Derecho de la SS, apuntes enteros (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura DERECHO DE LA SEGURIDAD SOCIAL I
Profesor
Año del apunte 2016
Páginas 62
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DRET DE LA SEGURETAT SOCIAL I TEMA 1: HISTÒRIA I CONCEPTE La SS és un conjunt de mesures que la societat proporciona als seus integrants amb la finalitat d’evitar desequilibris econòmics i socials que, de no resoldre’s, significarien la reducció o la pèrdua dels ingressos a causa de contingències com les malalties, els accidents, la maternitat o l’atur.
La forma més comú d’identificar la seguretat social és mitjançant les prestacions i l’assistència mèdica però aquestes son només algunes de les formes en les que es presenta a la vida quotidiana. La seguretat social també es troba en els actes solidaris i inclusius de les persones cap als demés, posat que aquests actes porten en sí mateixos la cerca del benestar social.
En l’actualitat, existeix un consens internacional respecte a la consideració de la Seguretat Social com un dret humà inalienable, producte de quasi un segle del treball mancomunat de organismes internacionals rellevants, com la OIT o la ONU.
Cal assenyalar que la Seguretat Social és mencionada com un dret en la Declaració Universal de Drets Humans.
SS: Sistema de protecció sobre ciutadans amb necessitats.
Històricament la gent ha anat utilitzant diferents instruments per aquesta protecció: INESPECÍFIQUES: -Beneficència: Discrecional (pot o no donar-se la protecció). Exigent (que tinguessin més d’un problema). La llei de beneficència exclou de la tutela els pobres no invàlids. Lligada a mesures de repressió.
- Estalvi: qui més ho necessita, menys capacitat té. Existeix l’estalvi particular, però a més hi ha sistemes lligats a la prestació social: Iguales (cobrar quotes iguals per prestar servei sense facturar).
- Mútua: inicials d’àmbit local i posterior obligatorietat.
- Assegurances: Les mútues no tenen ni recursos ni abast suficient. En la mesura que es dispersa el risc, com més gran es la companyia d’assegurances, té més abast i augmenten els assegurats.
Inconvenient: companyia d’assegurances com un negoci amb marge de benefici elevat.
ESPECÍFIQUES: - Mútua obrera: - Protecció específica per accident de treball: · Responsabilitat de l’empresari. Què passa si l’empresari es insolvent? Els treballadors no son protegits i a més, tots el accidents de treball no impliquen la mala fe de l’empresari.
Això va portar a una regulació per part de l’Estat a com fer front als accidents de treball. · Lleis específiques sobre els accidents de treball.
Primera mesura de l’Estat: establir protecció perquè els empresaris hagin d’assegurar la tutela dels Accidents de treball dels treballadors.
En virtut de què es feien responsables els empresaris? Obligatorietat d’assegurança: l’empresari es el mes fort i el que crea el risc. De manera que el mes feble quedi protegida al marge de que sigui culpable o no. Encara que l’empresari no sigui el culpable, ell es el fort i qui ha creat risc, el que s’emporta benefici del treball. Totes les lleis europees de protecció de treball neixen al segle XIX (1r llei 1900) sota la òptica d’aquesta situació. De fet, reglament de la llei de 1954 encara està en vigor (3 articles). Posteriorment, les assegurances socials tenen potent creixement (neixen amb l’expansió industrial).
DUES ETAPES: - Assegurances socials (s. XIX): parteixen de tres principis: solidaritat, responsabilitat empresarial i intervenció de l’Estat (insuficient fer responsable a l’empresari).
Son conscients de que s’ha de dispersar el risc, que els càlculs financers han de ser més acurats si no volen fer fallida (problema de les antigues petites mútues amb petits problemes que no podien fer front) creen prestacions proporcionals. Criteris: - Obligatorietat d’assegurança: - Finançament tripartit: aportacions treballadors, empresaris i també intervé l’Estat amb finançament.
- Gestió pública: per evitar lucre de les assegurances privades amb tarifes costoses, l’Estat gestiona públicament la protecció social. Es coherent que si l’Estat aporta finançament vulgui intervenir en la gestió.
- Beneficiaris designat per llei: Coherent amb la obligatorietat. Tothom ha d’estar en una mútua, i qui i amb quines condicions ho dictarà la llei. Els beneficiaris seran protegits en virtut de la seva situació de necessitat però també en virtut de les condicions que la llei hagi descrit i entre elles estarà la obligatorietat de que hagin pagat cotitzacions (com a requisit previ a estar protegit).
EVOLUCIÓ SEGURETAT SOCIAL (S. XX) Les assegurances es multipliquen i s’acaba per constituir un conjunt d’assegurances temàtiques.
Amb l’esclat de la II G.M, el Parlament anglès estudia com quedarà el país posteriorment (previsions de més orfes i vídues i l’economia quedaria devastada.) Així, les assegurances que es basaven en pagar prèviament, no tindran un gran historial de cotitzacions.
Informe de Beverigde 1942 que canvia lleugerament la orientació dels serveis socials de les prestacions socials de Bismark.
Proposta de Beveridge: - Unificar assegurances socials tant financerament com la gestió, entre d’altres aspectes.
-Universalitat subjectiva: estendre la protecció a tots els subjectes.
- Finançament tripartit: es reforça l’aportació per part de l’Estat.
- Prestacions universals: per a tots els subjectes.
Els principis que trobem actualment beuen i venen influenciats per aquesta idea de Beveridge: - Universalitat subjectiva - Generalitat objectiva de protecció - Suficiència prestacional (s’introdueix). Al intervenir l’Estat neix la idea de que les prestacions no poden ser simbòliques, sinó suficients i han de tenir una mínima entitat.
- Ruptura del sinalagma (relació) cotització/prestació: les assegurances protegien de manera proporcional a la prestació. Ara, la SS protegeix al marge de la proporció que s’hagi cotitzat.
La mútua segueix un sistema actuarial. Els que cotitzen més, rebran més pensions.
1.2 EVOLUCIÓ DE LA SS A ESPANYA (com es tradueix en el nostre model) Trobem quatre grans blocs de la evolució espanyola pel que fa al sistema de la SS: 1. PERÍODE DE PROPAGACIÓ: Comença a instaurar-se la idea de que hi ha d’haver un sistema públic de protecció social.
1900: Llei d’accidents de treball (amb la responsabilitat objectiva, definició, recàrrega de prestacions (qui no paga, paga mes) i tribunals especials).
Abans de la llei: jurisdicció civil, a partir de la llei es creen tribunals per les qüestions socials que ocasionarà. Amb el concepte de responsabilitat objectiva ERA OPCIONAL fins 1932 2. PERÍODE D’INICIACIÓ Expansió primers sistemes de protecció social - 1919 Retiro Obrero: sistema en que els treballadors paguen una quantitat a modo de guardiola.
S’obria una llibreta a la caixa de pensions (els treballadors ingressaven les cotitzacions) només per jubilació. Obrien llibreta que recollia cotitzacions, els interessos del banc i les aportació de l’Estat proporcional al que s’havia ingressat. El que cobrarà el treballador quan el jubilaba era la suma de tot això.
- 1932 Llei d’accidents de treball: assegurança obligatòria 3. PERÍODE DE DESENVOLUPAMENT 1939: SOVI substitueix al obrer: Franco requisa tots els diners de les caixes de pensions. Però no la població no queda desprotegida, l’Estat pagarà una pensió a aquests ciutadans, no serà el que ha estalviat cadascú, sinó una quantitat fixa. Es trenca la relació proporcional entre l’aportat i el cobrat. Fins al 39 el que hi havia a la llibreta es cobrava de Retiro Obrero i després s’incauten els diners i hi ha una quantitat fixada per l’Estat uniforme per tothom. Requisit: s’ha d’haver cotitzat X temps i X diners.
4. ÈPOCA ACTUAL DEL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL Comença amb la llei de bases SS 1963 1965 la gent no paga en funció del que es cobra sinó amb unes bases tarifades.
1966 text articulat SS EN VIGOR. SISTEMA ACTUAL SS (1 gener 1967) CONCEPTE DE SS I QUÈ HA DE PROTEGIR: No hi ha un model uniforme de SS. En el Conveni 102 de la OIT (LLIISTAT DE AREES D’APLICACIÓ I INTENSITAT AMB QUE SHA DE DONAR): consten els estàndards mínims de matèries i d’intensitat. Llistat de situacions de risc que ha de tenir necessària protecció.
Espanya te protegits tots els riscos del conveni 102, però no amb la intensitat que marca el 2n apartat del conveni. Compleix tota la llista però no amb els requisits.
2 models: el conveni 102 recull les dues modalitats de protecció vistes anteriorment - Contributiu (origen Bismark) basat en les aportacions mensuals.
- Assistencial (Beveridge) basat en els impostos i tota la població.
Concepte: Sistema per atendre necessitats definides legalment (l’àmbit i intensitat de la protecció), protecció social reconeguda a la CE (14) i funció dual que consisteix a una funció micro (pels propis ciutadans que es assegurar-se que tinguin la protecció que necessiten) i també macro econòmica que es assegurar-se que la maquinària econòmica funcioni encara que ocorrin causes adverses (desastres, molts malalts )... funció de impedir la revolució, funcions generals que son les que busquen en conjunt el sistema de protecció social.
1.3 MODEL CONSTITUCIONAL DEL SEGURETAT SOCIAL L’article 41 CE estableix que: “Els poders públics mantindran un règim públic de SS per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, especialment en el cas d’atur. L’assistència i prestacions complementaries seran lliures.
L’article 43 CE estableix que: - Es reconeix el dret a la protecció de la salut - És competència dels poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessàries. La llei establirà els drets i deures de tots al respecte.
- Els poders públics fomentaran l’educació sanitaria, l’educació física. També facilitaran la adequada utilització de l’oci.
Considerem per tant que el sistema de SS: - No està establers com un dret fonamental, però l’article 1 CC estableix que Espanya es constitueix en un estat de dret social i per tant, aquest dret queda implícit.
- L’estat central serà l’encarregat de regular el règim de SS i, per tant, és un dret centralitzat i la Generalitat no té cap competència sobre aquesta matèria, ja que només podrà gestionar alguns conceptes sempre que respecti l’establert per l’Estat central. El departament de Madrid serà qui decidirà sobre els aspectes relacionats amb aquest dret.
- El servei públic de SS conviu amb una vessant privada, per exemple, les mútues d’accidents de treball les que es consideren col·laboradores de la SS.
- L’eix del sistema és protegir les situacions de necessitat, i per això és important definir en quines situacions l’individu ha de percebre prestacions.
Les situacions de necessitat es relacionen amb el principi de generalitat objectiva, que estableix que en aquestes situacions, aquest dret ha d’arribar a tots els ciutadans. Les necessitats poden ser presumptes en el cas que es presumeix que hi ha una necessitat (jubilació) i reals, que protegeixen als treballadors independentment de que una persona hagi cotitzat o no el temps necessari. Aquest fet està relacionat amb el principi de consideració conjunta de les contingències, que és el que recull totes les contingències possibles com ara la paternitat. També és relaciona amb el principi de suficiència i, per tant, s’ha d’assenyalar que les prestacions suficients acostumen a ser com a mínim de 600€ i màxim 2500€.
La CE recull diferents principis constitucionals relacionats amb la SS: - Publicació Institucional - Universalitat subjectiva - Generalitat objectiva - Suficiencia prestacional Hi ha diferents tipus de prestacions: - Prestacions econòmiques: d’IP, IT, jubilació, maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs, risc durant lactància, contingències professionals.
- Prestacions familiars no econòmiques: Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones. Per cada fill nascut 112 dies. Es considera temps cotitzat.
- Prestacions complementaries: Son voluntàries, complementari mai son substitutius del sistema. La gestió és privada. Està regulat de forma molt bàsica a la llei bàsica de SS. Els convenis col·lectius també poden preveure la millora del 100% del salari.
1.4 FONTS DEL SISTEMA DE SS La Seguretat Social espanyola es val d'un sistema mixt de finançament ja que es nodreix de diferents mitjans per reunir els recursos necessaris que permetin atendre les seves obligacions.
Els recursos per al finançament de la Seguretat Social espanyola estan constituïts per:      Les aportacions progressives de l'Estat que es consignen amb caràcter permanent en els seus pressupostos generals i les que s'acordin per a atencions especials o que siguin necessàries per exigència de la conjuntura.
Les quotes de les persones obligades.
Les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions o altres de naturalesa anàloga.
Els fruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials.
Qualssevol altres ingressos, sense perjudici del que es preveu a la disposició addicional vintena segona d'aquesta Llei.
Sobre el contingut i característiques de cada una de les diverses fonts de recursos, es poden efectuar les precisions següents: El recurs econòmic més important són les cotitzacions o quotes a la Seguretat Social, que consisteixen en una aportació econòmica dels empresaris i dels treballadors, aportació que es defineix sobre un percentatge de les retribucions dels treballadors.
Les segueixen en importància les aportacions de l'Estat per al sosteniment de la Seguretat Social.
Aquestes aportacions de l'Estat representen posar a disposició de la Seguretat Social una part de l'esforç tributari dels ciutadans, de manera que es reprodueixen en aquest sector els efectes que el sistema fiscal produeix amb caràcter general. Així doncs, si els tributs aconsegueixen realment la redistribució de les rendes dels contribuents, la Seguretat Social en rebre aquestes prestacions i en satisfer les prestacions corresponents, també intervé en aquesta funció redistribuïdora.
La segona característica d'aquestes aportacions de l'Estat és el seu caràcter finalista, de manera que no es destinen al pagament del conjunt de les obligacions de la Seguretat Social sinó només al finançament d'algunes d'elles: l'assistència sanitària, els complements per mínims de les pensions i el pressupost de l'Institut de Gent Gran i Serveis Socials, fonamentalment.
Pel que fa als recàrrecs, sancions o d'altres, aquests fonts d'ingressos es refereixen als que es produeixen en concepte dels recàrrecs previstos d'interessos de demora, per retard des del compliment del termini reglamentari de l'ingrés del deute i són exigibles en el termini de 15 dies des de la notificació de la providència de constrenyiment, si no s'efectua l'ingrés del deute, i també les que s'obtinguin per aplicació de sancions.
Pel que fa als fruits, rendes o interessos i qualsevol altre producte dels seus recursos patrimonials constitueixen els conceptes assenyalats una font de finançament que es pot qualificar de marginal.
- El "nivell contributiu" de protecció, integrat per les prestacions econòmiques dels diferents règims que integren el sistema de la Seguretat Social i les derivades de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals.
També "les despeses derivades de la seva gestió i les del funcionament dels serveis corresponents a les funcions d'afiliació, recaptació i gestió economicofinancera i patrimonial", són finançades "bàsicament" amb les quotes, l'import dels recàrrecs i sancions, els fruits, rendes i interessos dels seus recursos patrimonials i el producte d'altres ingressos, que es completa amb les aportacions de l'Estat que s'estableixin de manera específica.
En resum, la tendència actual del nostre sistema de Seguretat Social és que els recursos indicats permeten el finançament del nivell contributiu i de les despeses de gestió i administració d'aquest.
- El finançament del "nivell no contributiu o assistencial" és a càrrec de l'Estat i són les Lleis de pressupostos respectives de cada any les que fixen el seu finançament, mitjançant aportacions finalistes i, pel que fa als complements a mínims de pensions, també són a càrrec de l'Estat una vegada finalitzi el període transitori assenyalat i, mentrestant, contribueix amb aportacions finalistes fixades cada any a les lleis de pressupostos. El pressupost de la Seguretat Social és el que cobreix la diferència.
El finançament de l'assistència sanitària i els serveis socials la gestió dels quals hagi estat transferit a les comunitats autònomes, s'efectua de conformitat amb el sistema de finançament autonòmic vigent en cada moment.
TEMA 2: ESTRUCTURA, GESTIÓ I COMPETÈNCIES PUNT DE PARTIDA Art 41 CE. “Els poders públics han de mantenir regim públic de SS”. Aquest règim públic de SS pot ser molt simple o pot ser un sistema complex com l’actual.
o Des del punt de vista de la protecció social, es divideix en dues branques (art 2 LGSS).
Sistema de Seguretat Social configurat per l’acció protectora en les modalitats: Art 2: 1. El sistema de la Seguridad Social, configurado por la acción protectora en sus modalidades contributiva y no contributiva, se fundamenta en los principios de universalidad, unidad, solidaridad e igualdad.
2. El Estado, por medio de la Seguridad Social, garantiza a las personas comprendidas en el campo de aplicación de esta, por cumplir los requisitos exigidos en las modalidades contributiva o no contributiva, así como a los familiares o asimilados que tuvieran a su cargo, la protección adecuada frente a las contingencias y en las situaciones que se contemplan en esta ley.
2.1 ESTRUCTURA DEL SISTEMA DE SS 2.1.1 NIVELLS DE PROTECCIÓ Braç contributiu Braç No contributiu Braç complementari Substitució de rendes Estats de necessitat (mínima renda) No s’exigeix afiliació ni alta.
Prestacions uniformes Assistència sanitària Prestacions no contributives Complements mínims Àmbit universal Complement rendes Sistema fiscal (finançament d’impostos) Gestió pública Sistema capitalització (aportacions voluntàries) Gestió privada Prestacions proporcionals Prestacions de nivell contributiu en funció de la cotització.
Àmbit professional (treballadors) Sistema de repartiment (finançament de quotes) Gestió pública amb col·laboració privada Prestacions proporcionals Fons de pensiones (mecanismes privats) Àmbit voluntari 2.1.2: BRAÇ CONTRIBUTIU: L’article 7 LGSS estableix l’extensió del camp d’aplicació: 1. Estarán comprendidos en el Sistema de la Seguridad Social, a efectos de las prestaciones de modalidad contributiva, cualquiera que sea su sexo, estado civil y profesión, los españoles que residan en España y los extranjeros que residan o se encuentren legalmente en España, siempre que, en ambos supuestos, ejerzan su actividad en territorio nacional y estén incluidos en alguno de los apartados siguientes: a) Trabajadores por cuenta ajena que presten sus servicios en las condiciones establecidas por el artículo 1.1 del Estatuto de los Trabajadores en las distintas ramas de la actividad económica o asimilados a ellos, bien sean eventuales, de temporada o fijos, aun de trabajo discontinuo, e incluidos los trabajadores a distancia, y con independencia, en todos los casos, del grupo profesional del trabajador, de la forma y cuantía de la remuneración que perciba y de la naturaleza común o especial de su relación laboral.
b) Trabajadores por cuenta propia o autónomos, sean o no titulares de empresas individuales o familiares, mayores de dieciocho años, que reúnan los requisitos que de modo expreso se determinen reglamentariamente.
c) Socios trabajadores de Cooperativas de Trabajo Asociado.
d) Estudiantes.
e) Funcionarios públicos, civiles y militares.
2. A efectos de lo dispuesto en el apartado anterior no tendrán la consideración de trabajadores por cuenta ajena, salvo prueba en contrario: el cónyuge, los descendientes, ascendientes y demás parientes del empresario, por consanguinidad o afinidad hasta el segundo grado inclusive y, en su caso, por adopción, ocupados en su centro o centros de trabajo, cuando convivan en su hogar y estén a su cargo.
