Arquitectura Griega, Historia. (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Historia
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 0

Descripción

BREU ESTUDI DE L'ARQUITECTURA GREGA, MICENES, MON MINOIC, CRETA...

Vista previa del texto

ARNAU RODRÍGUEZ HISTÒRIA El mon minoic: Edat de bronze a lilla de Creta/origen al 3er mileni amb ple desenvolupament al 2on mileni/substracte indígena/ la mescla amb els aqueus provocara el sorgiment del mon minoic/ es trova al sud dels balcans (mes continental), península del pelopones/ illes ciclades i illes del dodecanes, continent, pelopones i la costa del asia menor(jonia) 3000-2000ac minoi inicial/ 2000-1700 minoic mig I i II (primers palaus) i terratremol(cauen)/1700-1380 minoic mig III (época daurada/reconstrucció dels palaus/explosio de santorini/tsunami;provoca mes d’un segle de males collites/ conquereixen Creta) 1380-1100 minoic final (post palacial/fase de degeneració/ poder polític ocupat pels micènics) Creta: A mig cami entre europa i africa/ la seva ubicació permetra el contacte amb egipte / illa llarga i estreta però molt montanyosa al centre, ida, 2000m/ aixo provocara una zona de desenvolupament al nord i una al sud oberta al mona frica. Els jaciments de Creta: knossos/phaistos (festos)/ hagia triada/mallia/ gournia /zakros Knossos: es trova a la capital de Creta, Heraklion, ciutat sense guerra i molt comercial/ va sufrir moltissim/ es el mes visitat, el mes comprensible/ construit al 2000 ac i destruit per un terratremol abans del 1700 i reconstruit/ va patir destruccións parcials cap al 1650 ac i algunes mes importants cap al 1450, momnet en que s’abandonen molts palaus cretencs, es molt posible que degut a l’erupcio del volca de thera. Pero knossos continuara funcionant fins el 1370. Te una superficie de 17000 m2 construits i tenia mes de 1500 habitacions. Delimitat al oest i al sud per un mur(no es una muralla), actuara com a themenos (delimitació de la ciutat amb l’espai politic, son mes un pomoerium. Son dos cossos un palau i una altre zona.
Magatzems, espais de representació, habitacions reials. Disposa de 3 pous (koloure’s) son espais sagrats on es dipositen els objectes de culte i d’ofrenes. Desde l’entrada s’accedeix al propileu oes ton possiblement el rei rebia als visitants. Una porta condueix al passadis de la proceso (pintura al mur que representava a uns portadors d’ofrenes. A l’entrada tenim el magatzem, al costat del passadis. Els espais representatius: megaron, son els espais dels reis, de planta constructiva rectangular, amb 3 parts, espai porticat, vestibul i espai de representació. L’ala oest esta construida sobre la vessant del turo i disposa de 4 nivells/ en canvi l’ala nord vestions de planta rectangular amb un portic de columnas elevades. I a la banda est tenim un lloc d’emmagatzematge i un amfiteatre, no tan d’exhibicio de gladiadors, i amb capacitat per 500 persone.
Detalls arquitectonics, 1.arquitectura arquitravada, 2. Suports de columnas cilindriques 3. Tot estucat i pintat (blau;blanc i vermell) 4.gran utilització de pedra, calcaría i arenisca i usades en forma de carreu i mampostería 5.construccions de mes d’un pis ( es sap gracies a l’existencia d’escales 6. Utilització de sistemes de desguas, cañeries ceramiques 7.palau amb etrada i sortida d’aigua 8. Al megaron de la reina hi había una banyera i dibuixos de dofins ( colors blaus i blancs per donar major contrast) 9. Sistemes d’escalfament de l’aigua 10. Les ARNAU RODRÍGUEZ HISTÒRIA representacipons de les dones són pal·lides, en canvi els homes morenos 11.societat patriarcal 12.potnia (theron) bestia, figures amb els pits destapats aguantant serps amb les mans 13. El megaron del reu amb llar de foc, al costat te un banc, te tro de fusta, frescos i simbols minoics, com una labrys(deriva laberint), tambe trobem simbols aqueus com la roseta en espiral o be el grifo amb cos de lleo, un altre simbol son els corns minoics, que coronen gran quantitat d’edificis representatius 14. Es soluciona el pendent mitjançant terrasses i zones d’acces a cota baixa Phaistos Es trova al sud i es mes petit que el de knossos, te un pati central, elevat sobre un poli (espai religios de representació religios). Fou una de les principals ciutats minoiques, la mes important del sud de l’illa. Es trova a prop de la costa, a la plana de messara i estigue habitada desde el neolitic. Al segle x5 es destrui. El primer palau va ser destruit al 1700 ac (degut al terratremol) i va ser reconstruit, pero ja no tingue la importancia del anterior en benefici de hagia triada i destruit de nou al 1450. Conegut per l’escriptura (origina a grecia) en el disc de Festos (ple de simbols) linial a i b, de cerámica.
