Bloc 2. Tema 2: Cultura i acció col·lectiva (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 17
Subido por

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 2: CULTURA I ACCIÓ COLECTIVA: els marcs i valors I.
ELS MARCS INTERPRETATIUS  La cultura proporciona el aparato cognitivo que las personas necesitamos para orientarnos en el mundo  Es posible interpretar la experiencia de los movimientos sociales como una incesante producción y reproducción de códigos culturales  Los marcos interpretativos permiten convertir un fenómeno social en un problema social  Podemos entender los movimientos sociales como generadores de nuevas formas de pensar aquello no pensado hasta entonces (“otro mundo es posible”)  Los movimientos buscan cambiar algunos aspectos de la sociedad y tratan de cambiar formas de pen sar, percepciones, formas de sentir  cambiar los esquemas del pensamiento (mundo de lo simbólico)  producen y reproducen constantemente códigos culturales  Convertir un fenómeno social (desahucios) en un problema (injusticia) que necesita una solución  Somos seres lingüísticos que podemos pensar pero con un marco limitado  podemos romper los marcos (transgredir). En la facultad se estudian los procesos básicos (memoria, atención, percepción…)  hay un proceso clave para entender la posibilidad que tenemos de romper los marcos y crear nueves posibilidades que no se estudia: la imaginación (de nuevos mundos, nuevas posibilidades)  es la facultad que les falta a otros seres vivos.
CONCEPTO DE MARCO:  Frame = marco  son estructuras mentales que le permiten al ser humano percibir y explicar la realidad y, a veces, crear lo que entendemos por realidad. La vida es como un teatro. El escenario es la vida y ahí participamos, hay unos guiones dados y unos papeles que interpretar  lo podemos cambiar porque cada uno lo interpreta a su manera, sino seríamos seres reproductores, no seriamos creativos ni imaginativos de nuevas posibilidades.
 El uso de los marcos es en gran medida inconsciente y definen el llamado sentido común (lo que para uno es normalidad)  esperamos que el profesor se comporte como dice el guión  La repetición asienta los marcos en el cerebro, y este solo asimila los hechos si un marco les da sentido  ¿ver para creer o creer para ver?  Cambiar de marco es reconquistar las palabras y volver a resignificar la realidad  15 M quiere volver a dar un significado a la realidad  volver a significar la palabra democracia El sesgo de confirmación: no me vas a convencer  ¿Ver para creer o creer para ver? EXPERIMENTO:  Muestra: 151 sujetos  Objetivos: discutir y debatir sobre la cuestión de la pena de muerte  comprobar la actitud sobre la pena de muerte.
 Resultados: tanto los que estaban a favor como en contra confirmaron sus propias creencias, después del debate no hubo cambios, la gente siguió pensando aquello que pensaba. Además, salieron con posturas/actitudes aun más extremas y polarizadas.
 Conclusiones: buscamos la información que esta en línea con nuestras opiniones, la interpretamos como nos interesa y recordamos más lo que es coherente con nuestros juicios.
El efecto suele ser que de un debate racional sobre asuntos públicos, con argumentos a favor y en contra, salimos más polarizados de o que entramos.
No me vas a convencer porque si me convences todo lo que he invertido no sirve de nada Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TIPOS DE MARCOS  Marcos profundos: valores y principios  Marcos de superficie: conceptos o Se acercaría al mundo del marketing, publicidad  hacer un producto a partir de generarles un marco.
Solo con un buen eslogan no se consigue que triunfe el marco, se necesita que esa idea creativa conecte con marcos más profundos porque sino se convierte en algo que dura muy poco.
 Marcos que definen temas  ejemplo: si la clase fuera inmigración, el tema inmigración sería un marco.
La activación de los marcos de superficie con los marcos profundos, también encontramos marcos que definen temas Ejemplo 1: La guerra contra el terrorismo  Marco de superficie: problema de seguridad internacional (Collin Powell) o guerra contra el terrorismo, lo que ha ocurrido es un acto de guerra, lo que dispara el concepto de guerra: dos ejércitos, uno tiene que ser el bando del bien y el bando del mal (Bush).
El marco que ganó fue el de la guerra contra el terrorismo, ya que había un marco profundo en la sociedad americana que apoyara este marco de superficie. El valor de la justicia de la cultura americana es: si alguien la hace alguien la paga.
 Marco profundo: castigar a los criminales y obviar las causas sistémicas del crimen Ejemplo 2: marco de superficie: derecho a decidir  tiene éxito porque conecta con un marco mucho más profundo que es el convencimiento de que todos tenemos derecho a decidir para construir nues tra vida, que nadie nos diga qué tenemos que hacer.
UNIENDO MARCOS Y VALORES ¿Bajo qué condiciones triunfan os marcos?  Los marcos deben ser creíbles, tanto en contenidos como en en fuentes (las fuentes deben ser creíbles ej. Pablo Iglesias: lo qué dice es creíble?). No solo se puede protestar porque si no es creíble no hay cambio.
 También deben ser salientes: tocar aspectos importantes y con sentido para la vida de las personas.
 Los marcos deben estar conectados con la estructura cultural general en la que se desarrolla el movimiento social.
 Alineamiento de marcos (“frame alignment”): entre los activistas del movimiento u las poblaciones que intentan movilizar.
 Interconectar marcos (“frame brindging”): ocurre cuando las representaciones de los organizador es del movimiento incorporan interpretaciones de la realidad que de otra forma quedarían separadas.
MARCOS QUE ESTIMULAN LA PARTICIPACIÓN (Javaloy, cap.8, 261-264)  “El marco de acción colectiva resalta la injusticia de una situación, identifica a un adversario como responsable de ella y pone en conexión los objetivos del movimiento con las motivaciones de los individuos a los que se dirigen”  “La diferencia entre ideología y marco estriba en que este último tiene un significado más restringido, concreto y orientado hacia la acción colectiva, mientras que la ideología ofrece una visión más amplia y omnicomprensiva” COMPONENTES DE LOS MARCOS DE ACCIÓN COLECTIVA (Gasmon, 1992)  Injusticia: indignación moral, agravios, privación de derechos  Identidad: sentimiento de identificación, Nosotros/Ellos  Eficacia: la situación puede cambiar por la acción colectiva, confianza frente a impotencia Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez II.
ELS VALORS Als any 60 apareixen els nous moviments socials: feminisme, moviment estudiantil, prodrets cívics, etc. Aquests son moviments que tracten de contruir una alternativa a la societat i proposen que la societat es guii per nous valors.
Quan parlem de valors materialistes es refereix als valors que giren al voltant d’una preocupació, preocupacions físiques i vitals, necessitats bàsiques. Accentuaven molt el valor de seguretat: - Lluita contra la delinquencua forces armades potents manteniment de l’ordre.
Al mateix temps també hi ha una gran preocupació per la subsistència material: - economia estable material que faria créixer el benestar.
Creixement econòmic Lluita contra la carestia de la vida Es construeixen valors post materialistes, és a dir, valors més centrats en la gran qüestió de la individualització (autorealització personal, projecte personal, busqueda de satisfacció personal). Ja no son nomes valors que paunten ales necessitats bàsiques, sinó que són valors que apunten més de tipus social i personal: autorealització.
Estan basats en les següents idees: Satisfacció estètica, coneixement intel·lectual, identitat i autoestima.
El 15 M quins valors presenta? Post materialistes o materialistes? Al 2011, torna a aparèixer la preocupació dels valors materialistes. Després de 30 anys on els valors post materialistes s’han desenvolupat, les crisis que vivim ara ja no es plantegen amb els mateixos termes amb que es plantejaven anteriorment. Així doncs, presenta una barreja dels dos valors: post materialistes i materialistes: es preocupa per les necessitats bàsiques contra un sistema que no permet complir les necessitats bàsiques (hi ha una critica al sistema per aquesta incapacitat) i al mateix temps valors post materialistes perquè ara ja no acceptem qualsevol proposta econòmica, sinó que aquesta ha de venir amb respecte i oferint avantatges econòmiques i vitals per la població.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez VALORS TOUS EN TEMPS DURS La societat catalana en la enquesta europea de valors:  Les transicions culturals no son lineals i absolutes La secularització és algo que es fa menys sagrat. Lo secular té a veure amb els pactes que la societat fa per millorar la seva qualitat de vida. Ja no estan orientats per els dogmes de religions o polítiques, sinó que son valors laics que la pròpia societat construeix. La representació entre el soberano i la població ja no és la mateixa.
