tant positiu.
Segons Rodríguez, ens diu que és un mite que cada Estat tingui una cultura.
El concepte de societat pluricultural és una evidència. No hi ha un salt qualitatiu entre homogeneïtat i heterogeneïtat. Hem de distingir quan es parla de pluralitat com evidència i el model pluralista. Multiculturalisme no és el mateix que societat multicultural. És l’equivalent a assimilacionisme respecte assimilació.
Multiculturalisme – l’Estat ha de prendre part activa en la defensa de la diversitat cultural i promoure-la i a la vegada, crear nous valors compartits perquè la societat no es fragmenti. Clientalisme – dependència de l’Estat.
Com garanteixes que el grup se senti un tot? Uns mínims, lleis. Actualment, la crisi del multiculturalisme és essencialment la falta d’aquest marc comú.
França, no nega la diferència sinó que diu que l’Estat és neutre respecte la diversitat. Laïcisme, preponderància del francès. Els dos, en el fons, pretenen arribar a la igualtat entre els grups.
Multiculturalisme. Assimilacionisme  Interculturalisme.
La diferència és el paper de l’Estat en la gestió de la diversitat.
França veu que tota diferència cultural pertany a l’àmbit privat.
La idea de la política de França és la igualtat. El multiculturalisme potencia la diversitat cultural.
El interculturalisme es plantejà relacions interregions, intercultures, inter...
El model intercultural incorpora les relacions. Tres principis: - Principi d’igualtat.
Principi de diferència.
Principi d’interacció positiva.
Tema 5 – Participació política i ciutadania: les polítiques de representació.
CAP A LA CIUTADANIA DE RESIDÈNCIA? - El resident, en la mesura que paga impostos, ha de gaudir no només de drets civils i socials, sinó també dels drets polítics.
La ciutadania plena (poden votar, p.e.), hauria de basar-se no en la nacionalitat, sinó en la condició de residència estable (que no definitiva) (T.Hammar, denizens).
Quan més restringeixes l’entrada, també restringeixes la sortida. Hi ha d’haver més flexibilitat. Retorn – termes circulars.
La tercera r de Cachon.
És difícil exigir deures a les persones que no tenen el marc de convivència. Tots els nacionals tenen drets polítics.
Amb tot, es van acumulant ciutadans que no tenen dret a vot. (problema de ciutadania a la UE). Nou concepte: ciutadania política: donar drets polítics en tant que residents. Actualment, a Espanya, si no ets nacional no votes.
Alguns països europeus ja ho estan aplicant.
Quan parlem de ciutadania plena, ens referim també a què tinguin drets polítics.
Denizen – ciutadà resident amb el mateix estatus que el citizen. Li reconeixen el dret a vot per ser resident, no ciutadà. (T. Hammar).
Hi ha diverses formes de participació política sense contar el vot. Ex. Consells consultius, militar en partits, organitzacions...
Cada Estat regula qui pot votar i qui no. Actualment, hi ha por al possible vot ètnic.
LA NECESSÀRIA REFORMA DE LA CIUTADANIA.
“No hi haurà integració si no s’aconsegueix crear un vincle social i polític, la consciència de què no només es pertany, sinó que també s’és reconegut com a subjecte en el espai públic plural” (J. De Lucas, 2009).
ESPANYA.
Ciutadans comunitaris: Tractat de Maastricht. Dret a vot i presentar-se com a candidat/a, només comicis locals.
Ciutadans no comunitaris: les limitacions del principi de reciprocitat a l’hora de regular el dret de sufragi a Espanya.
Eleccions municipals març 2011: Noruega, Equador, Nueva Zelanda, Colòmbia, Xile, Perú, Islàndia, Bolívia, i Cabo Verde.
Cal la prèvia inscripció censal (índex de mobilització).
Ciutadans comunitaris. – Tractat de Maastricht. Sufragi actiu/passiu. En comicis locals, els europeus poden votar i ser escollits. Es pensa que el denizen té més implicació de participar en el nivell local.
Ciutadans no comunitaris.- No poden votar en cap comici a no ser que es nacionalitzin.
Espanya, amb tot té conveni de reciprocitat amb alguns països.
Amb tot, els que té conveni poden votar a les municipals i nosaltres a les seves.
