TEMA 5: Producció i costos. Les empreses en els mercats competitius. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Economia política.
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  5:  PRODUCCIÓ  i  COSTOS.  LES  EMPRESES  EN   ELS  MERCATS  COMPETITIUS     COSTOS  COMPTABLES  i  ECONOMICS     L’objectiu  de  tota  empresa  és  maximitzar  els  seus  beneficis.       Benefici  =  ingrés  total  (IT)  –  cost  total  (CT)     Ingrés  total  és  la  quantitat  rebuda  per  la  venda  de  producció.     Cost  total  és  el  valor  de  mercat  dels  factors  que  s’utilitzen  en  la  producció   (treballadors,  matèries  primes,  maquinària...)     Des  del  punt  de  vist  d’un  economista,  el  cost  de  producció  d’una  empresa  inclou   tots  els  costos  d’oportunitat.  Els  costs  d’oportunitat  d’una  empresa  poden  ser   implícits  o  explícits.       -­‐ Implícits:  Cost  de  factors  que  no  impliquen  diners  (Ex:  temps  de  treball)   -­‐ Explícits:  Cost  de  factors  que  sí  impliquen  diners.     Els  beneficis  es  calculen  de  forma  diferent  segons  els  economistes  i  els  comptables.     -­‐ Benefici  economista:  IT  –  CT  –  Costos  implícits  i  explícits.   -­‐ Benefici  comptable:  IT  –  Cost  explícit  total.                                                     LA  PRODUCCIÓ  i  ELS  COSTOS     Examinem  la  relació  entre  el  procés  de  producció  de  l’empresa  i  el  seu  cost  total.     Ex:  El  factor  capital  d’una  empresa  és  fix  (  supòsit  realista  a  curt  termini,  però  no  a   llarg  termini),  el  factor  de  treball  és  variable.  Per  alterar  el  nivell  de  producció   només  podem  modificar  el  nombre  de  treballadors.       Hi  ha  una  relació  entre  quantitat  de  factors  i  el  nivell  de  producció.       FUNCIÓ  DE  PRODUCCIÓ:  Estableix  la  quantitat  de  producte  que  pot  obtenir-­‐se  amb   cada  combinació  de  factors  de  producció,  suposant  que  s’utilitza  el  mètode  més   eficient  de  producció.                                             PRODUCTE  MARGINAL:  Augment  que  experimenta  la  producció  amb  una  unitat   més  del  factor.  (Ex:  si  passem  de  1  a  2  productors,  el  producte  marginal  és  de  40,   perquè  es  produeixen  40  unitats  més)     PRODUCTE  MARGINAL  DECREIXENT:  és  el  producte  addicional  que  aconsegueix   un  nou  treballador.  El  producte  marginal  disminueix  a  mida  que  van  entrant  nous   treballadors,  perquè  es  molesten  entre  ells  i  produeixen  menys).                                                       La  relació  entre  la  columna  de  producció  i  cost  total  es  pot  representar  mitjançant   el  que  es  denomina  corba  de  cost  total.                                       Costos  fixos  (CF):  Són  els  que  no  varien  amb  la  quantitat  produïda.     Costos  variables  (CV):  Són  els  que  varien  amb  la  quantitat  produïda.       CT  =  CF  +  CV                                                                                             Cost  total  mitjà  =  Cost  total  /  Quantitat       Cost  marginal  =  canvi  en  el  cost  total  /  canvi  en  la  quantitat                                   Noteu  que:           -­‐ El  cost  marginal  augmenta  amb  la  quantitat  produïda,  a  causa  de  la  llei  dels   rendiments  decreixents  (o  producte  marginal  decreixent).     -­‐ El  cost  total  mitjà  (CTMe)  té  forma  d’U.  Això  és  conseqüència  del  fet  que  el   CTMe  reflecteix  la  forma  tant  del  cost  fix  mitjà  (que  sempre  disminueix)  com   del  cost  variable  mitjà  (que  normalment  augmenta  amb  el  nivell  de  producció,   a  causa  del  producte  marginal  decreixent).     El  mínim  (o  fons)  del  CTMe,  ESCALA  EFICIENT:  quantitat  de  producció  que   minimitza  el  cost  total  mitjà.       -­‐ Relació  entre  el  cost  marginal  (CM)  i  el  cost  total  mitjà  (CTMe):       Sempre  que  el  cost  marginal  és  menor  que  el  cost  total  mitjà,  aquest   últim  és  decreixent.   Sempre  que  el  cost  marginal  és  major  que  el  cost  total  mitjà,  aquest   últim  és  creixent.       Per  tant,  la  corba  de  cost  marginal  talla  la  corba  de  cost  total  mitjà  en  el  punt   mínim  d’aquesta.                                       Moltes  empreses  solen  tenir  el  producte  marginal  decreixent  més  enllà  del  primer   treballador.  