Tema 11 parasitologia (Farmàcia UB) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 07/11/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 11: Família Plasmodiidae PHYLUM APICOMPLEXA Família Plasmodiidae A. Gènere Plasmodium Són paràsits d’hematies, tenen un zigot mòbil i un nombre reduit de microgàmetes. Es distingeix dels altres gèneres pel fet que presenten en els eritròcits tant les formes del cicle agamogònic com les formes immadures del cicle gamogònic. Presenten un cicle heteroxè obligat bicompartimental en el qual el cicle agamogònic es donà en l’hoste vertebrat (HI) . Els hostes definitius (vectors) són les femelles del gènere Anopheles (úniques que poden picar als humans). Aquests vectors són dípters en els quals es desenvolupa el cicle gamogònic i esporogònic. Aquests paràsits també metabolitzen l’hemoglobina dels eritròcits donant lloc a un pigment que es diu hemozoina. Es considera una antroponosi perquè tenen els humans com a hoste invertebrat però també cal destacar que només hi ha una espècie paràsita que té també com a hoste intermediari els micos. Hi ha 5 espècies paràsites humanes: Plasmodium vivax, P. falciparum, P. ovale, P. Malariae, P. knowlesi 1. Formes En els humans trobem les formes exoeritròcitiques que es desenvolupen i es multipliquen agamogònicament en hepatòcits i de les quals es distingeixen: • Trofozoits joves i madurs • Esquizonts que donaren lloc a merozoits exoeritrocítics. També hi ha les formes endoeritrocítiques que les podem trobar en el paràsit durant el seu desenvolupament en els eritròcits i de les quals es distingeixen: • Trofozoits joves o en anell i madurs • Esquizonts o meronts que donaren lloc a merozoits en forma de roseta • Els micro i macro-gamonts En el vector es troben les seguents formes: • • • • Els gamètes El zigot Els oocists Els esporocists 1 2. Diferenciació entre sp • • • • • • Tipus d’eritròcit parasitat (jove, vell, qualsevol) Mida i forma de l’eritròcit parasitat Trofozoït: forma i n. de paràsits en l’eritròcit Meronts o esquizonts: nº i disposició dels merozoïts Forma dels gamonts Presència i tipus de grànuls interior eritròcits El Plasmodium falciparum i el Plasmodium vivax estan més àmpliament distribuïts. Els grànuls grans que hi ha l’interior eritròcits s’anomenen grànuls Maurer i els petits s’anomenen grànuls Schuffner. 3. Cicle biològic en l’hoste invertebrat En l’hoste definitiu: els gamonts es transformen en gàmets i per fecundació es forma el zigot que s’anomena oocinet perquè és mòbil (no és un oocist). Les femelles d’ANOPHELES introdueixen dins del seus intestins els gamonts a gamets (maduració) que es diferenciaren en microgamets i macrogamets i es forma un zigot per la fecundació d’aquests dos gamonts que s’anomena oocinet. L’oocinet Els esperozoits que es formen se’n van a la saliva de les femelles que seran inoculats per aquestes quan piquin al ser humà. 4. Cicle biològic en l’hoste vertebrat (fase AGAMOGÒNICA) Aquest cicle és comú en totes les espècies de Plasmodium. Es diferencien dos cicles : cicle hepàtic (es dóna en cèl·lules hepàtiques) i el cicle hemàtic (es dóna en els hematies o eritròcits). a) Cicle hepàtic (EXOERITROCÍTIC) La fase agamogònica comença amb la inoculació dels esporozoits presents en la saliva del mosquit que passen a la circulació sanguínia i penetren les cèl·lules hepàtiques donant lloc a 2 processos merogònics exoeritrocítics: o o El pre-eritrocític: es formen directament criptomerozoïts a partir d’aquests esporozoits. El para-eritrocític: els esporozoits es queden en els hepatòcits en forma d’hipnozoits (forma que adopten els trofozoïts quan entren en un estat de somnolència abans de desenvoluparse i multiplicar-se, per donar lloc a merozoits que envairan altres hematies circulants). 2 b) Cicle hemàtic (ENDOERITROCÍTIC) Els criptomerozoïts resultants de la fase exoeritrocítica passen a la sang i inicien aquesta fase amb cicles esquizogònics repetits i la formació de gamonts que haurà d’ingerir un anòfels per continuar el seu cicle. Aquest cicle es caracteritza pel seu sincronisme perquè al mateix temps es completa en els hematies que prèviament havien envaït els criptomerozoits. Té lloc cada 48-72 h. 5. Cicle biològic en el vector (fase GAMOGÒNICA i fase ESPOROGÒNICA) En l’anofels (vector), els gamonts passen a l’estómac on maduren i acaben formant un zigot envoltat de l’oocist. Aquest oocist que conté el zigot passa pel procés d’esporogònia a partir del qual es formaran esporozoits a les glàndules salivals del mosquit que seran inoculats durant la picada a l’hoste. 6. Les diferents espècies de Plasmodium El Plasmodium vivax i el P. orale s’anomenen hipnozoits ja que es queden sense continuar el seu desenvolupament en el cicle hepàtic i en un moment determinat, es desperten i continuen el seu cicle que s’anomenarà para-eritrocític que es pot donar al mateix temps. Són les responsables d'un tipus de recaigudes que s’anomenen RECIDIVA. En el cas del P. malariae, hi ha un altre tipus de recaiguda que s’anomena RECRUDESCÈNCIA. • PLASMODIUM FALCIPARUM És el més frequent i el més greu. Les fases del cicle esquizogònic hematic té lloc en capil·lars interns i és per això que pot causar greus afectacions a nivell cerebral o de rinyó. El nombre elevat de paràsits en la sang també causa aquesta gravetat perquè parasiten tant trofozoits joves com madurs. Parasita hematies joves i vells (parasitèmia alta) Té lloc un poliparasitisme Presenta trofozoïts amb forma d'anell i binucleades Sense hipnozoïts Molt virulent (febres tercianes malignes 48 h) Presenten grànuls de Maurer i en els esquizonts presenta un nombre elevat de merozoits Els gamonts tenen una forma de platàn , en canvi en les altres sp els gamonts són esfèrics. És molt virulent i causa les febre tercianes malignes de 48h. Distribució: zones tropicals i subtropicals de Centre i Sud- Amèria, Àfrica I Àsia. 3 • PLASMODIUM VIVAX Parasita hematies joves que es hipertrofien durant el desenvolupament del paràsit. Normalment hi ha una parasitèmia baixa. Presenten trofozoits amb una forma ameboide. Presenten grànuls de Schuffner i molts merozoits Presenta hipnozoits (que poden ser els responsables de les recidives de la malaltia) Tenen molts merozoits Els gamonts són esfèrics Causen febres tercianes benignes de 48h Distribució: zones templades • PLASMODIUM OVALE Parasita hematies joves ovals que es hipertrofien durant el desenvolupament del paràsit. Normalment hi ha una parasitèmia baixa. Moltes vegades es confonen amb els P. vivax Presenten grànuls de Schuffner i pocs merozoits Presenta hipnozoits Causen febres tercianes benignes de 48h Distribució: Àfrica Tropical • PLASMODIUM MALARIAE Parasita hematies vells que no s’hipertrofien i és per aixo que donen lloc a una recaiguda del tipus recrudescència No hi ha granulcions però si que hi ha molts pigments malàrics No presenta hipnozoits i té pocs merozoits Els cicles esquizogònics tarden molt en trencar els merozoits i és per això que causa febres quartanes de 72h (per tant, és segons les trencades en els cicles esquizogònics dels hematies) No tenen pigments del tipus Maurer o Schuffner Les morts es produeixen sobretot en infants que pateixen malària. 4 7. Malària o paludisme La seva distribució depèn dels mosquits Anopheles ja que la transmissió vectorial en aquest cas és més de 50% del casos. L’activitat del vector és durant tot l’any però solen picar durant la nit. Es tracta d’una antroponosi perquè afecta a la població infantil sempre. Els factors ambientals com la pluja o la temperatura (16-30ºC) impedeixen el desenvolupament del paràsit en el vector i per tant no s’estén molt aquesta malatia en zones on hi hagi aquest clima. Poden haver problemes entre transfusions sanguínies ja que els paràsits poden estar a la sang i també es poden transmetre per transmissió transplacentària (no tant important en aquest cas). 8. Profilaxi • Mesures de protecció indiviudal ◦ Prevenir la infecció (evitar contacte vector) ▪ Portar repel·lents al sortir per la nit en zones endèmiques ▪ Col·locar mosquiteres a l’interior de les vivendes ◦ Quimioprofilaxis (s’han de beure medicaments abans, durant i després dels viatges a zones endèmiques per evitar la resistència dels paràsits) ◦ Tractar individus malalts. • Si es redueix la població de vector, disminuirà la transmissió. ◦ Disminuir densitat del vector ▪ Eliminar aigües estancades (drenar) ▪ Lluita contra les larves (larvicides) ▪ Lluitar contra els adults (insecticides,mosquiteros amb insecticides) ▪ Lluita biològica (mascles estèrils, predadors,..) ◦ Eliminar paràsit en l’home ▪ Tractament (resistència ▪ Vacunes No eradicar → reduir població vectora/ reduir transmissió Les persones que van de viatge a zones endèmiques poden tornar amb el paràsits que fins i tot, es poden trobar en avions (= malària d’aeroports) Aquí a espanya no hi ha malària autòctona. 5 Classe Piroplasmea Ordre Piroplasmida A) Família Babesiidae Són hemoparàsits de cicle diheteroxè obligat bicompartimental En els eritròcits, aquestes babèsies tenen un aspecte piriforme o oval. Es divideixen binàriament en dues formes : forma amb 2 nuclis o en forma de Creu de Malta (4 nuclis). No presenten pigments (hemozoina) Els hostes definitius són els àcars del gènere Ixòdes spp. (paparres dures) en les quals es dona el procés gamogònic i esporogònic. Els hostes intermediaris són els animals domèstics i salvatges, rarament són els homes. 1. Cicle biològic Quan els ixòdids piquen al vertebrat, inoculen els esporozoits desenvolupats en les seves glàndules salivals que envaeixen els eritròcits. Aquests es multipliquen i adquireixen formes característiques (formes aïllades) i quan maduren adquireixen formes en Creu de Malta. Els trofozoïts resultants d’aquesta divisió, envairan i es multiplicaren de nou en altres glòbuls vermells. Alguns d’aquests trofozoïts tenen el caràcter de gamonts perquè poden iniciar el cicle gamogònic quan siguin ingerits per l’ixòdid. En el tub digestiu del vector, els gamonts es diferencien en gamets que acabaran fusionant i donant lloc al zigot que es transformarà en oocinets. Aquests oocinets primaris envaeixen altres cèl·lules enteroepitelials i donen lloc a oocinets secundaris (esporocinets) passen a les glàndules salivals del vector i es transformen en esporozoits pel procés d’esporogònia. 2. Piroplamosi A Europa hi ha la Babesia bigemina que es troba en bovins i la Babesia microti que es troba en rosegadors. Aquesta última sp també està a Amèrica. L’any 1966 es van donar els primers casos de babesiosi en humans a Amèrica. Els casos que es donen a Europa són rars (= esporàdics) i es diuen que són esplenoctomitzats. En aquest continent, la població de risc són les persones amb anèmia. Es tracta d’una zoonosi. A Amèrica la població de risc són les persones immunocompetents. 6 7 ...

Comprar Previsualizar