Seminaris de Nutrició 1-3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura nutrició i bromatologia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 17
Subido por

Descripción

Aquests apunts inclouen els 3 primers seminaris de l'assignatura de Nutrició i Bromatologia:
- S1. Models d'experimentació en Nutrició
- S2. Alimentació i Sostenibilitat
- S3. Nutrición Hospitalaria. Valoración nutricional.

Vista previa del texto

Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook SEMINARIS de NUTRICIÓ S1. Models d’experimentació en Nutrició S2. Alimentació i Sostenibilitat S3. Nutrició Hospitalària S4. Complements en l’Alimentació S5. Etiquetatge dels aliments S6. Alimentació i Esport S1. Models d’experimentació en Nutrició Exemples de models d’experimentació Podem fer servir virus, llevats i bactèries, per observar el procés de replicació i l’expressió dels gens.
Els vegetals també són un bons models. Els cucs i les mosques són 2 models vàlids. Els cucs s’usen per estudiar els ritmes dels cicles en un determinat moment. Los mosques poden fer servir per estudis d’immunitat i com a model alternatiu per estudis d’obesitat. Els peixos zebra s’usa molt fàcilment per estudis de variacions gèniques en poblacions. Els gats, gossos i primats poden ser models experimentals també.
Els ratolins i rates són probablement els models més populars per estudis nutricionals i de biomedicina.
Tenim al voltant del 85% de similitud gènica.
Finalment, els humans també som models nutricionals. Sempre s’intenta fer estudis amb cèl·lules en cultius, però això no és possible en tots els casos.
Normativa legal molt estricte: recintes apropiats (estabularis) i condicions d’estabulació adequades (varien segons l’espècie): - Cicle llum / foscor 12h / 12h - 22ºC i 65% humitat - Gàbies col·lectives: el número d’animals depèn de la mida - Llit de serradures - Aigua de beguda: aigua corrent - Menjar: dieta estàndard (pinso en forma de pellet) Personal d’estabulari: - Cuidadors - Personal experimentador: usen els animals en el dia a dia i recullen les dades.
- Personal investigador: dissenyen l’experiment.
- Personal assessor en benestar animal: seria veterinari.
Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook Actualment, hi ha una normativa que dicta els requisits de capacitació per l’ús d’animals d’experimentació, amb especialització d’espècie. Per dissenyar projectes i procediments, cal tenir un títol universitari en Medicina, Farmàcia, Biologia o qualsevol disciplina que incorpori coneixements de fisiologia i anatomia animal.
L’etiqueta taronja és pel grup d’experimentació i les dades de l’animal. L’etiqueta verd és per qualsevol procediment específic, com un canvi de dieta.
Els rosegadors són els models experimentals preferits pel seu curt cicle estral (cicle d’ovari), de gestació i lletació.
Models d’experimentació d’obesitat animal: - Base hormonal - Base quirúrgica (poc usats): modificar / lesionar nuclis hipotalàmics, per variar el centre de sacietat.
- Base genètica: mutacions espontànies o per enginyeria genètica (transgènics).
- Base nutricional: dietes forçades, hiperlipídiques i dietes de cafeteria. Dieta de cafeteria: donar galetes, paté, bacon, llet amb sucre... a les ratetes a més a més del pinso i l’aigua normals.
Gàbies metabòliques: Mesura i/o recollida diària de pinso ingerit, femtes, orina i aigua beguda. Tractament durant uns dies, però pocs. Els animals pateixen estrés en aquestes gàbies. Són petites.
Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook Humans com a models experimentals: Estudi PREDIMED 3 grups: 1. Dieta mediterrània amb extra d’oli d’oliva 2. Dieta mediterrània amb extra de fruits secs (nous) 3. Dieta control Resultats: Baixada de risc de patir malalties cardiovasculars: grups amb dieta mediterrània. Olé! Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook S2. Alimentació i Sostenibilitat El concepte de sostenibilitat es relaciona amb el reciclatge, reduir el consum d’energia i de combustible i altres accions per ‘cuidar’ el planeta.
Concepte de desenvolupament sostenible del planeta El desenvolupament sostenible de la humanitat consisteix en aconseguir abastir les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d’abastir les seves, valoritzant la salut humana, la justícia social i la integritat del medi ambient.
Situació mundial actual Actualment hi ha més persones obeses que en malnutrició. Segons la OMS, les malalties no transmissibles de causa de mort són malalties cardiovasculars, diabetes tipus 2, càncer i malalties respiratòries cròniques. S’afirma que totes aquestes malalties són prevenibles millorant la dieta, incrementant l’activitat física i reduint el consum d’alcohol i de tabac.
L’índex de massa corporal (IMC) evoluciona cap al 30, això és un problema ja que augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars.
Transició nutricional A mida que un país evoluciona econòmicament, canvia la seva dieta i les malalties que afecten a la població.
A l’eix d’ordenades representa la renta per càpita i a l’eix de les X tenim el percentatge de calories de cada grup de nutrients.
- A països rics la proteïna animal predomina a la d’origen vegetal.
- Els carbohidrats representen una gran part als països pobres (70%), mentre que als països més desenvolupats aproximadament és d’un 50% per deixar pas a proteïnes, greixos i sucres.
- Els sucres suposen un percentatge major a països rics que a països pobres.
Seminaris de Nutrició - cientificoloco para unybook Mentre que als països rics el greix i la proteïna animal representa un 10-15% cadascuna, a països en desenvolupament ronda el 2%.
Aquest canvi de dieta va de la mà d’una disminució de l’activitat física.
A les societats menys desenvolupades econòmicament abunden treballs que demanen molta energia (ramaderia, ganaderia...).
El sucre ocult i productes manufacturats La presentació del sucre ocult en productes manufacturats fa que ingerim grans quantitats de sucre sense que ens adonem. Un exemple ben clar és el ketchup. El ketchup porta una gran quantitat de sucre en comparació amb el tomàquet.
Per reduir el consum de sucres podem reduir el consum de productes manufacturats. Això no resulta fàcil perquè estan bons, són barats i ens redueix el temps d’ingesta.
Impacte de producció d’aliments al medi ambient El desenvolupament sostenible és garantir les necessitats de la humanitat avui, sense que perilli les necessitats de la humanitat del demà.
1. Garantir la salut humana 2. Correcta distribució de la riquesa 3. Garantir disponibilitat d’aliments que afavoreixin la salut humana 4. Respectar el medi ambient On estan els límits? a. Pèrdua de la biodiversitat. L’equilibri entre les diferents espècies en convivència en un determinat medi forma un ecosistema. El manteniment d’aquest equilibri assegura que l’ecosistema perduri en el temps, per tant no només ens hem de preocupar de nosaltres els humans sinó de totes les altres espècies. La modificació de l’ecosistema comporta canvis que implica un nou equilibri. Per exemple, sembla ser que el nombre d’abelles ha disminuït ens els últims anys. Les abelles són una peça clau en la pol·linització i s’ha vist una davallada de la producció en cultius en diversos països. A priori no hem fet res, però està clar que els pesticides, gasos, etc. afecta a les abelles.
Com més biodiversitat, més capacitat d’adaptació a un canvi en l’ecosistema.
b. L’excés de nitrogen i fòsfor que actuen com a contaminants prové majoritàriament de l’ús de fertilitzants de síntesi química i pesticides.
Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook c. El 50% del sòl lliure de gel està ocupat per agricultura i ramaderia. El nivell de pressió ambiental que exerceix l’agricultura i la ramaderia supera el límit i afecta la biodiversitat i l’ecosistema.
Revolució verda dels anys 50 - Ús de pesticides - Ús de fertilitzants - Mecanització de l’agricultura - Monocultius enlloc de rotació de cultius - Introducció de llavors més productives Evolució de la ramaderia • Passem de mètodes tradicionals a sistemes intensius: de pastura a l’aire lliure a alimentació amb pinsos. Això suposa un augment de la producció de carn.
• Excés de femtes, consum d’aigua • Emissions de gasos efecte hivernacle (metà, òxid nitrós, diòxid de carboni): utilització de combustible fòssil, conreus d’arròs (fermentació anaeròbica i producció de metà en les aigües dels cultius d’arròs), criança de remugadors (els pets de les vaques, o si sou molt fins el procés de digestió dels remugadors, i la fermentació de femtes de remugadors i porcs) i producció i aplicació de fertilitzants.
• 30% de la producció agrícola mundial es destina a alimentar la ramaderia.
Pesca Les captures de pesca van incrementar fins als anys 50. A partir d’aquí hi ha hagut un estancament de les captures pot ser que per la sobreexplotació. I s’han incrementat les piscifactories. Un 30% de la pesca es destina a la producció de pinsos per alimentar peixos de piscifactoria i ramaderia.
Tot això implica una gran demanda d’aigua per la sobreproducció i també per la neteja de les instal·lacions.
Perquè menjar productes de proximitat i de temporada? - Tema econòmic - Reducció de la petjada ecològica - Major contingut de micronutrients - Biodiversitat Seminaris de Nutrició - cientificoloco para unybook El productor recull l’aliment en el moment òptim de maduració Estratègies per alimentar la població mundial, garantir l’alimentació saludable i la sostenibilitat del planeta: - Reducció dràstica del malbaratament - Menjar menys carn: reduir sobretot la ingesta de carn vermella i promoure una producció menys industrialitzada.
- Més aliments d’origen vegetal - Disminuir el consum d’aliments processats industrialment: reduint així el consum de sucre, sal i greixos no saludables.
- Aliments ecològics o de producció integrada vs. Aliments convencionals - Consumir aliments de proximitat i de temporada.
Producció integrada: és l’ús racional i limitada de fertilitzants i pesticides, en moments determinats de risc.
Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook S3. Nutrición Hospitalaria. Valoración nutricional.
Nutricionistas y farmacéuticos trabajan juntos en el ambiente hospitalario para el soporte nutricional, sobretodo por vía parenteral, ya sea para la estabilidad de las fórmulas, Valoración nutricional Método integral que intenta definir el estado nutricional de una persona utilizando los antecedentes clínicos, nutricionales y farmacológicos, la exploración física, la medición de las variables antropométricas y las pruebas de laboratorio.
Malnutrición Se define como cualquier trastorno del estado nutricional incluyendo los derivados de: - Deficiencias en la ingesta de nutrientes - Trastornos del metabolismo - Aporte nutricional excesivo En estados de malnutrición hace falta un aporte nutricional para revertir este estado.
Hay que saber diferenciar el término malnutrición y desnutrición. Desnutrición es el déficit nutricional que se asocia a un incremento de la morbimortalidad.
¼ de pacientes que ingresan en hospital presentan desnutrición y un 60% de pacientes ingresados están en riesgo de sufrir desnutrición.
PREVENCIÓN DE DESNUTRICIÓN La mejor herramienta para la prevención es una valoración nutricional precoz y la detección del riesgo nutricional es: • CRIBADO NUTRICIONAL: valoración inicial encaminada a detectar los sujetos malnutridos o que se encuentran en riesgo nutricional, para remitirlos a una valoración nutricional más específica y/o implementar en ellos un plan nutricional.
Suele incluir datos subjetivos y objetivos: peso, talla, cambios en el peso, cambios en la ingesta, comorbilidades… El cribado nutricional debe: - Tener validez de contenido y predictiva - Fiabilidad o reproducibilidad (variabilidad interobservador) - Práctico Seminaris de Nutrició - cientificoloco para unybook Conectado con protocolos específicos de actuación: tener un plan de acción en base a los resultados obtenidos.
Existen diferentes métodos de cribado: • Nutritional Risk Screening Se realiza / recomienda en medio hospitalario.
Cuestionario: 1. ¿IMC menor a 20.5? 2. ¿Pérdida de peso en los últimos 3 meses? 3. ¿Disminución en la ingesta en la última semana? 4. ¿Enfermedad grave? Si la respuesta es positiva en alguna de las preguntas, se le realiza una valoración del estado nutricional.
Pasamos a la 2ª fase: esta fase se divide en: ‘estado nutricional’ y ‘severidad de enfermedad’.
• Mini Nutritional Assessment (MNA) Es un test muy básico. Así conoceremos si el paciente está en un estado normal, en riesgo de malnutrición o desnutrido.
Indicado para personas mayores.
• Valoración Global Subjetiva (VSG) Seminaris de Nutrició • cientificoloco para unybook Nutriscore Es un cribado enfocado a hacer valoraciones nutricionales a pacientes oncológicos. Valora la pérdida de peso, disminución de la ingesta, localización del tumor y tratamiento oncológico.
→ VALORACIÓN NUTRICIONAL BÁSICA Nos permite reconocer si existe o no desnutrición y, en caso positivo, clasificarla, cuantificarla y tratarla.
El cribado no nos permitía clasificar el estado de desnutrición, sólo nos dice si existe o no.
Nos basamos en: - Historia clínica - Historia dietética: estimar la ingesta de alimentos (cuestionario de frecuencia de consumo y recordatorio de 24 horas). Se compara la ingesta con las recomendaciones nutricionales, no sólo de los macronutrientes, también de vitaminas y minerales.
- Exploración física: se realizan los parámetros antropométricos.
- Parámetros bioquímicos e inmunológicos: como puede ser albúmina, ferritina, inmunoglobulinas… - Valoración funcional: que permite detectar la autonomía para realizar las actividades básicas de la vida diaria, como son caminar, fuerza muscular de los pacientes, step-and-go… y se correlaciona con el estado nutricional de los pacientes. También existen tests con los que podemos valorar la capacidad funcional.
Datos antropométricos: Peso Con la mínima ropa posible y descalzo y en la misma báscula (para que el margen de error siempre sea el mismo). Limitaciones del peso: edema, ascitis y deshidratación.
Existen varios tipos de pesos, nos centramos en: Peso ideal: es muy interesante para marcar un objetivo nutricional. Hay unas tablas de peso ideal que incluyen la complexión del individuo (altura/circunferencia de muñeca), ya que si no el método pierde sensibilidad.
Peso habitual: es el que normalmente se usa en el hospital. Para ello se usa el peso actual: [% de peso habitual = (peso actual/peso habitual) x 100] Seminaris de Nutrició cientificoloco para unybook El % del peso perdido se calcula con el tiempo y se considera entonces si la pérdida de peso es leve o grave.
Peso ajustado: Por otro lado, para el paciente obeso en alimentación parenteral.
[Peso ideal + ((Peso real – Peso ideal) / 2 o 4)] (2 o 4 según hombre o mujer, respectivamente) Con el peso ajustado nos marcamos un objetivo de peso más realista y ajustado a los requerimientos / características de una persona obesa.
Talla Hay una serie de tablas que relacionan la distancia entre el codo y el punto medio del estiloides (junto con el sexo y la edad), con la talla.
Índice de Masa Corporal (IMC) Nos permite valorar si el paciente está equilibrado entre peso y talla.
Consideraciones o limitaciones del IMC: - En la población anciana (pérdida de altura por aplastamiento de la columna vertebral) o en los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) (por pérdida de masa muscular importante), el IMC debe ser > 20 para ser considerado normal (22-25).
Pliegues cutáneos Se mide con un lipocalibre.
Circumferencia de cintura Sobretodo para casos de obesidad y para medir el riesgo de enfermedades cardiovasculares.
Estudios de parámetros bioquíminos Albúmina Es un buen marcador y de fácil detección. Hay que tener en cuenta que tiene una vida media larga. La normalidad está en 3,5g/dl.
Otros marcadores Si queremos hacer una valoración a corto plazo se usa la prealbúmina, ya que su vida media es muy corta. Sirve para monitorizar la intervención nutricional o algún efecto farmacológico.
Transferrina, colesterol, linfocitos, etc… son otros marcadores útiles.
...