Tema 1. La Gran Divergència (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Historia Economia Mundial
Año del apunte 2012
Páginas 10
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 24

Descripción

Apuntes del tema 1 de Historia Económica Mundial con el profesor Marc Badia

Vista previa del texto

Tema 1. La Gran Divergència 1.1. L’evolució de l’economia mundial en el molt llarg termini i els orígens de la gran divergència Com qualsevol espècie animal, l’home té unes pautes de comportament demogràfic estable. Tota la història de la humanitat es pot explicar mitjançant el model demogràfic antic i el modern.
Hi ha una clara separació dels nivells econòmics i de desenvolupament a nivell mundial.
Període d’estancament degut a que la població està molt lligada a l’alta mortalitat i natalitat. La població creixia en “dents de serra” Període de creixement exponencial Fonts: Biraben, J. R. (1979), "Essai sur l'évolution du nombre des hommes", Population, 34, p. 16; pel 2000, Banc Mundial (2002), World Development Indicators, Washington, pp. 18-20.
1.1.1 El lent creixement de l’economia mundial abans del s. XIX i els seus determinants PIB/habitants = PIB/càpita Les unitats permeten comparar-ho entre temps i zones.
Les noves Europees són Canadà, Estats Units, Nova Zelanda, Australia i en alguns casos Sud-àfrica.
Veiem que el PIB per càpita augmenta amb els anys. Al principi les diferències són petites però amb els anys augmenten considerablement.
Pàgina 3 L’Àsia i la Xina tenen durant molt de temps un gran estancament econòmic i fins i tot la Xina un decreixement del 1820 al 1913. Ara bé, des de 1913 han crescut molt ràpidament.
L’Europa de l’Est i l’Antiga URSS són indrets amb nivells molt baixos de creixement.
Sense tenir en compte les noves Europees, Europa occidental evolucionà molt ràpidament i es pronuncià per sobre la resta gairebé sempre. Pel contrari, Àfrica és un lloc amb un desenvolupament del PIB per càpita gairebé nul.
1.1.2 L’emergència de trajectòries divergents i la gran divergència Al voltant del 1300 sorgeix la divergència.
L’economia cau degut a la pesta negra però el salaris pugen perquè molta gent mor.
Revolució Industrial La separació entre la Xina i Europa es retalla considerablement.
- Per què Occident s’enriqueix? Per l’estalvi de mà d’obra gràcies a la Revolució Industrial.
- Quan comença el seu enlairament? Cap a l’any 1300 amb l’arribada de l’epidèmia de la Pesta Negra. Ja que molta població mor i per tan els salaris augmenten perquè hi ha poca demanda de feina.
- Com aconsegueix diferenciar la seva economia de la resta del món? Enriqueix l’economia fent que el sector agrari tingui poc pes i fent créixer el sector secundari i el terciari.
- En què ha basat la seva relació amb les altres regions del planeta? Amb les colònies.
Cap a 1820 la renta europea és el doble de la mundial, hi ha una important expansió de la seva població i millora del nivell de vida.
Pàgina 4 Per sobre de 100 és un PIB per sobre del normal i com major sigui més elevat és el PIB.
Aquestes dues taules de dalt mostren el nivell de la renta europea en comparació a la mundial.
La taula de l’esquerra mostra el nivell d’expansió de la població a Europa i al Món.
En el gràfic de l’esquerra ens mostra com millora el nivell de vida a través dels salaris, és a dir de la massa salarial. No es tenen en compte ni els ingressos dels propietaris ni els aturats.
Els salaris són una bona aproximació a la capacitat de consum de població.
Per què i quan comença el desenvolupament d’occident respecte a la resta del món? - És un procés lent i de llarga duració.
- El creixement extensiu es dóna quan creixen a base d’augmentar els factors de producció (terra, capital i treball). Per contra, el creixement intensiu és el creixement a base de combinar millor els factors de producció per tal d’aconseguir més producció.
- Té un progrés tècnic lent però continuat (intensiu). El comerç s’expandeix gràcies a les millores en el transport i la navegació.
1.2. Demografia i règims demogràfics durant l’època preindustrial: Malthus i la gran divergència.
Relació amb les teories demogràfiques de Malthus. Thomas Robert Malthus fou un clerc anglicà i un erudit britànic amb gran influència en l’economia política i la demografia.
1.2.1 El cicle demogràfic antic El model demogràfic antic correspon a les societats depredadores i a les societats agràries fins arribar a les industrials. Les seves característiques principals són: uns alts índex de natalitat, i de mortalitat, baixa esperança de vida, grans mortaldats extraordinàries com epidèmies, gana i guerres.
És a dir, són cicles on perviuen altes natalitats i mortaldats.
L’expansió demogràfica es dóna quan hi ha altes taxes de natalitat i baixes de mortalitat.
Alta Natalitat Alta Mortalitat Baixa Esperança de Vida A Anglaterra, a principis del s. XVIII l’esperança de vida era de 25 anys degut a que hi havia una alta mortalitat infantil. A tot això se li suma les crisis de mortalitat intenses, com la Pesta Negra.
L’alta natalitat i mortalitat esta provocada per malalties infeccioses, males condicions higièniques i una mala nutrició.
Com que la salut de la població era molt ínfima perquè hi havia molta gent i poques condicions de vida, quan arribà un factor extern greu com és el cas d’una infecció epidèmica un gran nombre de la població, començant pels malalts i desnodrits, moria.
Pàgina La mortalitat i la natalitat estan estretament lligades amb el PIB per càpita degut a que a major població menys productivitat.
En el punt de crisi hi ha una crisi de mortalitat molt elevada per tal de poder graduar la població i que hi hagi aliments per tots.
5 El perquè l’explica el model malthusià: Reducció de la productivitat marginal del treball (producció/treballador). Amb l’incorporació d’un treballador més la producció era major però al mateix temps la productivitat era menor. Per tant el nivell d’ingrés del PIB per càpita és una funció decreixent de la població.
Apareixen els rendiments decreixents a escala. A mida que fem més gran les terres, la qualitat del terreny disminueix. Per a obtenir una unitat de producte addicional, és necessari incorporar una unitat de terra addicional.
A la última columna el benefici extraordinari és pràcticament ínfim i aquest és el límit, perquè no és possible que hi hagi una zona de la qual n’obtinguem pèrdues. En conclusió, l’allargament de les terres no és infinit.
Això només es dóna en àmbits on la terra no és un factor limitant com a les noves europes. On hi ha una baixa densitat de població i moltes terres a repartir. En canvi, a Europa hi ha una alta densitat de població i gairebé la totalitat de les terres està distribuïda per tant no es pot ampliar la terra.
Thomas R. Malthus, Primer assaig sobre la població, 1798.
“Crec poder honradament sostenir els dos postulats següents: Primer: l’aliment és necessari per a l’existència de l’home. [La disponibilitat de recursos ens determina el nombre de població.] Segon: la passió entre els sexes és necessària i es mantindrà pràcticament en el seu estat actual. *…+ *La població tendeix a mantenir-se constant.] Considerant acceptats els meus postulats, afirmo que la capacitat de creixement de la població és infinitament major que la capacitat de la terra per produir aliments per a l’home.” Realment el sistema de producció és un gran limitant. Quan aquest factor fa molt dificultosa la supervivència humana s’anomena trampa malthusiana.
Això es trencà amb la Revolució Industrial i això va permetre situar el punt de crisi molt més elevat.
1.2.2 Frens preventius i frens compulsius: una comparació entre continents Preu dels aliments Mortalitat Volum de població Pàgina Els frens preventius actuen voluntàriament sobre la natalitat: Ingressos - Augment de la solteria. Ja sigui per ampliació de l’exèrcit o de les vocacions reals eclesiàstiques.
