MALABSORCIÓ I MALDIGESTIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

@aserrasanchez SÍNDROMES DE LA MALDIGESTIÓ I MALABSORCIÓ MALABSORCIÓ: La digestió és el procès que fa que els aliments es digereixin fins a tal punt que es pugin absorbir cap al torrent sanguini. Si hi ha un problema en el procès de digestió parlarem de Maldigestió DEFINICIÓ de Malabsorció: La malabsorció és la dificultat en el procès normal fisiològic d’absorció.Per absorbir un aliment primer s’ha de digerir.
Si no digerim no podem absorbir.
És el dèficit nutricional secundari a una alteració dels procesos de digestió i absorció que tenen lloc a l’estòmac i budell prim   Malabsorció primària (falla l’absorció) Malabsorció secundària per Maldigestió La majoria de procesos s’acompanyen d’esteatorrea, excepte els dèficits enzimàtics selectius com la lactasa ESTEATORREA: Presència de greix a la femta. El greix no s’ha absorbit i per això s’excreta en la femta.La femta és desfeta,no és compacte.
MECANISMES DE DIGESTIÓ - ABSORCIÓ Aquest esquema representa el tub digestiu i les diferents fases: - Fase luminal: Arriben els aliments previament digerits gràcies a la saliva i els sucs gàstrics. Aquests aliments contacten amb els enzims pancreàtics i les sals biliars que són els principals elements digestius del budell. Aquests s’encarregaran de transformar les biomolécules 1 @aserrasanchez en molécules absorvibles. Els carbohidrats serán digerits fins a monosacàrids i les proteïnes seran digerides fins a aminoàcids.
Els triglicèrids de cadena gruixuda i llarga(greixos complexes) formaran una miscel·la juntament amb les sals biliars.
- Fase cel·lular: Observem una cél·lula del budell que s’encarregarà d’absorbir.Les miscel·les absorbides es convertirán en quilomicrons.
- Fase de lliberació: Producte absorbit que anirà cap a conductes limfàtics peró sobretot cap als capil·lars. Els quilomicrons serán lliberats cap al torrent limfàtic.
ABSORCIÓ INTESTINAL al BUDELL PRIM El torrent sanguini anirà cap al fetge,no pasa directament cap a la circulació sistémica sense pasar per el fetge primer. El fetge és el procesador metabólic de tot el que menjem excepte dels quilomicrons, ja que viatjen per la limfa. La limfa buida al conducte toràcic i buida a la cava superior.
2 @aserrasanchez ÀREES D’ABSORCIÓ En aquest esquema observem en quins llocs s’absorbeixen els principis inmediats (proteínes,hidrats de carboni,greixos).
Ni a l’estómac,ni a la boca ni esòfag s’absorbeix res. Només s’absorbeix al budell els principis inmediats i al colon aigua i electrólits.
Les sals biliars es reabsorbeixen en la part distal del budell i es reutilitzen en la circulació enterohepàtica.
Malaltia de Crohn afecta a la part distal del budell prim i no s’absorbeix la vitamina B12 i s’ha de puntxar el malalt la vitamina.
ABSORCIÓ DE VITAMINES-Minerals • VITAMINES LIPOSOLUBLES: K,A,D,E (Absorció per difusió passiva igual que els greixos. Es comporten com greixos) • HIDROSOLUBLES (B,C): Difusió simple,s’absorbeixen molt fàcilment.
• Vit B12: Ili terminal junt a Factor intrínsec. La VitB12 necessita el factor intrínsec que es troba al estómac per absorbir-se.
• Calci i Ferro: Transport actiu regulat a duodé i jejú • AIGUA i Ions: (Na+,K+) a tot el budell fins i tot el colon (més al proximal) 3 @aserrasanchez CLASSIFICACIÓ DE MALABSORCIÓ MALABSORCIÓ INTRALUMINAL o MALDIGESTIÓ (Causada per manca d’enzims o ferments digestius a la llum) • INSUFICIÈNCIA PANCREÀTICA EXOCRINA: Poden fallar els enzims pancreàtics.Exemple, un pacient que té el conducte pancreàtic obstruit per un tumor,els enzims no poden sortir cap al tub digestiu i per tant no podem fer la digestió pancreàtica • MALALTIES HEPATOBILIARS: Les sals biliars són necessaries per digerir. Si hi ha una obstrució en el conducte biliar no podrà sortir cap al tub digestiu i no es podrà dur a terme correctament la digestió sobretot dels greixos i per tant podrà causar esteatorrea.
• SOBRECREIXEMENT BACTERIÀ (TRANSLOCACIÓ)*: Augment de flora bacteriana intestinal(bacteris alteren la digestió) com a conseqüencia de procesos d’estasi intestinal(el budell s’ha parat per algún motiu), irrigació inadequada ó disminució de factors defenssiu locals intestinals Causes translocació I pertant maldigestió: o Aquília gàstrica o o o o • Alteracions anatòmiques o motores Postquirúrgica o Síndrome de la nansa cega o Fístules gasto-jujuno-cóliques Anomalies estructurals o Malaltia de Crohn o Diverticulitis Anomalies motores o Esclerodèrmia(malaltia del muscle del budell) o Pseudobstrucció intestinal idiopática(no hi han els plexes del budell) o Neuropatía autònoma(alteració nervis intestinals) (diabetisnervis alterats pel sucre, alcohol) INTERRUPCIÓ DE LA CIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA:Si hi ha un obstacle al tub digestiu no hi haurà moviment ni digestió 4 @aserrasanchez • • SÍNDROME DE ZOLLINGER – ELLISON (hipèrgastrinèmia): Tumor pancreatic que produeix excès de gastrina(hormona que condiciona la producció d’àcid clorhidric al estómac) i doncs s’ augmenta la producció d’àcid gàstric.
MALDIGESTIÓ PER COLESTASI EXTRAHEPÀTICA o BENIGNA: -Litiasi coledocal -Estenosi benigna de via bilar principal -Pancreatits aguda i crònica -Quiste hidatídic -Parasitosi biliar (Ascaris, Fasciola) -Hemobília(sangrat vía biliar) -Tumors benignes de via biliar (pòlips, adenomes) o MALIGNA: -Càncer de Pàncrees -Càncer de Papila de Vàter-Ampuloma -Colangiocarcinoma(cáncer vía biliar,del colédoc) -Adenocarcinoma de vesícula biliar -Compressió per ganglis mestastàsics o Limfoma MALABSORCIÓ MUCOSA: LESIONS PRIMÀRIES Alteració de la mucosa del budell I pot tenir diferents alteracions: • DIFUSES(afecten totalitat budell) - - - • MALALTIA DE WHIPPLE és una malaltia bacteriana.
Bacteri que infecta la paret bacteriana I dona mala absorció.
ABETALIPOPROTEINÈMIAmalaltia congénita, són persones que no tenen defenses en la paret intestinal HIPOGAMMAGLOBULINEMIAmalaltia congénita, són persones que no tenen defenses en la paret intestinal. Al budell tenim defenses locals que són gammaglobulinas tipo IgA, si no les tenim fem infeccions.
AMILOÏDOSI INTESTINAL Afectació difusa de la submucosa. L’amiloide es una estructura complexe proteica en el qual es sintetitzen proteïnes que es dipositen en qualsevol teixit en forma de plaques d’amiloide. La més comú es l’Alzehimer ,cúmul de plaques d’amiloide al cervell. Al budell es dipositen a la submucosa i dificulta l’absorció.És una malaltia poc freqüent.
A PEGATS(no afecten la totalitat del budell,són menys greus que les difuses) - LIMFOMA, AMILOIDOSI En el budell hi han molts ganglis limfàtics en la submucosa. El lloc afectat amb limfoma no hi haurà bona absorció.Pacient podrà 5 @aserrasanchez - • absorbir en les zones del budell que no estiguin invaides pel limfoma.
MALALTIA DE CRÖHN, MASTOCITOSI És una malaltia inflamatória del budell. Afecta al ili distal, es diu ileïtis terminal. No permet absorbir res en aquest tram.
INESPECÍFIQUES/MIXTES (difuses o a pegats) (algunes vegades poden ser difuses i altres a pegats) - CELIAQUIA (Esprue), ESPRUE TROPICALMalaltia que causa la malabsorció del gluten. El gluten procedeix de cereals com la civada,blat. No s’absorbeix la proteïna ni els hidrats de carboni i queda dins del budell i el malalt no absorbeix els hidrats de carboni i té diarrea.
Hi han dues variants de celiaquia, la causada per un paràsit(esprue tropical) i la celiaquia per intolerància al gluten.
La mucosa té un aspect atrofiat,els plecs intestinals que serveixen per absorbir están atrofiats.
El pacient s’aprimarà,tindrà diarrea crónica.
El budell està atónic,sense to. Queda un budell rigid sense moviment ni to. Hi ha distensió abdominal.
- MALABSORCIÓ DE LACTOSA MALABSORCIÓ MUCOSA: DISMINUCIÓ DE LA SUPERFICIE D’ ABSORCIÓ • SÍNDROME DE BUDELL CURT • ANASTOMOSI part del budell) INTESTINALS(Bypass desfuncionalitzant una BYPASS: S’agafa la sortida del esófag i el conectem més avall al budell.Es deixa un tros desfuncionalitzat. Es fa en cirurgía de l’obesitat. Es crea artificialment una malabsorció desfuncionalitzant una part del tub digestiu. Solen tenir diarrea.
