Manifest comunista analissi (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura Pensamiento Político
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

MANIFEST COMUNISTA RESUM En el treball s'intenta estructurar les idees més importants del document.
Resumint-les, relacionant-les entre elles i destacant el que he considerat l'essència del text. Es un llibre escrit per K. Marx i F. Engels publicat a l'any 1848.
PARAULES CLAU Burgesia, Proletariat, Classe social, lluita de classes, comunista i socialisme.
INTRODUCCIÓ El Manifest Comunista és una de les obres més reconegudes de Marx, considerada també com un referent de la literatura universal i de la filosofia per marcar un abans i un després en el pensament polític i en la forma d'interpretar l'historia i els fets econòmics.
Aquesta obra va ser escrita en una època i en unes circumstancies molt característiques, sense les quals segurament no tindria el mateix contingut. Per això, abans d'analitzar-la es millor contextualitzar-la en un moment i lloc concret i sobretot en la vida de Marx, ja que un anàlisi comparatiu de l'obra, mostra com Marx no era una persona tan teòrica com tradicionalment es pensa. Diferents processos el fan anar evolucionant en la seva teoria, de que es la societat del seu temps i la situació del proletariat, amb el pas del temps i varies revolucions a les seves espatlles. Per això, s'ha de remarcar com a punts d'inflexió les Revolucions de 1848 i la Comuna de París de 1870 com a moments principals que fan evolucionar el punt de vista de Marx, fonamentalment sobre com arribarà el proletariat al poder i com podrà mantenir-se una vegada allà i disposar del medis necessaris per acabar amb la burgesia i establir un nou ordre.
La vida de Marx i les adversitats per les que va tenir que passar també marcaran la seva obra. El bagatge per diferents països europeus com Alemanya, Suïssa, Anglaterra o França i l'oposició que es trobava en aquests, influiran en la seva opinió sobre com aquests estats afronten la qüestió treballadora i que fan per disposa de solucions, alguns governats per una monarquia, per burgesos o ambdós.
El Manifest va ser una petició de la Lliga dels Comunistes belga, abans anomenada la Lliga dels justos, a Marx i Engels per escriure els objectius politics i pensament fonamental de l' ideologia. Però, estudis recents han confirmat que hi ha una major presencia d'autoria de Marx que de Engels.
Es tracta d'una obra contundent, que amb poques pagines resumeix l'historia, les diferents relacions social i de poder que han existit, també parla de la burgesia, els proletaris i fauna crítica a la literatura del seu temps.
RESSENYA En primer lloc, destacar la frase de l' introducció1, en paraules del propi Marx el comunisme, ja estava reconegut com una força per totes les potencies d'Europa, i arribava la necessitat de que els comunistes exposessin els seus conceptes, objectius i tendències per iniciar la lluita.
En aquest llibre trobem la divisió de la societat en classes socials, això no es derivat a un prejudici ideològic. Aquest fenomen constitueix la realitat de l'organització humana, des de fa molt de temps, aquesta diferenciació social s'origina amb una diferenciació econòmica bàsica, la que distingeix als productors de la riquesa, dels propietaris. En aquesta societat on es separa els productors de la riquesa material, apareix una diferenciació social estructural, les classes socials.
Es deixa clar que una classe social no es una unió homogènia d'individus caracteritzats per determinades condicions materials. Es molt més que això, una classe social es un conjunt de diversos individus que comparteixen un factor comú, la pertinença a un lloc específic en el sistema econòmic. Però, s'identifiquen entre ells per determinades consciencies i maneres d'actuar en l'àmbit social, econòmic i polític.
1 "Un fantasma recorre Europa, el fantasma del Comunisme".
A les societats modernes es troba una mobilitat social que en altres sistemes de estratificació seria impensable. Tots els individus suposadament tenen la possibilitat d'escalar la seva posició social. La formació d'aquestes classes socials va provocar la desaparició de les organitzacions estamentals on es classificava a les persones segons la tradició en un estament específic. Però, encara que existeixen unes possibilitats d'ascens, el sistema de classes no qüestiona la desigualtat, només la defineix. També podem confirmar que l'element moral i les creences religioses acostumen a correspondre amb una determinada posició social.
Per això, quan al llibre es parla de burgesia o classes treballadores, es fa referència a grans conjunts d'individus que es relacionen i es determinen entre ells, per la posició estructural que ocupen en la divisió social del treball i en el sistema econòmic de cada societat. Per exemple, la burgesia es defineix bàsicament per la seva posició de propietaris i d’administradors d'un sistema econòmic capitalista i proletaris es defineixen per la seva posició de productors i creadors de la riquesa econòmica dintre d'aquest sistema capitalista.
El sistema capitalista, entenem que és el resultat històric d'un llarg procés d'acumulació de riqueses i d'expansió econòmica i geogràfica dels mercats 2, segons el Manifest. Aquest procés expansiu del capitalisme, s'ha produït acompanyat amb la transformació de l'aparell polític i de poder. L'Estat de la classe dominant es l'Estat burgès, democràtic o autoritari que presideix l'estructura política de la societat moderna.
El caràcter transformador de la burgesia ha sigut objecte d'interessants anàlisis.
Però, és evident que la burgesia, fou la primera que va tenir consciencia del poder que tenia: Van ser els burgesos del segle XVII i XVIII sobretot a Occident els que van provocar les seves revolucions politiques i socials, derrocant el poder dels monarques de dret diví. Per exemple, al 1776 amb la independència dels Estats Units o en 1789 amb la revolució francesa, van provocar canvis politics, per establir-se en el poder de la classe dominant.
El capitalisme i la mentalitat burgesa han transformat profundament la societat humana. Han introduït en les relacions humanes les motivacions del benefici, l'apropiació de bens, de dominació de material, de depredació de la naturalesa, com actituds normals. El capitalisme ha sigut la més poderosa maquinaria d'alineació que ha creat la burgesia. Al caure les barreres nacionals davant l'efecte de l'expansió de la burgesia, tot el sistema social, tot l'ordre polític i totes les cultures depenen de les relacions econòmiques.
2 “La gran industria ha creat el mercat mundial…”.
El desenvolupament del mode de producció es controlat amb crisis, que permeten evitar un desenvolupament que posi en perill la societat i la propietat burgesa. La burgesia crea les armes de la seva pròpia destrucció, el proletariat.
El proletariat es una mercaderies més, que ven la seva força de treball a canvi de salari. Progressivament, les concentracions de grans masses de proletariat fomenten la seva consciencia i la seva força, incrementada per el empitjorament de les seves condicions de vida. Marx planteja la desintegració de la burgesia.
Front al moviment dels proletaris, Marx i Engels, expliquen la posició dels comunistes. Plantegen que ells comparteixen els mateixos interessos i objectius que els moviments proletaris. Només que per la seva condició formativa, ells posseeixen una visió clara i conjunta de les condicions, marxes i resultats del moviment proletari. Però, coincideixen en els seus objectius immediats com la constitució del proletariat de classe, derrocament de la burgesia, etc.
En vista de que el treball assalariat practicat per la burgesia genera capital. En aquest sentit, l'antagonisme generat per ella, no provoca la idea errada de voler abolir els medis de subsistència del proletariat, sinó abolir allò que fan que el capital creixi gràcies a la misèria del proletariat.
Marx i Engels continuen desmitificant totes les interpretacions incoherents llençades contra el comunisme com la suposada abolició per part dels comunistes dels vincles familiars, sobre la comunitat de les dones, patriarcat, etc.
Aquestes idees no busquen més que confondre el proletariat, idees dels burgesos que busquen defensar els seus interessos. Marx i Engels diuen al respecte“les idees dominants en qualsevol època no han sigut mai, més que les idees de la classe dominant”.
Així, els comunistes són aquells que han de corregir les confusions teòriques dels burgesos per aconseguir l'enteniment clar de la situació real per part del proletariat i compartir la recerca del canvi de l'estat de coses present 3.
Conclouen Marx i Engels amb la necessitat de que el proletariat agafi el poder polític i comenci a eliminar tota l'estructura de dominació feta pels burgesos basada en la propietat privada. Amb la finalitat de crear les condicions necessàries per el canvi radical de tot el sistema de producció i de les condicions de vida.
3 “Quan es parla d'idees que revolucionen tota una societat, s' expressa només el fet de que en la cúpula de la vella societat s' han format els elements d' una nova, i la dissolució de las velles idees marxa a la par amb la dissolució de les antigues condiciones de vida”.
Avançant pel Manifest trobem una critica sistemàtica als 'socialismes', primer els d'aspecte feudal, progressivament el petit burges, el socialisme alemany, posteriorment el conservador i finalment el crític-utopic. Mostren com aquests a la pràctica posseeixen una doble moral.
Només s'identifiquen de paraula amb el proletariat, per quan vegin els seus interessos afectats. A tota aquella 'ideologia' produïda per intel·lectuals , Marx i Engels la denomina 'literatura', ja que en la praxis social, terminen negant el caràcter revolucionari del proletariat i la posterior abolició del sistema burges basat en l'explotació. Només busquen sortides 'pacifiques', o 'reformes socials', però mantenint intacte l'estructura econòmica basada en l'acumulació del capital i el treball assalariat, es a dir, en l'explotació.