És  a  dir  que  tenen  un  producte  marginal  creixent  al  principi  fins  que   arriba  un  punt  en  el  qual  comença  a  decréixer.                                                                                                                     La  combinació  de  producte  marginal  creixent  i  després  decreixent  també  dóna  a  la   corba  de  cost  variable  mitjà  una  forma  de  U.     Es  mantenen  les  tres  propietats  més  importants  que  cal  recordar:     1.  El  cost  marginal  acaba  augmentant  quan  s’incrementa  la  quantitat  de  producció.     2.  La  corba  del  cost  total  mitjà  té  forma  de  U.       3.  La  corba  de  cost  marginal  talla  la  corba  de  cost  total  mitjà  en  el  punt  mínim.       LES  EMPRESES  EN  ELS  MERCATS  COMPETITIUS     Mercat  competitiu:  Mercat  en  el  qual  hi  ha  molts  compradors  i  venedors  que   intercanvien  productes  homogenis,  per  la  qual  cosa  tots  són  preu-­‐acceptants.  En   un  mercat  competitiu  les  empreses  poden  entrar  i  sortir  lliurement  del  mercat.       Beneficis  =  IT  –  CT     IT  =  P  x  Q     Una  empresa  en  competència  perfecta,  considera  que  el  preu  depèn  de  la  situació   de  mercat.  El  preu  no  depèn  de  la  quantitat  que  l’empresa  produeixi  i  vengui.       INGRÉS  MITJÀ  (IM):  l’ingrés  de  mitjana  per  a  cada  unitat  produïda  i  venuda.     INGRÉS  MARGINAL  (IMa):  L’ingrés  de  mitjana  per  a  cada  unitat  que  es  produeixi   de  més.     IM  =  IT  /  Q     IMa  =  ΔIT  quan  es  ven  una  unitat  més.                                     Mentre  IM  sigui  superior  al  CM,  elevar  la  producció  augmenta  els  beneficis.   Mentre  IM  sigui  inferior  al  CM,  reduir  la  producció  augmenta  els  beneficis.   Només  quan  IM=CM  l’empresa  no  pot  augmentar  més  els  seus  beneficis.                                                                               La  recta  de  preus  és  horitzontal  perquè  l’empresa  és  preu-­‐acceptant:  el  preu  del   seu  producte  és  el  mateix  independentment  de  la  quantitat  que  decideixi  produir.     En  el  cas  d’una  empresa  competitiva:       P  =  IMe  =  IM     L’empresa  maximitza  beneficis  quan  IM  =  CM.  Atès  que  en  el  cas  d’una  empresa   competitiva  P  =  IM,  la  maximització  de  beneficis  s’aconsegueix  quan  P  =  CM.   La  condició  de  maximització  de  beneficis  és:       IM  =  CM     En  competència  perfecta,  atès  que  P  =  IMe  =  IM,  podem  escriure  la  condició   anterior  com:       P  =  CM                                         LA  DECISIÓ  A  CURT  TERMINI  DE  TANCAR     -­‐ Tancament:  Decisió  a  curt  termini  de  no  produir  res  durant  un  període  de   temps  determinat.   -­‐ Sortida:  Decisió  d’abandonar  el  mercat  a  llarg  termini.       Si  l’ingrés  que  s’obtindrà  produint  no  cobreix  els  costos  variables  de  producció,   l’empresa  tanca.  IT  <  CV  o  P  <  CVme     El  cost  fix  no  entra  en  l’operació  ja  que  s’ha  de  comptar  tant  si  es  tanca  l’empresa   com  si  no.                                                                     Estem  ara  en  condicions  d’afirmar  que:     La  corba  d’oferta  (a  curt  termini)  de  l’empresa  competitiva  és  la  seva  corba  de  cost   marginal  a  partir  del  punt  en  què  el  preu  es  troba  per  sobre  del  cost  variable  mitjà   (segment  de  la  corba  de  CM  per  sobre  del  punt  de  tancament).     Nota:  en  aquesta  anàlisi  es  considera  que  els  CF  a  curt  termini  són  COSTOS   IRRECUPERABLES:  costos  que  ja  s’han  compromès  i  que  no  poden  recuperar-­‐se  i,   per  tant,  són  irrellevants  en  la  presa  de  decisions.     Beneficis  =  IT  –  CT     Beneficis  =  (IT/  Q  –  CT/Q)  x  Q     Beneficis  =  (P  –  CTMe)  x  Q                                                               La  decisió  de  sortir  o  entrar  en  el  mercat  és  una  decisió  de  llarg  termini.     Si  la  situació  de  pèrdues  (b)  es  repeteix  en  diversos  períodes,  l’empresa  pot  optar   per  deixar  d’assumir  els  costos  fixos  (que  sí  assumeix  si  només  tanca   temporalment).     Per  tant,  si  l’ingrés  que  obté  produint  és  menor  que  els  seus  costos  totals,   l’empresa  decidirà  sortir  del  mercat,  en  el  llarg  termini.         ...