Preu dels Nupcialitat - Endarreriment de l’edat de matrimoni.
aliments Quan augmenten els preus dels aliments, els ingressos reals baixen, així com la nupcialitat, la natalitat i per tant el volum de població que comporta que els preus Volum de Natalitat població dels aliments disminueixi i augmentin els ingressos reals, la nupcialitat, la natalitat i per tant el volum de població. I així successivament.
Els frens repressius o compulsius incideixen involuntàriament sobre la mortalitat (manca d’aliments o Ingressos reals malalties) 6 Les tesis de Malthus tenen una segona part: les societats humanes tendeixen al sostre malthusià, però quan s’apropen a ell comencen a funcionar una sèrie de controls o frens que fan disminuir o, fins i tot, canviar temporalment el creixement. Aquests controls són de dos tipus: controls o frens preventius i controls o frens compulsius o positius.
Quan la societat s’acosta al punt de crisi la taxa de natalitat disminueix i la de mortalitat augmenta considerablement. Les primeres persones en morir són les persones afectades amb malalties o amb dificultats per sobreviure.
En el règim demogràfic antic de les societats pre-industrials, el mecanisme inductor més important eren els preus dels aliments i la seva incidència sobre els ingressos reals de les famílies.
En funció de si funcionen els frens preventius o els compulsius la regulació és diferent.
A llarg termini, la teoria de Malthus vas fallar. Però va funcionar fins a l’arribada de la Revolució Industrial.
La Pesta Negra és un fre compulsiu.
Abans hi ha un augment de la població i s’aproximà al punt de crisi i quan arriba un efecte extern la població estava menys preparada i morí. És a dir, les èpoques de bonança tenen com a conseqüència la poca resistència davant de malalties o efectes perjudicials.
El canvi tècnic fa augmentar la població i els seus ingressos.
Emigració Disminució de la població Limitació de la natalitat (o augment de la mortalitat) Evolució de la població Extensiu: més terra Producció agrària Intensiu: especialització, rotacions Augment de la població Producció artesana (NO industrial) 1.3. El dinamisme de la Gran Bretanya (on es dóna la Revolució Industrial) i d'Holanda durant l’època moderna: agricultura, comerç i manufactura 1.3.1 El comerç colonial L’augment de producció agrària i de la producció artesana permeten l’expansió del comerç. I com a conseqüència augmenten la producció manufacturera i la producció agrària. Tot això en economies preindustrials.
Expansió econòmica al principi dels s. XI i XII fins a l’arribada de la Presta Negra: Es recupera la vida urbana (des de l’imperi romà no s’observen urbanitzacions tant importants), augmenta la producció i els excedents (imprescindibles per la vida urbana), s’expandeix el comerç encara que es escàs, no té continuïtat (no saben quin dia serà) i esta dominat per l’oferta (no hi ha demanda, simplement compren el que hi ha al mercat) - Metalls, pells i esclaus (Comerç no escàs i continuat amb el temps) - Espècies, teixits i joies (Dominat per la demanda) Les espècies sempre han tingut molta importància per la conservació dels aliments.
Pàgina 7 Augmenta la quantitat d’aliment disponible a través del comerç.
Als s.XI i XII algunes ciutats europees s’especialitzen en el comerç de productes fabricats dins dels gremis.
El centre comercial: Mar Mediterrani El centre productiu; Itàlia Als segles XI i XII, una sèrie d’innovacions tecnològiques havien reduït els costos de transacció provocant un augment del comerç. Aquestes innovacions tecnològiques són: - Millores en el transport: naus més grans, timó de popa, brúixola - Millores en l’organització: gremis (dividits en sectors, marquen els preus, controlen la competència, controlen les característiques del producte i s’encarreguen de l’ensenyament de l’ofici), fires (aporten productes nous, és el punt on s’ajunten ofertes i demandes fins aleshores disperses), comptabilitat per partida doble, legislació mercantil, societat comandita, assegurances marítimes...