3. Asimismo, estarán comprendidos en el campo de aplicación del sistema de la Seguridad Social, a efectos de las prestaciones de modalidad no contributiva, todos los españoles residentes en territorio nacional.
4. El Gobierno, en el marco de los sistemas de protección social pública, podrá establecer medidas de protección social en favor de los españoles no residentes en España, de acuerdo con las características de los países de residencia.
5. Los hispanoamericanos, portugueses, brasileños, andorranos y filipinos que residan en territorio español se equiparan a los españoles a efectos de lo dispuesto en el número 3 de este artículo. Con respecto a los nacionales de otros países se estará a lo que se disponga en los Tratados, Convenios, Acuerdos o instrumentos ratificados, suscritos o aprobados al efecto, o cuanto les fuera aplicable en virtud de reciprocidad tácita o expresamente reconocida.
6. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores del presente artículo, el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Empleo y Seguridad Social y oídos los Sindicatos más representativos o el Colegio Oficial competente, podrá, a instancia de los interesados, excluir del campo de aplicación del Régimen de la Seguridad Social correspondiente, a las personas cuyo trabajo por cuenta ajena, en atención a su jornada o a su retribución, pueda considerarse marginal y no constitutivo de medio fundamental de vida.
DOS MODALITATS: - Contributiva: prestacions condicionades a les contribucions específiques (cotitzacions) - No contributiva: la prestació està al marge de les cotitzacions (orfandat, viudetat, IP, jubilació, assistència sanitaria) o Des del punt de vista de l’estructura de la SS hi ha una divisió primera per règims.
L’article 9 LGSS estableix que el sistema de SS està integrat per: - Règim General: Recull la majoria dels treballadors afiliats. Treballadors espanyols per compte d’altri assimilats als mateixos que exerceixin normalment la seva activitat en territori nacional [R.G] + funcionaris i treballadors assimilats.
(Idea de que hi ha un régim que es configura com a nucli essencial o fonamental del Sistema de SS, que serà regular per un conjunt de regles bàsiques i generals, davant d’un conjunt de règims que actuen com a especialitats respecte del nucli bàsic. Tot això tenint en compte l’actual tendència cap a una major racionalització del Sistema de SS per la via de la homogeneïtzació dels diferents règim en que el general actuaria com a model de referencia.
- Règim Especial: Per diferencies amb el general, peculiaritats. [R.E] S’ha de reconèixer el seu caràcter excepcional respecte al RG.
* Sistemes especials: Exclusivament en matèries referents a l’enquadrament, afiliació, forma de cotització o recaptació. Amb diferències molt específiques.
És possible que un mateix subjecte pugui realitzar diferents activitats professionals en dos règims diferents de la SS (situació de pluriactivitat). Hi ha lleis establertes d’incompatibilitat de prestacions en els dos règims.
També és possible que les diferents activitats que desenvolupi el treballador no suposin la inclusió en dos règims, sinó que aquestes activitats s’inclouen dins d’un mateix règim (pluriocupació) Els R.E s’han de diferenciar del R.G excepcionalment, només en allò que sigui necessari d’acord amb la llei: “En aquelles activitats professionals que per la seva naturalesa o processos productius fos necessari.” Els R.E es regiran per lleis especifiques i han de tendir a la homogeneïtat amb el Règim General.
Això no es així actualment. Des del Pacte de Toledo sobre com ha de evolucionar el sistema de protecció social de la SS, s’ha tendit a reduir el nombre de casos especials.
Hi va haver un augment de casos de R.E a causa de: clientelisme social i polítiques diverses.
Així, els efectes d’aquesta situació son el burocratisme (multitud de règims especials provoquen més inflació, allau de càrrecs i una estructura que complica la gestió de la SS) i la infra/sobre protecció (és una conseqüència volguda, ja que s’han creat per poder justificar la infra/sobre protecció. Pots acudir al TC amb un recurs sobre la no justificació sobre certa prestació.) OPERACIONS DE FUSIÓ PER ONADES - 1985 (Socialisme Espanya, canvis polítics rellevants) En matèria de Seguretat Social, es van produir canvis financers. Es van fusionar 6 R.E.
- 1993: Important fusió en nombre de persones (Munpal). Tots els funcionaris que tenien R.E de funcionaris van ser absorbits per decret llei al R.G. Es va establir una cotització addicional pels ajuntaments per fer front a despeses financeres.
- 2007: Primera absorció del R.E. d’agraris. Tenien característiques peculiars ja que, dins del règim, hi havia treballadors assalariats i autònoms. Supressió del règim agrari absorbint als autònoms (2011 assalariats) - 2011: finalitzar supressió agrària + supressió treballadors servei domèstic (important en nombre de persones).
- Altra operació de fusió: la dels sistemes substitutius. A la pràctica hi havia excepcions en la obligatorietat d’estar afiliats al sistema públic de la SS. Aquestes institucions substitutives eren grans empreses que, teòricament, podien organitzar millor la protecció social dels seus empleats. (Telefonica, ONCE, Tabacanera, TMB..) Existeix un altre mecanisme de mútues alternatives per determinats sectors professionals que per certes raons tenien una mútua a col·legis professionals i tenien el dret reconegut d’afiliar-se a aquesta mútua en comptes de al sistema de protecció social de la SS. Actualment segueix en vigor el dret a triar afiliació a la mútua professional o al regim general de la SS d’aquests sectors professionals. [Ex: mútua de enginyers industrials o mútua mèdica.] PANORAMA ACTUAL DE RÈGIMS DE LA SS: Al Regim Especial queden: - Queden: Autònoms (RETA), Mar, Estudiants, Funcionaris, Mineria de carbó.
- No es van arribar a crear (malgrat la llei ho preveia): Movimiento (partit únic oficial època franquista), civils en establiments militars, entitats estatals autònomes, cooperatives de producció.
- Han desaparegut: representants de comerç, artistes, futbolistes, agrari, ferroviaris, toreros, escriptors, llar.
SISTEMES ESPECIALS Art 11: Además de los sistemas especiales regulados en esta ley, en aquellos regímenes de la Seguridad Social en que así resulte necesario, podrán establecerse sistemas especiales exclusivamente en alguna o algunas de las siguientes materias: encuadramiento, afiliación, forma de cotización o recaudación. En la regulación de tales sistemas informará el ministerio competente por razón de la actividad o condición de las personas en ellos incluidos.
Art 11 LGSS: A part del R.E que pot establir-se en causes exclusives de necessitat, existeixen sistemes especials exclusivament en alguna de les següents matèries: enquadrament (dret a formar part), afiliació, forma de cotització o recaptació.
A la practica hi ha sistemes especials que necessiten sistemes de cotització diferents per certes condicions derivades de l’activitat professional: serveis extraordinaris d’hostaleria (necessitat d’un treballador molt ocasionalment), treballadors fix-discontinus de cinemes, sales de ball i festa, discoteques...
2.2 GESTIÓ DEL SISTEMA DE SS 2.1.2 ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA: ENTITATS GESTORES I SERVEIS COMUNS El Ministeri de Treball s’organitza i crea les entitats gestores de la SS (Institucions jurídiques públiques). Els principis que regeixen l’actuació de la SS estan establerts en l’article 57 LGSS: La gestión y administración de la Seguridad Social se efectuará, bajo la dirección y tutela de los respectivos Departamentos ministeriales, con sujeción a principios de simplificación, racionalización, economía de costes, solidaridad financiera y unidad de caja, eficacia social y descentralización, por las siguientes entidades gestoras: a) El Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), para la gestión y administración de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social (básicamente las prestaciones contributivas), con excepción de las que se mencionan en el apartado c) siguiente. Tiene delegación en cada provincia. Reconoce el derecho a la asistencia sanitaria.
b) El Instituto Nacional de Gestión Sanitaria(INGESA), para la administración y gestión de servicios sanitarios.
c) El Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO), para la gestión de las pensiones de invalidez y de jubilación, en sus modalidades no contributivas, así como de los servicios complementarios de las prestaciones del sistema de la Seguridad Social.
d) Instituto social de la marina (ISM) e) Servicio publico de ocupación Estatal(SPEE) Departaments ministerials: Hi ha diversos ministeris que tutelen la gestió de la Seguretat Social. Per sota d’aquests ministeris hi ha entitats gestores (organismes que gestionen la SS) Entitats Gestores: terme que s’utilitza per anomenar als organismes que gestionen la SS.
(Llistat anterior) * Agència: Model agència per posar ordre a la gestió. Autonomia de gestió i financera. Agència tributària. Tenen autonomia també de contractació de personal.
A part d’aquestes entitats gestores hi ha: o Serveis comuns: Formats per una part per entitats gestores que son entitats públiques amb personalitat jurídica pròpia que, sota la direcció i tutela dels respectius departaments ministerials efectuen la gestió i administració de les prestacions i serveis que son competència de la SS, està format per la TGSS (Tresoreria General de la SS). Per altra banda, per entitats sense personalitat jurídica pròpia, i la conformen la GISS i els serveis jurídics de l’Administració de la SS.
- No és una entitat gestora, és un servei comú de la SS amb personalitat jurídica pròpia; se la pot demandar.
- Té competència sobre la gestió dels recursos econòmics i l’administració financera del sistema, en aplicació dels principis de solidaritat financera i de caixa única (ideal fictici) - La tresoreria gestiona els recursos financers i recursos instrumentals: recapta i paga totes les prestacions i realitza els actes d’enquadrament - Té una ordenació comú, funcionalment està diversificada però estructuralment junt.
- La SS necessita un gran instrumental informàtic.
- De la tresoreria en depèn el servei jurídic.
o SEPE (Servicio Publico de Empleo Estatal) - Gestiona el tràmit i pagament de prestacions per atur.
- Gestiona els portals públics d’ofertes d’ocupació.
- Proporciona certificats de professionalitat.
- Acredita centres de formació i agències de col·laboració - Registre dels contractes de treball - Gestió de les subvencions a la ocupació o INSS - Gestiona la majoria de les prestacions econòmiques contributives.
- Reconeixement del dret a l’assistència sanitària: tan la d’aquí com la Europea la gestiona l’INSS - Gestiona tots els convenis internacionals: tan la valoració tècnica com l’administració (períodes que porta cotitzat una persona quan canvia de país). Encara que la base de dades la té la TGSS, ho gestiona l’INSS.
- Registre de prestacions socials públiques: a part de les prestacions que sona l’INSS, s’entén per prestacions allò que es finança tot o en part per l’Administració. La base de dades que ho recull esta gestionada per l’INSS Les entitats gestores formen part del sector públic, per tant es regeixen per un seguit de normes comuns (64-66 LGSS): - Ordenació de pagaments - Normes de transparència - Règim d’incompatibilitat dels funcionaris, - Reserva de nom genèric (totes les denominacions oficials del RGSS son exclusives).
- Exempcions tributaries i altres beneficis: no paguen impostos.
- Franquícia postal: no paguen correus. Aranzels registrats, taxes judicials: actuen de franc en el jutjat.
- Caràcter reservat de les dades excepte: per perseguir delictes, col·laboració tributaria, col·laboració amb Inspecció de Treball.
2.2.2 COL·LABORACIÓ DE LA GESTIÓ (EMPRESES I ENTITATS) Les entitats col·laboradores son entitats de caràcter privat que substitueixen parcialment a les entitats gestores en l’administració de la SS. Son entitats col·laboradores (les mútues d’accident de treball, les empreses individualment en relació al seu propi personal i les associacions, fundacions i entitats inscrites en un registre públic especial.
És la participació en la gestió per part de terceres persones alienes a les institucions públiques que gestionen la SS. Poden ser: - Obligatoria: El pagament delegat de determinades prestacions (IT, atur parcial) - Voluntaria: La realitzada en matèria d’Accidents de treball i malalties professionals per les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la SS o la efectuada per empresaris que sol·licitin assumir l’assistencia sanitaria i IT i siguin autoritzades.
o Mútues col·laboradores (MUCOSS) Definició: Entitats privades (col·laboradores, no gestores) i es configuren com associacions d’empresaris sense ànim de lucre que intervenen en la gestió de la SS. S’hi consideraran les associacions degudament autoritzades pel Ministeri de Treball que es constitueixin per empresaris que assumeixin a l’efecte d’una responsabilitat mancomunada i amb el principal objecte de col·laborar en la gestió de la SS.
Funcions: - La col·laboració en la gestió de contingències d’accidents de treball i malalties professionals.
- La realització d’activitats de prevenció i recuperació.
- col·laboració en la gestió de la prestació econòmica d’incapacitat temporal derivada de contingències comuns.
- Règim jurídic: ens privats, gestionen diner públic = sector públic.
- Separació entre patrimoni de la SS i el patrimoni històric.
- Responsabilitat mancomunada dels empresaris associats - Competències: gestió IT per ATIMP al RG, prestacions per MIS per AT, prestació per risc durant l’embaràs i la lactància natural - No poden refusar ni discriminar petició d’associació d’un empresari - No poden expulsar a l’empresari que no pagui - No poden refusar una part dels treballadors d’un empresari - No poden pagar indemnitzacions per acomiadament - Poden retenir un % per despeses d’administració Col·laboració voluntària de les empreses: - Assumir directament el pagament de les prestacions per IT derivada d’accident de treball o malaltia professional i les prestacions d’assistència sanitària i recuperació professional.
- Pagament als treballadors, a càrrec de la entitat gestora obligada, les prestacions econòmiques per IT.
- Assumir directament el pagament de les prestacions econòmiques per IT derivades de malaltia comú o accident no laboral.
Les empreses que s’acullin a aquesta col·laboració, tindran dret a reduir la quota de SS.
No existeix ànim de lucre, ja que els excedents es destinen a la millora d’aquestes prestacions.
Col·laboració obligatòria de les empreses: El Ministeri d’ocupació pot obligar a les empreses a col·laborar amb el pagament relatiu al pagament per IT. La col·laboració obligatòria permet que es compensi a l’empresa amb l’import en la liquidació de les cotitzacions.
- Pagament delegat IT i atur parcial - Pagament delegat atur parcial - Excepte: empreses de menys de 10 treballadors després de 6 mesos de pagar, moroses amb ajornament i altres - Reducció sinistralitat 2.3 REPARTIMENT COMPETENCIAL ENTRE L’ESTAT I LES CCAA L’article 149.1 CE estableix les competències exclusives de l’Estat. Aquest té competència en “legislació bàsica i règim econòmic de la SS, sense perjudici de l’execució dels seus serveis per les CCAA” Article 148.1 C estableix les competències de les CCAA i s’assigna “competència d’assistència social” 2.4 EL FINANÇAMENT DE LA SS A Espanya els recursos per a la financiació de la SS estan constituïts per: - Aportacions de l’Estat - Quotes de les persones obligades - Quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions o altres de naturalesa anàloga.
- Fruits, rentes o interessos i qualsevol altre producte dels recursos patrimonials.
- Qualsevol altre ingrés.
Tenen naturalesa no contributiva i es finançaran mitjançant aportacions de l’Estat al Pressupost de la Seguretat Social: - Prestacions i serveis d’assistencia sanitaria, i els corresponents als seveis socials, tret que es derivin d’accidents ded treball i enfermetats professionals.
- Pensions no contributives per invalidesa i jubilació - Complements per mínims de les pensions de la SS - Assignacions econòmiques familiars: per fill a càrrec, per naixement o adopció de fill - El subsidi no contributiu per maternitat.
Les prestacions contributives, que son les demés prestacions incloses en l’acció protectora de la SS i les despeses derivades de la seva gestió, seran finançades bàsicament amb les cotitzacions de les persones obligades, amb les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions o altres de naturalesa anàloga, fruits rentes o interessos, qualsevol altre producte dels recursos patrimonials sense perjudici de les aportacions de l’Estat, per atencions específiques.
El principi vigent és un sistema de repartiment, però no funciona en materia d’accidents de treball, que adopta un règim de reassegurança o de compensació de resultats, com les pensions causades per invalidesa permanent o mort, que utilitzen el sistema financer de capitalització.
El Sistema de Seguretat Social es finança a partir de prestacions contributives de la SS i les aportacions de l’Estat.
Actualment, Espanya compta amb un sistema de repartiment i solidari. Amb aquest sistema es recapten les contribucions de les cotitzacions dels treballadors i es reparteixen entre aquells qui ho necessitin.
Les prestacions derivades d’incapacitat permanent, mort o supervivència per accident de treball son una excepció ja que les mútues d’accident de treball son les encarregades de cobrir aquesta situació. Es mútues es fan càrrec d’aquestes quotes en relació al sistema de capitalització, és a dir, es calcula una quantitat a través del concepte de la expectativa de vida, pensió i edat i això ho transmeten a la tresoreria general de la SS que ho comunicarà a l’INSS per a que realitzi els pagaments corresponents.
(pàgina Seguretat Social) Per sistemes de finançament, s'entenen les tècniques financeres utilitzades per planificar la cobertura dels costs de l'acció protectora de la Seguretat Social. Fonamentalment són: capitalització i repartiment 1. Capitalització Les tècniques de capitalització impliquen la formació d'un capital integrat per les quotes o primes més els interessos acumulatius, destinats a satisfer les prestacions futures. El mètode capitalitzador ha sigut el principal vehicle financer dels sistemes de previsió social, especialment mentre aquests s'han mantingut enganxats a les tècniques actuarials i als esquemes jurídics de l'assegurança privada.
S'ha explicat esta tècnica com a compte particular obert a cada assegurat, on ingressen les cotitzacions i els seus interessos. No obstant això, són nombrosos els inconvenients que es desprenen d'este sistema (depreciació monetària, llarg període de temps, complexa administració gestora…).
2. Repartiment Les tècniques financeres de repartiment suposen la distribució immediata o a curt termini de les cotitzacions i ingressos generals de la Seguretat Social que, sense temps per ser capitalitzats, es converteixen en prestacions a percebre pels subjectes beneficiaris. Les tècniques de repartiment són les que millor s'adeqüen a un sistema de seguretat social, i permeten plasmar el principi de solidaritat financera.
En la mesura en la qual aconsegueix corregir les deficiències del sistema de capitalització, estes correccions apareixen com a avantatges del sistema de repartiment.
L'actual sistema de finançament de la Seguretat Social, si s'hi pensa bé, es basa en la idea de la solidaritat, solidaritat que, alhora, opera en tres eixos diferents:  solidaritat entre generacions.
 solidaritat dels actius respecte dels passius.
 solidaritat entre els diferents territoris de la Nació.
L'article 87 de la Llei General de la Seguretat Social assenyala que el sistema financer de la Seguretat Social és el de repartiment, és a dir, que imposa sacrificis als joves respecte dels vells; als sans respecte dels malalts; als ocupats respecte dels que es troben en situació de desocupació.
TEMA 3: L’ÀMBIT SUBJECTIU Norma general prescripció: Prescriuen els drets de Seguretat Social als 5 anys, des de la data del fet causant (norma general).
*Excepcions legals: MiS (mort i supervivència, viudetat i orfandat) i jubilació no prescriuen.
