Revolució verde (2009)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Geografia humana
Año del apunte 2009
Páginas 3
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

Revolució Verda La revolució verda es considera que és degut, en part, al gran creixement de la població.
Passa exactament com Malthus havia predit al segle XVIII. Es considera que s’ha de donar una resposta i produir moles més aliments per tal que al món no hi hagi fam. Molts països i moltes organitzacions hi participen per tal d’impedir que els països que estan en condicions deplorables, pel que fa a l’alimentació, s’encaminin cap a un model socialista que governi el seu país. Això és el que més por feia als Estats Units.
A finals de la revolució verda (any 80a) hi havia persones optimistes que considerava que la revolució verda havia fet un bé a la humanitat. ‹‹La revolució verda ha estat capaç d’augmentar molt la producció d’aliments i ha disminuït la situació de fam›› . Per altra banda, també hi havia visions pessimistes sobre el mateix tema: ‹‹La revolució verda ha generat més problemes que no pas n’ha solucionat. Es plantegen si les solucions que ha aportat compensen els problemes que també ha donat.
Sobretot problemes socials. El tracten de model poc sostenible i consumidor››.
La revolució verda té tres elements bàsics: o Varietats d’Alt Rendiment (VAR): Selecció genètica d’aquelles espècies que són més productives. Aquestes no s’alteren genèticament (blat i arròs).
o Nitrogen: s’injecta nitrogen per a una millor absorció dels fertilitzants. La indústria petroquímica hi està molt interessada.
o Aigua sistemes d’irrigació.
o Pesticides: es considera un altre pilar per a la millora d’alimentació mundial.
Els dos productes més importants van ser el blat i l’arròs: Blat Æ Es va començar la selecció de les millors varietats a l’any 1950 a Mèxic. Es va descobrir que era molt resistent a les malalties, que absorbia bé els fertilitzants i era molt productius. Va augmentar molt la productivitat per hectàrea. De 1200kg/ha a 4450kg/ha.
Arròs Æ les millors varietats es van començar a buscar el 1966 a les filipines (arròs miracles). Va multiplicar per 5 la productivitat. Va passar de 1300kg/ha a 6400kg/ha.
Això ha generat que es perdés al biodiversitat. Aquest increment ha estat el gran èxit que ha tingut la revolució verda, els problemes han estat socials i ambientals. Un d’aquests problemes a nivell social és que la revolució verda és molt consumidora i per tant només hi excedeixen aquell campesinat amb més diners. Els que no tenien diners es van haver d’endeutar.
A nivell ambiental es produeix una gran pèrdua de biodiversitat. També hi ha un alt consum de recursos i sobretot de fertilitzants. També es consumeixen unes enormes quantitats d’aigua. Es produeix una gran escalada dels preus del petroli, dels fertilitzants...
La revolució verda no efecte en cap moment a l’Àfrica subsahariana. No es fa cap tipus de millora en la seva alimentació. Ells s’alimenten d’altres cereals que no són ni arròs ni blat.
La Segona Revolució Verda té com a objectiu l’Àfrica i alimentar-la. Es diferencia de la revolució verda anterior amb l’aparició dels productes transgènics. Això genera un greu problema ja que aquests productes només es reprodueixen un cop i les llavors s’han de comprar cada any. Així es genera una gran dependència on el primer món s’apropia de la planta i de les bases alimentàries.
Indústria La localització de la indústria actualment es dóna als països del primer món. Àfrica, en aquest terreny també es dóna per perduda. En aquest mapa ho podem veure amb claredat.
Industrialització al tercer món: o Substitució de les importacions1 o Substitució de les exportacions2 1.
En comptes d’importar productes importen matèries primeres (és l’inici d’una indústria). A més a més, limiten la importació de productes manufacturats ja que no hi poden competir. És una indústria feble i poc competitiva que no té capacitat exportadora. El nivell tecnològic és baix. Aquest tipus d’indústria acostumen a fracassar perquè només produeixen per el mercat intern que és petit.
2.
Són els Quatre Dragons Asiàtics. Aquests són Corea del Sud, Taiwan Hong Kong i Singapur. Són països i ciutats petits que pels motius del punt 1 no poden competir perquè són insignificants com a mercat. Aquests països però, donen molta importància a l’educació.
Els seus sistemes polítics i administratius són estables i els costos laborals són baixos. Són països ajudats pels Europeus perquè aquests últims obren les seves fronteres a les exportacions d’aquests països asiàtics. Això també afavoreix a l’economia europea i dels EEUU en la lluita contra el comunisme. Aquesta globalització és com un escut contra el comunisme.
Matèries primeres Centre Perifèria Productes manufacturats Als anys noranta apareix el model de substitució de les exportacions però amb unes característiques pròpies. És una còpia de l’anterior però basada en els costos baixos de manufacturació. S’agafa al model de la Maquila (Mèxic, anys 60a). Ara ja no es diu així sinó que són zones franques d’exportació. Aquestes delimiten una zona on se’ls atorga uns privilegis, ja que per legislació aquesta zona és menys restrictiva. No hi ha límits (són àrees d’excepcionalitat).
L’Àfrica subsahariana no ha rebut aquestes polítiques i està desconnectada. No hi ha productes ni manufacturats que estiguin destinats allà. No hi ha zones franques d’exportació ja que en educació, política, legislació..., no són organitzats.
...