Hagia triada Tambe ubicada al sud, compta amb una ciutat associada, el seu urbanisme es de linies rectes, i salva el desnivell amb escales de pedra. Grans decoracions pictoriques (mesclant les coses de l’africa) frescs, sarcofags decorats,… Mallia Disposa d’un pati central que articula el palau i de 8 pous. S’hi va trovar un kernos, es tracta d’un vas ple de caçoletes per cremar colonies, olors,… cosa de culte.
Gournia Es trova al nord i disposa de carrers rectes i pavimentats, amb escales per salvar els desnivells.
Estructures rectangulars i centrada al voltant del palau.
Thera Santorini( colonia minoica) Illa ubicada al costat de Creta(nord), la erupcio provoca camps herms, i existeixen evidencies d’almenys dues ciutats datables desde almenys el 1500, la mes important fou Akrotinn. S’hi troven construccions de fins a dues altures, algunes d’elles decorades amb extraodinaris frescs. La ciutat fou coberta per les cendres i la lava de l’erupcio del volca. I l’assentament dura al voltant de 100 anys.
L’urbanisme consta de un carrer central(pavimentat) i a banda i banda cases d’estructura rectangular, amb murs de mampostería i escales interiors. Portes amb dintells de fusta, igual que les finestres. I cases decorades amb frescos, de pugins (dos nens barallantse), pescador(molt moreno) micos i representacio d’un port amb baixells(denoten la vocació marinera) amb dofins. Les pintures sempre de perfil. S’hi van trovar jerres d’emmagatzematge d’oli, vi . l’impacte de l’erupció(1500), deixa capes de cendra , que arriben fins al delte del nil (1cm). Material volcanic: akrotiri, amnisos i amalia.
ARNAU RODRÍGUEZ HISTÒRIA El neolitic acaba al 3000 ac/ 2800-2000 bronze antic/2000-1400 bronze mig (momento mes important, els primers palaus/ 1400-1000 bronze recent El mon micenic Micenic: antic(1700-1500) / mig (1500-1450) / recent (1450-1100)/ submicenic que representa la desintegració total del mon micenic (1100-900) Te el seu centre al pelopones i s’escampa cap al nord. La seva gran planta representativa(del mon grec) es el megaron, com el de sesklo (7000-3200), amb entrada i dues columnas, un vestibul i una sala amb una llar de foc rodejada de 4 columnes i un tro, decorat de frescos.
Els trets arquitectonics: 1.els murs megalitics treballats, usats en la muralla de micenes i a la porta de lleons. Desenvolupat durant l’edat del bronze per totaa la mediterrania 2. No s’usa el morter. 3. Arq.en falsa volta, usat sobretot en tombes; com el tresor d’akeu i el de Clitemnestra. 4. Arq. de falsa volta usat sobretot en tombes. Aproximant filades i despres retallant els carreus interiors que crearan una estructura conica finalment es segella i es crea un tumul, muntanya de terra amb to,ba dins.
Cal destacar el jaciment de Micenes, el qual es trova al sud de la península, no te port maritim i es tracta d’una ciutadella fortificada amb cercles funeraria(necrópolis). Retallen les rampes per crear glacis, per evitar l’acces directe. La porta dels lleons (1250) deta amb grans blocs megalitics, amb col·locació d’un marc, amb grans blocs de pedra i un gran dintell, la construcció d’un arc de descarrega, per descarregar el pes sobre on volen i la porta esta inclinada, jugant amb l’equilibri. En quant a les estructures funeraries, cercle a i b, construcción d’un gran cercle que tendeix a l’ovalitat, amb ortostats, grans lloses de pedra, col·locades al terra. On hi trobarem fosses funeraries de reis amb mascares d’or, i molt d’armament. Les fosses funeraries están coronades per esteles. Son estructures no cobertes (material petri), recintes oberts a l’aire lliure. Els tholoi (falses voltes) estructures funeraries.
Els espais domèstics: casa d’ivoric, cases dels mercaders(dels escuts/ de les efinxs/ dels frescos), tdontas house shine. I l’espai palacial: 2pisos/ gran pati, acces porticat i sala represt.
Tirint Es tracta d’una ciutadella, propera a micenes, grans sistemes defensius portats a la máxima expressio, rampes, pasos de guardia amb estr. Megalítica., gran torre defensiva, murs de defensa que protegeixen la ciutadella sobre un turo i te un palau central.
Pylos Situada al sud, s’hi trova el palau de Nestor el rei, molt gran, utilització de rampes defensives, un megaron situat al centre del palau, amb una gran lalr de foc i una banyera estucada i pintada amb sistemes de desguas. Disposa de moltes dependencies, emmagatzematge de v.
sostres arquitrabats i pintats.
ARNAU RODRÍGUEZ HISTÒRIA Grecia Es l’origen de les societats mediterranies, creen colonies (empories) comercials, un emporion es un mercat, un exemple seria el de fundació a Msrsellla, Catalunya.
El marc cronologic: desp´res de la derrota micénica, s’inicia 1100 un periode de foscor.
Protogeometrico: 1. Antiguo (1025-980) 2. Medio (980-960) 3. Reciente (960-900) // el geometric (900-700) i l’epoca arcaica (700-440) amb l’aparicio de les poleis, estats. 480, guerres mediques contra els perses. 440, inici de la época classica, marcada per la guerra del pelopones, entre atenes i sparta on perdra atentes. Màxim momento de desenvolupament de l’arq. grega. 323, mort d’alexandre el gran, rei de macedonia, fill de filip, extendra lla cultura fins al nord de la india., on la seva mort marca el final de l’epoca clásica. Del 323-31, época helenística, finalitza per que es conquerida per roma, victoria de Octavia.
En resum: 1. Época arcaica(700-440), 2.ep. classica(440-323) 3.ep. helenística (323-31) Vitruvi El tractat de marc vitruvi, roma, fou escrit al segle II dne i es el llibre d’arq mes antic que es coneix. Sorgeix com a necessitat de posar ordre a les normes de l’arq ( en gran part adoptades dels grecs) Vignola La regola delle cinque ordini dell’ architettura (1562) de l’arquitecte Giacomo Barozzi (15071573), el mes famos tractat del renaixement. Escrit al 1562, estudia el vitrubi i l’acomoda a l’estructura del renaixement Italia, utilitzat despres pels francesos. Poques instruccions pero clares. Era un dissenyador, els seus projectes, vila giulia roma/sant ‘andrea de via flaminia/ il gesú/ sant’ana dei Palafreneri-roma.
Els ordres (resolucions arq utilitzades en l’arq grega, sobretot monumental) Doric/jonic/corinti. S’anomena propileu una porta monumentalitzada amb columnas. Les columnas van pintades i estucades amb utilització de colors forts, grocs, vermells. En quant al sistema constructiu, s’usen bastides de fusta, tracció animal.
Doric, fris amb triglifs i metopas, seguit d’un arquitrau i un capitell sense decoració,un fust d’angles vius, i el basament o podi, anomenat krepis, format per 3 esglaons, els 2 primers, estereobats, i el ultim, estilobat.
Jonic, fris llis, arquitrau compost de 3 files o bandes, un capitell amb volutes, el fust d’angles matats, amb estrias i un basament i una plataforma.
Corinti, igual que el jonic, nomes canvia el capitell, molt decorat amb elements florals.
Temple grec: presenten un esquema tripartit, i están situtats sobre un podi, acces amb rampa i columnat (peristil), l’interior esta dividit pel pronaos (vestibul), la naos (sala central) i la cella.
La coberta es a dues aigues, amb aiguavessos. Els temples grecs es classifiquen en funció de la disposició de les columnes en una visió en planta, però també segons el nombre de columnes en l'alçat frontal.
ARNAU RODRÍGUEZ HISTÒRIA Planta: 1. In antis: temple format per un pronaos que disposa de dues columnas i el naos 2. Prostil: pronaos amb 4 columnes i naos. Ex: mausoleu de fabara.
3. Amfiprostil: el temple menys comu,disposa de columnas tant a la part anterior(pronaos) i posterior(pistodamos) del temple. Ex:temple d’atenea nike.
4. Peripter: envoltat de columnas, i es el mes comu. Nº columnas del lateral ha de ser el doble mes 1 del nº columnas del costat curt. Ex:temple d’agrigent.
5. Dipter: envoltat de columnas en doble filera.
6. Pseudo-dipter: ex: agrigent.
7. Monopter: tholos, de planta circular Alçat: (columnas a la façana) Distil (2) / tristil (3) / tretrastil (4) / hexastil (6) / octastil (8) / decastil (10) / dodecastil (12) Temple d’Apol·lo de Thermos Es comença a construir al s.x i es finalitza al 625(época arcaica), els megarons tenen estructures en absis. Estructures amb socols, cobertes vegetals i santuari doric. El temple s’aguanta gràcies a una viga que anava darrere del fris, d’aquesta en sortien en diagonal, molt juntes per poder posar les teules(planes) i sortiran vigues parl·leles al terra, nomes aguantades per la naos.
Acropolis d’Atenes Turo fortificat a atenes, amb parteno (amb propileus), era la part mes alta de la ciutat grega i tenia un sentit defensiu i representatiu, s’hi edificaven els principals edificis de culte. La d’atenes, estigue ocupada desde almenys época micénica, i fou destruida pels perses l’any 480 ac. Pericles fomenta la reconstruccio i feu construi el parteno entre d’altes. El recinte estaba tancat per una muralla amb un sol acces monumental, els propileus. Al mig d’aquest conjunt s’aixeca l’estatua de atenea Promachos, l’atenea defensora, de bronze. I fora de la muralla quedaba el petit temple d’Atenea nike. Els principals temples del s.V, el parteno i l’erecteion.
El Parteno (447-432) Es construeix dins del govern de Pericles, construit just abans de la guerra amb esparta. Esta dedicat Atenea, patrona de la ciutat, es un temple dòric de dimensions, 69.5 de llarg i 31 d’amplada i 10.93 d’alçada. Fou construit en substitució d’un d’anterior, conegut com a prepanteo o hecatompedon. Els seus arq foren ictini i cal·licrate, que treballaren sota les ordres de fidies. Edificat basicament, usant marbre blanc del mont Pentalic. Conserva el seu carácter religios durant els segles seguents. Posteriorment fou transformat en esglesia bisantina, llatina i en mesquita. El 1687, els turcs el transformen en polvori, i vola pels aires durant el setge Venecia d’atenes.
ARNAU RODRÍGUEZ HISTÒRIA L’ Erecteion (421-406) Va ser construit durant les guerres del pelopones, es tracta d’un temple jònic, construit al lloc on va succeir el miracle (juguesca entre atenea i poseído i origen de l’olivera sagrada). Fou el darrer gran temple construit a l’acropoli durant el segle V, el seu arq fou possiblement Pilocles o Mnesicles. Al seu interior hi havia una estatua de fusta d’Atenea. Te unes dimensions de 22.76 m de llarg i 11.63 d’ample. El seu nom deriva d’Erecteu, el llegendari rei d’Atenes, a més no s’assembla a una edificacio religiosa. La seva estructura esta condicionada per la tipografia.
Disposa de estatues femenines (kore/ ai) trencan la rigidesa, i una sala per guardar els trofeus i elements mitologics i reliquies.
...