La no prescripció també és tradueix en que, per exemple, una persona podria no cobrar la pensió de jubilació perquè ha marxat a l’estranger i no ha tramitat la seva pensió, quan torna no ha perdut el seu dret.
- La prescripció pot interrompre’s per exemple: per la reclamació (extra)judicial de les prestacions.
- Efectes: màxim 3 mesos de retroactivitat dels efectes * Excepte si hi ha errors materials.
* Excepte si obligació de retornar la prestació revisada Caducitat del dret: 1 any des del reconeixement de la prestació.
Diferència entre prescripció i caducitat: Prescriu la possibilitat de reclamar un dret no reconegut. Prescriu la capacitat de reclamació. La caducitat castiga la inacció respecte d’un dret ja reconegut.
Ex: Prescripció del dret a cobrar una prestació per atur si una persona té el dret a cobrar un subsidi d’atur i deixa passar el temps i no el demana, al cap de cert temps perdrà el dret a demanar-lo.
En la caducitat està reconeguda la prestació. Ja hi ha una resolució amb un dret adquirit. Si hi ha un mes que es perd una mensualitat (pot ser per canviar d’entitat bancària) aquell mes del dret reconegut, passat un temps es perdrà la prestació.
PRESCRIU la capacitat d’exercir un dret CADUCA el dret reconegut.
REINTEGRAMENT DE PRESTACIONS INDEGUDES Quan una persona cobra una prestació que no el correspon, l’ha de retornar.
Principi general: cal retornar les prestacions indegudes.
Ex: Pensions que es complementen per arribar al mínim perquè el pensionista no arriba als ingressos necessaris. Se li proporciona la diferència sense saber que realment si que tenia els ingressos suficients.
o Responsabilitat subsidiària dels col·laboradors: totes aquelles persones que col·laborin en que la prestació s’estigui cobrant indegudament en son responsables subsidiaris. (els familiars del mort, l’assessor de la gestoria que ha informat malament a la família...) o Termini de 4 anys de la SS per reclamar (des del cobrament o des de que sigui possible la reclamació) o No hi ha desigualtat per no limitar a 3 mesos REVISIÓ DELS ACTES DECLARATIUS DE DRET Art 146.1: No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, la cotización por las contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales se realizará mediante la aplicación de los tipos de cotización establecidos para cada actividad económica, ocupación, o situación en la tarifa de primas establecida legalmente. Para el cálculo de dichos tipos de cotización se computará el coste de las prestaciones y las exigencias de los servicios preventivos y rehabilitadores.
A una persona se li reconeix un dret i ja li han enviat una resolució. A l’endemà no pot enviar una altra notificació canviants els fets. Una vegada se li ha reconegut un dret a algú, la SS per revisar l’acte declaratiu de dret ha d’anar davant dels tribunals al·legant que la interpretació feta no es correcta i s’ha d’anul·lar el dret reconegut.
*Excepte de rectificació d’errors materials o mecànics (error en suma de quantitats o número de DNI) Frontera de l’error material i un normal: quan s’ha de fer una interpretació jurídica, si s’ha d’interpretar la llei no es un error material.
*Tampoc per omissions o inexactituds de beneficiari: no ha proporcionat tota la informació que devia, no ha declarat algun aspecte... En aquests casos l’administració pot corregir el dret reconegut sense tribunals. L’administració reacciona davant d’un incompliment.
*Excepte revisió de les prestacions per atur (1 any): la gestió de prestacions per atur, que correspon al SEPE, té característiques diferents i per anul·lar-la no cal anar als tribunals. Pot ferho l’entitat gestora amb el límit d’un any.
*Excepte prestacions per MiS (mort i supervivència, viudetat i orfandat) i beneficiari condemnat per delicte dolós (u home ha matat a la parella o hi ha hagut violència domèstica, no podrà cobrar per viudetat) * La revalorització de pensions és provisional: les pensions es revaloritzen, aumenten cada any.
Aquestes revaloritzacions tenen uns condicionants. P.Exemple: la revalorització té en compte el conjunt de prestacions públiques que cobra una persona. Si ha amagat certes prestacions o ha modificat dades de prestacions. Quan s’ha de revisar la revalorització de les pensions tampoc cal passar per tribunals ja que és provisional.
Totes les pujades s’entenen sempre que son provisionals a reserva de les comprovacions posteriors que es facin.
PAGUES EXTRES o Prestacions contributives de contingències comuns: dues pagues extres o Prestacions no contributives : dues pagues extra *Excepte prestacions per AT i MP (12 mensualitats per estar prorratejades) - Juny i desembre - Proporcionalitat per mesos si el període és incomplet PENSIONS MÀXIMES I MÍNIMES Les pensions tenen un límit màxim de 2573€, inferior a la cotització màxima que és de 3751€ i un límit mínim.
- La viabilitat del sistema ha obligat a posar un límit màxim.
- No hi ha desigualtat (S’ha plantejat davant del TC si aquest límit és injust, però s’ha conclòs amb que no hi ha relació estricta de proporcionalitat.
- Es sumen totes les pensions publiques (límit màxim) - Aquest màxim opera a concessió inicial i a revaloritzacions. Si li retallen la pensió a una persona que ha cotitzat més que el límit màxim i en cert moment puja el màxim, es paga la diferència. Es conserva el dret, però amb la limitació màxima. Si algun dia el límit es revisa, es pagarà més.
- El mínim i el màxim venen donats per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. Aquesta fixa clarament el màxim i dóna les regles per fixar el mínim.
ÀMBIT SUBJECTIU DE LA SS 3.1 ÀMBIT D’APLICACIÓ 7.1 LGSS: Entrada contributiva, pel fet d’exercir una activitat professional. El criteri per incorporar algú.
1. Estarán comprendidos en el sistema de la Seguridad Social, a efectos de las prestaciones contributivas, cualquiera que sea su sexo, estado civil y profesión, los españoles que residan en España y los extranjeros que residan o se encuentren legalmente en España, siempre que, en ambos supuestos, ejerzan su actividad en territorio nacional y estén incluidos en alguno de los apartados siguientes: L’àmbit d’aplicació està relacionat amb el principi d’universalitat objectiva, que estableix que tots els ciutadans tenen dret a ser protegits. No obstant, la prestació no es per a tots igual.
El nivell contributiu s’aplicarà en funció de les activitats professionals que es desenvolupin mentre que el braç contributiu s’aplicarà davant de situacions de necessitat.
L’article 7.1 LGSS estableix el camp d’aplicació del braç contributiu, és a dir, els requisits necessaris per a poder estar inclòs en l’àmbit de SS. Qualsevol que sigui el sexe, estat civil o professió (depèn de la professió que s’exerceixi s’aplicarà un RE o RG), els espanyols o estrangers que resideixin a Espanya i que exerceixin una activitat en el territori nacional i estiguin inclosos en algun d’aquests supòsits: a) Trabajadores por cuenta ajena que presten sus servicios en las condiciones establecidas por el artículo 1.1 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, en las distintas ramas de la actividad económica o asimilados a ellos, bien sean eventuales, de temporada o fijos, aun de trabajo discontinuo, e incluidos los trabajadores a distancia, y con independencia, en todos los casos, del grupo profesional del trabajador, de la forma y cuantía de la remuneración que perciba y de la naturaleza común o especial de su relación laboral b) Trabajadores por cuenta propia o autónomos, sean o no titulares de empresas individuales o familiares, mayores de dieciocho años, que reúnan los requisitos que de modo expreso se determinen en esta ley y en su normativa de desarrollo.
c) Socios trabajadores de cooperativas de trabajo asociado.
d) Estudiantes.
e) Funcionarios públicos, civiles y militares.
7.2 LGSS: Entrada no contributiva, pel fet de formar part de la ciutadania.
Asimismo, estarán comprendidos en el campo de aplicación del sistema de la Seguridad Social, a efectos de las prestaciones no contributivas, todos los españoles residentes en territorio español.
También estarán comprendidos en el campo de aplicación del sistema de la Seguridad Social, a efectos de las prestaciones no contributivas, los extranjeros que residan legalmente en territorio español, en los términos previstos en la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social y, en su caso, en los tratados, convenios, acuerdos o instrumentos internacionales aprobados, suscritos o ratificados al efecto.
QUI ESTA A LA SS. DETALL DEL CAMP D’APLICACIÓ CONTRIBUTIU Inclusions: - Treballadors per compte aliè i socis treballadors de societats mercantils capitalistes (excepte RE del mar) - Autònoms - Coop de treball associat - Estudiants - Funcionaris Exclusions: - Cònjuge i altres parents fins al 2n grau (precisions) * Presumpció Iuris tantum * En el seu centre de treball * Si conviuen * Si estan al seu càrrec D’acord amb l’exclusió, et fan fora de la SS en règim general.
- Contra-excepció: Autònoms que contractin als seus fills menors de 30 anys. Sí son inclosos en el règim general de SS, però sense la possibilitat a cobrar atur.
CAMP D’APLICACIÓ : PECULIARITATS *Espanyols a l’estranger: El Govern “podrà” preveure prestacions no contributives (PNC) per a espanyols emigrants.
Abans: Els estrangers eren equiparats.
Actualment: Els estrangers que resideixin legalment a España *Exclusió per Reial Decret: Es preveu que el Govern podrà excloure de la protecció social aquelles persones que realitzin un treball marginal (de poca importància) que la intensitat i el nombre d’hores sigui tan escàs que no surti a compte. Ex: treballadors domèstics que realitzin menys de certes hores no tenien dret a SS.
La llei diu que és possible si es fa per Reial Decret, és a dir, dictat pel Govern i publicat al BOE.
Actualment només hi ha un cas a espanya: hipòdrom de Madrid.
CAMP D’APLICACIÓ: RÈGIM GENERAL Regla general: Treballadors per compte d’altri i socis treballadors de societats mercantils capitalistes.
Art 136 : Estarán obligatoriamente incluidos en el campo de aplicación del Régimen General de la Seguridad Social los trabajadores por cuenta ajena y los asimilados a los que se refiere el artículo 7.1.a) de esta ley, salvo que por razón de su actividad deban quedar comprendidos en el campo de aplicación de algún régimen especial de la Seguridad Social INCLUSIONS: - Conductors de vehicle al servei de particulars - Personal civil no funcionari de l’Estat - Regidors municipals que tinguin dedicació plena o parcial retribuïda - Càrrecs representatius dels sindicats amb retribució - Clergues de l’església catòlica - Reclusos que facin treball penitenciari - Consellers i administradors que no controlin la societat on treballen.
EXCLUSIONS: (137 LGSS) - Serveis amistosos i benèvols - Treballs inclosos en algun Règim especial - Emèrits: professors i sanitaris - Treballs marginals - Treballs efectuats per familiars.
3.2 RÈGIM JURÍDIC DELS ACTES D’ENQUADRAMENT Son actes administratius per establir la relació jurídica amb la SS. És l’alta, la afiliació, els impresos... tot el que s’ha de fer per integrar una persona en la relació jurídica amb la SS. Tenen valor instrumental, la relació neix de la llei. Ha de quedar constància de les obligacions que hi ha per part de cada treballador respectivament amb la SS. Com que s’estableix una relació triangular entre SS, empresari i particular, perquè quedi clara la relació treballador - SS s’ha de formular be la relació triangular perquè cadascú sàpiga en qui lloc està.
En cas de que s’incompleixin les obligacions referents als actes d’enquadrament, s’establirà una sanció. La competència dels actes d’enquadrament és de la TGSS.
Hi ha 6 actes d’enquadraments: - Inscripció d’empreses - Opcions de cobertura - Associació a mútua - Afiliació - Altes i baixes - Cotització Els 3 últims afecten a tots els treballadors Els 3 primers afecten als afiliats Peculiaritats dels actes d’enquadrament: - Normes específiques en els règims especials: Ex: quan els artistes estaven en règim especial hi havia dies que treballen i dies que no, tenen diferents empresaris, tenen un sistema de cotització peculiar. Una vegada es va cobrant tot es fa una liquidació complementaria amb el conjunt del que ha guanyat a l’any.
- Norma específica pel temps parcial: Actualment els treballadors a temps parcial sempre s’han de donar d’alta abans de que comencin a treballar.
- Es fan en paper o telemàticament - L’empresari és responsable de pagar les cotitzacions al Règim general i patirà les conseqüències sinó ho compleix. Malgrat és el responsable, el reglament d’afiliació (art 20) preveu la possibilitat que es faci per part de l’interessat si l’empresari no compleix.
Pot anar el treballador a la SS i hi ha la possibilitat que es faci d’ofici: la inspectora de treball per denuncia d’una persona pot aixecar acta i pot tramitar d’ofici (per iniciativa de l’administració) tots els actes d’afiliació.
El principi d’automaticitat estableix que si l’empresari incompleix amb la seva obligació de l’acte d’enquadrament, els efectes s’assimilen com si el treballador hagués estat donat d’alta, ja que l’empresari és el responsable del pagament e les prestacions.
PRIMERA INSTANCIA EMPRESARI SUBSIDIARI TREBALLADOR ADMINISTRACIÓ D’OFICI - Obligació de conservar documents * 4 anys * 4 anys sancionables 1. INSCRIPCIÓ D’EMPRESES El primer acte d’enquadrament és la inscripció de les empreses. (Art 99 LGSS). Els empresaris hauran, abans d’iniciar les seves activitats, inscriure’s en el Règim corresponent de la SS. En aquell moment hauran de deixar constància l’entitat gestora o la Mútua d’AiM que s’encarregaria d’assumir la protecció d’aquestes contingències. Els empresaris hauran de comunicar les variacions que es produeixin en les dades que es van facilitar en el moment de realitzar la inscripció.
La inscripció es realitzarà en l’organisme de l’administració de la SS corresponent la nom de la persona natural o jurídica titular de l’empresa.
Un cop s’hagi efectuat la inscripció, l’empresari tindrà el número d’inscripció i el codi de compte de cotització.
La inscripció és obligatòria abans d’iniciar l’activitat. És única i valida en els Regims de la SS que es determini i per a tot el territori nacional. És vitalícia ja que roman durant tota la vida de la persona física o jurídica de l’empresa.
Es pot fer d’instància o d’ofici. L’empresari es el subjecte obligat a sol·licitar la inscripció i s’ha d’obtenir prèviament a la afiliació o alta dels treballadors.
Efectes de la inscripció: La inscripció identifica a l’empresari i a les circumstàncies que concorren a efectes de que la inclusió dels treballadors i assimilats que prestin serveis en aquell, en el regim que el correspongui.
A l’inscriure a l’empresari, la TGSS assigna un nombre únic (CCC) per la seva identificació.
En cas de inscripció d’ofici, sorgirà efectes des del dia que es dugui a terme l’actuació de Inspecció de Treball o s’hagues tingut coneixement de l’incompliment empresarial.
- Laboral: no cal autorització prèvia. Per llei, queda suprimit el requisit de la prèvia autorització per procedir a la apertura d’un centre de treball - SS. Cal inscripció prèvia de l’empresari. L’empresari és qui te al seu càrrec treballadors o assimilats.
Art 138: Los empresarios, como requisito previo e indispensable a la iniciación de sus actividades, solicitarán su inscripción en el Régimen General de la Seguridad Social, haciendo constar la entidad gestora o, en su caso, la mutua colaboradora con la Seguridad Social por la que hayan optado para proteger las contingencias profesionales, y en su caso, la prestación económica por incapacidad temporal derivada de contingencias comunes del personal a su servicio.
Los empresarios deberán comunicar las variaciones que se produzcan de los datos facilitados al solicitar su inscripción, y en especial la referente al cambio de la entidad que deba asumir la cobertura de las contingencias indicadas anteriormente.
2. La inscripción se efectuará ante el correspondiente organismo de la Administración de la Seguridad Social, a nombre de la persona física o jurídica o entidad sin personalidad titular de la empresa.
3. A los efectos de la presente ley se considerará empresario, aunque su actividad no esté motivada por ánimo de lucro, a toda persona física o jurídica o entidad sin personalidad, pública o privada, por cuya cuenta trabajen las personas incluidas en el artículo 136.
- Tots els actes d’enquadrament els gestiona la TGSS. Tots els actes administratius relacionats amb la afiliació. La TGSS proporciona el primer Codi de compte de cotització (CCC), una empresa tindrà un CCC per a cada província on estigui. La SS pot decidir diferenciar CCC per una part de l’activitat de l’empresa.
- La inscripció és única al sistema de SS i vitalícia. Una vegada l’empresa s’inscriu a la SS pot viure situacions diverses: tancar, obrir i tot.
Haurà de prendre certes decisions com ara qui vol que protegeixi els seus accidents de treball.
(INSS O MÚTUA).
L’INSS protegeix per defecte a aquells que no han triat una mútua.
- Cal adjuntar opcions de risc professional (INSS o mútua) * L’opció es provincial (perquè les mútues tenen diversitat geogràfica i l’eficàcia de cada mútua és diferent) múltiples centres poden estar en diverses opcions.
- Cal adjuntar opció IT contingències comuns (INSS o mútua). Qui les protegeix? Hi ha mes llibertat i no hi ha tantes empreses que triïn mútua.
2. AFILIACIÓ El segon acte d’enquadrament. La afiliació a la SS és obligatòria per a les persones que estiguin compreses en e sistema de SS. Únicament s’han d’inscriure un cop a la vida sense perjudici de les altes i baixes en els Règims de la SS o de les variacions que es puguin produir posteriorment.
La afiliació podrà practicar-se a petició de les persones i entitats obligades, a instància dels interessats o d’ofici per l’administració de la SS.
Correspondrà a les persones i entitats que reglamentàriament es determinin, el compliment de les obligacions de sol·licitar la afiliació. Si les persones i entitats que tinguin aquestes obligacions no les compleixen, els interessats podran instar directament la seva afiliació, alta o baixa sense perjudici de que es facin efectives les responsabilitats sobre el que s’ha incorregut.
Fa referència als treballadors, acte d’inclusió dels treballadors per primer cop a la SS. Obligatòria i vitalícia.
- Vàlid per a tots els règims - Simultani a l’alta en un règim Els empresaris estan obligats a sol·licitar la afiliació al sistema de SS dels treballadors que ingressin al seu servei, així com a comunicar aquest ingrés i en el seu cas, la finalització de l’empresa perquè siguin donats d’alta i de baixa en el Règim General de la SS. En cas de que l’empresari incompleixi amb la obligació, el treballador i el propi organisme podrà efectuar d’ofici els actes d’afiliació, alta o baixa.
- En defecte pot instar-la el treballador - Última instància es pot fer d’ofici.
*Alhora cal demanar número de la SS 3. ALTES I BAIXES ALTES Acte administratiu que reconeix la incorporació a un règim de la SS en particular. L’alta és obligatòria per als que realitzin una activitat compresa en l’ambit del Regim General. No és única ni general per tots els règims, sinó que pot ser mútiple i es poden realitzar altes simultànies (NO AFILIACIÓ) 1. Alta real: Situació administrativa que es produeix quan s’ha iniciat una activitat inclosa en el camp d’aplicació d’algun dels Règims de la SS i s’ha dut a terme el reconeixement d’aquesta situació per la TGSS.