Crea dos grups d’immigrants: els que poden votar i els que no. Que hi hagi conveni no vol dir automàticament que votin. Cal que s’inscriguin al cens. Índex de mobilització: quants dels potencials votants s’inscriuen. Expressa l’interès. En general, als nivell d’abstenció.
S’hauria de canviar la Constitució si volem que els residents permanents votin.
MECANISMES ALTERNATIUS.
- L’associacionisme com a instrument de participació.
Òrgans participatius desprovistos de caràcter político-representatiu (consells assessors, ajuntaments, etc).
S’ha d’assegurar que estiguin ben representats. Han de veure que són tinguts en compte. No consells d’aparador. S’ha de fer que sigui vinculant o hi ha desmobilització.
- La participació d’estrangers en processos consultius públics. S’ha de fer vinculant. Ex. El de la diagonal. No necessàriament t’has de basar en el cens, sinó que també pots basar-te en el padró.
EL CAS ESPANYOL: LA NATURALITZACIÓ PER RESIDÈNCIA (ADQUISICIÓ DE NACIONALITAT).
- - 10 anys de residència continuada. (molt comparat amb altres països).
Hi ha casos en què el període exigit es redueix a 5 o a 2 anys: o 5 anys per a les persones que hagin obtingut la condició de refugiat.
o 2 anys per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d’origen sefardí. (vincles històrics).
Un any per a: o Nascut en territori espanyol.
o Qui hagi estat subjecte legalment sota la tutela o acollida d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius.
o Qui porti un any casat amb un espanyol/a i no estigui separat legalment o de fet.
o Vidu/a d’espanyol/a, si en el moment de la mort del cònjuge no estaves separats, de fet o judicialment.
1.- Requisit de bona conducta cívica i suficient grau d’integració a la societat espanyola. Són conceptes jurídicament indeterminats, de difícil valoració en abstracte. L’examen del seu compliment s’ha de fer de manera casuística, cas per cas. L’idioma normalment te’l demanen. Has d’entendre el jutge, ell decideix.
2.- El Ministeri de Justícia està obligat a atorgar-la sempre i quan no hi hagi raons d’ordre públic o d’interès nacional.
(poc clar, subjectiu) Actualment no són massa restrictius per millorar la mobilitat.
- S’ha de jurar o prometre fidelitat al Rei i obediència a la Constitució i les lleis.
Renúncia a la nacionalitat d’origen excepte quan hi ha conveni de nacionalitat.
Després un examen.
La parella de fet no conta com a casat. Tot això ho regula el codi civil de cada Estat. Quan tens l’adquirida, en funció de certes conductes, la pots perdre. A més, a Espanya, pots tenir diverses nacionalitats. Un paquistaní, per exemple, ha de renunciar a la seva, pel seu codi civil. Un marroquí no la perd mai, però no pot tenir la doble nacionalitat. A Espanya no se li reconeix la marroquina i al Marroc no se li reconeix l’espanyola. Si fas ús de passaport marroquí a Espanya, sent nacionalitzat, et poden sancionar.
EL CAS ESPANYOL: LA NATURALITZACIÓ PER RESIDÈNCIA.
- Jurar o prometre fidelitat al Rei i obediència a la Constitució i a les lleis.
Renúncia a la nacionalitat d’origen (excepte si existeix conveni de doble nacionalitat).
CAP A L’EXPANSIÓ DEL CONTRACTE D’INTEGRACIÓ A L’EUROPA? - Proves de llengua per accés a residència (Alemanya, Holanda, Dinamarca, França, RU) Contractes d’integració per a la residència (França+2003, examen d’integració cívica a Holanda) Accés a la nacionalitat (naturalització per residència): llengua + examen de ciutadania i civisme (Holanda, Dinamarca, França, RU) Cerimònies d’adquisició de nacionalitat (RU).
SÍNTESI TEMA 5.
Cachon, R de representació (Text 1).
Drets polítics.
Concepte de ciutadania de residència.
Ciutadania política lligada al dret a vot. /drets polítics en general. Vincle de nacionalitat / ciutadania de residència (denizen) – comicis locals / alternativa. Potenciar mecanismes de participació política.
