Pràctica 2 deontologia (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 19/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

DEONTOLOGIA PERIODÍSTICA I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. ANNA GORDIOLA. PRÀCTIQUES.
PRÁCTICA LIBERTADES INFORMATIVAS Y DEONTOLOGÑIA PERIODÍSTICA.
Classe 19/02/2015 1) • • • La norma és que la forma política d'Espanya és la monarquia parlamentària.
La font del dret és la constitució.
L'autor de la constitució és el poble espanyol. Es el poble el qui li dóna legitimitat. A vegades hi ha constitucións que tenen dèficits democràtics, el poble espanyol amb poder constituent va adoptar aquesta constitució. Es va aprovar per referéndum.
2) Artículos 167 y 168 y señala qué pasos habría que dar para reformar el art. 1,3 CE citado anteriorimente.
• Si vulguessim reformar la constitució hi ha dos vies ◦ La del 167: una reforma ordinária perqué és més senzilla i més fácil. No es necesári que hi hagui un referendum. A Espanya només hi ha dos reformes per la via del 167.
◦ La del 168: una reforma agravada perque és més complexa. Si es vulgués fer una reforma que afectés al tipus del govern, s'hauria de fer la reforma del 168. Si vols reformar la constitució aixó afecta a la societat, si la volem reformar totalment o el títul preliminar que és on hi ha, per exemple, la forma de govern, el sistema del 168 ens diu que primer s'ha d'aprovar per 2/3 del congrés i del senat, després aquestes fonts es dissolen i s'escullen unesnoves corts que són les corts constituents. Referendum vinculant obligatóri al 168.
3) Ley orgánica de educación. 2/2006. Art. 81CE, señala que instutició ha realitzat aquesta normal, quina és la font i perque.
• La educació és un dret fonamental i els drets fonamentals están a la constitució i es troven protegits, per que són molt important per la ciudadania i s'intenta que hi hagui una regulació democràtica quan es regulen.
• Hi ha diferents tipus de lleis: ◦ Ordinàries ◦ Orgàniques: necesiten la majoria absoluta del congrés per ser aprovada.
• La constitució ens diu que les lleis que desenvolupin els drets fonamentals han de ser lleis orgàniques. Per tant la llei de l'educació per aixó és llei orgánica.
• També es necesita llei orgànica per aprovar el codi penal, (perque pot restringir la llibertat d'una perosna), per tant, el desenvolupament dels drets fonamentals es fará per llei orgànica que necesita la majoria absoluta del congrés per ser aprovada.
4) Ley 12/2009 catalan de educción. Que institución ha realizado esta normal y cuál es la fente de derecho que utilitza? • Parlament autonómic de catalunya es qui ha fet aquesta llei. Peró aquestes lleis son de regulació no de desenvolupament.
• La font del dret és una llei 5) señala qué principio e relacionan la LO 2/2006 i la llei 12/2009 • Hi ha un ámbit que es desenvolupa per lleis orgániccas que és el desenvolupament dels drets fonumentals. Aixó es regula per llei orgànica i necesita majoria absoluta.
DEONTOLOGIA PERIODÍSTICA I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. ANNA GORDIOLA. PRÀCTIQUES.
• Principi de competéncia, la llei orgánica i la llei catalan d'educació a través de quin principi es relacionan: a través del principi de competéncia perque hi ha un ámbit que es principi de la llei orgánica.
6) Real decreto-ley 3/2012.
• La norma va sobre la reforma del mercado laboral i tenen la característica que són urgents.
• El drecret llei seria la font del dret utilitzada. (Hem vist llei organica, llei autonomica i ara decret llei).
• Quina característica té el decret llei? El govern intervé. El govern fa decrets lleis. En 30 dias el congrés dels diputats ha de dir si ho accepta o no. Aixó es per evitar que per decret llei es decideixin normas. En el drecret llei participa el gobern i el congrés de diputats i tambè hi ha uns ambits que no es poden regular a través del decret llei ja sigui per la seva importància o perque no és de urgent necesitat, perque els decrets lleis només es poden crear per urgent necesitat. A més, els drets fonamentals no es poden modificar per decret llei.
7) Diferencia entre normal social i norma jurídica: • Normes socials: comportara una sanció social: que la gent pensi que mal educat...
• Norma jurídica: comportara una sanció jurídica. Per tant la norma jurídica ha de ser democràtica.
• Hi ha normes socials que en el pas del temps han esdevingut normes socials i al reves. Per exemple norma social és la fidelitat, en principi no hi haurà una norma jurídica. Les normes de circulació si es troven en una norma jurídica si que ho seràn, en principi les normes juridiques es troven en fonts del dret.
8) Es una llei? • No, es un decret per que ho ha fet el govern. En aquest àmbit no es demana que hi hagui tanta intervenció parlamentària.
• Es una norma reglamentària, no te el matiex valor que una llei.
9) En quins articles es reconeixen les llibertats informatives dels periodistes? • Quin article regula el dret a la llibertat d'informació i expressió? Ho regula l'article 20.
• L'article 20 garanteix: ◦ a) El dret a la llibertat d'expressió: expressar amb llibertat pensaments, ideas i opinions.
◦ b) El dret a la llibertat informació: a rebre informació veraç des de qualsevol medi de difusió.
◦ La diferencia entre ambas és que la informació ha de ser veraç, en principi tenim dret a comunicar informació veraç.
◦ Tothom té dret a la informació pero el periodistca, atès a la funció social que fa, sel garanteix més aquest dret i a contrapartida també té més responsabilitat.
• La font és la constitució • Si les llibertats informativas són un dret fonamental, pot el gobern fer-ho? No. Si vulgessim reformar aquest article hem de fer-ho des de la via 168 perqué és un dret fonamental.
...