Les sol·licituds d’alta hauran d’anar dirigides a la TGSS. Hauran de presentar-se pels empresaris amb caràcter previ al començament de la prestació de serveis, encara que es tracti del període de prova. L’anticipació en cap cas pot superar els 60 dies naturals anteriors al previst per el començament de l’activitat.
L’incompliment empresarial de l’obligació de comunicar l’alta donarà lloc a que pugui ser efectuada d’ofici o per la TGSS. Les altes presentades després del termini legalment establer no tenen efectes retroactius, tindran efectes des del dia en que es formuli la sol·licitud, tret que anteriorment s’hagi produït l’ingrés de cotitzacions en termini reglamentari, que en aquest cas l’alta retrotraurà els seus efectes a la data en que s’hagin ingressat les primeres quotes corresponents al treballador o que es tracti d’altes practicades d’ofici, que es retrauran els efectes a la data en que els fets que les motivin hagin estat coneguts per la TGSS.
2. Alta presumpta o de ple dret: Té lloc quan, no havent-se produït l’alta real, es presumeix l’existència de la mateixa.
Es considerarà alta de ple dret a efectes d’AT i EP, prestació per atur i prestació per assistència sanitaria per malaltia comú, maternitat i accident no laboral, tot i que el seu empresari hagués incomplert les seves obligacions. Tot i que l’empresari no complexi, el treballador se’l considerarà de ple dret que està donat d’alta en el règim. El treballador no ha de patir les conseqüències de l’incompliment empresarial [29.1 llei general afiliació68] - L’obligat de donar d’alta és l’empresari, com a l’afiliació (també quan hi ha variacions, ex: l’empresa es trasllada a una altra província) - Cal aportar la signatura del treballador, el DNI i el permís de treball - El treballador ha de comunicar si està en pluriocupació (situació d’un treballador per compte d’altri que presta els seus serveis a més d’un empresari amb activitats que comportin a que el treballador estigui donat d’alta en el mateix règim de SS) o pluriactivitat (Situació en que un treballador per compte d’altri que presta serveis a més d’un empresari però que les seves activitats el porten a estar donat d’alta en dos règims diferents de SS) - Comunicar sempre abans de l’inici de l’activitat (màx 60 dies) - L’efecte d’una alta “normal” és l’inici de l’activitat. D’una d’ofici data del coneixement dels fets/inspecció/petició - S’inicia l’activitat si es van ingressar quotes dins del termini - Accepta a vegades efectes retroactius si es regularitza i és abans del fet causant - L’obligació és afiliar-se o donar-se d’alta sempre abans de començar a treballar.
A diferencia de la situació d’alta assimilada (en la que hi ha pausa de l’activitat) en aquest cas el treballador es troba prestant serveis, pel que hauria d’estar d’alta, però l’empresari ha incomplert la obligació de sol·licitar-la. No obstant l’article 125.3 estableix una presumpció d’alta que no admet prova en contra per obtenir determinades prestacions.
Tot i que s’apliqui l’alta de ple dret, l’empresari segueix mantenint les obligacions de sol·licitar l’alta dels seus treballadors i cotitzar per als mateixos i, al haver-se produït un incompliment d’aquelles obligacions, s’exigirà a l’empresari la responsabilitat corresponent del pagament de les prestacions. Mentrestant, no es deixa desprotegit al treballador, ja que s’aplica el principi d’automaticitat, pel qual l’Entitat Gestora anticipa la prestació.
3. Alta assimilada: Les persones no tindran dret a cobrar (abans de saber si ha cotitzat o no) si no tenen alta de ple dret o es troben en alguna situació assimilada.
Manteniment d’una situació d’alta anterior malgrat no realitzar l’activitat ja. La llei continua protegint com si estiguessin els treballadors en alta.
Es considera alta assimilada aquelles situacions en que, produïda una suspensió o extinció de l’activitat laboral, la llei estima que ha de conservar-se una situació equivalent a la de l’alta real, però només en determinades prestacions. S’ha d’acudir a la regulació de cadascuna de les situacions assimilades a la de l’alta que específicament li siguin aplicables.
Quines son aquestes situacions? (comuns a totes les prestacions) Art 166: A los efectos indicados en el artículo 165.1, la situación legal de desempleo total durante la que el trabajador perciba prestación por dicha contingencia será asimilada a la de alta.
2. También tendrá la consideración de situación asimilada a la de alta, con cotización, salvo en lo que respecta a los subsidios por riesgo durante el embarazo y por riesgo durante la lactancia natural, la situación del trabajador durante el período correspondiente a vacaciones anuales retribuidas que no hayan sido disfrutadas por el mismo con anterioridad a la finalización del contrato.
3. Los casos de excedencia forzosa, traslado por la empresa fuera del territorio nacional, convenio especial con la Administración de la Seguridad Social y los demás que señale el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, podrán ser asimilados a la situación de alta para determinadas contingencias, con el alcance y condiciones que reglamentariamente se establezcan.
4. Los trabajadores comprendidos en el campo de aplicación de este Régimen General se considerarán, de pleno derecho, en situación de alta a efectos de accidentes de trabajo, enfermedades profesionales y desempleo, aunque su empresario hubiera incumplido sus obligaciones. Igual norma se aplicará a los exclusivos efectos de la asistencia sanitaria por enfermedad común, maternidad y accidente no laboral.
5. El Gobierno, a propuesta del titular del Ministerio de Empleo y Seguridad Social y previa la determinación de los recursos financieros precisos, podrá extender la presunción de alta a que se refiere el apartado anterior a alguna o algunas de las restantes contingencias reguladas en el presente título.
6. Lo establecido en los dos apartados anteriores se entenderá sin perjuicio de la obligación de los empresarios de solicitar el alta de sus trabajadores en el Régimen General, conforme a lo dispuesto en el artículo 139, y de la responsabilidad empresarial que resulte procedente de acuerdo con lo previsto en el artículo siguiente.
7. Durante las situaciones de huelga y cierre patronal el trabajador permanecerá en situación de alta especial en la Seguridad Social.
- 36 RGAF: Incapacitat temporal, presó amnistida, tramitació acomiadaments.
- Altres: 90 dies posteriors a la baixa, només per assistència sanitària. Atur involuntari sense prestació (segueix protegit per la SS com si estigues en alta encara que no cobri res de SS, però haurà de demostrar que és involuntari: no desestimant cap oferta de treball, signant a l’INEM, etc.
Suspensió de contracte de víctima de violència de gènere.
Conveni especial de situació en la que es manté l’alta i la cotització mitjançant un contracte amb la SS.
Quan un treballador demana una excedència pot triar seguir pagant-se la cotització i subscriure contracte amb la SS. En cas de treballador que se li acaba l’atur i vol seguir cotitzant pot fer-ho també voluntàriament.
Podem assenyalar com a situacions assimilades a l’alta relacionades amb les diferents prestacions les següents: - A efectes de les prestacions d’incapacitat temporal, maternitat i risc durant l’embaràs: percepció de prestacions d’atur, trasllat i conveni especial.
- A efectes de les prestacions per IP: atur, excedència forçosa, excedència per fill (1 any) trasllat del treballador, prorroga IT..
- A efectes de pensió de jubilació: mateixes que a IP, tret d’aquells treballadors que no es trobin en alta ni en cap assimilada.
Requisit i límit al contracte que es pot subscriure amb la SS: que en els 12 anys anteriors s’han d’haver cotitzat 1080 dies, amb termini d’un any posterior a la baixa.
Cobreix: Incapacitat permanent, MiS, jubilació i assistència sanitària opcional. Base a triar entre la mitjana dels darrers 6 mesos i la base mínima.
4. Alta especial: Les situacions de vaga i tancament patronal. No hi ha diferencia entre l’alta especial i una situació assimilada, ja que concorren les mateixes circumstàncies que en aquesta, ja que es produeix una pausa en l’activitat i una baixa en el règim amb suspensió de la obligació de cotització, però considerant-se com si estigues en alta a efectes de prestacions.
BAIXES Acte administratiu mitjançant el qual la TGSS acorda excloure a un treballador del camp d’aplicació del règim de la SS en que per la seva activitat estava en alta.
No tenen consideració de pausa d’activitat, a efectes de causar la baixa corresponent, la situació d’incapacitat temporal ni aquelles altres assimilades a la d’alta en les que es mantingui la obligació de cotitzar per part de l’empresari.
Les baixes poden tramitar-se a instància de part i d’ofici. A instància de part es pot promoure la baixa per l’empresari o pel treballador. Els empresaris son els subjectes obligats a comunicar la pausa de la prestació dels serveis dels treballadors de la seva empresa.
TEMA 4: NORMES GENERALS DE L’ACCIÓ PROTECTORAA 4.1 RISC SOCIAL (PROFESSIONA I COMÚ), CONTINGÈNCIA PROTEGIA, SITUACIONS DE NECESSITAT, FET CAUSANT I PROTECCIÓ - Risc social: la SS protegeix determinats riscos. Es passa d’inculpar empresari a crear una protecció davant d’un risc objectiu responsabilitzant a l’empresari no per culpable, si no per buscant benefici, va crear un risc. Risc potencial de que algú pateixi un dany. Només es protegeixen els riscos socials (conveni 102 OIT) els riscos protegits son els derivats de la vida social, tots aquells que pot patir una persona en conjunt per la seva activitat natural. Hi ha riscos específics derivats de la professió que també es protegeixen.
Per rebre la prestació no és suficient que hi hagi un risc, sinó que és necessari que es produeixi una lesió.
- Sinistre: propi de les assegurances privades.
- Contingència: a la SS no es parla de sinistre, sinó de contingència. Conseqüències i lesions objecte de protecció social. Es divideixen entre comuns i professionals. Les comuns son els accidents no laborals i les malalties comuns. Les professionals son els accidents de treball i malalties professionals.
- Situació protegida: Identificació de que concorre una contingència i es pressuposa que hi ha una situació de necessitat.
- Situació de necessitat: en matèria de SS és el que es vol protegir. Teòricament es protegeix la necessitat econòmica (manca d’ingressos quan succeeix una contingència). La majoria de cops es presumeix la situació de necessitat. Típicament en les prestacions no contributives (finançades amb impostos generals) s’acostuma a controlar la situació de necessitat. Es protegeix en funció de si te realment una situació de necessitat o no.
- Fet causant: “Les prestacions cauen” Terme que s’aplica a totes les prestacions. Fet causant és la suma de la contingència i que es compleixen determinades condicions (persona que té dificultats per treballar i a més ha arribat a certa edat). Voluntat de jubilació: només es podrà causar amb x cotització i x anys. Fet causant és el moment en que es produeix la lesió.
En cada prestació s’examina la contingència, els requisits que s’han de complir per causar la prestació. Si la persona es troba en la contingència protegida i te aquells elements que el fan tenir protecció i si compleix els requisits específics que es donen en aquella contingència, a partir d’aquell moment es podrà considerar que causa la prestació.
- Prestacions: mesures que el sistema proporciona per fer front a diferents situacions de necessitat. Poden ser:     Reparadores o preventives Econòmiques o en espècie (es busca): assistència sanitària (directes o indirectes) Pagament únic o periòdic Temporals (assignacions/subsidi) o vitalícies (pensions) ACCIÓ PROTECTORA (Art 42 LGSS; llista de prestacions) 1. La acción protectora del sistema de la Seguridad Social comprenderá: a) La asistencia sanitaria en los casos de maternidad, de enfermedad común o profesional y de accidente, sea o no de trabajo.
b) La recuperación profesional, cuya procedencia se aprecie en cualquiera de los casos que se mencionan en la letra anterior.
c) Las prestaciones económicas en las situaciones de incapacidad temporal; maternidad; paternidad; riesgo durante el embarazo; riesgo durante la lactancia natural; cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave; incapacidad permanente contributiva e invalidez no contributiva; jubilación, en sus modalidades contributiva y no contributiva; desempleo, en sus niveles contributivo y asistencial; protección por cese de actividad; muerte y supervivencia; así como las que se otorguen en las contingencias y situaciones especiales que reglamentariamente se determinen por real decreto, a propuesta del titular del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
d) Las prestaciones familiares de la Seguridad Social, en sus modalidades contributiva y no contributiva.
e) Las prestaciones de servicios sociales que puedan establecerse en materia de formación y rehabilitación de personas con discapacidad y de asistencia a las personas mayores, así como en aquellas otras materias en que se considere conveniente.
2. Igualmente, y como complemento de las prestaciones comprendidas en el apartado anterior, podrán otorgarse los beneficios de la asistencia social.
3. La acción protectora comprendida en los apartados anteriores establece y limita el ámbito de extensión posible del Régimen General y de los especiales de la Seguridad Social, así como de las prestaciones no contributivas.
4. Cualquier prestación de carácter público que tenga como finalidad complementar, ampliar o modificar las prestaciones contributivas de la Seguridad Social, forma parte del sistema de la Seguridad Social y está sujeta a los principios recogidos en el artículo 2.
Lo previsto en el párrafo anterior se entiende sin perjuicio de las ayudas de otra naturaleza que, en el ejercicio de sus competencias, puedan establecer las comunidades autónomas en beneficio de los pensionistas residentes en ellas.
AMPLITUD PROTECTORA Art 155: 1. La acción protectora del Régimen General será la establecida en el artículo 42, con excepción de la protección por cese de actividad y las prestaciones no contributivas.
Las prestaciones y beneficios se facilitarán en las condiciones que se determinan en el presente título y en sus disposiciones reglamentarias.
2. En el supuesto de asimilación a trabajadores por cuenta ajena a que se refiere el artículo 136.2.q), la propia norma en la que se disponga dicha asimilación determinará el alcance de la protección otorgada.
o No es dóna tota la protecció a tothom.
- Raons obvies: sols si ho necessita - Raons històriques: contingències professionals o comuns.
Es tracta diferent les situacions que derivin de contingències professionals a les contingències comuns (intensitat de protecció, requisits).
o Requisits - Generals: s’apliquen a totes les prestacions. Exigeix la afiliació al RGSS.
- Específics per a cada prestació: requisits previs o Responsable de pagar una prestació: d’entrada serà la entitat gestora de la SS (o INSS o SEPE) en alguns casos no serà la entitat gestora pública, sinó que serà una mútua i en alguns casos els responsables de pagar serà l’empresari (col·laboració de l’empresari, responsable de determinades actuacions de la SS) 4.2 CONTINGENCIES PROFESSIONALS Les contingències poden derivar-se de riscos professionals o riscos comuns.
Regles comuns a la protecció per AT i MP: S’aplica el principi d’alta de ple dret. Existeixen particularitats en la cotització (en la base reguladora). No s’exiegixen períodes decarència. La possibilitat d’establir el recàrrec de prestacions per incompliment de lels normes de seguretat i salut laboral.
4.2.1. ACCIDENT DE TREBALL 1 (Art 156 LGSS) S’entén per accident de treball qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o conseqüència del treball que executi per compte aliè.
2. Tendrán la consideración de accidentes de trabajo: a) Los que sufra el trabajador al ir o al volver del lugar de trabajo.
b) Los que sufra el trabajador con ocasión o como consecuencia del desempeño de cargos electivos de carácter sindical, así como los ocurridos al ir o al volver del lugar en que se ejerciten las funciones propias de dichos cargos.
c) Los ocurridos con ocasión o por consecuencia de las tareas que, aun siendo distintas a las de su grupo profesional, ejecute el trabajador en cumplimiento de las órdenes del empresario o espontáneamente en interés del buen funcionamiento de la empresa.
d) Los acaecidos en actos de salvamento y en otros de naturaleza análoga, cuando unos y otros tengan conexión con el trabajo.
e) Las enfermedades, no incluidas en el artículo siguiente, que contraiga el trabajador con motivo de la realización de su trabajo, siempre que se pruebe que la enfermedad tuvo por causa exclusiva la ejecución del mismo.
f) Las enfermedades o defectos, padecidos con anterioridad por el trabajador, que se agraven como consecuencia de la lesión constitutiva del accidente.
g) Las consecuencias del accidente que resulten modificadas en su naturaleza, duración, gravedad o terminación, por enfermedades intercurrentes, que constituyan complicaciones derivadas del proceso patológico determinado por el accidente mismo o tengan su origen en afecciones adquiridas en el nuevo medio en que se haya situado el paciente para su curación.
5. No impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) La imprudencia profesional que sea consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se derive de la confianza que este inspira.
b) La concurrencia de culpabilidad civil o criminal del empresario, de un compañero de trabajo del accidentado o de un tercero, salvo que no guarde relación alguna con el trabajo.
o Connexió entre treball i lesió - Cal una doble relació de causalitat. Lesió producte de l’accident (s’ha d’estar en condicions de demostrar-ho). Haurà de ser coherent l’accident amb la lesió. La segona condició és que aquell accident té relació amb la feina (hores de feina, lloc de treball).
o Connexió directe i indirecte - In itinere: anant o tornant de la feina. No és una relació directa, però és amb ocasió de la feina. Amb intenció.
- En missió: a conseqüència directa. És necessari que hi hagi un desplaçament i que sigui degut a una relació laboral. No te presumpció d’accident de treball.
o Accident in itinere: per poder ser protegit la jurisprudència ha exigit aquests elements - Factor teleològic: finalitat del desplaçament i la motivació ha de ser anar a treballar.
- Factor cronològic: hores immediatament abans o després - Factor topogràfic: itinerari normal - Factor mecànic o modal: el desplaçament s’ha d’haver produït de manera idònia per anar a treballar. Si algú agafa el cotxe per anar a treballar però l’empresa havia posat com a sistema de desplaçament un autobús per a tots els treballadors, es pot discutir que es compleixi el factor modal. Incrementar voluntàriament el risc.
4 línies d’actuació que s’han d’examinar perquè un accident de treball sigui considerat in itinere.
ACCIDENT DE TREBALL 2 Presumpció: en el lloc i temps de treball.
Art 156.3 “Se presumirá, salvo pacto en contrario, que son constitutivas de accidente de Trabajo las lesiones que haya sufrido el trabajador en horario y lugar de trabajo” o Exclusions - Força major: de tal naturalesa que no guardi relació directa amb el treball. Ex: cau un llamp sobre un treballador.
Art 156.4. No obstante lo establecido en los apartados anteriores, no tendrán la consideración de accidente de trabajo: a) Los que sean debidos a fuerza mayor extraña al trabajo, entendiéndose por esta la que sea de tal naturaleza que no guarde relación alguna con el trabajo que se ejecutaba al ocurrir el accidente.
En ningún caso se considerará fuerza mayor extraña al trabajo la insolación, el rayo y otros fenómenos análogos de la naturaleza.
b) Los que sean debidos a dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado.
- Successos catastròfics: inundacions Art 160. En ningún caso serán objeto de protección por el Régimen General los riesgos declarados catastróficos al amparo de su legislación especial.
o Inclusions - Actes de tercers, excepte si es demostra que no tenia cap relació amb el treball.
[156.5.b] - Imprudència professional: [156.4 i 156.5] La imprudència temerària exclou l’accident de treball.
4.2.2. MALALTIA PROFESSIONAL Art 157: Se entenderá por enfermedad profesional la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividades que se especifiquen en el cuadro que se apruebe por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta ley, y que esté provocada por la acción de los elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional.
En tales disposiciones se establecerá el procedimiento que haya de observarse para la inclusión en dicho cuadro de nuevas enfermedades profesionales que se estime deban ser incorporadas al mismo. Dicho procedimiento comprenderá, en todo caso, como trámite preceptivo, el informe del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
Llista tancada de malalties professionals.
- Avantatges: simplifica diagnòstic, evita errors, facilita prova - Inconvenient: pot quedar obsoleta.
Doble requisit: - Causalitat amb el treball per compte aliè (diferència amb AT) - Inclusió en la llista d’activitats i substàncies.
Totes les malalties que tinguin relació amb la feina però no estiguin llistades, seran considerades AT. En darrer terme és AT.
“Son AT les malalties no incloses a la llista que contragui el treballador amb motiu de la realització de la feina, sempre que es provi que la malaltia ha tingut com a causa exclusiva l’activitat professional (problema múltiple causalitat)” 4.3 CONTINGENCIES COMUNS Es considera contingència comú l’accident no laboral i les malalties comuns.
Es considera accident no laboral el que no tingui caràcter d’accident de treball. Per a considerar que s’ha produït un accident, aquest ha de tenir les característiques: hi ha d’haver un agent violent, sobtat i extern.
Es considera malaltia comú les alteracions de la salut que no tinguin la condició d’accidents de treball ni malalties professionals.
4.4 LES PRESTACIONS: CONCEPTE, CLASSES I CARACTERÍSTIQUES Les prestacions son el mecanisme que s’utilitza per protegir al treballador davant d’aquestes situacions. Les demandes que es formulen en matèria de prestacions de SS contra organismes gestors i entitats col·laboradores s’haurà d’esgotar primer la via administrativa.
En les malalties professionals o accidents de treball, s’haurà de presentar una reclamació prèvia davant l’entitat gestora (INSS) i es possible presentar-la també davant la TGSS i la Mútua de treball. Un cop s’hagi fet la reclamació prèvia, si aquesta no s’ha admès, es pot presentar demanda davant del Jutjat de lo Social i contra l’empresa. La demanda es dirigirà exclusivament contra l’Entitat Gestora i en tot cas contra la col·laboració en la gestió. En cas de que sigui malaltia comú, l’INSS es farà càrrec del pagament de les prestacions, però si la malaltia és professional es farà càrrec la mútua de l’empresa.
Art 42: Acció protectora 1. La acción protectora del sistema de la Seguridad Social comprenderá: a) La asistencia sanitaria en los casos de maternidad, de enfermedad común o profesional y de accidente, sea o no de trabajo.
b) La recuperación profesional, cuya procedencia se aprecie en cualquiera de los casos que se mencionan en la letra anterior.
c) Las prestaciones económicas en las situaciones de incapacidad temporal; maternidad; paternidad; riesgo durante el embarazo; riesgo durante la lactancia natural; cuidado de menores afectados por cáncer u otra enfermedad grave; incapacidad permanente contributiva e invalidez no contributiva; jubilación, en sus modalidades contributiva y no contributiva; desempleo, en sus niveles contributivo y asistencial; protección por cese de actividad; muerte y supervivencia; así como las que se otorguen en las contingencias y situaciones especiales que reglamentariamente se determinen por real decreto, a propuesta del titular del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
d) Las prestaciones familiares de la Seguridad Social, en sus modalidades contributiva y no contributiva.
e) Las prestaciones de servicios sociales que puedan establecerse en materia de formación y rehabilitación de personas con discapacidad y de asistencia a las personas mayores, así como en aquellas otras materias en que se considere conveniente.
2. Igualmente, y como complemento de las prestaciones comprendidas en el apartado anterior, podrán otorgarse los beneficios de la asistencia social.
3. La acción protectora comprendida en los apartados anteriores establece y limita el ámbito de extensión posible del Régimen General y de los especiales de la Seguridad Social, así como de las prestaciones no contributivas.
4. Cualquier prestación de carácter público que tenga como finalidad complementar, ampliar o modificar las prestaciones contributivas de la Seguridad Social, forma parte del sistema de la Seguridad Social y está sujeta a los principios recogidos en el artículo 2.
Condició general: AFILIACIÓ EN EL RÈGIM GENERAL SS - Però cotitzacions superposades [Art 49] - Doble cotització sanitària [Art 39]: No rebaixar les cotitzacions sanitàries si s’estan cursant en dos règims.
Art 39: Corresponde a la Tesorería General de la Seguridad Social la resolución de las tercerías que se susciten en el procedimiento de apremio. Su interposición ante dicho organismo será requisito previo para que puedan ejercitarse ante los tribunales de la jurisdicción ordinaria.
2. La tercería solo podrá fundarse en el dominio de los bienes embargados al deudor o en el derecho del tercerista a ser reintegrado de su crédito con preferencia al perseguido en el expediente de apremio.
3. Si la tercería fuese de dominio, se suspenderá el procedimiento de apremio hasta que aquella se resuelva y una vez se hayan tomado las medidas de aseguramiento subsiguientes al embargo, según la naturaleza de los bienes. Si fuese de mejor derecho, proseguirá el procedimiento hasta la realización de los bienes y el producto obtenido se consignará en depósito a resultas de la tercería. No será admitida la tercería de dominio después de otorgada la escritura pública, de consumada la venta de los bienes de que se trate o de su adjudicación en pago a la Seguridad Social. La tercería de mejor derecho no se admitirá después de haber recibido el recaudador el precio de la venta.
REQUISITS GENERALS D’ACCÉS A LES PRESTACIONS Amb caràcter general, mentre les prestacions contributives es condiciona al compliment de requisits generals ( a més dels específics de cada prestació) , les de modalitat no contributiva se solen condicionar a la nacionalitat i residencia.
o REQUISITS D’AFILIACIÓ I D’ALTA Art 165.1: Para causar derecho a las prestaciones del Régimen General, las personas incluidas en su campo de aplicación habrán de cumplir, además de los requisitos particulares exigidos para acceder a cada una de ellas, el requisito general de estar afiliadas y en alta en dicho Régimen o en situación asimilada a la de alta al sobrevenir la contingencia o situación protegida, salvo disposición legal expresa en contrario.
1. En el moment del fet causant 2. Assimilació a l’alta: Art 166.1 a 166.3: 1. A los efectos indicados en el artículo 165.1, la situación legal de desempleo total durante la que el trabajador perciba prestación por dicha contingencia será asimilada a la de alta.
2. También tendrá la consideración de situación asimilada a la de alta, con cotización, salvo en lo que respecta a los subsidios por riesgo durante el embarazo y por riesgo durante la lactancia natural, la situación del trabajador durante el período correspondiente a vacaciones anuales retribuidas que no hayan sido disfrutadas por el mismo con anterioridad a la finalización del contrato.
3. Los casos de excedencia forzosa, traslado por la empresa fuera del territorio nacional, convenio especial con la Administración de la Seguridad Social y los demás que señale el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, podrán ser asimilados a la situación de alta para determinadas contingencias, con el alcance y condiciones que reglamentariamente se establezcan.
3. Alta presumpta o de ple dret (166.4) Art 166.4. Los trabajadores comprendidos en el campo de aplicación de este Régimen General se considerarán, de pleno derecho, en situación de alta a efectos de accidentes de trabajo, enfermedades profesionales y desempleo, aunque su empresario hubiera incumplido sus obligaciones. Igual norma se aplicará a los exclusivos efectos de la asistencia sanitaria por enfermedad común, maternidad y accidente no laboral.
4. Alta especial: vaga. Situació d’alta especial, la seva protecció SS queda retallada en alguns aspectes. El treballador tindrà un alta especial amb drets limitats.
Art 166.7: Durante las situaciones de huelga y cierre patronal el trabajador permanecerá en situación de alta especial en la Seguridad Social * excepció de l’alta en algunes prestacions: es permet que les persones es jubilin sense requisit d’alta i també en algunes invalideses es permet causar-les sense estar d’alta. En la majoria el requisit d’alta segueix en vigor.
o REQUISIT DE CARÈNCIA: el temps que s’ha hagut de cotitzar abans d’anar. Temps que es careix de demanar una prestació. Cada prestació te el seu. En algunes ocasions s’exigeix una cotització prèvia.
* excepte accident de treball o comú, i MP. Tots els accidents i malalties professionals no s’exigeix període de carència. La protecció per AT es radicalment diferent, si es te un AT no s’exigeix període de cotització previ. N treballador que te un accident in itinere el 1r dia 1r feina, no ha cotitzat res, li paguen pensió vitalícia per AT sense haver cotitzat, potser que no estigues ni d’alta.
- Les quotes corresponents a la situació d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs o risc durant la lactància natural seran computables com a períodes cotitzats.
- El període de suspensió amb reserva del lloc de treball tindrà la consideració de període de cotització efectiva a efectes de les corresponents prestacions de la SS per jubilació, IP, MiS, maternitat i atur.0 - El període per maternitat o paternitat que subsisteixi a la data d’extinció del contracte de treball, o que s’iniciï durant la percepció de la prestació per acomiadament, serà considerat com a període de cotització efectiva a efectes de les corresponents prestacions de la SS per jubilació, IP, MiS, maternitat i paternitat.
CARÀCTER DE LES PRESTACIONS o Intangibles Art 44.1: Las prestaciones de la Seguridad Social, así como los beneficios de sus servicios sociales y de la asistencia social, no podrán ser objeto de retención, sin perjuicio de lo previsto en el apartado 2, cesión total o parcial, compensación o descuento, salvo en los dos casos siguientes: a) En orden al cumplimiento de las obligaciones alimenticias a favor del cónyuge e hijos.
b) Cuando se trate de obligaciones contraídas por el beneficiario dentro de la Seguridad Social.
En materia de embargo se estará a lo establecido en la Ley de Enjuiciamiento Civil.
Garantia de que les prestacions no seran embargables per tots els conceptes.
- Abans es deia que eren inembargables, i el TC va obligar a canviar-ho - Funcionen igual que els sous: per trams que fixa la LEC.
- Excepció en favor dels aliments CC * Excepció per a compensació interna de la SS: embargar pensions per frau i deure diners a la SS. Qui ha cobrat indegudament una quantitat, ho ha de tornar.
o Gravamen tributari s/llei - Abans deia exemptes de tributar, però les lleis de IRPF ho modifiquen.
Art 44.2. Las percepciones derivadas de la acción protectora de la Seguridad Social estarán sujetas a tributación en los términos establecidos en las normas reguladoras de cada impuesto.
o Privilegiades Art 162.2 Las prestaciones que deban satisfacer los empresarios a su cargo, conforme a lo establecido en el artículo 167.2 y en el párrafo segundo del artículo 173.1, o por su colaboración en la gestión y, en su caso, las mutuas colaboradoras con la Seguridad Social en régimen de liquidación, tendrán el carácter de créditos privilegiados, gozando, al efecto, del régimen establecido en el artículo 32 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.
- Si algú te un deute que fa referencia a prestacions de SS, primer cobrarà aquest deute abans que qualsevol altre. Hi ha certs supòsits en que les empreses son responsables de pagar prestacions quan no han complert les obligacions d’afiliar i donar d’alta a un treballador.
Pot concórrer aquesta obligació empresarial amb altres, en cas de concurs o fallida. En aquests casos, en relació als deutes de SS amb altres, tenen el privilegi els de SS que seran els primers en cobrar-se. Ex: abans d’un deute amb el banc.
MECÀNICA GENERAL DE L’ACCIÓ PROTECTORA Com es calcula la protecció social en totes les prestacions econòmiques: Com a regla general, s’ha de tenir present que les prestacions econòmiques contributives sempre segueixen el mateix esquema. Per calcular la prestació sempre s’ha de tenir en compte dos elements (simples o complexes): - Base Reguladora: funció d’una formula de la base de cotització, allò que ha cotitzat el treballador. Aquesta base de cotització pot ser diària o mensual y donarà lloc a una prestació diària o mensual.
En ocasions és molt senzill: En els casos de prestació temporal. La Base Reguladora és el que es va cotitzar el mes anterior. En la majoria de casos la Base Reguladora és el cotitzat durant el mes anterior.
A cops més complicat: prestació incapacitat permanent. Dependrà de l’edat que tingui. S’haurà de triar la formula concreta.
- Un percentatge: Rarament una prestació equival al mateix que es cobrava. Hi ha una substitució de salari que rebaixa el que es cobrava (taxa de substitució) A cops es simple: 60% A cops és més complex i hem de recórrer a unes taules de cotització. Hi ha fórmules per diferents prestacions o per diferents blocs temporals (els primers mesos de jubilació cobraràs x i els següents y).
El resultat de multiplicar la base reguladora per aquest percentatge ens dóna la prestació.
Aquest principi té excepcions: o Excepcions al principi contributiu - Incompatibilitat de prestacions: cal triar-ne una. Quan dues prestacions son incompatibles és opció de l’interessat triar la que mes li convé.
- En cas de pluriocupació la Base Reguladora de les prestacions es determinarà en funció de la suma de les bases en que hagi cotitzat en les diferents empreses. Quan hi ha cotitzacions en diverses empreses, se sumen.
Art 161.3: En los casos de pluriempleo, la base reguladora de las prestaciones se determinará en función de la suma de las bases por las que se haya cotizado en las distintas empresas, siendo de aplicación a la base reguladora así determinada el tope máximo a que se refiere el apartado anterior.
- En cas de pluriactivitat la situació és similar a la pluriocupació, però el treballador està en diferents règims. Ex: treballador per compte aliè i a la vegada és autònom.
Art 205: La pensió de jubilació podrà causar-se, tot i que els interessats no es trobin en el moment del fet causant en alta o en situació assimilada a la de l’alta, sempre que reuneixin els requisits d’edat i cotització contemplats en l’apartat 1” Art 205.3: “En el supòsit previst en el paràgraf anterior, per causar una pensió en el Règim General i en qualsevol altre/s serà necessari que les cotitzacions acreditades en cadascun d’ells se superposin al menys durant 15 anys” Això és en els casos de pluriactivitat i de treballadors que busquin obtenir dues pensions derivades dels dos règims on ha estat treballant.
RESUM: - En casos de ser un treballador pluriocupat (més d’una feina), ja sigui estant en alta o sense estar-ho, podrà sumar ambdós cotitzacions i obtenir una pensió per jubilació.
- En cas de que el treballador busqui tenir dues pensions, derivat de la pluriactivitat (dos feines en règims diferents), si estan en alta, es contemplen els requisits per a cada pensió, però com que com a excepció la jubilació pot fer-se sense alta, si es volen dues pensions haurà de superposar-se 15 anys les dues cotitzacions.
L’article 49 LGSS estableix la clàusula de no pèrdua de les cotitzacions.
Art 49: Cuando se acrediten cotizaciones a varios regímenes y no se cause derecho a pensión en uno de ellos, las bases de cotización acreditadas en este último en régimen de pluriactividad podrán ser acumuladas a las del régimen en que se cause la pensión, exclusivamente para la determinación de la base reguladora de la misma, sin que la suma de las bases pueda exceder del límite máximo de cotización vigente en cada momento.
TEMA 5: RESPONSABILITATS o Responsabilitats per prestacions indegudes (vist en temes anteriors) PLURALITAT DE VIES PER DEMANAR RESPONSABILITATS : o Responsabilitat administrativa sancionable: LISOS a) Penals: AT per delicte social, delicte per retenció de quotes i no ingressades.
b) Recaptació fora de termini: recàrrecs al RGR (Reglament de recaptació) A qui paga amb retard li apliquen recàrrecs, sancions, multes, sobre el deute.
c) Responsabilitat per manca de mesures de seguretat: recàrrec de prestacions. Els empresaris que no posin mesures necessàries tenen com a sanció un recàrrec sobre les prestacions.
d) Incompliments de l’alta de cotització: responsabilitats sobre prestacions.
QUI ÉS RESPONSABLE DE PAGAR LES PRESTACIONS? (167-168 LGSS) i 94-96 LSS 167 LGSS: RESPONSABILIDAD EN ORDEN A LAS PRESTACIONES 1- Cuando se haya causado derecho a una prestación por haberse cumplido las condiciones a que se refiere el artículo 165, la responsabilidad correspondiente se imputará, de acuerdo con sus respectivas competencias, a las entidades gestoras, mutuas colaboradoras con la Seguridad Social o empresarios que colaboren en la gestión o, en su caso, a los servicios comunes.
2-El incumplimiento de las obligaciones en materia de afiliación, altas y bajas y de cotización determinará la exigencia de responsabilidad, en cuanto al pago de las prestaciones, previa la fijación de los supuestos de imputación y de su alcance y la regulación del procedimiento para hacerla efectiva.
3-No obstante lo establecido en el apartado anterior, las entidades gestoras, mutuas colaboradoras con la Seguridad Social o, en su caso, los servicios comunes procederán, de acuerdo con sus respectivas competencias, al pago de las prestaciones a los beneficiarios en aquellos casos, incluidos en dicho apartado, en los que así se determine reglamentariamente, con la consiguiente subrogación en los derechos y acciones de tales beneficiarios. El indicado pago procederá aun cuando se trate de empresas desaparecidas o de aquellas que por su especial naturaleza no puedan ser objeto de procedimiento de apremio. Igualmente, las mencionadas entidades, mutuas y servicios asumirán el pago de las prestaciones, en la medida en que se atenúe el alcance de la responsabilidad de los empresarios respecto a dicho pago.
168 LGSS: SUPUESTOS ESPECIALES DE RESPONSABILIDAD EN ORDEN A LAS PRESTACIONES 1. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 42 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores para las contratas y subcontratas de obras y servicios correspondientes a la propia actividad del empresario contratante, cuando un empresario haya sido declarado responsable, en todo o en parte, del pago de una prestación, a tenor de lo previsto en el artículo anterior, si la correspondiente obra o industria estuviera contratada, el propietario de esta responderá de las obligaciones del empresario si el mismo fuese declarado insolvente.
No habrá lugar a esta responsabilidad subsidiaria cuando la obra contratada se refiera exclusivamente a las reparaciones que pueda contratar el titular de un hogar respecto a su vivienda.
2. En los casos de sucesión en la titularidad de la explotación, industria o negocio, el adquirente responderá solidariamente con el anterior o con sus herederos del pago de las prestaciones causadas antes de dicha sucesión. La misma responsabilidad se establece entre el empresario cedente y cesionario en los casos de cesión temporal de mano de obra, aunque sea a título amistoso o no lucrativo, sin perjuicio de lo establecido en el art. 16.3 de la Ley 14/1994, de 1 de junio, por la que se regulan las empresas de trabajo temporal.
Reglamentariamente se regulará la expedición de certificados por la Administración de la Seguridad Social que impliquen garantía de no responsabilidad para los adquirentes.
3. Cuando la prestación haya tenido como origen supuestos de hecho que impliquen responsabilidad criminal o civil de alguna persona, incluido el empresario, la prestación será hecha efectiva, cumplidas las demás condiciones, por la entidad gestora, servicio común o mutua colaboradora con la Seguridad Social, en su caso, sin perjuicio de aquellas responsabilidades. En estos casos, el trabajador o sus derechohabientes podrán exigir las indemnizaciones procedentes de los presuntos responsables criminal o civilmente.
Con independencia de las acciones que ejerciten los trabajadores o sus causahabientes, el Instituto Nacional de Gestión Sanitaria o comunidad autónoma correspondiente y, en su caso, las mutuas colaboradoras con la Seguridad Social, tendrán derecho a reclamar al tercero responsable o, en su caso, al subrogado legal o contractualmente en sus obligaciones, el coste de las prestaciones sanitarias que hubiesen satisfecho. Igual derecho asistirá, en su caso, al empresario que colabore en la gestión de la asistencia sanitaria, conforme a lo previsto en la presente ley.
Para ejercitar el derecho al resarcimiento a que se refiere el párrafo anterior, la entidad gestora que en el mismo se señala y, en su caso, las mutuas colaboradoras con la Seguridad Social o empresarios, tendrán plena facultad para personarse directamente en el procedimiento penal o civil seguido para hacer efectiva la indemnización, así como para promoverlo directamente, considerándose como terceros perjudicados al efecto del artículo 113 del Código Penal.
A) Si s’han complert les condicions generals i les particulars: Art. 167.1: Responsabilitat ordinària, el responsable de pagar és l’entitat gestora o la mútua col·laboradora i, en alguns casos, l’empresari col·laborador (una de les possibilitats dels empresaris es auto-assegurar-se algunes prestacions) o o o Supòsits en que es flexibilitza l’alta o s’exceptua: La responsabilitat ordinària que s’imputa a l’entitat gestora a cops és més flexible o s’exceptua. Ex: Un treballador després d’estar en alta i amb una llarga cotització, en últim moment no compleix el requisit d’alta per estar immers en economia submergida. Els jutges solen interpretar les lleis amb caràcter sensibilitzador.
Reassegurança a TGSS risc ATiMP: 30%: És una mesura de seguretat en últim terme. La SS reassegura el 30% del risc que agafen les mútues. Es fa una assegurança sobre l’assegurança amb la TGSS, de tot el que hagi de pagar la mútua quan passa un sinistre.
Mútua o empresa ingressa capital-cost, tot i que no hi hagi supervivents, de 25 a 30% del salari) La mútua o l’empresa col·laboradora aportaran a la TGSS fins al límit de la seva responsabilitat, el valor actual del capital-cost de les pensions que recorren aquesta llei.
[Art.261]. Per tant, el valor actual del capital-cost, encara que sigui responsable la mútua o l’empresa, no seran ells els que cada mes pagaran la pensió de la qual es responsable.
La SS no se’n refia de que l’empresa o la mútua compleixi sempre, per tant la SS és sòlida i si té algun problema darrere esta l’Estat.
Quan la mútua és responsable de pagar la prestació ha de donar tots els diners que ha de pagar i la SS ja els distribuirà. La mútua funciona per capitalització, és a dir, tenen un fons i tot el capital necessari per pagar pensions s’entrega a la SS que és la responsable de pagar cada mes. Això es calcula pel valor actual: s’agafen les taules de mortalitat i es calculen els diners que pertocarien x els anys d’esperança de vida de la persona.
Si això fos exclusivament així, a les mútues els sortiria a compte les defuncions i no els invàlids (ja que una pensió vitalícia es paga durant més anys). Per evitar aquesta “injustícia financera” i que a la mútua li surti mes a compte, l’apartat 3 de l’article 260 diu que les mútues col·laboradores amb la SS hauran d’ingressar a la TGSS els capitals amb la quantia necessària per constituir una renta temporal durant 25 anys al 30% dels salaris dels difunts. (crear un supòsit fictici) B) Si no s’han complert les condicions d’afiliació, d’alta o de cotització: o Responsabilitat imputada “prèvia fixació dels supòsits” Quan no s’hagin complert, s’assignarà la responsabilitat a algú diferent a l’entitat gestora prèvia fixació dels supòsits. Obre la via a una norma posterior que determinarà aquests supòsits en que s’haurà de fixar la responsabilitat (Art 167.2) Es continuarà aplicant amb caràcter reglamentari la LSS 96’ (que desenvolupa les previsions de la llei actual).
Tres supòsits: PER MANCA D’AFILIACIÓ O ALTA - No s’aplicarà la compensació de culpes: és el precepte originari del Dret Civil en què es repartien les culpes entre tots els subjectes que intervenen en un incompliment. (Ex: accidents de trànsit). Consistia a que la normativa deia que el responsable d’afiliar i de pagar les cotitzacions era l’empresari i el treballador en cas d’incompliment de l’empresari. El treballador, llavors, també era responsable perquè “ja li estava bé cobrar en negre a canvi de no estar afiliat”.
Es compensaven les culpes, ja que el treballador ha consentit una il·legalitat.
Actualment, la responsabilitat que es deriva de que la SS no tingui constància d’aquell treballador (no estigui donat d’alta) és plena per a l’empresari incomplidor. Això també ocorre en els casos de ATiMP. Responsabilitat de l’empresari plena: ha de capitalitzar les prestacions i ingressar-les a la TGSS.
PER MANCA DE COTITZACIÓ - La prescripció de quotes no afecta a la responsabilitat envers les prestacions.
- Només si hi ha un dany efectiu (Contingències comuns i sempre contingències professionals) - Posició del TS: L’empresari és responsable de pagar les pensions per manca de cotització només quan efectivament hi hagi un dany en el patrimoni del treballador.
Supòsit: Un empresari no cotitza quan un treballador és jove, el treballador porta treballant tota la seva vida però només cotitza dels 30 als 65, però la seva pensió és del 100%. El càlcul de la pensió de jubilació es fa segons les últimes cotitzacions, uns 20-25 anys i el percentatge dependrà del que s’hagi cotitzat però a partir dels 35 anys aprox. és del 100%.
La no cotització durant 10 anys no té cap efecte en la seva pensió a dia d’avui. Com que no hi ha lesió en el patrimoni no es pot fer responsable a algú si no s’ha lesionat a ningú. Això deixa impunes als empresaris que incompleixen amb la gent més jove.
Què passa amb les contingències professionals? En aquests casos hi ha/es considera alta de ple dret. A més, quan es calcula una prestació no s’exigeix cotització plena.
En un accident de treball, sempre tindrà dret el treballador a cobrar la prestació, encara que no hagi cotitzat res.
En aquests casos, sortirien beneficiats els empresaris al no cotitzar en accidents de treball perquè igualment sempre es cobra pensió. El Tribunal Suprem ho ha modificat perquè en accidents de treball sempre sigui responsable l’empresari.
Es precisa que l’empresari sigui, respecte als seus treballadors, responsable per falta de cotització.
Per un dia puntual de no cotitzar no hi ha responsabilitats, sinó un recàrrec que serà la màxima sanció equivalent a un dia.
Començarà a comptar la sanció per manca de cotització a partir de T+2m (El primer dia del segon mes després d’haver complert correctament les seves obligacions).
El descobriment i el pagament a partir de t+2m no allibera la responsabilitat.
Moderació de les responsabilitats: no es tracta igual per qui “ha passat de tot” i no ha cotitzat prolongadament a consciència, que qui te petits forats de cotització.
- Descobert continuat, prolongat i pertinaç: l’empresari serà responsable (Entitat Gestora dos mesos següents a final de la cotització efectiva) - Descobert ocasional, esporàdic: Responsabilitat entitat gestora, però l’empresari pot ser sancionat.
- Cotitzacions fora del període: Si ha cotitzat abans del fet causant s’aplica la mateixa situació que en els descoberts parcials i si s’ha cotitzat després del fet causant es prenen diferents postures sobre si l’empresari ha de respondre o no. Disparitat de criteris.
PER INFRACOTITZACIÓ La infracotització genera una responsabilitat proporcional (a la quantia) Actualment, el més sovint es declarar pels treballadors en temps parcial quan, realment treballen a jornada completa. L’empresari assegura a mitja jornada amb l’excusa de no trobarse amb una cotització tant cara.
Abans (en els apunts), en el cas de les contingències comuns, la responsabilitat es donava quan existia un dany i ara per infracotització és tant si afecta a una carència com si aquest dany s’ocasiona a la base reguladora.
L’empresari és responsable proporcionalment de la part que ha deixat d’ingressar. Tot i que després s’efectués el pagament, s’atorgaria la responsabilitat: acta de liquidació. S’ha de diferenciar el fet de infracotitzar per error o per voluntat de cotitzar per sota del salari real.
- Si es regularitza el pagament abans de fet causant: no hi ha responsabilitat.
DIFERÈNCIES DE COTITZACIÓ Diferencies o falta per períodes continuats, la jurisprudència modula i diu que si son casos en que la no cotització no té transcendència o no te intenció de defraudar, exonera a l’empresa.
Però amb caràcter general sempre hi haurà responsabilitat de l’empresa. El fet de cotitzar més o menys no fa que la prestació canviï, ja que la base reguladora és la mateixa (la mútua podrà reclamar a l’empresa per cotitzar malament) PER PRESÈNCIA PLURAL D’EMPRESES - Contracta de pròpia activitat: responsabilitat solidaria període contracta, exigible fins a 1 any després (es pot alliberar si l’empresa demana a la TGSS certificat que el contractista està al corrent) [42 ET i 16.5 LGSS] Art 16.5 Los empresarios que contraten o subcontraten con otros la realización de obras o servicios correspondientes a la propia actividad de aquellos o que se presten de forma continuada en sus centros de trabajo deberán comprobar, con carácter previo al inicio de la prestación de la actividad contratada o subcontratada, la afiliación y alta en la Seguridad Social de cada uno de los trabajadores que estos ocupen en los mismos durante el periodo de ejecución de la contrata o subcontrata.
L’empresa es pot alliberar de aquesta responsabilitat demanant una certificació a la SS conforme el contractista n’està al corrent. La finalitat d’això és expulsar del mercat a les empreses incomplidores.
- Contracta en general: responsabilitat subsidiària del principal.
Art 168.1: Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 42 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores para las contratas y subcontratas de obras y servicios correspondientes a la propia actividad del empresario contratante, cuando un empresario haya sido declarado responsable, en todo o en parte, del pago de una prestación, a tenor de lo previsto en el artículo anterior, si la correspondiente obra o industria estuviera contratada, el propietario de esta responderá de las obligaciones del empresario si el mismo fuese declarado insolvente.
No habrá lugar a esta responsabilidad subsidiaria cuando la obra contratada se refiera exclusivamente a las reparaciones que pueda contratar el titular de un hogar respecto a su vivienda.
- Canvi de titularitat empresarial: responsabilitat solidaria de prestacions causades abans de successió.
Art 168.2: En los casos de sucesión en la titularidad de la explotación, industria o negocio, el adquirente responderá solidariamente con el anterior o con sus herederos del pago de las prestaciones causadas antes de dicha sucesión. La misma responsabilidad se establece entre el empresario cedente y cesionario en los casos de cesión temporal de mano de obra, aunque sea a título amistoso o no lucrativo Què passa amb les prestacions causades abans de la successió? En els casos de successió en la titularitat, l’empresa que adquireix respondrà solidàriament o amb els seus hereus.
- Cessió de treballadors: A traves de ETT: responsabilitat subsidiària Cessió il·legal: r. Solidaria AUTOMATICITAT DE LES PRESTACIONS Els treballadors no han de patir per tots els incompliments dels empresaris. De que serveix tenir un sistema públic de SS amb la garantia de l’Estat si després el treballador hauria de pagar en última instància les conseqüències del incompliment.
Automaticitat: L’entitat gestora/mútua col·laboradora paga la prestació malgrat l’incompliment.
- Es subroga en els drets del beneficiari contra l’empresari responsable.
- Límit màxim = 2,5 x IPREM (indicador público de renta de efectos múltiples). És el límit màxim que pagarà l’entitat gestora.
L’avenç de les prestacions no podrà excedir de la quantitat equivalent a dos cops i mig l’import de l’IPREM en el moment del fet causant. En tot cas, el càlcul de l’import de les prestacions o del capital cost per al pagament de les mateixes (per mútues o empreses responsables) inclourà l’interès de capitalització i recàrrec per falta d’assegurança.
- Automatisme absoluta: quan l’alta és de ple dret. Amb independència de la naturalesa de l’incompliment, l’entitat gestora o col·laboradora ha de procedir a l’anticipació de les prestacions en els supòsits de: Assistència sanitària i maternitat, prestacions derivades de ATiMP IT i IP (contingències professionals) i prestacions per desocupació. Es paguen sempre.
Contingencies professionals.
- Automatisme relativa: L’INSS anticipa només si el beneficiari estava en alta assimilada. IT + jubilació+ MiS i IP derivades de malaltia comuna. Sense perjudici que conserven el dret de repetir contra l’empresa responsable. El treballador en aquests casos haurà de perseguir a l’empresari/entitat gestora, depèn de qui sigui el responsable.
No hi ha mútues insolvents.
*No hi haurà automaticitat si el que hi ha és un defecte d’alta.
Per comuns: Incapacitat temporal per contingència comú, malaltia comú, incapacitat permanent i accident no laboral.
Per professionals: Tot i que el treballador no hagi cotitzat, si ha declarat (tinc al treballador en alta però no puc pagar) , és a dir, que es dóna la possibilitat a la SS de reaccionar. Al contrari, si treballava en economia submergida, la incapacitat permanent la pensió vitalícia no li toca.
- Desprotecció possible: envers a contingència comú. IT+IP+jubilació+MiS. Si no ha cotitzat haurà de reclamar que el paguin.
- Responsabilitat subsidiària de la SS: la incapacitat permanent per accident no laboral. Es considera que la SS és responsable de pagar si l’empresari ha complert o no. En darrer terme pagarà la SS. (Pot ser subsidiària després de empresari infractor o després de mútua insolvent) - Apreciació: Les millores voluntàries o els recàrrecs no entren en aquest còmput.
Art 45: Recàrrec en ordre a les prestacions: - Les Entitats Gestores de la SS seran responsables de les prestacions la gestió de les quals li sigui atribuïda, sempre que s’hagin complert els requisits generals i particulars exigits per causar dret a les mateixes en les normes establertes en el Títol II de la present llei, pel que respecta al Regim General i a la modalitat no contributiva de les prestacions, i en les especifiques que siguin aplicables als diferents Règims Especials.
- Per a la imputació de responsabilitats en ordre a les prestacions, en la seva modalitat contributiva, a entitats o persones diferents de les determinades en l’apartat anterior, s’estarà al disposat a la present llei, en les seves disposicions de desenvolupament i aplicació o en les normes reguladores dels Règims Especials.
RECÀRRECS  Recàrrec per manca de mesures de seguretat (164 LGSS) - S’aplica a les prestacions per ATiMP - S’ha de tractar de manca de mesures de seguretat. Inclou la manca de diligència.
- Al demostrat el vincle (nexe causal) entre la lesió i la manca de mesures, imputant dol, negligència, culpa...
- L’empresari es pot excusar i pot provar que ha estat força major/cas fortuït...
- Oscil·la del 30 al 50% sobre l’import inicial (no revaloritzacions) de la prestació. (ho determina el Dir. Prov. INSS, revisable jurídicament) - La responsabilitat de l’empresari no es ni assegurable ni transmissible. L’empresari ho ha de pagar “ de la seva butxaca”.
- Es paga al beneficiari, però no hi ha cap bestreta (anticipo). Si te una pensió reconeguda de x al mes, serà x+50% de recàrrec vitalici. Va a la “butxaca del treballador”. És una sanció que va a parar al treballador víctima i per tant, aquest té un incentiu molt fort per denunciar la manca de mesures de seguretat.
- L’empresari ha de lliurar a la TGSS tot el capital-cost. La persona accidentada per manca de mesures de seguretat. Si l’esperança de vida d’un treballador son 70 anys i la pensió de 1200€/mes. Tot el capital-cost haurà de ser entregat a la TGSS, que no esperarà a veure si l’empresari és solvent. La TGSS serà l’encarregada d’administrar aquesta pensió.
Art 164: Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por ciento, cuando la lesión se produzca por equipos de trabajo o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los medios de protección reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad y salud en el trabajo, o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador.
2. La responsabilidad del pago del recargo establecido en el apartado anterior recaerá directamente sobre el empresario infractor y no podrá ser objeto de seguro alguno, siendo nulo de pleno derecho cualquier pacto o contrato que se realice para cubrirla, compensarla o trasmitirla.
3. La responsabilidad que regula este artículo es independiente y compatible con las de todo orden, incluso penal, que puedan derivarse de la infracción.
TEMA 6: COTITZACIÓ i RECAPTACIÓ Concepte: aportació econòmica legal imposada per a contribuir a finançar el sistema de SS. La Seguretat Social manté un patrimoni apart, perquè per tal de donar confiança a la gent per blindar la SS; les cotitzacions no es podran destinar una altra cosa que per la que és.
Els conceptes pels quals es cotitza son: - Contingències comuns (jubilació, invalidesa, malaltia comú...) - Contingències professionals (accident de treball o malaltia professional) - Cotització addicional per hores extres - Conceptes de recaptació conjunta (atur, FOGASA, Formació professional) Normativa: Art 18. Obligatorietat: 1. La cotización a la Seguridad Social es obligatoria en todos los regímenes del sistema.
La cotización por la contingencia de desempleo así como al Fondo de Garantía Salarial, por formación profesional y por cuantos otros conceptos se recauden conjuntamente con las cuotas de la Seguridad Social será obligatoria en los regímenes y supuestos y con el alcance establecidos en esta ley y en su normativa de desarrollo, así como en otras normas reguladoras de tales conceptos.
2. La obligación de cotizar nacerá desde el momento de iniciación de la actividad correspondiente, determinándose en las normas reguladoras de cada régimen las personas que han de cumplirla.
3. Son responsables del cumplimiento de la obligación de cotizar y del pago de los demás recursos de la Seguridad Social las personas físicas o jurídicas o entidades sin personalidad a las que las normas reguladoras de cada régimen y recurso impongan directamente la obligación de su ingreso y, además, los que resulten responsables solidarios, subsidiarios o sucesores mortis causa de aquellos, por concurrir hechos, omisiones, negocios o actos jurídicos que determinen esas responsabilidades, en aplicación de cualquier norma con rango de ley que se refiera o no excluya expresamente las obligaciones de Seguridad Social, o de pactos o convenios no contrarios a las leyes. Dicha responsabilidad solidaria, subsidiaria o mortis causa se declarará y exigirá mediante el procedimiento recaudatorio establecido en esta ley y en su normativa de desarrollo.
4. En caso de que la responsabilidad por la obligación de cotizar corresponda al empresario, podrá dirigirse el procedimiento recaudatorio que se establece en esta ley y en su normativa de desarrollo contra quien efectivamente reciba la prestación de servicios de los trabajadores que emplee, aunque formalmente no figure como empresario en los contratos de trabajo, en los registros públicos o en los archivos de las entidades gestoras y servicios comunes.
