B6: Cerebel (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 61
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.- Aspecte extern:      Estructura molt gran, volum del 10% del encèfal.
Localitzat sota els hemisferis cerebrals i que envolta la cara dorsal del tronc de l’encèfal. Es troba la zona posterior del encèfal.
És una estructura sensomotora de gran importància  lesió al cerebel elimina la capacitat de controlar amb exactitud els moviments i adaptar-los Recuperat de Jimeno, A. & Blasco, A. (2013). Aula 2005. Abril 9, 2016.
a les circumstàncies.
El cerebel es troba unit al tronc de Web: http://www.aula2005.com/html/cn3eso/11relaciosn/11snervios.htm l’encèfal per els peduncles cerebel·losos (tres parells de tractes, substància blanca): o Superior: connecta el cerebel amb el mesencèfal connecten el cerebel o Mitjà: connecta el cerebel amb la protuberància amb el tronc de l’encèfal.
o Inferior: connecta el cerebel amb el bulb.
En la superfície del cerebel (cerebel·losa): o Es poden observar:  La vermis: regió central, línia mitja del cerebel.
 2 hemisferis cerebel·losos.
o Està molt plegada  Els plecs del cerebel s’anomenen folia (làmines).
o Podem distingir una sèrie de solcs que divideixen el cerebel en 3 Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 9, 2016, de UOC. Web: lòbuls: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383e  Anterior.
b9612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7  Posterior.
 Floculonodular  constituït pel flocul (zones laterals dels hemisferis) i nòdul (cara interna de la vermis, a la línia mitja).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Recuperat de Cruz, C. (2011). Estructures del sistema nerviós. Abril 9, 2016. Web: https://sites.google.com/a/uaem.mx/karla/divisionfilogenetica-del-cerebelo Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 9, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9 612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 1.2.- Organització interna:   Normalment (medul·la i tronc de l’encèfal): o Substància gris  Part interior.
o Substància blanca  Part exterior.
Cerebel  Diferent: o Substància blanca Part interior.
o Substància grisa  Part exterior.
 Quan la substància blanca es Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 9, 2016, de UOC. Web: ramifica cap a la grisa forma http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9 l’arbre de la vida.
612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 A. SUBSTÀNCIA GRISA: Es localitza en: a) L’escorça cerebel·losa: esta organitzada en 3 capes: o CAPA MOLECULAR:  Més externa.
 Formada per interneurones:  Cèl·lules estrellades.
 Cèl·lules en “cistell”.
 Conté pocs somes, és sobretot sinàptica  formada per múltiples dendrites (de cèl·lules Purkinje) i axons (de les cèl·lules granulars  fibres paral·leles).
o CAPA DE LES CÈL·LULES DE PURKINJE:  Capa intermèdia.
 Formada per una única fila de somes de les cèl·lules Purkinje, integrats en la substància blanca, que es dirigeixen fins als nuclis profunds de l’encèfal.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Cèl·lules Purkinje  úniques cèl·lules de projecció de l’escorça cerebel·losa.
o CAPA GRANULAR:  Més interna.
 Formada per moltes interneurones, 2 tipus:  Cèl·lules granulars: pugen fins la capa més externa (capa molecular), on es divideixen en 2 branques paral·leles a la folia  per aquest motiu s’anomenen fibres paral·leles.
 Cèl·lules de Golgi.
 Quan acaba comença la substància blanca.
b) Els nuclis profunds de l’encèfal: trobem 4 tipus de nucli, als quals els arriba la informació de les cèl·lules de Purkinje: o Nucli fastigi.
o Nucli dentat.
o Nucli emboliforme. S’agrupen formant el nucli interpositus.
o Nucli globós.
B. SUBSTÀNCIA BLANCA: s’anomena centre medul·lar.
Es troba en la superfície de l’escorça cerebel·losa i te 3 components: o Fibres aferents a l’escorça i nuclis profunds.
o Axons de les cèl·lules de Purkinje.
o Fibres eferents dels nuclis profunds.
Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 9, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.html #w26aac11b7 Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 DIVISIÓ FILOGENÈTICA  ARQUICEREBEL.
 Més antic.
 Format pel lòbul floculonodular i part inferior del vermis.
 Present als peixos i amfibis inferiors  PALEOCEREBEL  Format per la vermis.
 El trobem als amfibis superiors.
NEOCEREBEL  Format pels hemisferis cerebel·losos.
 Només es troba en mamífers superiors (màxim desenvolupament als humans).
DIVISIÓ FUNCIONAL VESTIBULOCEREBEL  Rep informació del tronc de l’encèfal (de la protuberància).
 Funcions: o Manteniment de l’equilibri (ajustament del to muscular en resposta a estímuls vestibulars).
o Coordinació cap-ulls.
ESPINOCEREBEL  Rep informació procedent de la medul·la (propioceptiva i exteroceptiva) per mitjà dels fascicles espinocerebel·losos.
 Funcions: o To postural: Controlar la musculatura (extremitats i tronc) per tenir una posició adequada.
o Sinèrgia muscular: quan faig un moviment hi ha uns músculs que es relaxen i altres que es tensen.
 PONTO-CEREBEL  Rep informació de l’escorça.
 Funcions: o Precisió del moment.
o Planificació de moviments i execució suau i precisa.
o Coordinació moviments voluntaris.
o Organització temporal de l’activitat muscular.
o Important en inici de moviments.
 El cerebel compara ordres motores amb moviments en curs, actuant sobre el còrtex i tronc de l’encèfal.
 Aporta precisió i corregeix errors modulant l’activitat en les vies ascendents i descendents.
 El cerebel no envia ordres per moure els músculs, sinó que la seva funció és coordinar la contracció muscular (quins músculs cal moure, amb quina força, en quina moment...).
 Actua sobre el tronc de l’encèfal i l’escorça motora, aportant precisió.
 El cerebel corregeix els erros que desvien el curs del moviment desitjat.
...