L’únic escenari possible per Espanya és que s’impulsi des d’Europa.
Un model multiculturalista seria més proper a què hi haguessin pautes de vot ètnic.
Fundacions de comerciants (impacte de cohesió), campanyes anti-rumors...
Difícil que l’associacionisme mixt neixi de forma espontània, cal impulsar-lo.
TEMA 6 – POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT A CATALUNYA.
L’ACCIÓ I GOVERN DE LA GENERALITAT.
LA GESTIÓ DE LA DIVISIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA D’IMMIGRACIÓ.
- - - Unió Europea.
o Tractat d’Amsterdam (1997) i Consell d’Europa de Tampere (199)  Control de fronteres, sistema comú europeu d’asil, controls d’entrada, lluita contra la discriminació, codesenvolupament...
o Directiva de retorn (2008)  (Directiva 2008/115/CE, de 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular) Estat: regula el nucli de la política d’estrangeria (autoritzacions de residència i treball, nacionalitat, dret d’asil, dret a vot...) (art.149.1.2 CE) o Les competències en matèria d’integració social són compartides entre ESTAT/CCAA/Administració local (educació, sanitat, SS, habitatge, legislació laboral...) o Problemes finançament CCAA i administració local.
CCAA. Estatut d’Autonomia de Catalunya (LO 6/2006, de 19 de juliol) o Primera acollida.
o Tramitació i resolució autoritzacions inicials de treball - o Determinació del contingent de treballadors estrangers.
Administració local.
o A escala local es detecten les conseqüències socials.
o Irregularitat i drets socials (àmbit local) o Informe de disponibilitat d’habitatge (reagrupació) i autorització de residència per arrelament social.
o Tota persona que resideixi en territori espanyol està obligada a empadronar-se (cas de VIC) Llei de Bases de Règim Local (LBRL) o Plans específics d’integració (objectius, actuacions i indicadors de seguiment).
Espanya – les competències en terme d’integració són compartides entre l’Estat i les comunitats autònomes. Amb tot, les solen gestionar les CCAA. La competència, per tant, està descentralitzada. Catalunya ha estat pionera dins l’Estat a definir un model propi. Es parla del model de Catalunya a nivell internacional.
No es demanen dates a l’examen, es vol veure el fil conductor. Catalunya és pionera en termes d’immigració: plans, organització, etc.
Del 93-2000 no era la immigració un tema central a Catalunya, però s’entreveia que ho seria en un futur. Més tard, es fixen també, a més de l’àmbit públic, que s’actua amb coresponsabilitat amb el teixit associatiu. Via Catalana d’Integració – Voluntat de Catalunya de cercar una política d’integració pròpia basada en el respecte a la nacionalitat, però d’acord amb l’especificitat catalana. – llengua, tradició.
CONCEPTES. PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ 2005-08.
- - Nou concepte de ciutadania: ciutadania plural i cívica.
o Pluralisme.
o Igualtat(tracte i oportunitats).
o Civisme.
o Cultura pública comuna.
o Drets i deures.
Ciutadania resident. Una opció estratègica? Assegurar la pràctica de la llengua catalana com a vehicle propi de comunicació. El català com a llengua d’oportunitats i com a llengua de la ciutadania resident.
Es parla de ciutadania coresponsabilitat amb el conjunt de la ciutadania.
Establiment de les línies prioritàries. Els anteriors plans no prioritzaven. Incorpora, a més, indicadors d’avaluació.
Un Pla ha de posar èmfasi en la dimensió social – redistribució de Cachon.
Dimensió política com a reconeixement de Cachon.
Ciutadania de residència – ciutadà en tant que inscrit al padró.
Igualtat de tracte – no lleis discriminatòries.
Cultura pública comuna – concepte neutre, basat en el civisme. Pot ser de màxims o de mínims, i alhora, pot estar definit per tots, o bé, pel grup majoritari.
Llengua catalana com a llengua vehicular. Presentar el català com a llengua d’oportunitats, les mateixes per tothom.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES. PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ 2005-08.
I.
II.
Polítiques d’acollida. Conèixer a nivell d’informació. Àmbit local. Acollida de nouvinguts.
Polítiques d’igualtat.
III.
Polítiques d’acomodació. La persona s’ha d’adaptar al què hi ha. (espai físic, serveis...) LA FILOSOFIA PRÀCTICA DE ...
Cas Espanya.- Filosofia pràctica. – no té bones teòriques, segons context, segons com van sortint els problemes, poca flexibilitat.
S’ha donat a tot Espanya en general, tot i que les comunitats històriques tenen models més particulars, especialment, Catalunya.
En tot aquest model hi ha influencia la descentralització de competències i el fet que la integració sigui competència de les CCAA.
Context – identitari / històric / estructural (jurídico-legal) Identitari  Religió i la llengua. Catolicisme i espanyol. Molt reforçats al llarg de la història. La definició no és clara sobre quina és la identitat. Les CCAA sí l’han definit al voltant de la llengua. (gallec, euskera i català).
Històric  Reconquesta (morofobia), colonització (hispanitat), franquisme (reforça la hispanitat) i transició (indefinició).
Estructural jurídico-legal  Constitució espanyola (respecte el dret a vot); Codi Civil (criteris ètnics, rankings segons nacionalitat); Llei estrangeria 88 – mercat de treball.
POLÍTIQUES D’ACOMODACIÓ (R.ZAPATA) - La mútua adaptació bidireccional entre immigrants i la resta de la ciutadania.
Cal gestionar la interacció de les diferents expressions de la diversitat en l’àmbit púbic (evitar fragmentació social) Definir un espai públic comú que garanteixi la cohesió (p.e. adaptar serveis públics a una societat diversa, etc) No existeix la societat d’acollida.
Evitar que les zones de contacte esdevinguin zones de conflicte.
No són possibles aquestes polítiques sense les polítiques de representació.
Tota persona sigui del grup que sigui s’ha de sentir part d’aquell lloc.
Pretenen acomodar la diversitat en l’espai públic. Les zones de contacte han de facilitar la interacció. El pla del tripartit de 2009-12 no mostra cap canvi substancial. No és el mateix fer polítiques per joventut que per immigrants.
S’han de fer polítiques adreçades a tota la ciutadania.
LES TENSIONS EN LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT.
- - Com resoldre el vincle entre diversitat / cohesió social.
o Polítiques socials, redistributives (igualtat) o Polítiques d’acomodació de la diversitat.
Resoldre la tensió entre diversitat / tradició? Cap a una cultura pública comuna... Són suficients els valors democràtics...? Calen contractes d’integració...?El paper de la llengua... Debat.
PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIÓ.
- “Un pacte per viure junts i juntes” - - L’actual text de bases (amb 72 pàgines) està dividit en una introducció i tres eixos temàtics amb reptes estratègics: o Gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball (amb 3 reptes) o Adaptació dels serveis públics a una societat diversa (amb 3 reptes) o Integració en una cultura pública comuna (amb 5 reptes) Consulta territorial a la societat civil: entitats i ciutadans (Conselleria de Participació Ciutadana).
1.- S’adreça a tota la població. El fe migratori requereix propostes de caràcter integral.
2.- És un pacte de futur. Com volem gestionar el fet migratori en els propers 8 anys? 3.- Es basa en la coresponsabilitat. El conjunt de la societat catalana –societat civil, partits polítics, govern, administracions, entitats, sindicats, patronals- són responsables i actors de les grans transformacions de la societat.
4.- Reconeix la diversitat de la societat catalana. (fet estructural i definitori) La via catalana d’integració.
5.- Cultura pública comuna.
6.- Gestió de fluxos basada amb la regularitat.
7.- Aposta per la cohesió social: redimensionar serveis pública.
- EIX 1. Gestionar els fluxos migratoris d’acord amb el mercat de treball.
- Repte 1. Mobilitzar, en primer lloc, els recursos humans interns, amb especial atenció a la població desocupada i al reagrupament familiar.
- Repte 2. Gestionar els fluxos externs apropant legalitat i realitat.
- Repte 3. Gestionar els fluxos migratoris de manera responsable amb els països d’origen.
- EIX 2. Adaptar els serveis públics a una societat diversa.
- Repte 1. Crear un servei universal d’acollida.
- Repte 2. Dimensionar els serveis públics i garantir-ne l’accés a totes les persones.
- Repte 3. Reforçar la transversalitat i la coordinació entre les institucions.
- EIX 3. Integrar en una cultura pública comuna.
- Repte 1. Fomentar la participació a la vida pública.
- Repte 2. Fer del català la llengua pública comuna.
- Repte 3. Conviure en la pluralitat religiosa i de creences.
- Repte 4. Assegurar la igualtat entre homes i dones i incloure la perspectiva de gènere.
- Repte 5. Reforçar les polítiques adreçades a la infància, la joventut, la gent gran i les famílies, perquè són polítiques que uneixen a les persones més enllà de quin sigui el seu origen.
LLEI D’ACOLLIDA DE LES PERSONES IMMIGRADES I RETORNADES A CATALUNYA.
- Servei de primera acollida. Entrevista amb un agent d’acollida, informació i formació sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d’estrangeria i la llengua (es preveu també el al país d’origen) La llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d’acollida.
Es contempla la creació de l’Agència de Migracions de Catalunya.
A la llei d’acollida, s’ha de superar primer l’acollida en català. La titllen d’inconstitucional.
FIGURES PROFESSIONALS PER A LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT PODEN SER: - Tècnics en polítiques migratòries.
Agents d’acollida, amb domini d’algunes de les llengües d’origen de les persones amb major presència al territori a més del català i el castellà.
Mediadors/es.
Traductors/es i intèrprets.
NOU PLA DE CIUTADANIA I DE LES MIGRACIONS 2013-16.
Aquest nou pla compta amb cinc grans eixos que constitueixen el nou Marc de Governança Migratòria a Catalunya: - Polítiques migratòries i context econòmic.
Identificació i integració.
Convivència i cohesió social.
Segones generacions.
Transició nacional.
TEMA 7 – POLÍTIQUES I GOVERNABILITAT DE LES MIGRACIONS.
L’administració local és la més implicada directament en la gestió del fet migratori i és la que ha d’assumir l’atenció directa de les seves demandes, i és per això que, avui dia, la pràctica totalitat dels municipis catalans compten amb algun tipus d’actuació.
Les demandes de la població solen anar dirigides a l’Ajuntament  Pressió a nivell local pel que fa a la gran quantitat de persones que arriben. Això planteja molts reptes a nivell de serveis, per exemple. Espanya és una excepció pel que fa a intensitat de creixement.
Els municipis sempre han treballat amb el concepte de ciutadania de residència.
LA GESTIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A L’ÀMBIT LOCAL.( Domènech, 2008) - De treballadors a famílies.
De la integració (unidireccional) a la convivència (bidireccional) De la segmentació en les polítiques públiques a la transversalitat.
Una bona acollida garanteix la convivència.
La incorporació de la participació.
Crisi, exclusió social i noves necessitats.
Primer solen arribar treballadors i més tard, famílies. Això és habitual pel fet migratori. Les famílies tenen un altre tipus de demandes i serveis. Programes com guest worker, intenta impedir el pas de treballadors a famílies.
Abans, s’entenia integració com el que venen que s’adaptin; actualment es parla d’una convivència bidireccional, és a dir, l’Ajuntament també s’ha d’adaptar; entre altres, això ho podríem relacionar amb les polítiques d’acomodació.
S’intenta que la gestió de la diversitat sigui transversal; no només de cara als immigrants. L’acollida és fonamental per la incorporació d’aquestes noves persones a la comunitat. Els Ajuntaments tenen serveis d’acollida.
Els mecanismes de participació basats en el vot no són suficients. S’han de crear que incloguin tots els residents.
Impulsar la participació ciutadana s’ha de fer des del municipi.
Les prioritats canvien amb la crisi. Més demanda de prestacions socials. L’Ajuntament rep menys recursos via impostos de construcció, Generalitat o Estat.
LES COMPETÈNCIES DEL GOVERN LOCAL EN TEMES D’IMMIGRACIÓ. (Servei de diversitat i ciutadania de la diputació de Barcelona).
- Polítiques d’acollida i assentament.
Polítiques d’inclusió i cohesió.
Polítiques de canvi social per a la convivència.
Mecanismes d’acollida com a dispositius específics. Inclusió i cohesió  R de Cachon. Canvi social. Sensibilitzar la població. Campanya anti-rumors. Volem canviar valors.
PROCEDIMENTS D’ESTRANGERIA ADMINISTRATS DES DELS MUNICIPIS. (text 5, Garcés).
- La centralitat del padró municipal.
L’elaboració de l’informe d’inserció social (arrelament).
L’informe de disponibilitat d’habitatge (reagrupació).
EXEMPLES / EXPERIÈNCIES.
Tots els municipis tenen algun pla en matèria migratòria. Han de servir per dur a terme les competències assignades.
Canovelles com exemple de municipi amb gran pressió migratòria. Una consultoria externa va dur a terme el procés de participació. Si no apliques els resultats és il·legítim. No hi ha voluntat de transversalitat. La consultora va tenir més feina a sensibilitzar els tècnics que a qualsevol altra cosa. “Pla de Ciutadania de Canovelles”. Faran ús del concepte de residència de fet.
CONSTA DE LÍNIES ESTRATÈGIQUES: - Convivència multicultural (identificar grups) – impulsar la interculturalitat.
Dispositiu d’acollida.
Igualtat de drets i deures en les persones. (Redistribució i igualtat d’oportunitats).
Un cop elaborades les línies es desenvolupa cada prioritat en mesures concretes: - Consell de Ciutadania (Representació) Pensar espais pel desenvolupament cultural (Polítiques d’acomodació).
Pla general d’ordenació urbanística.
També s’avaluen els problemes interns del funcionament de l’Administració.
La inserció social no està valorada objectivament. Es valora molt el català.
PLANS DE CIUTADANIA: Instruments que, generats des de processos participatius, han de servir per treballar la integració i promoure la convivència intercultural.
CAP A POLÍTIQUES INTEGRALS “LA LLEI DE BARRIS”.
La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial va ser la primera llei aprovada en aquesta legislatura i respon a una de les prioritats del Govern de Catalunya: la millora de les condicions de vida de tots els ciutadans, especialment d’aquells que resideixen en els entorns urbans més fràgils i que aguditzen la fractura social.
Mitjançant aquesta Llei es va crear un fons financer a disposició dels ajuntaments que presentin projectes de rehabilitació integral de barris, àrees urbanes i viles en general. Les aportacions de la Generalitat representen prop d’un 50% del pressupost global de l’actuació, que cofinancen els ajuntaments.
La Llei estableix que poden rebre finançament del Fons aquells municipis que presentin plans de millora per a barris o àrees, que es trobin, s’hagin trobat o puguin trobar-se en processos de degradació urbanístics, amb pèrdua o envelliment de població i amb problemes econòmics o socials greus, com ara elevades taxes d’atur.
PRINCIPALS REPTES I OBSTACLES (Moreras, 2009) - Sobre la dificultat de la gestió d’un conflicte amb múltiples actors: o El polític (ajuntament).
o El comunitari (els responsables de l’oratori musulmà).
o El veïnal (els veïns que protagonitzen la protesta).
o El social (les entitats socials).
o El judicial (els gabinets d’advocats).
o El religiós (les parròquies).
o El de seguretat (les policies locals).
o El mediàtic (els mitjans de comunicació) TEXT 5 BLANCA GARCÉS.
Polítiques d’integració.
- Polítiques d’acollida.
Accions de sensibilització: campanya anti-rumors, p.e.
Formació lingüística no reglada.
Polítiques d’acomodació (associacions com TOT RAVAL; formació de tècnics, mediació comunitària...) L’estrangeria és multinivell. Hi ha procediments administratius que no els decideix el municipi, però sí que els gestiona. – Marge d’indefinició. Depèn del municipi on t’empadronis, tindràs uns requeriments o uns altres. Altres procediments que gestiona l’Ajuntament són l’Informe d’Arrelament Social i l’Informe de disponibilitat d’habitatge.
En el moment en què Europa veta Espanya de fer regularitzacions col·lectives, es passen a fer individuals mitjançant l’arrelament social.
Qui accepta o no l’arrelament és l’Estat, però l’Informe el fa l’Ajuntament.
Segons com apliquis els procediments d’estrangeria es pot veure afectada la integració.
Un cop es fa la llei, tots han de seguir els dispositius.
...