Es passa de la modernitat (anys 50) a la post modernitat, on hi ha una forta individualització, benestar emocional i narratives de autorealització. (!) Cal remarcar que una forta individualització no significa un fort individualisme, sinó que significa que el centre ara recau en la responsabilitat individual, però no en un individualisme egoista.
Aquestes transicions no són lineals i absolutes  no abans A i després B. En cada moment històric allò que s’havia superat pot tornar i convertir-se en nous valors. La tendència majoritària és que la societat sigui o més materialista o més postaterialista.
Resultats de la macroenquesta  volen veure quines son les tendències dels valors de la societat catalana. Dividim les respostes en dos eixos: 1.
Tendències (individualistes o més societàries (dirigides a la societat))  relació entre l’individu i el comportament social.
2.
Eix temporal  valors que s’accentuaven més: mirada cap al passat, valor de la tradició, valors del present.
Van establir clústers (agrupacions), ja que responen de una manera similar a determinades qüestions i es poden agrupar en clústers.
Del seu anàlisi, van definir 5 clusters o tipologies: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 1.
2.
3.
4.
5.
Neoconservadors (28.4%) major compromís social Neomoderns (20%) Individualistes cívics (24.4%) Individualistes egocèntric (10.8%) Individualistes pragmàtics (16.4 %) Els neoconservadors: - Liberals en lo econòmic Valors dogmàtics, més tradicionals  no liberals en els comportaments socials de la vida quotidiana Políticament més de dretes No solen ser molt individualista. Creuen que la societat esta re gida per normes i han d’haver una cohesió social.
Creuen que a la societat ha d’haver-hi una autoritat, un ordre, que està formada per una piràmide. Això forma una societat molt harmònica i molt jerarquitzada. Quan algú tracte d’alterar això, altera l’ordre i la cohesió de la societat, els seus principis bàsics. (el liberalisme va en contra d’aquest ordre) Els neomoderns: - Liberals crítics amb l’economia Liberals socialment. Accepten la diversitat. Molt compromesos amb la societat, activistes Políticament més d’esquerres Crítics en generals amb les desigualtats i l’autoritarisme Similar al perfil del 15M Individualistes cívics: - S’apropen a un compromís i responsabilitat social. La seva ideologia no els porta directe al comprimís, sinó que si ho veuen clar ho fan (individualisme) Políticament van des de una dreta molt moderada a una esquerre molt moderada  més aviat al centre Mantenen una posició equilibrada entre el liberalisme econòmic  acceptació del liberalisme econòmic Molt oberts als liberalisme social: toleren les costums (!) La suma entre els neomoderns i els individualistes cívics = neomodernitat (44.4%)  perfil 15 M Individualistes egocèntrics: - - És el més pur individualisme. Jo faig les coses si tinc un benefici immediat. La societat no m’import a molt, m’importa el que jo faig.
Políticament són molt volàtils. Mai recolzaran a una opció política que reivindiqui la intervenció del estat.
Remarquen un liberalisme personal molt accentuat.  es poden situar al centre, dreta o esquerre depèn les circumstàncies.
Tenen un gran tema de conversa: ells mateixos.
Indiviualistes pragmàtics: - Segueixen sent individualistes Políticament també volubles, depèn del moments històrics No son tan radicals amb la qüestió d’hedonisme personal (búsqueda de plaer en totes les coses de la vida) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - En algun moment es poden incorporar en movilitzacions socials però sempre amb límits Políticament al centre o moderats d’esquerres o moderats de dretes Econòmicament són liberals, perquè segueixen pensant que el esser humà es fa a el l mateix, si un té èxit econòmic és que se’l mereix.