Finalment al manifest, trobem la reafirmació del recolzament incondicional dels comunistes a tot moviment revolucionari que es faci contra el regim social i polític existent; buscant l' unitat i l'acord entre els partits democràtics i revolucionaris del món. Els comunistes, sostenen que ja no poden viure en la clandestinitat ni molt menys ocultar les seves idees pel contrari “deuen proclamar obertament que els seus objectius només poden ser aconseguits derrocant per via de la violència tot l'ordre social existent”.
CONCLUSIONS La maduresa d'aquest tipus de plantejaments arriba amb l'idea de que es el proletariat el que té que utilitzar els seus propis medis reals. D'aquesta manera, el manifest acaba amb una trucada a l' unitat dels proletaris de tots els països. Tenen molt que guanyar en el combat, i res que perdre. Com a idea principal de tot l’obra podem extreure, que el progrés social provoca la subdivisió de classes , lluita de domini per un costat i de alliberació per altre.
Hi ha diversos elements essencials en aquest llibre. Una de les idees principals és l'aparició del proletariat com a subjecte històric. Com s'ha exposat anteriorment la societat contemporània a l'autor, sorgeix de l'enfonsament del vell regim feudal, i la societat es divideix en burgesos i proletaris; aquells que tenen la propietat dels medis de producció i els que tenen com a única possessió la seva força de treball que han de vendre als burgesos per poder subsistir.
A diferència de la vella societat feudal, la societat capitalista creada per la burgesia es dinàmica i està en continua expansió. La burgesia, amb la seva voluntat per apoderar-se de més capital, és capaç de transformar la terra, de construir mercats d'àmbit mundial, d'urbanitzar grans ciutats, de centralitzar en estats moderns el que eren territoris dispersos i de crear teixits de comunicació nous.
Però, per tot això han necessitat el treball de molts individus explotats per el capital que han aportat la seva força per poder sobreviure.
Aquests son els moderns esclaus dels sistema que controla la burgesia, el proletariat. Altres classes socials intermèdies van integrant-se paulatinament en aquest proletariat.
Un altre punt d’inflexió podem dir que es la trucada a la lluita revolucionaria, per part dels autors. Front als socialismes utòpics, Marx i Engels proposen que els obrers utilitzin com armes contra la burgesia les mateixes que aquesta va utilitzar per acabar amb l'ordre del feudalisme. Apareix així, la lluita de classes del proletariat, al principi espontània e individual, paulatinament més organitzada i en àmbits més amplis. Al final així, s'aconsegueixen grans sindicats d'àmbit nacional que son capaços d'enfrontar-se al poder de la burgesia.
Aparentment irònic; el triomf del capital i la concentració de masses cada cop majors permet l'aparició d'aquest sindicalisme a gran escala, organitzat i conscient.
Els autors afirmen que per a sostenir-se, totes les formes d'explotació van tenir que aconseguir que els oprimits poguessin sostenir mínimament la seva existència, perquè continués l'opressió.
Aquest no és el cas de l'obrer del moment d'aquest manifest, que veu que el seu nivell de vida cau cada cop més en la competició entre els propis burgesos, que porta a una misèria progressivament major als obrers. La burgesia així es incapaç de seguir mantenint indefinidament el seu sistema. L'enfonsament del sistema i la victòria del proletariat son, creuen els autors, inevitables.
L’últim element essencial de l’obra, és la definició dels diversos socialismes. Marx y Engels passen a estudiar els diversos tipus de socialisme i comunisme. En uns moviments observen que es tracta d'un socialisme de tipus feudal, nostàlgic de l'antic regim, desenvolupat fundamentalment per l'aristocràcia i el seu pensament, i que en realitat parteix de plantejaments que no son vàlids per l'època de meitat del segle XIX. El socialisme petitburgès, per la seva part, parteix del temor de la petita burgesia front el gran capital.
El socialisme alemany o "vertader" tampoc queda molt bé, ja que es el fruit d'una societat que s'ha industrialitzat tardanament en comparació amb Gran Bretanya i França, les primeres potencies industrials, i que agafa elements del socialisme francès traduint-los al seu medi, però no es una alternativa viable i seria. El socialisme conservador o burgès vol suavitzar les carreges del proletariat, però no acabar amb l'estat de coses, és a dir, amb l'explotació. Finalment analitzen el socialisme i el comunisme crític-utòpic. Ha hagut varies versions d'aquests moviment, les primeres de les quals fracassaren, com els socialisme utòpics, encara que ja son conscients de l'existència de la lluita de classes.
BIBLIOGRAFIA De La Vega, J. C.; DICCIONARIO CONSULTOR POLÍTICO; Librograf editorial SRL, Colombia, 1996.
Marx, K. ; Engels, F. ; Manifiesto Comunista; Ciencia política; Alianza Editorial.
LENIN, V. ; El Estado y la Revolución. Madrid: Fundación Federico Engels, 1997.
Roland, A. E.; Análisis crítico del manifiesto comunista; Buenos Aires, 1973.
...