- Millores financeres: monedes, crèdit, banca, lletres de canvi (document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una cera quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts)...
Però durant aquests segles els costos de transacció (qualsevol tipus de comerç és molt costos) continuen essent elevats i només es comercia amb productes de luxe.
Característiques del comerç colonial 1. s.XVI a Portugal i Castella Els centres del comerç exterior són Holanda, Madrid i Sevilla (en el cas d’Espanya).
- Monopoli monarquia. Els únics que poden comerciar amb les manufactures són la monarquia espanyola. L’objectiu principal és aconseguir productes a menor preu.
Portugal  Empresa comercial per portar productes d’orient a menor preu. Enclavaments comercials. Els enclavaments són “colònies” sense relació directa amb el voltant, tenen poca permeabilitat (en sentit negatiu).
Espanya  ocupació territorial buscant or i plata (extracció).
Augment de la producció agrària.
2. s.XVII a Holanda, Gran Bretanya i França Holanda es converteix en el centre comercial perquè el comerç es mou cap als mars del nord.
- Explotació de colònies en mans de companyies comercials monopolístiques.
- Organització de la producció en plantacions (grans extensions agràries amb mà d’obra barata o esclava).
Holanda  (potència comercial). Domini del comerç europeu i asiàtic. Decadència per les lleis proteccionistes (bandera de vaixells britànics per entrar als ports anglesos i aranzels) de navegació a GB i França.
Gran Bretanya  (domini del comerç Atlàntic, juntament amb Espanya). Expansió comercial afavorida pel govern, control comercial a l’Àsia i paper central de manufactures.
Tot això en un context d’economies de base agrària. A partir del s. XVIII hi ha tendències divergents.
Pàgina 8 Quin paper té el comerç? - Poca importància en el total del PIB (valors molt baixos).
- Tot i que, té importància en els canvis qualitatius com la base del creixement europeu posterior i les transformacions vers una economia de mercat més integrada.
1.3.2 La revolució industriosa Augmenta el pes del sector manufacturer però no té la mateixa magnitud que la Revolució Industrial.
El sistema de producció manufacturera durant Emigració l’època feudal era del gremi (o vella draperia) amb Disminució de la població un sistema monopolístic controlat, restriccions a Limitació de l’entrada (no tothom es pot establir lliurement), els la natalitat Evolució de la productes fabricats eren de luxe, d’alta qualitat i població Producció d’alt preu. La demanda no variava, no importava el agrària Augment de la població i preu del producte perquè qui els compra tenia alta de la producció Producció capacitat de renda.
artesana La fabricació gremial de teixits de llana requeria primera matèria de qualitat i molt treball artesà qualificat. Els processos d’abatanat i tenyit exigien localitzar la manufactura en cursos d’aigua, i una costosa inversió en batans, les masses dels quals movia la força hidràulica.
Transformacions en la producció - Els imperis colonials britànics i holandesos obren el camí de nous tèxtils com la seda, el cotó...
- Limitacions del gremi davant de l’augment de demanda per part d’una població amb menor capacitat de compra (i per tant, que busca productes de menor qualitat).
- Existència al camp de manufactura a temps parcial (producció tèxtil de baixa qualitat i menor preu).
- Disponibilitat de matèries primeres, possibilitat de baixar la qualitat, costos laborals inferiors i remuneració per peces.
Apareix la Nova Draperia (deslocalització al camp, encarregant productes a preu fet). La classe intermèdia creix i això provoca que sorgeixin fàbriques fora del gremi amb productes de menor qualitat i menor preu.
Nova Draperia (Putting out system) - Mitjançant l’organització de xarxes d’encàrrec domiciliari un comerciant-empresari requeria un producte, o una part d'ell (empreses que escapen al control gremial i se’n van a les zones rurals).
- Només estava en les seves mans el capital variable, cada establiment mantenia la propietat del capital fix (sense control del procés de producció). En el Domestic System era la pròpia família rural o urbana qui produïa i venia autònomament els gèneres de nova draperia o lli.
- El producte es comercialitzava als mercats urbans - La remuneració a tant la peça 9 Desincentius a l’adopció de tecnologies que estalviessin mà d’obra.
Pàgina La Protoindustrialització Avantatge comparativa Gremi Treball altament qualificat Putting out system Treball no qualificat Fàbrica Capital 1.3.3 La modernització de l’agricultura Impacte que té la modernització de l’agricultura per l’economia.
Emigració Disminució de la població Limitació de la natalitat Evolució de la població Augment de la població i de la producció Producció agrària Economia de base agrària (economia de base orgànica i amb rendiments baixos i irregulars). La major part dels productes que s’obtenenien eren productes agraris i la major part del consum era d’aquests productes.
Producció artesana Creixement de la producció de l’agricultura (augment extensiu i intensiu) - Augment extensiu (tot procedeix de la terra): - Pastures: ramaderia, carn, llana, cuir, força de tir...
- Bosc: fusta, combustible, construcció, eines...
- Conreus: alimentació, blat - Guaret En les societats agràries, la terra es convertirà en un límit al creixement degut a l’escassetat de terra i als rendiments decreixents de la terra i del treball. (David Ricardo) Aquestes economies tendeixen a l’estancament degut a que la producció de la terra depèn de la Terra, el Treball i les Tècniques disponibles. Tot això en un context de capital escàs.
Per no caure en l’estancament a llarg termini era necessari augmentar la productivitat - Augment intensiu - Importància de les innovacions tècniques - Importància de les innovacions en la forma d’organització de les explotacions agràries.
Bases de la millora agrària holandesa i de l’anomenat “sistema Norflok” en la revolució agrària anglesa a mitjans del segle XVII: - Eliminació del guaret amb la introducció de lleguminoses que fixen nitrogen.
- Les lleguminoses són útils pel bestiar estabulat (Integració agroramadera a l’explotació).
- Innovacions tècniques.
Però les millores de la productivitat no són generals perquè no milloren ni les condicions climàtiques ni els condicionants institucionals, és a dir, les formes de propietat que no incentiven el canvi tècnic com per exemple l’eliminació del guaret amb la introducció de lleguminoses que fixen nitrogen.
Pàgina Gran Bretanya i Holanda inicien un procés de creixement de la producció agrícola important amb diversificació productiva (Llúpol (cervesa), Plantes colorants (tints), Tabac, Lli (teixits), Vinya (vi i aiguardent), Patata (per consum animal primer i humà després) i Blat de Moro.
10 A l’Europa mediterrània - Sistema biennal amb guaret - Unitats d’explotació familiar - Transhumància (carreades) - Terres comunals A l’Europa Atlàntica - Sistema biennal o triennal - Unitats d’explotació familiar amb organització Holanda: - Accés a Blat més barat - Especialització en làctics - Especialització en cultius amb aplicacions manufactureres (lli, llúpol...) - Extensió de la terra Gran Bretanya - Procés de concentració de la propietat en subsidis de terres comunals - Enclosure (tancats) o Facilita les inversions o Major eficiència o Pagesos passes a ser assalariats Hi ha canvis en la productivitat? La zona verda és l’inici del procès de canvi en el sector agrari a mitjans del segle XVII.
Hi ha canvis en la distribució de la propietat? Augmenta la proletarització del camp.
Els canvis de millores afavoreixen als incentius.
Enric VIII se separa de l’església i aleshores la monarquia esdevé el líder espiritual.
RESUM FINAL Comportament oposat a la renda feudal.
Capacitat d’excedent que pots extreure dels qui treballen la terra.
Funcionen els frens preventius Pàgina 11 A Alguns països creix.
Pàgina 12 ...

Comprar Previsualizar