Art 19. Bases i tipus de cotització 1. Las bases y tipos de cotización a la Seguridad Social y por los conceptos que se recauden conjuntamente con las cuotas de la Seguridad Social serán los que establezca cada año la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado.
2. Las bases de cotización a la Seguridad Social, en cada uno de sus regímenes, tendrán como tope máximo las cuantías fijadas para cada año por la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado y como tope mínimo las cuantías del salario mínimo interprofesional vigente en cada momento, incrementadas en un sexto, salvo disposición expresa en contrario.
3. Sin perjuicio de lo indicado en el apartado 1, la cotización correspondiente a las contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales se realizará mediante la aplicación de los tipos de cotización establecidos para cada actividad económica, ocupación o situación en la tarifa de primas establecidas legalmente. Las primas correspondientes tendrán a todos los efectos la condición de cuotas de la Seguridad Social.
La base de cotización para la contingencia de desempleo, en todos los regímenes de la Seguridad Social que tengan cubierta la misma, será la correspondiente a las contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales.
De igual modo, la base de cotización para determinar las aportaciones al Fondo de Garantía Salarial y para formación profesional, en todos los regímenes de la Seguridad Social en los que exista la obligación de efectuarlas, será la correspondiente a las contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales.
Art 20. Adquisición, mantenimiento, pérdida y reintegro de beneficios en la cotización.
1. Únicamente podrán obtener reducciones, bonificaciones o cualquier otro beneficio en las bases, tipos y cuotas de la Seguridad Social y por conceptos de recaudación conjunta, las empresas y demás sujetos responsables del cumplimiento de la obligación de cotizar que se entienda que se encuentren al corriente en el pago de las mismas en la fecha de su concesión.
2. La adquisición y mantenimiento de los beneficios en la cotización a que se refiere el apartado anterior requerirán, en todo caso, que las empresas y demás sujetos responsables del cumplimiento de la obligación de cotizar que hubieren solicitado u obtenido tales beneficios suministren por medios electrónicos los datos relativos a la inscripción de empresas, afiliación, altas y bajas de trabajadores, variaciones de datos de unas y otros, así como los referidos a cotización y recaudación en el ámbito de la Seguridad Social, en los términos y condiciones que se establezcan por el Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
No obstante lo anterior, la Tesorería General de la Seguridad Social podrá autorizar, excepcionalmente y con carácter transitorio, la presentación de dicha documentación en soporte distinto al electrónico previa solicitud del interesado y en atención al número de trabajadores, su dispersión o la naturaleza pública del sujeto responsable.
3. La falta de ingreso en plazo reglamentario de las cuotas de la Seguridad Social y por conceptos de recaudación conjunta devengadas con posterioridad a la obtención de los beneficios en la cotización dará lugar únicamente a su pérdida automática respecto de las cuotas correspondientes a períodos no ingresados en dicho plazo, salvo que sea debida a error de la Administración de la Seguridad Social.
4. Cuando, por causa no imputable a la Administración, los beneficios en la cotización no se hubieran deducido en los términos reglamentariamente establecidos, podrá solicitarse el reintegro de su importe dentro del plazo de tres meses, a contar desde la fecha de presentación de la liquidación en que el respectivo beneficio debió descontarse.
De no efectuarse la solicitud en dicho plazo se extinguirá este derecho.
De proceder el reintegro en este supuesto, si el mismo no se efectuase dentro de los tres meses siguientes a la fecha de presentación de la respectiva solicitud, el importe a reintegrar se incrementará con el interés de demora previsto en el artículo 31.3, que se aplicará al del beneficio correspondiente por el tiempo transcurrido desde la fecha en que se presente la solicitud hasta la de la propuesta de pago.
Art 141: Sujetos obligados 1. Estarán sujetos a la obligación de cotizar al Régimen General de la Seguridad Social los trabajadores y asimilados comprendidos en su campo de aplicación y los empresarios por cuya cuenta trabajen.
2. La cotización comprenderá dos aportaciones:De los empresario y de los trabajadores.
3. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores, por las contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales la cotización completa correrá a cargo exclusivamente de los empresarios.
Art 144: Duració de la obligació de cotitzar: 1. La obligación de cotizar nacerá con el inicio de la prestación del trabajo, incluido el período de prueba. La mera solicitud de la afiliación o alta del trabajador al organismo competente de la Administración de la Seguridad Social surtirá en todo caso idéntico efecto.
2. La obligación de cotizar se mantendrá por todo el período en que el trabajador esté en alta en el Régimen General o preste sus servicios, aunque estos revistan carácter discontinuo. Dicha obligación subsistirá asimismo respecto a los trabajadores que se encuentren cumpliendo deberes de carácter público o desempeñando cargos de representación sindical, siempre que ello no dé lugar a la excedencia en el trabajo.
3. Dicha obligación solo se extinguirá con la solicitud en regla de la baja en el Régimen General al organismo competente de la Administración de la Seguridad Social. Sin embargo, dicha comunicación no extinguirá la obligación de cotizar si continuase la prestación de trabajo.
4. La obligación de cotizar continuará en la situación de incapacidad temporal, cualquiera que sea su causa, en la de maternidad, en la de paternidad, en la de riesgo durante el embarazo y en la de riesgo durante la lactancia natural, así como en las demás situaciones previstas en el artículo 166 en que así se establezca reglamentariamente.
5. La obligación de cotizar se suspenderá durante las situaciones de huelga y cierre patronal.
6. La obligación de cotizar por las contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales existirá aunque la empresa, con infracción de lo dispuesto en esta ley, no tuviera establecida la protección de su personal, o de parte de él, respecto a dichas contingencias. En tal caso, las primas debidas se devengarán a favor de la Tesorería General de la Seguridad Social.
Artículo 153. Cotización en supuestos de compatibilidad de jubilación y trabajo.
Durante la realización de un trabajo por cuenta ajena compatible con la pensión de jubilación, en los términos establecidos en el artículo 214, los empresarios y los trabajadores cotizarán al Régimen General únicamente por incapacidad temporal y por contingencias profesionales, según la normativa reguladora de dicho Régimen, si bien quedarán sujetos a una cotización especial de solidaridad del 8 por ciento sobre la base de cotización por contingencias comunes, no computable a efectos de prestaciones, que se distribuirá entre ellos, corriendo a cargo del empresario el 6 por ciento y del trabajador el 2 por ciento.
- Reglament General de Cotització (què és paga) - Reglament General de recaptació LPGE (com es paga) - Pressupostos generals del estat (tipus i concepte pel qual es grava). Elements bàsics de la cotització.
- Cotització per 2017 (determina el detall de les cotitzacions) a falta de LPGE, l’ordre determina les peculiaritats de les cotitzacions.
SUBJECTES OBLIGATS A LA COTITZACIÓ I SUBJECTES RESPONSABLES DE PAGAR LA COTITZACIÓ .
Son coses diferents.
SUBJETES OBLIGATS - Empresaris i treballadors (cal recordar que el finançament de la Seguretat Social és tripartit: amb l’Estat, empresari i treballador. Però l’Estat en cotització no entra, i ho aporten el 2 restants.
Tampoc és unilateral obligació de l’empresari).
- Excepció: els ATiMP són només a càrrec de l’empresari (responsabilitat originària històrica, perquè eren els empresaris el que creaven el risc) - Nul·litat de pactes: Art 143 LGSS: Será nulo todo pacto, individual o colectivo, por el cual el trabajador asuma la obligación de pagar total o parcialmente la prima o parte de cuota a cargo del empresario.
Igualmente, será nulo todo pacto que pretenda alterar las bases de cotización que se fijan en el artículo 147.
Per tant, no és exigible un acte d’aquesta naturalesa. Pot ser que es faci però no es podrà anar a tribunals exigint.
- Infraccions molt greus (23 LISOS castiga especialment):pactes extralegals, increments indeguts, dades inexactes, retencions fora termini etc. Cotitzar per una quantitat que no correspon.
Excepcions: alguns treballadors estan exclosos d’algunes contingències i la cotització és peculiar: funcionaris, estrangers temporals, estudiants estrangers (l’Estat fa precisions per determinats col·lectius.) SUBJCETE RESPONSABLE: Artículo 142.
1. El empresario es sujeto responsable del cumplimiento de la obligación de cotizar e ingresará las aportaciones propias y las de sus trabajadores, en su totalidad.
Responderán, asimismo, solidaria, subsidiariamente o mortis causa las personas o entidades sin personalidad a que se refieren los artículos 18 y 168.1 y 2.
La responsabilidad solidaria por sucesión en la titularidad de la explotación, industria o negocio que se establece en el citado artículo 168 se extiende a la totalidad de las deudas generadas con anterioridad al hecho de la sucesión. Se entenderá que existe dicha sucesión aun cuando sea una sociedad laboral la que continúe la explotación, industria o negocio, esté o no constituida por trabajadores que prestaran servicios por cuenta del empresario anterior.
En caso de que el empresario sea una sociedad o entidad disuelta y liquidada, sus obligaciones de cotización a la Seguridad Social pendientes se transmitirán a los socios o partícipes en el capital, que responderán de ellas solidariamente y hasta el límite del valor de la cuota de liquidación que se les hubiere adjudicado.
2. El empresario descontará a sus trabajadores, en el momento de hacerles efectivas sus retribuciones, la aportación que corresponda a cada uno de ellos. Si no efectuase el descuento en dicho momento no podrá realizarlo con posterioridad, quedando obligado a ingresar la totalidad de las cuotas a su exclusivo cargo.
En los justificantes de pago de dichas retribuciones, el empresario deberá informar a los trabajadores de la cuantía total de la cotización a la Seguridad Social indicando, de acuerdo con lo establecido en el artículo 141.2, la parte de la cotización que corresponde a la aportación del empresario y la parte correspondiente al trabajador, en los términos que reglamentariamente se determinen.
3. El empresario que habiendo efectuado tal descuento no ingrese dentro de plazo la parte de cuota correspondiente a sus trabajadores, incurrirá en responsabilidad ante ellos y ante los organismos de la Administración de la Seguridad Social afectados, sin perjuicio de las responsabilidades penal y administrativa que procedan.
L’empresari. Responsable de complir l’obligació d’ingressar les cotitzacions.
- Han de fer descompte de la quota dels treballadors - Ha d’informar al treballador del total de cotització i desglossar-lo.
- La llei obliga a que el descompte es faci exclusivament quan es paguin els salaris, no pot fer-lo després (si un mes s’oblida de fer el descompte, no podrà fer-lo posteriorment acumulant descomptes) a través d’aquesta garantia per als treballadors, s’obre la possibilitat al frau anterior. Si l’empresari no descompta es molt fàcil “oblidar-se expressament” de descomptar i com que després està la garantia de que no ho podrà fer, aquell pacte nul anterior, queda justificat.
- Ha d’ingressar les dues quotes a la TGSS. Pot ser també que una empresa tingui problemes econòmics, però sempre i en tot cas, encara que estigui obligat a ingressar, en cap cas pot no ingressar la part retinguda dels treballadors. Si no, seria un apropiació indeguda. (Tot i que si que es pot demanar un ajornament) RESPONSABLES DERIVATS: (a part de l’empresari) SOLIDARIS - Successió d’empresa intervius (168.2) l’empresa es fa càrrec dels 3 anys anteriors (i les posteriors si es declara delictuosa la transmissió).
- Adquirents mortis causa, si han acceptat l’herència (168.2) Només que hi hagin actes que es realitzin tàcitament respecte l’herència (sense firmar re) responen solidàriament del pagament dels drets de l’herencia amb el seu propi patrimoni.
2. En los casos de sucesión en la titularidad de la explotación, industria o negocio, el adquirente responderá solidariamente con el anterior o con sus herederos del pago de las prestaciones causadas antes de dicha sucesión.
- Contrata de pròpia activitat (168.1). la responsabilitat es de totes les quotes de la contrata excepte si va obtenir una certificació negativa, que prescriu als 2 anys posteriors - Cessió de treballadors si no es una ETT (168.2) La misma responsabilidad se establece entre el empresario cedente y cesionario en los casos de cesión temporal de mano de obra, aunque sea a título amistoso o no lucrativo.
SUBSIDIARIS - Contrata d’obra i servei (142.1 i 168.1) sempre i per la durada de la contrata. Si contractem una cosa duna altra empresa, (constructors d’un edifici que contracta a una electricista) tot allò que es contracta (com que ell és el que s’endura el benefici) es subsidiari, si la persona que ha contractat es insolvent.
- Cessió correcta de mà d’obra (ETT i usuàries) durant la posada a disposició (solidari si és il·legal) BASE DE COTITZACIO (1) És la remuneració de com es calcula la cotització. Remuneració total que rebi o a la que tingui dret a rebre si això darrer es superior (147.1 LGSS) si un empresari no paga el salari correctament (un incompliment no justifica un altre incompliment) no implica no pagar la cotització. Un endarreriment de pagaments de salari no justifica l’endarreriment de pagament de la cotització (perquè es calcularà, no sobre la remuneració total, sinó sobre la que tenia dret a rebre) És a dir, la base de cotització és la remuneració mensual + el prorrateig de pagues extraordinàries.
Ex: Si cobro 2.000€/mes + 2 pagues extraordinàries de 1.200 cadascuna d’elles (2.400/12=200€).
2.000€ Salari base + 200 de pagues extres, s’hauria de cotitzar per 2.200€/mes.
Art 147.1: La base de cotización estará constituida por la remuneración total, cualquiera que sea su forma o denominación, tanto en metálico como en especie, que con carácter mensual tenga derecho a percibir el trabajador o asimilado, o la que efectivamente perciba de ser esta superior, por razón del trabajo que realice por cuenta ajena.
Las percepciones de vencimiento superior al mensual se prorratearán a lo largo de los doce meses del año.
Las percepciones correspondientes a vacaciones anuales devengadas y no disfrutadas y que sean retribuidas a la finalización de la relación laboral serán objeto de liquidación y cotización complementaria a la del mes de la extinción del contrato. La liquidación y cotización complementaria comprenderán los días de duración de las vacaciones, aun cuando alcancen también el siguiente mes natural o se inicie una nueva relación laboral durante los mismos, sin prorrateo alguno y con aplicación, en su caso, del tope máximo de cotización correspondiente al mes o meses que resulten afectados.
No obstante lo establecido en el párrafo anterior, serán aplicables las normas generales de cotización en los términos que reglamentariamente se determinen cuando, mediante ley o en ejecución de la misma, se establezca que la remuneración del trabajador debe incluir, conjuntamente con el salario, la parte proporcional correspondiente a las vacaciones devengadas.
4 CONCEPTES DE BASE - Base de cotització per contingències comuns: salari i pagues extres i similars.
Les cotitzacions per contingències comuns, es calcula sobre la base del salari i pagues extres (o primes, incentius, etc). Son subjectes obligats el treballador i l’empresari, cadascun amb les seves quotes.
- Hores extres: serviran per calcular un recàrrec, una cotització expressa que es fixa sobre les hores extres i serviran també per calcular la base de cotització per continències professionals.
Son subjectes obligats empresari i treballador, però serà diferent el tipus segons siguin hores extraordinàries motivades per força major o les restants, que tenen un tipus més elevat.
- Base de cotització per contingències professionals: salari, pagues extres i hores extres (la diferencia son les hores extres. En el supòsit que en contingències professionals no hi hagin, seran igual a les contingències comuns). L’únic subjecte obligat és l’empresari.
- Conceptes de recaptació conjunta: per atur, formació professional i Fogasa (només obligat l’empresari).
La base de cotització és la mateixa que per les contingències professionals.
Son conceptes de cotització que es considera que no són pròpiament de la Seguretat Social però que recapten conjuntament amb la SS. En el cas de l’atur, tradicionalment estava a part de la SS, encara actualment l’atur esta en un capítol de la llei de SS però el gestiona una entitat gestora diferent (SEPE) no l’INSS. En la llei de pressupostos els diners destinats a l’atur no estan al capítol de SS.
BASE DE COTITZACIO (2) (147.1 i 23 RGC reglament general de cotització: LLEGIR) Inclusions explícites: - Percepcions de venciment superior al mes: s’ha de prorratejar (els mesos sencers de paga extra no cotitzen, si la paga extra es paga a juliol, aquella no cotitzaria). En el càlcul de la nòmina del treballador s’han d’agafar les pagues extres, repartir-les entre 12 mensualitats i incrementar cada mensualitat amb la part proporcional. (1r càlcul x descomptar les pagues extres i qualsevol pagament superior) NO LA MENSUALITAT. SI EL PRORRATEIG EN 12 MENSUALITATS.
- Vacances que no s’hagin complert i es cobrin a liquidació. El fet que es treballi durant vacances, no exclou la cotització.
- Salari en espècie: pis, cotxe, assegurances, préstecs, viatges, estudis. El valor és el cost mitjà per a l’empresari (el que li costa a l’empresari ) i normativa fiscal. En la majoria de casos el cost és el que li costa a l’empresari entre tots els treballadors beneficiaris.
Exclusions explícites: - Despeses de transport públic estan exemptes de cotització, únicament si es tracta de transport públic durant l’activitat temporal (NO PER DESPLAÇAR-SE (cotitza), SINÓ QUE S’UTILITZA TREBALLANT). Si s’empra un mitjà privat s’exclou l’import no gravat IRPF. La T-jove, per exemple, no cotitza encara que li costi diners a l’empresa. El privat cotitza la part que no esta gravada en l’IRPF.
- Indemnitzacions: Ex: fi de contracte, trasllat, acomiadament, fins dels límits del conveni. Les indemnitzacions pagades per obligacions legal o normativa NO cotitzen. Tot allò que es fa en una conciliació per sobre de la obligació legal, si que cotitza. Indemnitzacions per mort i les corresponents a trasllats, suspensions i acomiadaments.
- Prestacions SS i millores: no es cotitza sobre allò que paga la SS. Sobre les millores actualment només hi ha un tipus que cotitza, que son les millores per incapacitat temporal, allò que es paga per conveni per complementar la incapacitat temporal , allò que no paga la SS, es pot pactar un complement. És l’única millora de prestació de SS. Tots els altres complements que agafin com a referència la SS (p.ex: complement jubilació) NO. Com a millores només les IT.
- Estudis treballador quan calgui per reciclar o capacitar per un lloc. Només estan exemptes quan aquests estudis tinguin objectiu capacitar al treballador. Només si és justifica que és útil per l’empresa que es paguin.
- Hores extres, excepte per ATiMP. En general les hores extres no cotitzen, MENYS per AT i MP.
Formava part de la base de cotització per contingències professionals. Les hores extres sí que formen part de la base de càlcul. Per tot allò que no sigui AT, els hores no cotitzen ni es tenen en compte ni per la cotització, ni pel càlcul de prestacions.
BASE DE COTITZACIÓ (3) Informació a la TGSS: - L’empresari ha d’informar a la SS de tot el que paga, conceptes cotitzables i no cotitzables.
Actualment la SS té tota la informació de tot el que cobra el treballador per qualsevol concepte.
Pot calcular, en el cas de que canviessin els conceptes, sabrà quina repercussió tindrà. (147.3) Fitxer CRA: Conceptes Retributius Abonats Art 147.3: Los empresarios deberán comunicar a la Tesorería General de la Seguridad Social en cada período de liquidación el importe de todos los conceptos retributivos abonados a sus trabajadores, con independencia de su inclusión o no en la base de cotización a la Seguridad Social y aunque resulten de aplicación bases únicas.
Cotització addicional que no te efectes a nivell de prestacions: - Per a millorar finances de la SS. No té efectes sobre la base reguladora.
- Diferència entre força major o no. Hi ha dos tipus de cotització diferenciats (un és el doble de l’altre). Dependrà si les hores son estructurals (pel correcte funcionament, normal) o per força major. La cotització per força major és més reduïda per justificar el sinistre.
Qui ho determina? Es fa signar als representants dels treballadors conforme les hores és real que son per força major.
Criteri general interpretatiu de la inspecció de treball: què s’ha d’interpretar que es força major i que no.
Art 149: La remuneración que obtengan los trabajadores por el concepto de horas extraordinarias, con independencia de su cotización a efectos de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales, estará sujeta a una cotización adicional por parte de empresarios y trabajadores, con arreglo a los tipos que se establezcan en la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado.
La cotización adicional por horas extraordinarias estructurales que superen el tope máximo de ochenta horas establecido en el artículo 35.2 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores se efectuará mediante la aplicación del tipo general de cotización establecido para las horas extraordinarias en la Ley de Presupuestos Generales del Estado.
LÍMITS A LA COTITZACIÓ: Art 148 1. El tope máximo de la base de cotización, único para todas las actividades, categorías profesionales y contingencias incluidas en este Régimen, será el establecido, para cada año, en la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado.
2. El tope máximo de la base de cotización así establecido será aplicable igualmente en los casos de pluriem pleo. A los efectos de esta ley se entenderá por pluriempleo la situación de quien trabaje en dos o más empresas distintas, en actividades que den lugar a su inclusión en el campo de aplicación de este Régimen General.
4. El Ministerio de Empleo y Seguridad Social adecuará, en función de los días y horas trabajados, los topes mínimos y las bases mínimas fijados para cada grupo de categorías profesionales, en relación con los supuestos en que, por disposición legal, se establezca expresamente la cotización por días o por horas.
Límit mínim: En general es el SMI: 825.60€ per 12 mensualitats. No es pot cotitzar menys.
Tradicionalment cada categoria professional tenia el seu mínim i màxim propi, i actualment el panorama està molt unificat.
Límit màxim: 3751,20€. En cas de pluriocupació, es pel mateix límit s/salaris. (per sobre, no cotitzes) TIPUS DE COTITZACIÓ (1) (no cal saber) Hi ha diversos percentatges que s’apliquen sobre la Base de Cotització.
- Per contingències comuns, l’empresa paga X% i el treballador X% = Total 2x% - Per hores extres per força major, ídem.
TIPUS DE COTITZACIÓ (2) Contingències professionals: - S’aplica un percentatge segons l’activitat econòmica principal de l’empresa.
- 6 funcions transversals: oficina, neteja, vigilants, transport, manteniment, representant.
- Durant les IT es manté el mateix tipus - Hi ha la possibilitat de que el govern fixi increments per empreses amb risc elevat, o rebaixes en els sectors amb baixa sinistralitat.
L’any 2013 hi va haver un canvi de sistema de cotització.
CASOS CONCRETS RESOLTS PER LA TGSS DARRERAMENT - En un conveni es pacta una prima de permanència i es formalitza amb una assegurança.
Es cotitza per la prima pagada per l’empresa, no pels imports cobrats pels treballadors.
- Servei de cafeteria i restaurant.
Diferencia subvencionada per l’empresa respecte al menú normal. S’ha de pagar de cotització.
- Tickets restaurant Cotitzen si el treballador no va a un municipi diferent dels treballs a domicili.
- Premis de jubilació, indemnitzacions per incapacitat, assegurances mediques Cotització prorratejada en els 12 mesos anteriors a finalitzar el relació laboral. (Es prorrateja per no arribar al màxim, ja que al repartir-ho és més difícil arribar al màxim.) - Bonus pagat a l’any següent a meritar-lo.
- Es cotitza l’any que es cobra, es prorrateja en els mesos anteriors a cobrar-lo (el prorrateig es per no arribar a la base màxima, però es paga l’any en que es cobra).
DINAMICA I PECULIARIATS DE LA COTITZACIO (1) L’obligació de cotitzar es manté durant algunes situacions assimilades a l’alta: - IT, maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs/lactància (els empresaris han de seguir pagant la cotització) - Activitat com a càrrec sindical.
- Conveni especial.
- Atur contributiu i algun supòsit d’atur assistencial - Salaris de tramitació Altres coses a tenir en compte: En cas de pluriocupació, les bases mínimes i màximes es reparteixen en proporció a la remuneració, no en base a hores treballadors. La base màxima es reparteix en funció del import que cada empresa paga al treballador.
Els contractes inferiors a 7 dies: com que consumeixen mes atur, el sistema obliga a pagar un recàrrec de cotització per atur: increment a contingències comuns del 36%.
Vaga: se suspèn la cotització. Situació especial d’alta en la qual no es generen totes les prestacions. No es pot causar una IT, per enlloc de sacrificar el seu salari, cobrar prestació.
Contractes de formació: tarifa reduïda per tal de promoure’ls. L’import de la quota única és de 48,66€. També als becaris els 2 primers anys hi ha prestació es calculen amb base mínima de cotització grup 1 Temps parcial: la base mínima estableix una base mínima per hores, oscil·la entre 4,97€/h i 6,95€/h.
Possible treball concentrat: Treball a temps parcial però que en lloc de repartir-se la jornada, concentra tot el treball (tota la jornada però certs dies) tall vertical (per mesos) i no horitzontal (per hores).
Peculiaritat: es prorrateja la cotització per tots es mesos de contracte. Ex: contracte d’un any a mitja jornada. Aquest treballador té contracte a mitja jornada i enlloc de treballar cada matí, treballarà els primers mesos jornada completa. Per tant, enlloc de cotitzar els primers mesos i els últims no, la SS vol que el treballador cotitzi durant tota la durada del contracte (1 any).
Si es fes una relació directa treball-cotització, només cotitzaria 6 mesos però els altres 6 tindria contracte sense cotitzar. Com que és un treballador en actiu amb un contracte vigent, (si estigues malalt té dret a prestacions, accidents de treball, etc) per corregir aquesta anomalia i la cotització, no es cotitza a jornada completa els mesos que treballi, sinó que es prorrateja en tota la durada del contracte perquè hi hagi part de cotització durant tot el contracte. Important a efectes de base màxima de cotització.
Ex: el treballador cobra 3.000€/m durant 6 mesos. Si treballa el doble durant els primers mesos cobraria el doble per jornada sencera. Aquest treballador estaria per sobre de la base màxima, en canvi si prorrategem durant tota la durada del contracte, quedaria per sota de la base màxima, la SS cobraria la cotització cada mes.
Treballadors de mes de 65 anys estan exempts de cotització (reballen mes enllà de l’edat de jubilació) no cobren jubilació però no cotitzen.
- 65 i carència (període cotització anterior) de 38 anys 6 mesos - 67 i carència 37 anys - no cotitzen per contingències comuns llevat IT - No aplicable a AAPP (la major part de modificacions no son aplicables a AAPP) - Tipus: 1,6% per IT Actualment no hi ha cap obligació de jubilació (35 CE) No és possible obligar-lo, però en cas extrem l’empresa pot acomiadar-lo per incapacitat manifesta.
RECAPTACIÓ: És l’activitat administrativa per fer efectius drets i deures de la SS. S’aplica a les quotes de SS, capital cost de les pensions + imports de sancions.
No es reclama quan import sigui inferior a una quantia. Si queden 3€ pendents no s’inicia acte d’embargament perquè costa mes. Te la possibilitat de no reclamar certs imports. Això no vol dir que posin el deute a pèrdues i guanys. L’administració no ho fa, encara que un deute pensi que no el pot cobrar, el guarda i espera si en un futur aquella persona, mes endavant quan es detestin nomines o quelcom embargable, se li retirarà.
És competència estatal TGSS però les entitats financeres col·laboren Es pot pagar en diners en efectiu, transferència, càrrec en compte etc Prescripció: 4 anys. Es pot interrompre si: - Actuacions de la TGSS o inspecció de treball, liquidació comprovació - Actuacions de l’obligat a pagar tendents a reconèixer o a extingir el deure Pel fet de demanar una prestació en la que calgui estar al corrent del pagament (si es demana una prestació que obliga a estar al corrent de pagament, i això en determinats règims és normal).
La prescripció es reconeix d’ofici (normalment la prescripció només a instancia) si hi ha discussió entre empresari i treballador per temes de salari, pot ser que aquest sigui prescrit. En una relació civil, la prescripció la d’al·legar la persona beneficiada. Això en tota relació entre particulars.
Aquí, l’administració ha d’avaluar d’ofici si aquelles quotes son prescrites i no les pot exigir.
L’administració sempre ha de complir la llei, no pot exigir quotes que han prescrit. La TGSS no pot demanar prescripció de quotes.
PERIODES DE RECAPTACIÓ a) Voluntari i a temps: situació normal.
- Les quotes s’ingressen normalment fins el mes següent a meritar-se. Les cotitzacions corresponents al treball, salaris de Gener, s’ingressen a Febrer.
- Terminis diferents a règims i sistemes especials.
- Obligació separada i paral·lela a la de cotitzar. Cal adjuntar els documents de liquidació. Els incompliments poden ser diferents, una empresa pot presentar els documents i complir la obligació informativa però no pagar.
- No serà el mateix no pagar ni presentar documents, o que doni la cara presentant docs informatius i no pagui perquè no pt. El recàrrec (per bona fe) serà menor a l’altre.
- Els empresaris s’apliquen ells les bonificacions i deduccions de quotes.
- Tots els pagaments s’imputen els comptes de cotització dels obligats.
- Els empresaris quan s’inscriuen, donava un primer numero que era el codi de compte de cotització.
Es pot demanar ajornament: - No es poden ajornar les quotes del treballador ni les d’accident de treball.
- Per demanar-lo la TGSS. Es demanen garanties o avals, amb excepcions (arts reglament de recaptació) les AAPP, si es inferior a 30,000 el deure NO, si es inferior a 90.000 però es paga 1/3 del deute) - Recàrrec per manca de mesures de seguretat, ajornable sols amb aval. La SS es intermediari, però el recàrrec anirà directament per al treballador.
- Màxim que es donen son 5 anys d’ajornament - Costa interès legal del diner (en alguns casos interès de demora) Si enlloc de demanar préstec al banc per pagar, demanem un ajornament, ens cobraran igualment un interès fixat en la llei de pressupostos generals de l’estat Actualment un 3% - Quan es demana un ajornament cal incloure tots els deutes estiguin en l situació que estiguin (antics, recents..) inclou les quotes dels treballadors en situacions irregulars.
- Es resol discrecionalment ( no arbitràriament que es fer el que vulguis, discrecional no permet fer qualsevol cosa, es prendre una decisió justificadament i raonable.) per la TGSS.
- Es denega si l’incompliment es reiterat, deure inferior al SMIx2 B) Voluntari però fora de termini Les quotes s’incrementen automàticament amb recàrrec.
Art 30.1 : Transcurrido el plazo reglamentario establecido para el pago de las cuotas a la Seguridad Social sin ingreso de las mismas y sin perjuicio de las especialidades previstas para los aplazamientos, se devengarán los siguientes recargos: - Si es van presentar els documents dins el termini: 20% recàrrec - Si no es van presentar documents però es paga dins termini reclamació: 20% - Si no es van presentar documents i tampoc pagat dins termini reclamació: 35% TGSS fa reclamacions del deute quan manquen documents, hi ha errors o manquen cotitzacions de treballadors en alta (33 LGSS) - Te la informació però no els ingressos.
Art 33: Transcurrido el plazo reglamentario sin ingreso de las cuotas debidas, la Tesorería General de la Seguridad Social reclamará su importe al sujeto responsable incrementado con el recargo que proceda, conforme a lo dispuesto en el artículo 30, en los siguientes supuestos: a) Falta de cotización respecto de trabajadores dados de alta, cuando no se hubiesen cumplido dentro de plazo las obligaciones establecidas o cuando, habiéndose cumplido, las liquidaciones de cuotas o datos de cotización transmitidos o los documentos de cotización presentados contengan errores materiales, aritméticos o de cálculo que resulten directamente de los mismos.
b) Falta de cotización en relación con trabajadores dados de alta que no consten en las liquidaciones de cuotas o datos de cotización transmitidos ni en los documentos de cotización presentados en plazo.
c) Diferencias de importe entre las cuotas ingresadas y las que legalmente corresponda liquidar, que resulten directamente de las liquidaciones o datos de cotización transmitidos o de los documentos de cotización presentados.
2. Procederá también reclamación de deuda cuando deba exigirse el pago de dichas deudas: a) A los responsables solidarios, en cuyo caso la reclamación comprenderá el principal de la deuda a que se extienda la responsabilidad solidaria, los recargos, intereses y costas devengados hasta el momento en que se emita dicha reclamación.
b) A los responsables subsidiarios, en cuyo caso y salvo que su responsabilidad se halle limitada por ley, la reclamación comprenderá el principal de la deuda exigible al deudor inicial en el momento de su emisión, excluidos recargos, intereses y costas.
c) A quien haya asumido la responsabilidad por causa de la muerte del deudor originario, en cuyo caso la reclamación comprenderá el principal de la deuda, los recargos, intereses y costas devengados hasta que se emita.
4. Las deudas con la Seguridad Social por recursos distintos a cuotas serán también objeto de reclamación de deuda, en la que se indicará el importe de la misma, así como los plazos reglamentarios de ingreso.
Inspecció de treball fa liquidacions per treballador no donats d’alta, per diferencies de cotització per derivació de responsabilitat a altres subjectes o per bonificacions mal aplicades.
- Descobreix coses que l’empresari no ha declarat, treballadors que no estaven d’alta.
Art 34: 1. Procederá la formulación de actas de liquidación en las deudas por cuotas originadas por: a) Falta de afiliación o de alta de trabajadores en cualquiera de los regímenes del sistema de la Seguridad Social.
b) Diferencias de cotización por trabajadores dados de alta, resulten o no directamente de las liquidaciones o datos de cotización transmitidos o de los documentos de cotización presentados, dentro o fuera de plazo.
c) Derivación de la responsabilidad del sujeto obligado al pago, cualquiera que sea su causa y régimen de la Seguridad Social aplicable, y con base en cualquier norma con rango de ley que no excluya la responsabilidad por deudas de Seguridad Social. En los casos de responsabilidad solidaria legalmente previstos, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social podrá extender acta a todos los sujetos responsables o a alguno de ellos, en cuyo caso el acta de liquidación comprenderá el principal de la deuda a que se extienda la responsabilidad solidaria, los recargos, intereses y costas devengadas hasta la fecha en que se extienda el acta.
d) Aplicación indebida de las bonificaciones en las cotizaciones de la Seguridad Social, previstas reglamentariamente para la financiación de las acciones formativas del subsistema de formación profesional para el empleo.
Estimació de bases: si dels documents que no s’han presentat /retribucions no reconegudes, la TGSS o la ITSS poden presumir quin es l’import que haurà de pagar. No pot beneficiar-se l’empresari d’amagar informació. Aquestes reclamen la mitjana de bases entre mínim i màxim del darrer grup conegut. Si posteriorment surt més, es discutirà. Però d’entrada es aquest supòsit.
C) Via Executiva: Procediment de constrenyiment: inici passat terminis voluntari i reclamació.
Inclou advertiment de que si no es paga en 15 dies es procedirà a embargaments.
El deute s’incrementa amb les costes, (no es tan sols el deure principal i el recàrrec de 20 o 35, sinó les costes, el que li costa a l’administració reclamar) El deute s’incrementa amb l’interès de demora sobre deute i recàrrec (interès legal del diners * 1,25) La TGSS pot adoptar mesures cautelars per assegurar cobrament. P.ex: retenció d’imports que la SS hagi de pagar al deutor, embargaments preventius.
Art 21: Competencias 1. La Tesorería General de la Seguridad Social se encargará de la gestión recaudatoria.
2. Para realizar la función recaudatoria podrá concertar los servicios que considere convenientes con las Administraciones. Las habilidades que se otorguen serán temporales y deberán de ser autorizadas por el Consejo de Ministros.
SISTEMA RED: (revisió electrònica de dades) Sistema d’intercanvi d’informació entre TGSS, professionals i empreses.
- RED internet: des de 1995, connecta programa nomines a TGSS (on-line o remeses) - RED directe: des de 2008, 15 treballadors inicials màxim. On-line, no cal programa.
- Liquidació simplificada SISTEMA DE LIQUIDACIÓ DIRECTA Permet interacció: acusament de rebut, impressions, certificacions, informacions.
Les autoritzacions operatives es controlen per certificat digital.
Des de 2013 totes les empreses estan obligades a integrar-se.
En el RETA només estan obligats els qui siguin empresaris.
Els responsables operen directament o per persones autoritzades.
La base és l’autoliquidació.
Es fan: Cotitzacions, afiliacions, altes i baixes i consultes. Parts en processos de IT, maternitat i paternitat.
Sistema de liquidació simplificada: la Seguretat Social et passa el rebut al compte corrent. Es dona l’autorització i et va passant cada mes.
- Per a treballadors del RETA - Per a alguns treballadors del Regim General - Per als convenis especials amb TGSS Sistema de liquidació directa: - Inicialment es deia CRETA (control recaptació a nivell treballador) - Implantació progressiva + 3 mesos superposada - El que es fa a partir d’aquest sistema la TGSS envia la factura, l’empresa te 24h per verificar-la i la TGSS envia el càrrec en compte.
Si la TGSS veu que hi ha errors en la informació que el treballador li ha donat, l’autoritat revisarà els erros i l’autoritzat els ha de corregir o comunicar noves dades.
Diferencies essencials entre sistemes: SISTEMA RED - L’empresa fa autoliquidació i ingressa.
- Es fa la presentació dels documents i l’ingrés fins el dia últim del mes següent.
- L’empresa dóna informació de tots els treballadors cada mes.
- Hi ha càlculs a nivell de CCC (Codi Compte Cotització) - L’empresa aplica bonificacions SISTEMA DIRECTE - La TGSS fa la factura i el càrrec en compte.
- Han canviat els terminis: ingrés el darrer dia i presentació el penúltim.
- L’empresa informa només dels canvis o trams (canvis en el treballador amb variacions de la situació). La SS parteix de que la majoria d’empreses els treballadors cobren sempre el mateix.
- Càlculs a nivell de número d’afiliació del treballador. TGSS aplica bonificacions sobre la informació rebuda.
Partint d’aquesta situació, l’empresa es connecta amb la Seguretat Social amb un programa anomenat SILTRA. de Des de Maig de 2016 es fa la tramesa de cotitzacions amb aquest programa.
...

Tags:
Comprar Previsualizar