6 @aserrasanchez OBSTRUCCIÓN LIMFÁTICA: LINFANGIECTÀSIA INTESTINAL Afectació limfàtica del budell e impossible absorbir greixos. S’han de puntxar els greixos vía parenteral.
• PRIMÀRIA • SECUNDÀRIA, provocat per: - TRAUMATISMES TUMORS (LIMFOMA) FIBROSI RETROPERITONEAL TUBERCULOSI MALALTIA DE WHIPPLE MALABSORCIÓ MANIFESTACIONS CLÍNIQUES            PÈRDUA DE PES. Mirar IMC(índex de massa corporal). El més extrem és la Caquexia(Alteració profunda de l'organisme que apareix a la fase final d'algunes malalties i que es caracteritza per desnutrició, deteriorament orgànic i gran debilitament físic) DIARREA, ESTEATORREA FLATULÈNCIA, SENSACIÓ DE REPLECCIÓ DOLOR ABDOMINAL ANÈMIA( per malabsorció de Fe i VitB12) HIPOCOLESTEROLÈMIA PÚRPURA i HEMORRÀGIES(per falta de Vit K) DÉFICIT DE VITAMINES liposolubles K, A , D, E DÈFICIT DE Ca, Mg y Zn AMENORREA, INFERTILITAT(la desnutrició fa perdre el cicle hormonal ovàric i crea amenorrea i conseqüentment infertilitat) Escala Bristol: Aspecte de Deposicions Tipus 6 o 7, femta desfeta.
PROVES de MALABSORCIÓ EXAMEN DE LA FEMTA:  ESTEATORREA(examen de greixos a la femta) o QUALITATIU: Sudán III > 20 g/día (coloració vermella del porta si hi ha presència de grassa a la femta) o QUANTITATIU: Van de Kamer > 6 g/día(centrifugació femta) o ELASTASA a femta (ELISA, VN >200µg/g femta)  PROVA DE LA D-XILOSA(examen d’hidrats de carboni a la femta)  25 G DE XILOSA v.o. No tenim Xilosa(monosacàrid) que no tenim en condicions normals en l’organisme,és alié a l’organisme.Donem xilosa al pacient que s’ha d’absorbir en condicions normal i mirem si arriba a la sang i si s’elimina a la orina que és lu normal. Mirem al cap de 1-2 hores la sang del pacient, si hi ha Xilosa no l’ha absorbit sino hi ha l’ha absorbit.
7 @aserrasanchez    XILOSÈMIA < 30 mg/100 mL XILOSURIA 5 horas < 4 g CREATORREA(examen de proteïnes a la femta) o Són proteïnes que no haurien d’estar a la femta com la α-1 antitripsina.
o Podem donar al pacient una proteïna marcada amb un isótop per vía oral(Gammaglobulina marcada).Si hi ha preséncia de l’isótop a la femta vol dir que no s’ha absorbit.
PROVA DE SCHILLING (absoció de vitamina B12) o o o o o La vitB12 s’absorbeix a la part distal del budell.
INJECCIÓ DE 1.000  de Vit. B12 Dosi Vitamina oral – ORINA 24 h < 7 % Dosi + Factor Intrínsec de l’estòmac Dosi + Antibiòtics SOBRECREIXEMENT BACTERIÀ o o CULTIU de SUC DUODENAL obtingut per endoscòpia > 108 colònies /mL(sobrecreixement bacteria) TEST DE LA COLIGLICINA O TAURINA – C14 Reduida absorció en colon en condicions normals Eliminació per aire espirat C14O2 PROVA DE PRODUCCIÓ D’HIDRÒGEN(prova específica) o o Absorció de sucres. Producció de CO2 i H2 a colon.
Eliminació de H2 per aire espirat PROVA DE TOLERÀNCIA a LACTOSA(prova específica) o Variació normal de la Glicèmia PROVA DE L’ALÈ amb LACTOSA C14(prova específica) o Eliminació normal per aire espirat RADIOLOGIA    Rx SIMPLE D’ABDOMEN: o CALCIFICACIONS o NIVELLS ENTEROCLISI : o FLOCULACIÓ, SEGMENTACIÓ, o FRAGMENTACIÓ, NEVADA o DILATACIÓ DE NANSES o ALTERACIÓ DE PLECS ENTERO TC Abdominal: o Estenosi,Malaltia de Crohn, Edema de nanses 8 ...