(!) Individualistes egocèntrics + individualistes pragmàtics = postmodernitat (27.2%)  està pujant LA EVOLUCIÓ DES VALORS EN LA SOCIETAT CATALANA La societat catalana és: - Bastant liberal socialment: molt tolerant Molt individualitzada Molt proclive cert individualisme Evolució: • Família plàstica y relacional  la família ja no es veu com un autoritarisme • Igualtat de gènere y simetrització de rols • Declive del productivisme  El creixement ha d’anar acompanyat de millores en la qualitat de vida • El oci com valor i el associacionisme clientelar  el treball ja no ho és tot, també es reinvindica el oci. Busquem un treball que també ens agradi i ens produeixi autorealització per tal de tenir una identitat social. Avui en dia, és una mica contradictori perquè és molt necessari el treball i al ser una cosa necessària a vegades no respon a les alternatives que ens dongui una identitat clara perquè potser no ens agrada. Aquesta idea en s diu que el treball no és el centre.
• Desafecció als polítics, però no a la política  ho veiem al 15 M. Es pensa que la política si fos d’una altre manera podria ser un instrument de millora en la societat.
• Creixement de la identitat nacional i de la radicalitat democràtica • Actituds de oclusió econòmica (però no cultural) cap a la immigració  les actituds respecte la immigració no son de rebuig per motius culturals, sinó que si hi ha rebuig és per motius econòmics.
• Secularització creixent i nova religiositat dec institucionalitzada  sabem que el consum no arriba a la nostra vida, que els objectes del consum no ens omplen i continuem tenint un buit. Aquest buit que abans l’omplia la religió, reapareix una actitud que recolza la espiritualitat (búsqueda de filosofia, ètica, tècniques de meditació, búsqueda de la nostra vida, reflexió)  La tesis de la individualització: una societat personalitzada UNA SOCIETAT PERSONALITZADA     S'ha trencat l'hegemonia institucional en la vida social: es veuen les consi gnes de les institucions formals tradicionals com una opció més, respectable però que pot no compartir Procés de personalització: adaptació d'una cosa en funció de les preferències personals: fer tuning en els espais de la vida quotidiana: es personalitza la família, la feina, els temps de la vida quotidiana, l'oci, l'activisme polític, les creences i els dogmes religiosos Per tot això, vivim temps de diversitat, de pluralitat i de pluralisme En els àmbits que es resisteixen a la personalització, apareixen crisi i desafecció Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez     "Una societat personalitzada sense tensions només és possible si la gran majoria de la seva ciutadania assumeix un ampli liberalisme social, basat en la idea de viure i deixar viure, adoptant el valor de la tolerància davant el pluralisme i la diversitat, i el valor de la autoresponsabilització dels propis actes i les pròpies eleccions " "Una àmplia acceptació de l'autonomia individual, per no tornar-se socialment atomitzadora i conciliar-se amb una relativa cohesió social, necessita un altre valor central: el de la radicalitat democràtica "La societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica: una societat d'individus que van a la reconquesta de tots els espais de la vida quotidiana per adaptar-los a les seves preferències i apropiar-se'ls. Una societat de biografies de bricolatge (biografia faci-s'ho vostè mateix).
Però també una societat on creixen grups que han interpretat l'individualisme des de l'egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat INDIVIDUALISME HEDONISTA I MAJOR LIBERALISME SOCIAL (TRANSVERSAL, PERÒ NO POLARITZAT) - Neoconservadors Neomoderns Individualistes civis Individualistes pragmàtics Individualistes egocèntrics Tendències:     La tendència encara predominant avui en dia a la societat catalana és la neomoderna (45%) Clara deriva cap a les tendències postmodernes, tot i que encara minoritàries (27%) Les tendències neoconservadores (28%), però en regressió Una societat predominantment individualista (52%), on serien regressius tant el comunitarisme social (28%), com el comunitarisme de mercat (20%) Tendències: el liberalisme social    La societat catalana de 2009 és molt tolerant amb les conductes individuals alienes, fins i tot amb i ndependència de si les aprova o no, o de si les donaria suport o no L'augment de la tolerància s'ha donat en tots els segments socials, de manera que l'increment del liberalisme social és molt transversal, però no a la mateixa velocitat, així: Creixent bipolarització entre el liberalisme social radical (més tolerant amb les conductes privades), i liberalisme social moderat (més conservador i moralista) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez ...