3.1. Tipologías. Les Institucions productores de documents - CANCELLERIA (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

BLOC  3:  LES  ENTITATS  PRODUCTORES  DE  DOCUMENTS     3.1.  ELS  DOCUMENTS  DE  CANCELLERIA     -­‐Es   la   institució   que   elabora   els   documents   públics,   aquells   que   emanen   d’una   autoritat   pública.     DEFINICIÓ  DE  CANCELLERIA:       Organisme,   o   grup   de   persones,   que   treballen   elaborant   o   validant   documents   d’una   autoritat  pública.   Pot  ser  estar  al  servei  de:     • • • • • • un  papa  à  Cancelleria  papal     emperador  à  Cancelleria  imperial   D’un  rei  à  Cancelleria  reial     d’un  bisbe  à  Cancelleria  episcopal     un  senyor  jurisdiccional  à  Cancelleria  senyorial   un  príncep  à  Cancelleria  principesca     TASQUES     Practiques  diverses:   • • • • • • • Recepció  de  la  petició   Coordinació  de  tasques   Extensió  de  la  minuta  (el  resum  d’un  document)   Redacció  de  l’original   Autentificació   (fonament   d’autenticitat   d’un   document   públic   es   que   emani   d’una   cancelleria,  l’  instrument  i  símbol  de  la  voluntat  absoluta  de  la  persona  de  qui  depèn   el  document,  que  s’encarrega  exclusivament  de  documentar  i  certificar  tot  allò  que  es   propi  d’aquesta  autoritat).   Enregistrament   Expedició   1     TERMINOLOGÍA  I  EVOLUCIÓ  DEL  TERME     Deriva  del  terme   cancellarius,  qui  custodiava  les  reixes  del  tribunal  per  separava  el  públic  dels   funcionaris  de  la  justícia.     Però   després   apareix   en   més   llocs   i   amb   altres   funcions   (deliberacions   secretes   del   senat,   i   executant  les  seves  ordres)   Segles   després   aquesta   persona   esdevindria   el   cap   d’una   oficina   de   notaris   i   escrivans   que   s’encarregarien  de  la  redacció  dels  documents  públics.     Cancellarius:  sentit  únic  a  partir  del  XII  à  el  de  responsable  de  la  institució,  perquè  abans  era   un   empleat   més.   A   partir   de   llavors,   la   cancelleria   es   un   servei   administratiu,   amb   personal   propi,  que  s’encarrega  de  prepara  i  validar  els  documents.     La  institució  existia  ja  en  les  monarquies  germàniques  a  imitació  de  Roma,  però  no  havia  una   única  direcció,  sinó  un  treball  col·∙lectiu  amb  funcionaris  laics,  els  referendarii.   Els   carolingis   van   introduir   clergues,   que   fins   el   segle   XIII-­‐XIV   fen   tasques   d’expedició   de   documents.  I  crearen  una  direcció  unipersonal,  l’archicancellarius.       I  la  cancelleria  model  a  seguir  des  del  XI,  es  la  pontifícia,  sobretot  a  partit  de  dos  papes:   è Gregori  VII   è Innocenci  III     ORGANITZACIÓ  CANCELLERIES:     No  segueix  un  esquema  únic.  Varia  en  funció  del  rang  d’autoritat  de  qui  depèn  i  la  quantitat  de   documents  que  expedeix.       Hi  pot  haver  un  nombre  ampli  de  funcionaris,  amb  un  espai  divers  i  ampli,  i  un  servei  divers.  I   en  altres  casos,  podem  trobar  molt  poques  persones.  Varia.   Però   substancialment,   les   fases     en   les   quals   s’articula   el   procés   d’elaboració   de   documents   son  les  mateixes.     2     Cal  distingir  entre  documents  emanats  i  documents  sol·∙licitats:   • • emanats  en  relació  a  l’activitat  política  i  administrativa  de  l’emissor   o  documents  sol·∙licitats  pels  súbdits  (gent  que  demana  un  càrrec).     En  el  primer  cas,  l’autoritat  encarregava  a  la  cancelleria  l’elaboració  dels  documents,  a  no  ser   que  formes  ja  part  de  l’engranatge  d’una  gran  autoritat  com  el  rei.     En  canvi,  les  persones  presenten  una  suplica  que  es  recollida  i  registrada  a  la  pròpia  cancelleria   i   era   presentada   a   l’audiència   perquè   l’autoritat   donés   el   seu   vistiplau.   En   cas   que   es   concedeixi  el  document,  portarà  un  record  explícit  del  fet  (“ens  ha  demanat  tal  i  per  això  ho   fem”),  i  queda  clar  que  hi  ha  hagut  una  petició.       DOCUMENTS  EMANATS:     • • encàrrec   directament  (burocracia)     LA  CANCELLERIA  DE  LA  CORONA  CATALANO-­‐ARAGONES     Documents  sol·∙licitats     Fons   d’estudi   de   la   corona   catalano-­‐aragonesa   à   fonts   arxivístiques   de   primer   ordre.   Són   privilegiades   a   la   resta,   excepte   a   la   cancelleria   pontifícia.   Apareixen   dins   les   diferents   col·∙leccions  de  cancelleria  reial.     Edat  mitjana:   • 15.000  pergamins,  43.000  cartes  reials,  4.000  registres...   Però  també  hi  ha  arxius  històrics  que  tenen  documentació  de  la  cancelleria  catalano-­‐aragonesa   (tant  nacionals  como  comarcals,  privats,  municipals,  monàstics...).  Així,  gran  volum  de  fonts.           3     Evolució  E.  Mitjana     Diversos  moments  que  marquen  diferents  fases:   • • • • • pas   de   l’escrivania   a   la   cancelleria   (1218   es   crea   la   figura   del   canceller,   amb   Jaume   I,   i   la  primera  fase  seria  des  de  llavors  fins  la  conquesta  de  Sicília,  al  1283)   Primeres   normes   à   1283   (conquesta   de   Sicília)   –   1291   (inici   regnat   de   Jaume   II).   Es   quan   es   fixen   les   primeres   normes   de   funcionament   intern   de   la   cancelleria,   i   els   registres   es   començaran   a   seriar   (amb   Jaume   I   es   copien),   però   ara,   es   registrarà   als   registres  corresponents,  hi  ha  series,  els  documents  tenen  el  seu  lloc  per  copiar-­‐se,  el   seu  registre.   Consolidació   à   1291-­‐1344   à   Jaume   II   veu   que   cal   un   arxiu   ben   organitzat   per   la   seva   tasca  de  govern.  Es  rei  de  Sicília  també,  i  allà  aprèn  i  ho  aplica  aquí.     En   el   1344   es   promulguen   les   ordinacions,   copia   les   leges   palatines   de   Jaume   II   de   Mallorca,  es  copia  aquí  à  es  delimiten  amb  precisió  les  funcions.  I  va  fins  la  fi  del  Casal   de  Barcelona.   Trastàmara  (1410-­‐1479)   Al  llarg  d’aquests  tres  segles,  la  institució  va  evolucionar  i  adaptant-­‐se  als  temps.  Cada  regnat   va  anar  incorporant  algunes  novetats  perquè  funciones  millor.     Pas   a   la   cancelleria,   al   1218,   però   prèviament   havia   una   cosa:   escrivanies,   que   funcionaven   amb   un   personal   no   estable   que   amb   el   temps   es   va   anar   estabilitzant   en   la   institució.   Ja   començaria  a  haver  alguns  que  treballarien  allí  contínuament.   I   cada   cop   n’hi   hauria   més.   Entre   el   XI   i   XII,   sortiren   uns   3000/4000   documents.   Pel   que   al   1218,  ja  tenim  el  primer  canceller.  I  des  de  llavors  fins  la  conquista  de  Sicilia  (1283),  els  termes   cancelleria/escrivania    eren  sinònims.   I  també  estem  en  un  acord  itinerant,  la  cancelleria  també  à  es  mou  amb  la  cort.  Dolent  per  la   conservació  dels  documents.     Jaume  I  (1213-­‐1276)     -­‐Pas  endavant.   • • • Primer,   necessitat   clara   de   comprovar   tot   allò   que   es   fa   i   de   guardar   informació.   Necessitat  de  control.   I  es  un  moment  d’expansió  important  (Mallorca,  Valencia)   I  reforçament  del  poder  reial.     4     • I  influències  externes:   o Innovacions   d’Innocenci   III   a   la   Cúria   Pontifícia,   un   punt   d’inflexió   en   la   historia   dels   arxius.   Llibres   de   censos   (rationes   decimarum),   on   constava   la   relació  de  delmes  que  recollia  el  pontificat  i  es  recollien  a  la  cambra  apostòlica.     o I  Jaume  I  admira  al  papa,  i  al  llibre  dels  fets,  parla  d’ell  molt  bé.     La   centralització   arribarà   després,   amb   Jaume   II.   Al   principi,   abans,   diversos   arxius   desperdigats.  Sistema  arxivístic  dispers  pel  territori  amb  Jaume  I.     Model  Gràfic  Oficial     Com   a   institució   expedidora   de   la   documentació   reial   i   més   solemne,   ha   de   vetllar   perquè   s’adeqüi  als  estendards  establerts.  I  intentarà  crear  un  model  gràfic  oficial.  Es  portadora  de  la   voluntat   d’un   sobirà,   i   per   això,   tendeix   cap   a   major   solemnitat   en   l’escriptura.   Caracterització   especial  que  faci  difícil  la  seva  falsificació.     Així,  com  a  representativa  de  la  institució,  es  convertirà  en  mostra  de  garantia  à  recerca  del   cànon   gràfic,   un   procés   desitjat   per   la   institució   i   per   qui   hi   treballa,   en   el   nostre   cas,   en   la   cancelleria  reial.     Es   una   escriptura   amb   estructures   cancelleresques   i   amb   formes   artificioses,   que   es   diferencien  de  la  resta.     Prèviament   a   la   canonització,   període   d’equilibri   entre   tendències.   A   finals   del   regnat   de   Ramon  Berenguer  IV,  època  de  Jaume  I  à  Canonització  (es  fa  al  1246).     Perquè  es  doni,  però,  cal  un  col·∙lectiu  organitzat  i  jerarquitzat.     CÀRRECS     Les  seves  funcions  aniran  variant  al  llarg  del  temps.       • Canceller   (1218)   (el   primer,   Berenguer   de   Palou).     Es   el   que   està   per   sobre.   Molt   proper  al  rei.   o Dirigeix  la  cancelleria   o Cuida  la  redacció  dels  documents   o Expedeix  motu  proprio  (ell  directament  pot  decidir  expedir  un  document  que   considera  necessari)   5     Imposa  disciplina   Presideix  exàmens  de  notaris.   Signa  documents   Té  segell  propi  per  validar  documents   Segella  els  documents  de  justícia   Signa  els  documents  que  anaven  al  registre   A   partir   del   XIV,   queda   vinculat   al   bisbe   de   Valencia   i   l’arquebisbe   de   Barcelona,  les  ciutats  on  més  temps  passa  el  rei.   Cap  de  l’escrivania  (o  Tenens  scribaniae  et  sigillorum  nostrorum)   o Càrrec  important,  per  sota  canceller,  custodia  els  segells  reials.  Cap  efectiu  de   la  cancelleria.   o Canvia   de   nom   amb   Jaume   II   à   notari   guarda-­‐segells,   i   amb   Pere   el   Cerimoniós,  es  el  protonotari,  el  cap  dels  notaris     o Substitueix  al  canceller   o Aposa  el  signum  regis  (Escriure  signatura  de”  fulano  de  tal,  el  rei”)   o Guarda  el  segell  reial   o Controla  l’escriptura  i  la  composició  dels  registres   o Té  cura  dels  correus   o Cobra  els  drets  d’expedició   o Paga  els  funcionaris   o Ret  comptes  al  rei  cada  4  mesos.     I  vinculat  a    ell  à  segelladors  o  butlladors.   Vicecanceller,  creat  en  època  de  Jaume  II.    (fa  moltes  de  les  funcions  anterior)   o representa  i  substitueix  el  canceller   o Supervisa   l’aspecte   formal   i   el   contingut   jurídic   dels   documents   (es   molt   important)   o Vetlla   perquè   el   text   no   perjudiqui   a   tercers   (no   poden   sortir   injuries   de   la   cort  del  príncep)   o Rep  i  centralitza  les  supliques  i  peticions  per  obtenir  càrrecs  públics   o Té  funcions  judicials.  Ha  de  saber  dret  romà   o Ha  de  ser  laic   o Ha  de  ser  expert  en  dret.  Per  això  es  escollit  entre  els  jutges  de  la  cort  (judices   curiae)   o Joan  I  creà  tres  vicecanelleries  (1387)   Notaris  i  escrivans  (nucli  fonamental  de  la  cancelleria,  son  els  que  treballen)   o Competències   en   tots   els   territoris   de   la   corona   i   no   dedicats   només   a   la   cancelleria   o Durant   Jaime   I,   hi   ha   dos   notaris   vinculats   al   monarca   que   redacten   les   minutes   i   transmeten   als   escrivans   les   ordres   corresponent   per   manament   reial.   o Els   notaris   tenien   adscrits   escrivans   per   fer   la   feina,   i   amb   el   temps   canvia,   perquè  després  ja  els  contractarà  la  cancelleria   o Els   escrivans   van   augmentant.   Conquesta   De   Sicília...   Cada   cop   més   documents.  Jerarquització  dels  escrivans:   o o o o o o o • • • • 6     o ú Escrivans   del   rei   (treballen   al   costat   del   monarca,   son   els   futurs   secretaris)   ú Escrivans  de  document  o  manament  (responsables  del  contingut  dels   documents,  són  com  autèntics  notaris)   ú Escrivans   de   registre   (estament   més   baix,   que   només   copia   la   documentació  dels  registres  proporcionada.  Poden  ascendir,  fins  i  tot   a  secretari)   ú A   vegades,   alguns   notaris   o   escrivans   propers   al   monarca,   càrrecs   públics  importants  o  representació  del  rei  en  missions  diplomàtiques   Secretaris   ú Adscrits  al  monarca   ú Relació   amb   els   registres   del   segell   secret   (sigilli   secreti)   à   recull   la   documentació   del   rei   quan   va   viatjant.   Porta   dues   persones   que   els   acompanyen,  secretaris,  que  fan  més  àgil  la  funció  de  la  cancelleria.   ú Escriuen   les   cartes   secretes   i   els   documents   robats   amb   el   segell   secret   ú Ordinacions:  funcions  específiques.     TIPOLOGIES  DOCUMENTALS:     Son  molt  amplies.  Moltes  categories  i  tipologies.   • • • • • • • • • • • Documents  de  configuració  territorial     Documents  legislatius  (constitucions  de  pau  i  treva,  pragmàtiques  reials..)   Tractats  i  convenis  (amb  reis  de  Castella,  altres  institucions...)   Privilegis  i  donacions  gracioses  (Donades  pel  rei)   Documents  executius  (manaments  als  oficials  dels  territoris,  i  les  cartes  manaments)     Documents  relacionats  amb  el  règim  militar  (prestar-­‐lo  a  nobles,  municipis...)   Documents  feudals  (Concessions  de  feu,  vendes  de  feus...)   Concessions  de  regalies  (forns  que  el  rei  traspassa  a  algú,  molins...)   Documentació  econòmica  (liquidació  de  comtes,  ordres  de  pagament...)   Documentació   relacionada   amb   el   regim   de   propietat   del   sòl   (donacions   pietoses,   permutes...)   Documentació  judicial  (sentencies...)           7     ELABORACIÓ  DE  DOCUMENTS     Les  diferents  fases  per  que  s’elabora  un  document:   • • • • • • • • • Ordre  d’expedició  (per  rei,  alcalde...  en  motu  proprio,  perquè  algú  ho  demana...)   Redactar  una  minuta  (secretari,  jutge,  un  extracte  explicant  que  fer)   Formalització  i  posada  en  net   Supervisió   Registració   Segona  revisió  (molt  vinculada  al  rei  a  vegades)   Iussio  sigillandi  (manament  de  posar  el  segell)   Taxació  (pagar  les  taxes  i  drets  de  segell)   Lliurament  à  entrega  feta  pels  porters,  els  que  porten  els  documents,  i  pels  cursores   (correus,  que  els  porten).   REGISTRES     • • • • • Una  de  les  joies  més  importants  de  la  nostra  cancelleria  son  els  registres.   Es   el   volum  on   es  copiaven   sistemàticament   i  abans  de  ser  expedits  els  documents  i   les  cartes  que  la  institució  de  la  cancelleria  emet.   Serveix   quan   amb   l’original   passen   casos   de   pèrdua   o   deteriorament   del   original,   en   casos   de   dubtes...   y   donen   als   funcionaris   una   visió   política,   financera   y   judicial   panoràmica.   Alfons  X  ho  definí  a  les  seves  Especulo  i  Partidas.   A  més,  son  precedent  administratiu,  socioeconòmic  y  senyorial     Amb  Jaume  I,  tenim  una  sèrie  única.  La  seriació  per  series  especifiques  arribarà  després:   • • • • • Ordre   Exhaustivitat   Progressió  cronològica   Etceteració  (hi  ha  parts  dels  documents  que  ja  no  es  copien)   Notes  al  marge  o  al  peu,  que  poden  fer  referència  a:   o Percepció  de  les  taxes   o Procés  de  control   o Estats  de  la  redacció  i  de  la  registració     A  partir  del  segle  XIV,  es  fa  més  complexa,  amb  elements  que  no  només  indiquen  el  procés  de   redacció,   sinó   que   indiquen   també   els   diferents   canals   de   transmissió   d’ordres.   Posa   els   8     registres   a   peu   (“fulanito   ho   ha   fet   per   manament   de   tal”...).   Anotació   que   quedava   sota   el   segell  (iussio  regis  o  clàusula  de  mandato  regis).  Es  controla  qui  ha  estat  involucrat  amb  això.   Seriació  al  llarg  de  la  història  (computorum,  gratiarum,  noratiorum,  scribaniarum...  són  moltes   les  classes  de  registres  que  hi  ha),  mostra  el  gran  volum  de  registres  que  hi  ha,  la  gran  varietat.       9     ...

Tags: